Desastre (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Quan el Feix de Púlsar va sortir de l’hiperespai i va iniciar el descens cap a Vòrtex, Luke Skywalker va sentir que la pau dels Vors li arribava com les ones a la vora. Va entrar a la cabina des de l'estada situada al centre de la llarga nau i va somriure. Mara era al seient del copilot, i R2D2 s'havia connectat a una entrada de contenció instal·lada darrere d'ella. Davant seu, al seient del pilot, hi havia un R2 blanc i verd.

Mírax Térrik Horn s'havia trenat la llarga cabellera negra i girà per mirar el Luke amb la seva ferma mirada d'ulls castanys.

- Ho hem aconseguit. Traçant entre Xiulador i R2 la ruta de navegació hem escurçat molt el camí.

Els androides van xiular contents a l'uníson.

El Mestre Jedi va somriure.

- Un cop més, t'agraeixo que hagis traçat la ruta per nosaltres.

Mírax va arronsar les espatlles.

-Sòl utilitzar Xiulador perquè monitori les rutes de missatgeria. I tot el que tingui a veure amb els Jedi és per a mi una prioritat. A més, amb Corran vés a saber on, els meus fills a l'Acadèmia i el meu pare fent el que sigui que estigui fent, jo estaria ara mateix a casa sense fer res.

La Mara va somriure.

-És millor fer alguna cosa que limitar-se a esperar.

- Esperar és un avorriment.

En Luke va arquejar una cella.

- Crec que és la primera vegada que us sento esmentar la paraula "avorriment" aplicada a qualsevol cosa que feu les dues juntes. De fet, crec que...

La Mara va alçar una mà.

- Estàvem exemptes.

- I podríem haver estat en la teva acadèmia durant aquells anys en lloc d'estar vivint les nostres aventures. Als teus estudiants els hi hauria encantat aquesta distracció - Mírax va assentir -. A més, els danys col·laterals no van ser tan dolents.

El Mestre Jedi va somriure.

- Crec que els Vors són una mica especialets pel que fa als danys col·laterals.

- Cert. Tenim permís per aterrar a la pista principal de la Catedral. Després del desafortunat accident de l'almirall Ackbar i la Leia, els Vors van establir un perímetre de dos quilòmetres al voltant de la Catedral en el qual està prohibit volar, perquè així ningú torni a estavellar un caça a la zona -La Mírax es va girar per mirar per la finestreta -. Atmosfera en quinze segons. Posa't el cinturó si no vols sortir acomiadat.

- Li ho diré a la resta -En Luke va girar i va tornar a la sala en la qual estaven asseguts Ànakin i Chalco. Jugaven a alguna cosa a l’holotaula, però van acabar discutint i acusant-se mútuament de fer trampes. Ànakin va semblar ofès i només va acceptar parcialment la disculpa que els codis estaven tan manipulats a les taules on Chalco jugava normalment, que calia fer trampes per poder guanyar.

- I com anaves guanyant i jo no feia trampes, vaig imaginar que estaries fent-les tu - li va dir.

En Luke va somriure.

- Poseu-vos el cinturó. Entrem a l'atmosfera.

Ànakin ho va fer al moment, però Chalco es va agafar amb força al reposabraços, fins que les mans se li van quedar blanques. En Luke va negar amb el cap i es va asseure en un seient posant-se el cinturó.

- Chalco, no et canses de ser tan dur?

El corpulent home va arronsar les espatlles i gairebé cau del seient quan el Feix es va sacsejar.

- Sé que teniu poders Jedi, però això no ho és tot, saps? Nosaltres, els normals, també sabem fer coses -dient això, es va assenyalar amb el polze al pit.

Una altra sacsejada va estremir la nau, i Chalco va sortir mig acomiadat del seient. En Luke va recórrer a la força per tornar a posar-lo al seu lloc, però va descobrir que l’Ànakin ja ho havia fet. I ho ha fet tan suaument que dubto que en Chalco sàpiga que l'ha ajudat.

- Si us plau, Chalco, posa't el cinturó d'una vegada.

L'home va grunyir una mica, però va agafar el cinturó.

-Bé, és un descens una mica agitat. I suposo que tampoc passa res si vosaltres us poseu el cinturó sent Jedi, no?

En Luke i Ànakin van intercanviar un somriure, i el Mestre Jedi va negar amb el cap.

- No, no passa res. Quan arribem, la Mara i jo anirem a veure a la persona amb la qual hem de parlar. L’espaiport d'aquí no és gran cosa, així que m'agradaria que tots dos us quedéssiu al Feix.

L'expressió de l'Ànakin es va agrir.

-Però jo pensava que...

En Luke va alçar una mà.

- Cerca amb la teva percepció, Ànakin. Creus que la Daeshara'cor està aquí?

El jove va dubtar un moment i va negar amb el cap.

- No.

- Així és, no és aquí.

En Chalco va arrufar les celles.

- No esperàveu trobar-la aquí?

- No, llevat que passés alguna cosa excepcionalment estranya. Crec que va venir aquí buscant informació - el Mestre Jedi es va inclinar cap endavant -. Esbrinarem el que ella va esbrinar i marxarem. I llavors et necessitarem, Chalco.

- I jo què? -Va preguntar l’Ànakin.

- Tu també ets part vital en tot això, Ànakin, això segur.

L'expressió del seu nebot va reflectir la seva alegria.

- Quina serà la meva missió?

- No ho sé. La Força et dóna pistes de tant en tant, i això és tot el que tinc. I la pista ara mateix em diu que et quedis al Feix.

- No m’estaràs explicant tot això per no haver de dir-me que em quedi perquè ets el meu oncle i punt, oi que no?

En Luke va arquejar una cella.

- Ànakin!

Els altaveus van ressonar i la veu de la Mírax es va obrir pas.

- Ja gairebé hem arribat. Ens espera un lliscant. Prendrem terra en un minut.

En Luke va somriure.

- I, si tot va bé, enlairarem en una hora.

Vòrtex, un planeta de temperatura càlida amb gairebé la mateixa massa oceànica que de terra ferma, consistia sobretot en grans planes d'herba verda i blava que es movia al ritme de les brises. Els Vors eren una espècie humanoide de classificació mamífera. D'ossos buits, tenien ales membranoses que els hi permetien planejar per sobre dels llacs termals i elevar-se per les planes. Tenien un impressionant sentit de l'harmonia dins de la seva espècie i amb el seu planeta. La seva naturalesa harmònica els hi havia inspirat per crear la Catedral dels Vents.

A mesura que s'acostava el lliscant, obrint-se pas per entre dues grans colònies de barraques, Luke va considerar que, d'una banda, la Catedral semblava una cosa totalment pròpia d'aquell planeta, i de l'altra, totalment aliena a ell. Era obvi que els Vors eren capaços de manipular la matèria de forma avançada, ja que sense aquesta habilitat mai haurien pogut erigir aquestes elevades torres que eren com agulles de vidre, però reservaven aquest tipus de construcció per a projectes especials. Les seves cases estaven fetes per i per al planeta, mentre que les cristal·lines torres havien estat creades per a fins més permanents i impressionants.

Els vents entraven a la Catedral, omplint els buits i arremolinant-se en els tubs transparents. Els fins murs vibraven, omplint l'aire amb un timbre que variava d'entonació. Hi havia unes mampares transparents connectades a uns engranatges, que al seu torn s'acoblaven a propulsors. Les mampares pujaven i baixaven, aguditzant i suavitzant els tons. Tot l'edifici era com una criatura viva amb mil veus. I el Mestre Jedi sabia que durant el Concert dels Vents, els Vors empraven els seus propis cossos per variar els sons, fent que l'actuació es convertís en una autèntica simfonia.

Mírax va fer baixar la velocitat del lliscador i el va detenir. Mara i Luke van desembarcar a cinc-cents metres de la Catedral. Entre els Jedi i l'estructura de vidre hi havia una femella alta, de pell blavosa. Portava una túnica blau marí que ressaltava el seu color de pell i el seu plomós borrissol de color perla. En Luke havia sentit el terme etèria aplicat a ella, i allà, a la Catedral dels Vents, era realment apropiat. Esvelta, gairebé fràgil, semblava un fantasma compost de la melodia que li traspassava.

Apropant-s’hi, Luke va somriure. Va preocupar-li una mica veure que ella no li retornava el somriure.

- Salutacions, Qwi Xux.

Ella va inclinar el cap.

- Salutacions, Mestre Skywalker. Quant de temps. Sento que hagin vingut. No puc ajudar-los.

La Mara va arrufar les celles.

- Com pot dir això?

La fràgil omwati va somriure.

-Sé moltes coses, Mara Jade. Sé que quan vaig estar aquí amb Wedge i vaig ajudar a reparar els danys produïts vaig fer una cosa bona. I quan ho vaig deixar, em vaig adonar que aquest era l'únic lloc on podia trobar la pau. Vaig tornar i els hi vaig pregar als Vors que em permetessin continuar la meva tasca. Tinc l'esperança que, a través del so del vent, les meves moltes víctimes tinguin una veu. I potser, quan això passi, abasti la pau per complet.

En Luke va assentir solemnement.

- Entenc el teu desig de pau.

Qwi va sospirar.

- Pocs ho entenen. I aquí tinc la possibilitat de crear alguna cosa bella que contraresti els horrors que vaig crear.

En Luke i la Mara van intercanviar una mirada ombrívola abans que en Luke prengués la paraula.

- Et demano disculpes si la meva presència aquí et porta records del dolor passat. Et desitjo el millor en la teva recerca de la pau. I si hi ha alguna cosa que pugui fer per ajudar...

Un ràpid somriure va contreure la cara de la Qwi un instant.

- Tenia l'esperança que vingués en Kyp Durron. No sé si ell està tan turmentat com jo, però m'agradaria que escoltés els càntics del poble de Càrida.

-És una petició que li transmetré -En Luke va contemplar el sòl per un instant -. A Kyp li aniria bé una mica de pau.

La Mara es va tirar el pèl vermell per darrere de les espatlles.

- Per què creus que hem vingut?

- Esteu buscant a la twi'lek Jedi. Va estar aquí -la veu de la Qwi es va endurir -. Va venir per preguntar qüestions de superarmament. Coneixia l'existència de la construcció parcial de la tercera Estrella de la Mort a les Goles. I volia saber si n’hi havia més, o un altre Triturador de Sols, o potser alguna altra abominació que ningú conegués excepte jo. Ella sabia que l'Emperador no solia tenir una sola cosa de cada.

En Luke va assentir. Fins i tot el primer destructor estel·lar classe Súper, l’Executor, havia tingut un bessó que es va crear a la vegada. Es va anomenar Lusankya i va ser regalat a Ysanne Isard per al seu esbarjo personal, mentre el primer es lliurava a Darth Vader. Sempre he pensat que quedaven per descobrir altres joguines perverses de l'Emperador.

La Mara va arrufar les celles.

- Hi havia un segon Triturador de Sols?

La Qwi va negar amb el cap.

- No, que jo sàpiga. El seu blindatge va ser tot un avanç. Part de la tecnologia cristal·lina de l'àtom es va emprar aquí, per reconstruir la Catedral. L'Emperador no podria haver construït un altre tret que tingués unes instal·lacions paral·leles que imitessin les de les Goles. Si aquestes instal·lacions haguessin existit, aquesta maligna collita ja hauria donat fruit. Les Goles ja produïen l'armament suficient com per no necessitar més instal·lacions.

En Luke va alçar el cap.

- No hi havia res més?

La Qwi va pensar un moment.

-Bé, hi havia l’Ull d’en Palpatine. El fracàs de la seva missió va fer que l'Emperador donés suport a les Goles. Potser l'Ull tingui un bessó. La Daeshara’cor semblava convençuda.

- Et va preguntar si sabies d'algun pla de futures construccions? - Va preguntar en Luke.

- O et va demanar informació sobre prototips a escala o qualsevol altra cosa que pogués servir com a arma? -Va afegir la Mara.

- Ella va preguntar i jo li vaig dir que tots els records d'aquesta època havien estat eliminats, destruïts per Kyp Durron.

El Mestre Jedi va aclucar els ulls.

- Però si acabes de dir que has emprat aquí, a la Catedral, la tecnologia del blindatge del Triturador de Sols. Ella hauria sabut que menties.

La dona va riure suaument, però sense alegria.

- Kyp es va emportar els records, però la base sobre la qual es va desenvolupar tot aquest treball segueix en el meu poder. Repassant arxius, experimentant, puc saber el que sabia llavors. Va poder entendre per què vaig fer el que vaig fer d'una forma i no d'una altra. No vaig mentir, així que no va poder saber que mentia. De tota manera, mai tornaré a crear res que mati o faci mal. Mai.

La Mara va grunyir.

- Mai diguis mai, Qwi. Hi ha una gran amenaça allà fora, i potser l'única solució sigui un altre Triturador de Sols o una Estrella de la Mort.

La dona de pell blavosa va negar amb el cap.

- És igual. Mantindré el que he dit a qualsevol preu.

La Mara va tancar els punys.

- Com pots dir això? El teu treball podria salvar milers de milions d'éssers.

- Com? Matant altres tants milers? -La Qwi es va emportar una mà al pit -. Vosaltres sou herois. Potser hagueu matat, però va ser en la batalla, en defensa pròpia. Jo vaig crear armes que van destruir planetes sencers i assassinar en un segon a milers de milions d'éssers. Innocents evaporats. Vosaltres potser els vau percebre a través de la Força, però jo he estat conscient estudiant els planetes que vaig eliminar. Sé els seus noms, he vist imatges, i treballo cada dia amb ells perquè aquells que ens van abandonar tinguin una veu. I m'esforço perquè tots ells contribueixin a la bellesa d'aquest lloc.

La seva mirada es va enfosquir.

- Sé que pot semblar una bogeria aturar-se en aquestes coses, però algú ho ha de fer. Si no acceptés la responsabilitat del que vaig fer i intentés compensar-ho, deixaria oberta la possibilitat de començar a creure que els meus actes no van ser tan dolents. I de fer el que em suggeriu, no crearia més que silenci. Prefereixo la mort abans que això.

La Mara va parpellejar.

- Filosòficament, entenc el pacifisme, però prendre aquesta postura enfront d'una amenaça definitiva, em sembla...

Va obrir els punys lentament.

En Luke va recolzar una mà a l'espatlla de la seva dona.

-És millor que ella adopti una postura i la defensi amb la seva vida, a què es converteixi en eina dels que la utilitzarien per fer el mal.

- Però, Luke, i si no hi ha alternatives per detenir els yuuzhan vong?

- Llavors, estimada meva, hem de plantejar si la solució és aturar-los o si se'ns escapa l'altra solució - Luke va somriure a la seva esposa -. No m'agrada descartar opcions, però tampoc m'agrada disposar d'armes que puguin destruir planetes i estrelles. Atès que vas conèixer a l'Emperador, et faré una pregunta: Creus que només tindria una nau anomenada l'Ull d’en Palpatine, o que l'Emperador hauria preferit tenir dos ulls?

Mentre la Mara reflexionava, un corrent d'aire va portar un agut xiulet des de la Catedral.

- Si va tenir un altre i el va utilitzar en aquesta època, és probable que el mateix problema hagués provocat la seva pèrdua.

En Luke va somriure.

- I aquest problema van ser un parell de Jedi.

- I hi havia molts parells de Jedi en aquella època -la Mara va arronsar les espatlles -. És probable que hi hagi un altre Ull en algun lloc.

La Qwi va ajuntar les seves fines mans.

- Si hi ha un altre Ull, tinc l'esperança que el trobareu abans que s'utilitzi. Ser portaveu dels morts és una tasca noble, però espero que algun dia no sigui necessària.

- Jo també, Qwi -En Luke va sospirar i va arronsar les espatlles -. Però tinc la sensació que aquest dia està encara molt lluny.

Següent