Ofensiva (XXXIV)

Anterior

CAPÍTOL 34

En Gavin Darklighter es va negar a prestar atenció als dolors i molèsties que sentia. Normalment les hagués atribuït al cansament, però havia descansat de sobres en el viatge des de Dantooine a Agamar, i després a Coruscant. En realitat, se sentia més descansat que en tota la seva estada a l'esquadró, però també sabia que aquella era la pitjor guerra en què havia participat mai.

I pel que havia après durant el viatge a Coruscant, era una guerra que ni l'Esquadró Murri ni la Nova República es podien permetre perdre.

En Gavin, la Leia Organa Solo, l'almirall Traest Kre'fey i el senador A'Kla havien estat convocats a una reunió amb el Consell del Cap d'Estat, Borsk Fey'lya, per informar del que havien esbrinat. Per la mirada envanida d’en Fey'lya i aires de superioritat dels seus camarades, en Gavin va saber que, o bé no tenien ni idea del que estava passant en la Vora Exterior, el que era impossible, o havien optat per no deixar que els apartessin dels seus plans, fossin aquests els que fossin.

En Gavin es temia que la més probable fos aquesta última situació, i va saber que la conseqüència lògica era l'enfonsament de la Nova República.

La càmera tenia un sòlid mur de transpariacer que oferia una hipnòtica panoràmica nocturna de Coruscant. Els llums que feien pampallugues, els lliscants creuant la nit i els curiosos dibuixos que creaven els llums dels edificis semblaven disposats per a distreure qualsevol que hagi de ser interrogat pel Consell. Els seients dels convidats estaven col·locats per augmentar aquest efecte. En Gavin es va adonar que estava caient en el parany, però va fer l'esforç necessari per tornar a concentrar-se en els líders de la Nova República.

El senador caamasià es va posar dret al centre de l'arc que descrivia la taula del Consell i va estendre els braços.

- Ja heu sentit el nucli de l'exposició que faré davant el Senat. No hi ha dubte, els yuuzhan vong han vingut a conquerir aquesta galàxia. Els assalts a Dubrillion i Dantooine no només van ser implacables, sinó clarament dissenyats com exercicis de pràctiques.

En Niuk Niuv, el senador de Sullust, va parlar amb veu greu.

- En cas que això sigui cert, van aprendre la lliçó a Dantooine, oi? És que no veu provocar la retirada del seu creuer i veu aconseguir escapar?

L’Èlegos va assentir lentament.

- Sí, així va ser. No obstant això, vostès semblen oblidar les proves recollides a Belkadan que demostren que els yuuzhan vong van venir i van instal·lar fàbriques de material bèl·lic. Semblen ignorar l'operació realitzada a Bimmiel, que hem conegut perquè els estudiants van ser evacuats i van arribar a Agamar alhora que nosaltres.

En Pwoe, el Quarren, va enrotllar i desenrotllar els tentacles de la seva boca.

- Tres sistemes. Quatre si comptem Sernpidal, i cinc si incloem Helska IV, el lloc on es va rebutjar la primera incursió. Però els dos últims eren objectius inútils per a ells.

- I per a nosaltres -el caamasià va deixar caure la mà lentament -. Vostès tampoc estan donant importància al gran sacrifici que vam fer per salvar nombroses vides. L'Esquadró Murri ha perdut dos terços dels membres que tenia fa dos mesos. Més de cinquanta pilots i tropes d'assalt van perdre la vida. Els yuuzhan vong van matar a innombrables persones a Dubrillion, i els refugiats de Dantooine van patir baixes del cinquanta per cent.

En Borsk Fey'lya va negar amb el cap i es va acariciar els cabells color crema del clatell.

-Nosaltres no passem res per alt. Som conscients dels sacrificis realitzats pel coronel Darklighter. Hem sol·licitat que les accions de Dubrillion i Dantooine s'afegeixin a l'historial de la unitat. En Gavin va mirar a l'almirall Kre'fey i va captar l'imperceptible senyal. Va alçar el cap lentament, girant l'anell sense pensar-ho, i va mirar fixament a Fey'lya als ulls. Fa gairebé vint anys, vas distreure a la meva estimada Asir Sei'lar, i això li va provocar la mort. És un vell deute que tens amb mi, i ara me’l pagaràs d'una vegada per totes.

- Si valoren el nostre esforç, Cap Fey'lya, llavors no entenc per què s'afanyen a decebre’m i a decebre totes les forces i cossos de la Nova República.

En Fey'lya va parpellejar i el borrissol del clatell se li va encrespar.

- Passaré per alt aquesta insubordinació, coronel. Entenc que estigui aclaparat per les circumstàncies.

En Gavin es va aixecar a poc a poc, en tota la seva alçada. Va contreure les mans en un puny i va deixar que els seus músculs tibessin les costures de la jaqueta. Volia que veiessin el seu poder físic, i que no era només algú que s’asseu i prem un gallet. Vull que sàpiguen que sóc una cosa que mai arribaran a ser.

Tot i la ira que bullia al seu interior, va mantenir el to tranquil.

- Cap Fey'lya, tots sabem el que passa. L'única raó de la presència del Brillantor de Foc a Agamar és que el capità Rimsen procedeix d'allà, i va patir un canvi en la seva ruta que el va fer sospitar que l'havien desviat perquè no anés a Dubrillion passant per Belkadan. Parlant-hi amb la seva família a Agamar, va saber de la visita de la Leia, i va tornar a casa per avaluar la situació. Per això va acompanyar a l'almirall Kre'fey per salvar-nos. Si ell no hagués estat allà, cap de nosaltres estaríem aquí.

- Ha interpretat malam...

En Gavin el va interrompre tallant l'aire amb la mà.

- No he acabat.

- Però la seva carrera podria fer-ho, coronel -En Fey'lya va plegar les orelles contra el crani -. Està dimitint amb efectivitat immediata?

L'almirall Kre'fey va deixar anar un ràpid comentari bothan que va fer que en Fey'lya girés el cap com si li haguessin colpejat. El Cap d'Estat va esgarrapar la taula i va grunyir altre comentari en resposta.

L'almirall Kre'fey es va aixecar lentament.

- Mira, cosí, m'atreveixo a parlar així perquè tinc la impressió que t'estàs passant. Pensaves que no esbrinaríem això de Bimmiel? Creies que no sabíem això dels albiraments de yuuzhan vong a Garqi? Quants atacs yuuzhan vong esperaves que desconeguéssim?

El sullustà estava atònit.

- Però com heu...?

L'almirall va moure el cap d'un costat a un altre lentament.

- Hi ha milions de formes de saber aquestes coses. Els productes procedents d'aquests planetes estan començant a escassejar, les empreses de telecomunicacions estan informant de retallades i reducció de beneficis, i el nombre de reclutaments procedents d'aquests mons ha disminuït enormement. És probable que hagueu impedit la propagació de certes notícies, indubtablement per evitar que s'estengués el pànic, però oblideu que la informació que no ens arriba és gairebé tan valuosa com la que sí que ho fa.

Els membres del Consell es van quedar estupefactes. Van murmurar entre ells i es van tornar cap a Borsk Fey'lya. Però ell va deixar anar una rialleta, com si el que acabava de sentir fora inconseqüent.

- Encara que aquests planetes tinguessin alguna cosa a veure amb la invasió yuuzhan vong, i no té proves d'això, la declaració de guerra és competència exclusiva del Consell.

En Gavin va negar amb el cap.

- No, si són les nostres vides les que estan en joc.

- Li ho repeteixo, coronel Darklighter, està vostè recitant la seva carta de dimissió? – En Fey'lya li va somriure amb malícia -. Els seus Murris ja van abandonar un cop a la Nova República i vam sobreviure sense ells.

En Gavin aclucà els ulls.

- Potser sí dimiteixi, Cap Fey'lya.

En Traest Kre'fey es va posar entre Gavin i l’Èlegos.

- Vés amb compte amb acceptar aquesta dimissió, cosí, perquè si se’n va ell, me’n vaig jo. I amb mi, les forces i cossos de la Nova República.

-Estàs parlant d'un cop d'Estat.

- Estic parlant de l'únic sensat. Tu, vosaltres, sou tots polítics i la vostra meta és adquirir poder. Per a què? Per millorar les vides d'altres persones. És una meta lloable, però els vostres esforços defalleixen quan sorgeix una autèntica crisi. Un terratrèmol sacseja un continent i mata milers d'éssers. Vosaltres us responsabilitzeu encara que no sigui culpa vostra. Per què? Perquè les vostres regulacions sobre el manteniment d'edificis eren insuficients, o perquè l'operació de rescat va ser massa lenta i els subministraments d'aliment massa escassos, o perquè les indemnitzacions als no assegurats eren menors del que ells havien pensat. Hi ha centenars de milers de raons per assumir la culpa, i amb cada trosset de culpa, aneu perdent poder.

En Kre'fey es va palmejar el pit.

- La meva missió és garantir la seguretat, i els yuuzhan vong són una seriosa amenaça en aquest sentit. Suposem, amb tota la bona intenció, que no veu creure a la princesa Leia quan us va explicar el problema dels yuuzhan vong. Suposem que realment veu suposar que havien acabat amb ells. Podríem explicar la vostra absència de resposta davant aquesta amenaça com una cosa infantil, però una absència de resposta ara seria un acte criminal. Així que, què puc fer? Agafar l'exèrcit i emportar-me'l, diguem, a les Regions Desconegudes per crear el meu propi petit imperi? Sí. Així el prepararia com a refugi per als que hagin de fugir de la Nova República quan la prenguin els yuuzhan vong.

En Pwoe estava indignat.

- Si aquesta és la seva opinió, almirall, no estaria millor provocant una revolta i derrocant-nos?

- No, perquè no sóc polític. No puc combatre en una guerra i administrar planetes al mateix temps -va negar amb el cap -. Però no li nego que no dubtaria a donar suport a qualsevol que acabés amb un Govern defectuós.

En Kre'fey es va girar cap a l'esquerra i va estendre la mà cap a la Leia.

Ella es va incorporar al seient i va deixar que en el seu rostre es dibuixés un somriure malèvol.

En Fey'lya es va aixecar i es va creuar de braços.

- Així que es tracta d'això, Leia? Detestes tant estar al marge del poder que has convençut a l'almirall Kre'fey perquè et doni suport en una revolta? Pretens instaurar una hegemonia Jedi per governar la Nova República? Heretaran després els teus fills el càrrec?

La Leia va riure suaument i es va aixecar del seient amb una elegància que a Gavin li va recordar a un teopari estirant-se lànguidament.

- És això el que busques, Cap Fey'lya? Vols ser humiliat? Vols ser recordat com el que va conduir a la Nova República a un nou desastre del qual em vaig veure obligada a rescatar-la de nou?

Va baixar la veu fins al punt que en Gavin va haver d'esforçar-se per sentir-la.

El gest d’en Fey'lya va anar variant a mesura que les paraules de la Leia arribaven a les seves orelles. Va passar d'una mirada triomfal a una expressió d'amarga decepció, i després de resignació.

- Llavors com vol afrontar això?

La Leia va somriure tímidament.

- Primer haureu de cedir el control de les operacions militars a l'exèrcit. No hi haurà microgestió bèl·lica per part dels polítics. Que agafin el que necessitin.

- Per descomptat.

- Segon, coordinareu el subministrament d'aliments i material als refugiats que vagin arribant. Agamar ja no dóna a l'abast, i la gent anirà fugint cap al Nucli a mesura que avancin els yuuzhan vong.

En Fey'lya mirà a Pwoe.

- Tu pots ocupar-te’n de tot això.

- I, finalment, permetreu que el senador A'Kla informi al Senat al complet, i que la seva exposició tingui cobertura total per part dels mitjans.

En Fey'lya va deixar anar una sonora riallada.

- Perquè pugui tirar-me tota la culpa a sobre? Ni parlar.

En Kre'fey mirà a Gavin.

- En el meu imperi, voldràs un planeta per a cada un dels teus fills?, O preferirien governar sistemes sencers?

Els ulls violetes d’en Fey'lya van brillar amb ira.

- Elaborarem junts el text de l'informe, d'acord?

L’Èlegos va assentir.

- Em sembla acceptable.

- Bé -La Leia va fer un pas endavant i va allargar la mà a Fey'lya -. Havia oblidat el que era treballar amb tu.

- Et garanteixo que jo no.

En Fey'lya va donar la mà a la Leia, però l'expressió cautelosa a la cara de la princesa confirmava que estava pensant el que en Gavin sabia de sobres. L'actual acceptació d’en Fey'lya no tenia garantia de futur. A curt termini tindrem el que necessitem, però no serà sempre així. Si es pot aprofitar, ho farà.

La Leia es va inclinar davant el Consell.

-Gràcies per la vostra cooperació. És pel bé de tots, i això, en el fons, és el que desitgem, no?

-És clar, Leia -En Borsk Fey'lya va somriure qual depredador -. Posarem a la Nova República per sobre de qualsevol tema personal. Pel bé de tots.

En Gavin només volia tornar a casa amb la seva dona, però sabia que no seria molt bona companyia. Hi havia mort molta gent, i quan estava trist solia recordar a la seva germana que el seu marit havia mort en combat a Yevetha. En un moment donat, ella s'havia traslladat amb els seus fills a viure amb Gavin, fins que aconseguís aixecar el cap, però al final s'havia quedat amb ells. De tant en tant li donava per pensar que ella i els nens eren una càrrega per ell, i això era una cosa que ell no podria suportar en aquell moment.

Va tornar a la caserna de l'Esquadró Murri i va caminar pels foscos passadissos. No li importava que l'edifici estigués desert. Era molt aviat. L'almirall Kre'fey i ell van acordar que les alarmes no sonarien fins al migdia perquè els pilots que anaven a anar al front poguessin descansar a gust abans d'arriscar les seves vides en el dur tràngol de la guerra.

L'únic punt positiu de tot el desastre de la retirada de Dubrillion va ser la incorporació de la Jaina Solo a l’esquadró. En Gavin havia preguntat a la Leia si la seva filla podria romandre amb la unitat, i ella li havia donat un caut permís. Quan va veure l'alegria a la cara de la Jaina, en Gavin va sospitar que la Leia li havia dit que sí perquè no hagués suportat dir-li a la Jaina que no. La noia es va mudar immediatament als barracons de l'esquadró. Compartia habitació amb l’Anni Capstan, la seva companya, i es va integrar al grup com si portés allà tota la vida.

I pilotant com pilota, no hi ha dubte que estarà molt de temps amb nosaltres.

Al Gavin li va sorprendre trobar un soldat amb un rifle làser davant de la porta del seu despatx. Era poc més gran que un nen. Una mica més gran del que era jo quan vaig entrar a l’esquadró.

- Algun problema, soldat?

El jove va empassar saliva.

- Senyor, vaig intentar detenir-los, senyor, però van dir que no passava res per entrar al seu despatx. Van dir que a vostè no li importaria.

En Gavin va pestanyejar atònit.

- Això van dir? I et van dir qui eren?

El soldat va negar amb el cap.

- Uns vells, senyor.

- I els vas deixar entrar? Per què no els vas detenir?

El soldat va fer una ganyota de disgust.

- Ho vaig intentar, però em van treure la munició -Va girar l'arma per demostrar-li que no tenia carregador.

El coronel va assentir.

- I el teu intercomunicador?

- Se'l van endur també. Em van dir que l'esperés aquí, senyor, o si no seria culpable d'abandonament de lloc.

- Sí, això és, espera aquí -En Gavin va apartar el noi a un costat i va obrir la porta del seu despatx. Sabia que entrar era una estupidesa, però va rebutjar la possibilitat que els seus visitants fossin assassins. Els yuuzhan vong no semblaven funcionar d'aquesta manera. A més, morir ara seria més fàcil que fer la guerra.

Els dos visitants van alçar la vista des dels seus còmodes seients. A la taula davant seu hi havia tres gots, dos dels quals estaven plens del whisky corellià que en Gavin tenia ocult en l'últim calaix. Els dos homes van somriure i es van posar a riure.

El soldat va introduir el cap per la porta.

- Tot bé, senyor?

- Sí, soldat, pot retirar-se.

-Agafa-ho -un dels visitants li va tendir al noi el carregador i l'intercomunicador que li havia confiscat.

En Gavin va tancar la porta rere del noi i va negar amb el cap.

- Va dir que éreu "uns vells".

- Els joves no respecten res, oi, Tycho?

- Res, Wedge, res de res, però probablement sigui culpa dels seus superiors.

En Gavin es va servir un got de whisky.

- Què esteu fent aquí?

- Ens hem assabentat per diverses fonts que hi haurà una guerra -En Wedge Antilles va alçar la copa -. Estem vells per volar, però no per ajudar. Si ens necessites, aquí ens tens.

-Potser vulgueu replantejar-vos aquesta oferta. Això serà horrible.

En Tycho Celchu va negar amb el cap.

- Així és la guerra, Gavin. Només ens cal esperar que entre tots aconseguim que sigui el més breu possible.

Següent