Desastre (XXIV)

Anterior

CAPÍTOL 24

A la Jaina Solo se li feien interminables les ximpleries de la recepció. Per començar, era un esdeveniment formal que tenia lloc al Badia de Tafanda, una de les nombroses naus ithorianes, ciutats que flotaven a la deriva sobre la jungla. Aquells transports de cúpules de transpariacer, amb els seus propis ecosistemes i carregats de vida vegetal, es mantenien càlids i humits. Amb roba normal no li hauria importat, però allò era una mica carregós i opressiu vestida amb l'uniforme oficial dels Jedi.

El fet de celebrar un esdeveniment tan formal en un planeta que anava a ser el punt central d'un atac enemic li semblava malament. Hauria preferit estar al Ralroost, amb la resta de l'Esquadró Murri. També li fastiguejava haver estat convidada per ser una Solo i una Jedi, i no per formar part de l'Esquadró Murri. El coronel Darklighter havia estat triat per representar l'esquadró, i a la Jaina li va donar la impressió que els responsables de protocol de la Nova República els hi feia por que els pilots parlessin més del compte i interferissin amb la celebració.

La tensió acumulada en els presents era gairebé tan opressiva com la humitat. Estaven reunits en una gran sala descoberta, tot i que les entrellaçades branques altes dels arbres dificultaven la contemplació del firmament estrellat. Però més impressionant que els arbres era veure com havien encaixat la fusta que cobria el terra i les parets. D'un viu color daurat i amb vetes més fosques, les taules formaven un mosaic pel qual les línies fluïen sense esforç. La Jaina podria haver seguit les vetes fins a l'infinit, però els grups de diplomàtics les eclipsaven constantment.

Després d'anys de veure la seva mare celebrant i assistint en aquest tipus de funcions, sabia que els contactes diplomàtics funcionaven en un món a part. Els enemics mortals podien ser d'allò més educats davant la teva cara, mentre complotaven implacablement a porta tancada. Fins i tot l’Almirall Kre'fey i el coronel Darklighter reprimien la seva crítica a les limitacions polítiques imposades sobre les seves operacions, així que, a simple vista, tot semblava que podria anar bé.

Va sospirar. Almenys això implica que la gent seguirà tractant bé als Jedi.

- Quin sospir. T'ha ajudat a alleujar la pesadesa del teu ànim?

La Jaina es va girar i va somriure, reconeixent la veu.

- Sí, Ganner, una mica.

La Jaina va seguir amb el somriure posat, tot i la impressió que li va provocar veure la cicatriu de la cara d’en Ganner.

El Jedi va beure un glop de vi i li va fer un gest amb el cap.

- Llavors suposo que jo també hauria de mirar de sospirar.

- Per què? Ah- va mirar més enllà d’en Ganner, que anava vestit de blau i negre, cap a un grup de Jedi que rendia homenatge a Kyp Durron -. Ja vaig sentir que hi va haver problemes.

En Ganner li va dedicar un somriure murri que, en certa manera, li va fer més atractiu a ulls de la Jaina.

- Les meves experiències a Bimmiel, i sobretot a Garqi, van ser definitives. I atès que molts Jedi han estat convocats aquí per unir-se a la lluita contra els yuuzhan vong, les meves opinions sinceres sobre com de perillosos que poden arribar a ser no resulten benvingudes. Per a ells, ser realista és com ser derrotista.

- I probablement no ajudi el fet que salvessis la vida d’en Corran a Bimmiel.

En Ganner va deixar anar una rialleta.

- No, no va ajudar. Però no em penedeixo. Les lliçons que he après treballant amb ell eren lliçons molt necessàries. M'alegro d'haver viscut prou per aprendre-les.

Ella va abaixar la mirada un moment.

- Em sap greu que et ferissin.

-Jo no -els seus ulls blaus es van entretancar -. Abans d'aquesta rascada em resultava fàcil creure que era invencible. Era prou arrogant com per creure’m perfecte. És un parany en què Kyp, Wurth, Octa i altres estan caient. I ho creuen perquè no han estat ferits, no poden ser ferits. I aquesta és una il·lusió que jo ja no albergo.

- Crec que a mi tampoc em queden moltes il·lusions -La Jaina va moure les espatlles com per alliberar-se de la tensió que les tenallava -. Hem estat realitzant simulacions gairebé constantment per preparar-nos per a l'assalt vong. Crec que em van matar més de la meitat de les vegades.

En Ganner va fer una ganyota.

-Això no és bo.

- Ja, però no és tan dolent com sona. Part del temps la passem pilotant coralites per ajudar a entrenar als nostres companys. Als imperials se'ls caça fàcil, però els Chiss són mortals.

-He sentit la seva presència, però no n’he vist cap.

- Jo tampoc, a excepció del monitor de popa, realitzant simulacions amb el meu Ala-X o amb el meu coralita -va mirar cap a la part principal de l'estada, on s'havia reunit la gent. S'havia col·locat una plataforma, i Relal Tawron i els seus ajudants donaven la benvinguda als funcionaris de la Nova República -. Sembla que ha començat la presentació de l'equip local. Després vindran els del Romanent, i després, potser, els Chiss.

- Serà interessant veure’ls -En Ganner va assenyalar cap a la plataforma -. Després de tu.

-Gràcies -La Jaina va vacil·lar un moment, tant per la cortesia d’en Ganner, totalment inesperada, com per les ganes de veure en persona als Chiss. A qui vull veure és al líder.

Es va posar vermella per un moment, però va rebutjar aquesta sensació amb un esclat d'irritació. En totes les simulacions havia volat bé. Potser no havia estat sempre la millor pilot de l'esquadró, però va estar a prop. Cada vegada que simulaven contra els Chiss, i l’eliminaven, era el líder qui acabava amb ella. Però a la Jaina no li feia l'efecte que ell la busqués deliberadament, només que pretenia comprovar i verificar les dades estadístiques de les batalles del simulador.

Una vegada i una altra, el líder dels Chiss havia anat a pel millor pilot enemic, abatent-los en ordre descendent. Cap d'ells li ho va posar fàcil, i tant Wedge com Tycho van aconseguir enderrocar-lo alguna vegada, però en totes les categories estadístiques mesurades pels simuladors, ell era qui aixecava la corba. I això no hauria estat tan dolent si els Chiss i ell es prodiguessin més. No li importava ser enderrocada, però el que no podia aguantar era que passessin d'ella per haver mort.

En Ganner i ella es van obrir pas entre la multitud fins al lloc en el qual en Luke i la Mara Skywalker estaven sent complimentats. Un aplaudiment amable però vetllat va sorgir dels dignataris reunits, principalment dels ithorians. Era obvi que els era grata la presència Jedi al seu planeta, encara que la Jaina va poder percebre que Borsk Fey'lya seria molt feliç si els Jedi morissin defensant Ithor.

Després va venir el contingent del Romanent Imperial. L'almirall Pellaeon anava en primer lloc, i es va moure per la llarga fila de dignataris amb un estalvi d'energia que era obvi que l'únic que volia era posar-se a planejar la defensa d’Ithor. Va emanar una sensació d’agraïment al saludar a l'almirall Kre'fey, al coronel Darklighter, a Luke Skywalker i a Wedge Antilles. Aquesta sensació va disminuir lleugerament quan va saludar la mare de la Jaina, i després es va asseure al seu costat mentre es presentava als altres imperials.

Diversos Moff havien fet el viatge fins a Ithor, i tots semblaven funcionaris avorrits excepte Ephin Sarreti, el Moff de Bastió. El que va impressionar a la Jaina d'ell era la sensació d'entusiasme que emanava quan va saludar a Borsk Fey'lya i als altres ministres de la Nova República. Va intercanviar comentaris amb tots ells i, segons semblava, els va sorprendre amb els seus profunds coneixements sobre les seves vides i les seves llars. Molts d'ells es van sentir sorpresos, i alguns van arribar a sospitar.

En Ganner va esbossar un somriure.

-Bé, ara el Cap d'Estat Borsk Fey'lya ja té una joguina amb la qual distreure’s.

- Bé, tot sigui per tal que no tingui temps d'aconsellar als militars sobre la defensa d’Ithor.

Qualsevol comentari que Ganner pogués fer en aquest moment va quedar ofegat per una presència nova i potent que va fer estremir a la Força. La Jaina sabia, pel fet d'haver tingut al seu voltant gent com el seu pare o Wedge Antilles, que aquest sotrac no procedia d'un ús conscient de la Força. Alguns éssers estaven tan plens de vida i de confiança que brillaven com una flama de magnesi en la nit més fosca.

Al capdavant d'una formació de dotze Chiss de pell blavosa, va arribar un humà caminant amb formalitat marcial. Era més alt que ella, però no més que en Ganner, i tenia una musculatura desenvolupada que el seu uniforme negre no podia dissimular. Tenia els cabells negres i curts, amb un floc blanc que seguia la línia d'una cicatriu que començava a la cella dreta i acabava en la línia del cabell. Els ulls verd clar tenien una fredor que semblava pròpia de les seves maneres. Tan sols les bandes vermelles al llarg dels pantalons i de les mànigues del seu uniforme destacaven amb la seva solemnitat.

Va pujar a la plataforma d'un pas, deixant als Chiss, amb els seus uniformes blancs, en fila davant de la plataforma, ferms. Es va inclinar profundament davant Relal Tawron i li va donar la mà. L'alt sacerdot ithorià es va girar per presentar-li Borsk Fey'lya, però el líder dels Chiss va passar de llarg davant el Cap d'Estat i els membres del seu seguici. No es va aturar fins a estar enfront de l'almirall Kre'fey, davant el qual va tornar a inclinar-se, i a qui va donar la mà. Va repetir el procés amb el coronel Darklighter i amb Luke Skywalker.

Mentre avançava, la sorpresa multitud va començar a murmurar. Els murmuris van augmentar d'intensitat quan es va inclinar davant Wedge, somrigué i va deixar que l'home li emboliqués en una càlida abraçada. Abans que la Jaina pogués imaginar el que estava passant, el líder Chiss va saludar a l'almirall Pellaeon. Va passar de llarg davant els Moff imperials i va baixar de la plataforma.

Ve directe cap a mi!

Ell es va acostar fins a ella, amb les articulacions rígides i els músculs ferms, i va realitzar una inclinació, no tan profunda com les anteriors, però no per això menys plena de respecte.

-Sóc Jagged Fel -es va redreçar, i la Jaina es va posar vermella quan va notar aquells ulls verds posant-se sobre ella-. A més a més, Jedi. Fascinant.

La Jaina va pestanyejar.

- A més?

-A més de ser una pilot excel·lent. És difícil matar-te.

La Jaina no va saber per què, però li va somriure.

- Suposo que és un compliment.

Jag Fel va assentir.

- Entre els Chiss, per descomptat que ho és. Jo només era una mica millor que tu a la teva edat.

- I quan va ser això? Fa dos anys? -Li va preguntar Ganner en to jocós.

Ni l'expressió d’en Fel ni la seva presència a la Força va revelar cap vergonya davant la pregunta d’en Ganner.

- Sí, just abans de prendre el comandament del meu esquadró.

En Wedge Antilles va baixar de la plataforma i es va acostar a ells.

- Coronel Fel.

- Sí, oncle?

- Hauries de tornar a la plataforma i saludar tots els que has ignorat -Wedge va assenyalar Borsk Fey'lya i als seus-. Són molt importants.

En Fel va negar amb el cap.

- Són polítics.

En Wedge va baixar la veu.

-Sembla que els has passat per alt perquè no són humans.

En Fel es va girar, posant-se davant de la plataforma, i va alçar la veu.

- Si pensen que no els he saludat perquè no són humans, són idiotes. Si no els saludo és perquè són polítics.

Un senador sullustà va fer un pas endavant.

- Una còmoda etiqueta darrera de la qual amagar la teva xenofòbia.

En Fel es va quedar de pedra en sentir això, no podia creure-ho.

- M'està vostè acusant a mi d'albergar prejudicis anti-alienígenes?

Pwoe, un senador Quarren, va obrir les mans.

- Flueix de vostè, coronel. El seu uniforme és d'estil imperial, i recorda l'uniforme del grup imperial 181 del seu pare, una de les unitats militars més efectives de l'Imperi destinades a suprimir la Rebel·lió. La seva formalitat. Aquestes salutacions ja no es veuen des de la cort de l'Emperador. El desdeny amb què ens ha ignorat ha estat més que palpable.

En Fel va negar amb el cap.

- D'on jo vinc...

Borsk el va interrompre.

- El lloc d'on vostè procedeix és una comunitat arcaica imperial. El gran almirall Thrawn va reunir als seus més fervents i reaccionaris seguidors i els va assentar com un focus d'infecció. S'han estès com una plaga, odiant cada moment en què nosaltres hem tingut el control del que una vegada va ser el seu imperi. Han heretat les actituds que ens van oprimir durant molt de temps, i ara aquí està, disposat a reprendre el control, amb l'excusa d'ajudar-nos.

- Ja n'hi ha prou -el líder Chiss va alçar una mà-. Deixi de posar-se encara més en ridícul.

Els ulls violetes d’en Borsk Fey'lya van centellejar.

- Però quina gosadia! T'atreveixes a dir-me el que em convé? Tu vas néixer privilegiat, i no tens ni idea del que significa veure't discriminat per ser de la teva espècie. No saps el que és realitzar sacrificis per obtenir la llibertat -va assenyalar amb la mà a la dotzena de Chiss davant la plataforma -. Fins i tot t'atreveixes a desfilar amb els teus subordinats no humans davant nosaltres, recordant-nos que són els imperials els que sempre estaran al comandament.

La Jaina va sentir una calma freda emanant d’en Jag Fel, que separava les mans lentament.

- D'on jo vinc, Cap Fey'lya, jo sóc la minoria. Jo sóc l’alienígena. Si recorda alguna cosa de la història de la seva preciosa Rebel·lió, recordarà que en Thrawn no tenia principis, i que va ser un traïdor per al seu poble. Jo vaig créixer entre ells, vaig créixer amb ells, vaig jutjar segons els seus estàndards. Vaig complir aquests estàndards. Vaig superar aquests estàndards.

Va donar un pas endavant i va assenyalar als homes i dones Chiss que l’havien acompanyat.

- Em vaig guanyar el lideratge del meu esquadró. Aquests éssers van competir per formar part d'ell. Volien volar amb mi, i no perquè sigui un humà o perquè pertanyi a l'Imperi, sinó perquè sóc excepcional com a pilot i com a líder.

"I respecte al fet de lluitar per la meva llibertat, és el que porto fent tota la meva vida a les Regions Desconegudes. La meva mare va tenir cinc fills. El meu germà major va morir combatent, així com la meva germana petita. Per què hi som allà? per què hi combatem? Una amenaça com la dels yuuzhan vong per a la Nova República era una cosa previsible. Recorden com de devastadora que va ser la Gran Purga Yevethana? Doncs hi ha hagut coses en les Regions Desconegudes que la superaven amb escreix, però nosaltres estàvem allà i les vam aturar.

En Fel va ajuntar les mans.

- M’acusen de xenofòbia, però passen per alt el fet que vaig saludar al meu amfitrió, un ithorià, i que immediatament vaig saludar a l'almirall Kre'fey, que és bothan. Han vist el que han volgut. I d'això m'acusen, d'això acusen als imperials. Que només vèiem bestialitat on hi havia saviesa i noblesa. He vingut per ajudar en la defensa contra els yuuzhan vong, però vostès prefereixen seguir veient fantasmes del passat.

Va mirar cap a la sala.

- I és per això que els he ignorat. He vingut a participar en una guerra i no en juguesques polítiques. La meva missió és ajudar a mantenir la llibertat, no ajudar-los a reunir més poder, o treure-us-el.

La Leia Organa Solo va fer un pas endavant, alçant una mà per a evitar qualsevol tipus de rèplica per part de líder bothan de la Nova República.

- I nosaltres volem aquesta ajuda. De vostès, del Romanent, de tots els pobles de la Nova República. Només treballant junts podrem vèncer els yuuzhan vong i salvar Ithor.

La gent va començar a aplaudir les paraules de la seva mare, i la Jaina es va unir a l'aplaudiment. Veient el consens general, els polítics es van retirar una mica, i hagués estat fàcil pensar que la situació estava resolta. Així i tot, la Jaina seguia pensant en el que havien dit Fey'lya i la resta. La vehemència de les seves paraules va ser antany dirigida cap a la seva mare, a la qual també van acusar de voler treure el poder als no humans. I aquests rumors sobre que els Jedi tenen la culpa de la pèrdua de Garqi i Dubrillion, que d'alguna manera suggereixen que van ser els Jedi els qui llençar els yuuzhan vong a sobre de la Nova República. Em pregunto si no estarem col·locant-nos en una posició que provocarà que ens donin també a nosaltres la culpa si Ithor cau.

Jag Fel es va girar i la va mirar, i la Jaina es va preguntar si, d'alguna manera, li estava llegint la ment. Ella li va aguantar fermament la mirada.

- Salvarem Ithor.

Ell va assentir.

- Guanyarem la batalla per Ithor. Respecte la seva salvació, bé...- va mirar cap als polítics de la Nova República -. La seva salvació està en mans d'altres, i em temo que està més enllà de la nostra capacitat de control.

Següent