Desastre (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

L’Ànakin va veure com el seu oncle, la Mara i la Mírax s'allunyaven al lliscant. No li agradava que el deixessin enrere, però va intentar suprimir el seu disgust. Enfadar-se és de nens, i jo no sóc cap criatura. Estava a punt de seure al lloc del pilot per fer una ullada als comandaments del Feix, quan un so de passos el va fer girar.

Per un instant, Chalco es va quedar immòbil, com un animal sorprès per la llum. Després va somriure i es va redreçar, projectant un aire de confiança que gairebé va arribar a ocultar la seva sorpresa.

- Anava a sortir una mica. A fer una ullada.

- El Mestre Luke ens va dir que ens quedéssim aquí.

- És el teu Mestre, xaval, no el meu -Chalco va posar una de les seves gruixudes mans en el control de la rampa de descens -. Tu queda't, que és el que et va dir que fessis.

L’Ànakin va creuar els braços.

- No pots sortir.

- Creus que pots aturar-me?

- Creus que no puc?

En Chalco va aclucar els ulls, que se li van omplir d'arrugues.

- De veritat ho vols intentar?

- El Mestre Yoda va dir al meu Mestre: "Fes-ho o no ho facis, però no ho intentis" – l’Ànakin va suprimir el desig urgent d'emprar la Força per a subjectar l'home contra la paret. La Mara li va reprendre una vegada per usar la Força en coses que no la necessitaven. I l’Ànakin sabia que podia controlar-lo fàcilment, atès que havia aconseguit mantenir-lo al seient durant l'entrada a l'atmosfera.

I com sé que puc fer-ho, no necessito fer-ho. Hi ha d'haver una altra solució. L’Ànakin va arronsar les espatlles i va deixar caure els braços.

- Que sàpigues que si no estàs a la nau quan ens enlairem, hauràs de quedar-te aquí. I això no s'assembla en res a Coruscant pel que fa a naus, transports i guanyar-se la vida. Als Vors no els hi agraden molt els estrangers, així que hauràs de treballar en alguna cosa manual. Però fes el que et doni la gana.

L'expressió d’en Chalco era de perplexitat.

- De veritat creus que podries aturar-me?

- Què més dóna? Si vols sortir i passar-te la resta de la teva vida picant herbes, trenant fibres i teixint roba, per què vaig a aturar-te? - Va recordar una conversa que havia tingut amb la Mara a Dantooine -. Molta gent creu que els Jedi anem a salvar-los de la seva pròpia idiotesa. Si fos així, no tindríem un moment lliure.

- M'estàs dient idiota?

L’Ànakin va fer cas omís dels xiulets d'assentiment dels dos androides.

- Si fossis idiota, el Mestre Luke no t'hauria portat amb nosaltres. Crec que simplement ets com la majoria. Vius per l'avui sense pensar en el demà. I això no et permet avançar.

- Això creus? - La pregunta era plena de ressentiment, però Chalco es va relaxar i es va recolzar contra la paret, de manera que l’Ànakin va suposar que el to era més un posat que el reflex d'una veritable preocupació.

El jove Jedi va arronsar les espatlles.

- No et conec molt, però crec que et passa el mateix que a alguns Jedi. Et preocupa la teva imatge i l'opinió que tinguin els altres de tu. Estàs molt preocupat per la teva reputació. T’afecta tant com afecta als Jedi?

El fornit home es va portar una mà a la barbeta.

- Doncs a vegades sí, saps? És cansat, clar. La gent sempre t'està posant a prova. Et llaures una reputació i la gent vol aprofitar-se de tu.

-Sí, ho sé –L’Ànakin va fer girar el seient del copilot i va asseure’s a la vora -. El meu pare ha hagut de lluitar sempre per aquest tema, i els Jedi, bé, tothom ens pressiona per veure com som. Hi ha gent que ens té por i ni s'acosta. Altres tenen por i ens pressionen per fer veure que no ens tenen por. És molt esforç desaprofitat.

En Chalco va assentir.

- El teu pare és en Han Solo, no?

-Sí.

- L’he vist últimament un parell de vegades. Està una mica fet pols pel de la mort del seu col·lega.

L’Ànakin va assentir lentament, intentant suprimir l'automàtica i ja coneguda punxada de dolor per la mort de Chewbacca.

- Per a ell va ser terrible.

-Devien ser molt bons amics –Chalco va dibuixar un mig somriure -. A mi personalment mai m'han agradat molt els wookiees. I tampoc crec que mai hagi tingut un amic tan íntim.

-Van passar junts per moltes coses. Chewie va ser una constant en la vida del meu pare, i a la meva també. Sempre estava quan el necessitàvem, i ara ja no està - el dolor li va fer estremir, li ofegava. L'enorme buit que Chewie havia deixat en la seva vida es va obrir davant seu.

Va intentar parlar, però no va poder. Va alçar una mà un segon i es va assecar una llàgrima.

-Ho sento -va dir amb veu ronca.

En Chalco es va agitar incòmode.

- Mira, xaval, jo, eh, potser no hagi tingut un amic tan íntim, però entenc el dolor. T'acostumes a què la gent estigui a prop. A veure-la a l’espaiport, a què dormi a la cel·la del costat, aquestes coses. I saps?, De sobte un dia et despertes i els han donat la condicional o alguna cosa. Mai saps si tornaràs a veure'ls o si recuperaràs els crèdits que vas perdre jugant al sàbacc. És a dir, mira, no sé si m'estic expressant bé, però...

L’Ànakin va assentir i va percebre l'alleujament de l'home.

-Gràcies, ho entenc. Quan arribes a conèixer a algú, et fa mal que desaparegui de cop i volta. I el dolor és molt fort i molt intens. Chewie, bé, ell sempre hi era, somrient, fent broma, mai es queixava quan jo em dedicava a enfilar-me sobre d'ell pujant-me pel seu cos o jugar amb el seu treball. Era com una roca, i quan es perd això...

-Però no era l'única roca en la teva vida, xaval – Chalco va assenyalar amb el cap a la Catedral dels Vents -. Tens al teu oncle, la teva mare i al teu pare.

-Bé, el meu pare ja saps com està. Un tant, eh, distant –l’Ànakin va sospirar -. La meva mare està molt ocupada. Ella m'ajuda, però mai estem junts. L'oncle Luke és genial, encara que ell també té moltes coses a fer. Però suposo que és igual, perquè això és cosa d'adults, i el necessito per aprendre.

- No creixis massa ràpid, xaval -l'home va posar un gest trist -. Encara que, al cap i a la fi, has de fer-ho. Si no ho fas, acabaràs com jo. Potser créixer ràpid no estigui tan malament.

- Bé, la qüestió és créixer, crec, ràpid o lent, tant és –L’Ànakin va mirar els controls de la rampa de descens -. Segueixes volent sortir?

En Chalco va pensar un moment i va negar amb el cap.

- No és que em faci por haver de treballar.

- Ni se m'havia passat pel cap.

-És clar que no - l'home va somriure lentament -. D'altra banda, ajudar els Jedi a trobar una Jedi no és cap ximpleria, crec jo. És el més difícil que he fet en la meva vida, i crec que ja és hora de posar-me les piles. Després de tot, és el que faria un adult.

L'almirall Gilad Pellaeon odiava estar assegut en una butaca a l'estrada del Consell Moff. Només eren presents quatre dels Moff. La resta assistien com hologrames, i l'almirall pensava que el cost de la seva aparició per aquest mitjà era molt més gran que la seva aportació. Tot el que havia de dir-los podia haver-los-ho enviat en un comunicat, però els Moff s’aferraven amb zel a la seva idea que el Consell tenia algun valor.

La Moff Crowal, del planeta Valc VII, va alçar la barbeta desafiant, però no es va aixecar sobre la seva efígie hologràfica. Valc VII era el planeta imperial que estava més a prop de les Regions Desconegudes, la qual cosa el convertia en el punt més allunyat de l'amenaça yuuzhan vong. Aquesta distància del perill no feia que la Moff Crowal se sentís més segura, i, com sempre, es va dedicar a sol·licitar més recursos dels necessàriament justificables pel seu retirat planeta.

- Si es tracta d'una amenaça greu, almirall, llavors li implorem que defensi els nostres planetes. I si es tracta d'una trampa, llavors li preguem que faci el favor de mantenir les nostres naus en espai imperial.

L'almirall va ajuntar les puntes dels dits.

- Com ja els hi he dit abans, no és cap trampa. El perill per a la Nova República és real. La seva petició d'ajuda és real.

El Moff Flennic va estrènyer les mandíbules amb ira.

- Doncs hauríem de deixar que caiguessin. Si no haguessin acabat amb l'Imperi, aquesta amenaça no seria res. L'Emperador ho hauria solucionat immediatament.

El Moff Sarreti, de Bastió, malgrat la seva joventut, es va tirar cap endavant amb l'actitud d'un home molt més gran.

- No arribo a entendre com pot afirmar una cosa així, Flennic. La Nova República va vèncer l'Imperi, i ara són els yuuzhan vong els que van a per ella. Per tant, és obvi que també haurien vençut l'Imperi.

La cara d’en Fennic es va torçar en una ganyota burleta.

- Sarreti, he de preguntar això. Tenint en compte la seva deducció, per què anàvem a oferir les nostres forces en auxili de la Nova República, quan, segons els seus càlculs, les nostres forces són clarament inferiors?

En Sarreti va assentir lentament, admetent la lògica de la qüestió.

- Hauríem fer-ho perquè és el que hem de fer.

Crowal va riure.

- El que hem de fer? Oferir ajuda i suport als que ens han dessagnat, destruint la nostra economia, inundant els nostres planetes amb objectes que danyen la nostra cultura? És evident que això és un parany, i que vostè ha caigut de ple en ell.

En Sarreti es va aixecar a poc a poc, i Pellaeon sabia que tots i cadascun dels seus moviments, per molt casuals que semblessin, eren totalment deliberats. El jove Moff va ajuntar les mans i va recolzar els dits als llavis. Tenia la mirada distant, com si estigués perdut en algun pensament profund. Va deixar caure les mans i va començar a parlar en veu baixa, suaument, de forma gairebé seductora.

- La saviesa dels meus avis és una cosa que per a mi té molt valor a l'hora de reflexionar sobre temes seriosos com aquest. Tot el que han viscut i experimentat després de la mort de l'Emperador, i durant el període dels senyors de la guerra fins arribar a l'actualitat, ens és molt valuós per mantenir el nostre fràgil Nou Imperi. Donada la meva curta edat quan va morir l'Emperador, la meva experiència és escassa al costat de la de vostès. Vaig aconseguir la majoria d'edat en plena Rebel·lió. La meva família va fugir del Centre Imperial quan aquest va caure, i jo finalment vaig arribar aquí quan vaig entrar al servei de l'Imperi.

"Per tant, i atès que els meus ulls no es van obrir al conflicte fins que no va començar a decaure l'Imperi, veig les coses de forma diferent. No veig a través d'una lent de ràbia i dolor causats per aquesta pèrdua, ni de la nostàlgia del passat. Jo percebo el que ha fet la Nova República, i, igual que vostès, no em sembla que hagin fet les coses tan bé com haurien, però tampoc puc negar el que han aconseguit. No oblidem que, fa sis anys, van poder acabar amb nosaltres d'haver volgut. Va ser aquest Imperi nostre el que gairebé acaba amb ells gràcies a la traïció, però no van castigar a tots per les accions d'uns quants. Es van esforçar per concedir-nos una pau honrosa, cosa que queda demostrada pel fet que seguim comptant amb aquestes forces a les quals ens demanen ara per ajudar-los.

Totalment dret, va assenyalar amb el dit índex cap a Pellaeon.

- La petició que han fet a l'almirall Pellaeon no és ni un parany, ni una amenaça. És una petició sincera que ens fan no per com els veiem nosaltres, sinó per com ens veuen ells. Ens ho han sol·licitat, no ho han exigit. Ens tracten com a iguals, i si no som capaços de veure la importància que té aquesta obertura, estarem cecs i serem uns ineptes, i ens mereixerem ser aixafats per la Nova República, pels yuuzhan vong o per qualsevol altre enemic.

Els comentaris del jove Moff van aixecar gestos d'aprovació en els seus col·legues. Pellaeon li va somriure i va assentir, aixecant-se. Va tancar els punys i se'ls va emportar als malucs, inclinant el cap amb solemnitat.

- Com sempre, trobo útils les seves aportacions i consells, els meus estimats Moff, però em veig obligat a recordar-los que sóc jo qui està al comandament de l'espai imperial. No els he convocat per saber què m’aconsellen, sinó per aconsellar-los i advertir-los jo. Quan fem públic el que està passant a la Nova República, i la forma en què reaccionarem davant d'això, s'han d'aixecar veus de protesta, semblants a les d'algun de vostès. No veuran motius per donar suport als qui consideren els seus enemics. Espero de vostès que sàpiguen trobar la persuasió necessària per a convèncer-los. Dono les gràcies a Moff Sarreti per la seva eloqüència, i els insto a tots a què segueixin el seu exemple.

L'holograma d’en Flennic va alçar la cella.

- Posarà les nostres forces a la seva disposició, independentment de la nostra opinió?

-Sembla sorprès, Moff Flennic - Pellaeon va somriure lentament, i el seu estarrufat bigoti blanc es va eixamplar -. Aquesta és la seva oportunitat de raonar la seva oposició, però ja sap que els seus companys Moff donaran suport en aquesta decisió de ple. Volia informar-los que aviat emetré una ordre de mobilització que s'activarà a tots els reserves, i posaré en funcionament a algunes d'aquestes unitats de combat. També faré una crida a tots els cossos de seguretat, tant de dins com de fora de l'Imperi, perquè acudeixin en la nostra ajuda. Potser pensin que les nostres forces de seguretat ocultes són la clau per recuperar algun dia la galàxia, però ara l'important és vèncer als yuuzhan vong. Necessitarem tot el que puguem reunir i més.

En Pellaeon va mirar a un dels seus assistents a la part posterior de la càmera.

- Els hi enviaré els codis encara en vigor que s'empraran amb les forces que tornin. No impediran la seva mobilitat en cap aspecte. A canvi de la seva cooperació, no cridaré a files a les seves forces personals de protecció i podran emprar les unitats de reserva per mantenir l'ordre.

Crowal va negar amb el cap.

- Creu poder distreure'ns donant-nos soldadets amb els quals jugar?

- Si creu que és el que estic fent, llavors la resposta és sí, els considero prou simples com per poder distreure'ls així - la mirada de l'almirall es va fer més ombrívola -. Assabenta't de les ofertes: si els yuuzhan vong poden vèncer a la Nova República, nosaltres no podrem amb ells. Suggereixo que empri el temps que guanyaré anant a combatre'ls per augmentar en el possible la seguretat dels nostres mons. Si fracasso i es veu obligada a haver de jugar als soldadets, espero no viure per veure els resultats. Pellaeon, fora.

Les imatges hologràfiques dels Moff es van esvair. Sarreti es va acostar a Pellaeon mentre els altres tres Moff s'agrupaven i sortien de l'habitació. L'almirall es va adonar que el jove Moff seguia parat a terra, sense pujar a la tarima, la qual cosa permetia que tots dos poguessin mirar-se als ulls a la mateixa altura.

Sarreti va somriure amablement.

- No els has renyat en absolut per les seves males maneres.

- De fer-ho, igual es creien que m'interessava el que poguessin fer.

- Ben fet -el jove es va posar les mans a l'esquena -. Les forces de Bastió estaran encantades d'unir-se a vosaltres. I jo segueixo sent un reserva. Si requereix els meus serveis, estic segur que el meu Govern podrà seguir funcionant sense la meva presència.

- M'encantaria tenir-te amb mi, Ephin, però crec que els teus esforços em seran més útils a l'hora d'organitzar a la resta dels Moff.

- Sempre que no em rebel·li en contra teva, no?

En Pellaeon va assentir.

- Preferiria tenir la gent del nostre costat, en lloc de tenir-la en la nostra contra. De tota manera, si ho faig tan malament com perquè necessitessis rebel·lar-te, prefereixo que siguis tu qui prengui el poder, i no Crowal o Flennic.

- Confio que aquesta situació no arribi a donar-se.

- Això espero -va sospirar en Pellaeon -. Però si els yuuzhan vong ens vencen, pot ser que els guerrers com jo acabem desapareixent i que el futur quedi en mans de constructors com tu. Almenys així encara ens quedarà un futur.

Següent