El problema amb els squibs (i IV)

Anterior

IV

Per quan la Leia i els altres- tots excepte C3PO –van seguir a Lebauer a la Sala Aquari, s'havien acabat les localitats per a la primera representació. Però no importava en absolut. Lebauer i els seus socis eren a l'interior d'un saló privat, des d'on podien observar l'espectacle sense preguntar qui els observava a ells. Els Solo i els seus companys es trobaven al vestíbul, on un continu flux de femelles Jenet amb bruses sense esquena i faldilles de cenyiseda entraven i sortien amb coqueteria passant al costat dels guàrdies gairebé a voluntat.

-Encara tinc els diners per al sàbacc -va dir -. Potser és més fàcil si em limito a fer saltar la banca.

- Amb deu mil crèdits? -Va dir l’Emala -. Necessitaries una aposta més gran que aquesta, figura.

En Han va arronsar les espatlles.

-Potser tardi un parell de dies. I què? No tenim pr... Ep! - Va extreure el xip de crèdit de la seva butxaca i va examinar l'indicador de saldo. Després va mirar a l’Emala amb les celles arrufades -. Com sabies el que tinc en el xip de crèdit?

L’Emala va apartar la mirada.

- Què tenies quan vas fer saltar la banca del Cavallet de Mar? -Va preguntar l’Sligh abans que en Han pogués pressionar l’Emala.

- Més - va admetre -. Vaig apostar el Falcó.

- Tu? - Va dir Leia, bocabadada -. El Falcó!

- Vinga ja! Era impossible que perdés...

- Per descomptat. -La Leia va tornar la seva atenció al saló privat d’en Lebauer -. Però crec que serà millor que ens cenyim al nostre pla original. No vull haver de pidolar un viatge de tornada a casa en un transport de vagabunds.

Chewbacca va emetre un suau grunyit i, a un senyal de la Leia, va començar a creuar el vestíbul. La Leia va prendre el braç d’en Han i junts van seguir al wookiee cap al saló. Quan els dos matons Jenet van avançar per bloquejar el pas a Chewbacca, aquest va fer entrexocar els seus caps i els va agafar dels parracs de les seves túniques.

- Fins ara, tot va bé -va dir en Han.

Va pressionar la mà d'un dels Jenet al lector de palmes de la paret. La porta va lliscar a un costat per revelar diversos nivells de taules de còctel descendint cap a la paret d'un gegantesc aquari de transpariacer, on un gran grup d'alienígenes aquàtics avançava per l'aigua amb moviments ondulants en un admirable - i molt bonic - numero de natació sincronitzada. En Lebauer i els seus socis estaven agrupats al voltant d'un petit conjunt de taules, just a sota, rient i parlant i prestant una atenció pràcticament nul·la a l'espectacle.

Ignorant el murmuri sorprès que va sorgir dels jenets asseguts a les files de taules superiors, Chewbacca va obrir el descens cap a la part davantera de la sala i va deixar caure els dos guàrdies a terra. Després, quan Lebauer i els seus igualment atònits socis es van tornar i van començar a aixecar-se, va rugir una maledicció que va fer que tornessin a ensorrar-se en els seus seients. La Leia va avançar a la part davantera de la sala i, col·locant-se d'esquena a la paret de l'aquari, va mirar a Lebauer a la cara.

- Bona nit, administrador -va dir la Leia -. Gràcies per rebre'm de nou.

En Lebauer mirà als seus guàrdies inconscients, i després a la Leia, amb els seus ulls vermells tan inerts i inescrutables com de costum.

- Ha reconsiderat la meva oferta?

- En realitat, no –La Leia va tenir cura de mantenir la seva atenció centrada en el propi Lebauer, no volia descobrir la seva mà passant la seva atenció als socis massa aviat -. Els contractes de salvament no són una opció. La Nova República no permetrà que el seu sindicat desballesti les nostres naus i vengui components delicats a l'Imperi.

- Sindicat? -En Lebauer va alçar les celles i va tractar de fingir innocència -. De quin sindicat m'està parlant?

- Guardi aquesta actuació per als turistes -va dir en Han-. Ho sabem tot sobre la Conxa Invisible.

- I estem disposats a fer un tracte -va dir la Leia -. Però sense enganys. He vingut a oferir-li una cosa que vol encara més que els contractes de salvament. Després d'això, no tornarem a fer negocis mai.

-És clar, si se sent vostè millor pensant això. -En Lebauer va mirar als seus socis i, veient que aquests tenien l'atenció fixa en la Leia, es va sentir més insegur -. Molt bé, per què no em diu què és això que desitjo encara més que els contractes de salvament.

La Leia va somriure.

- El seu oncle.

En Lebauer va empal·lidir.

- El meu oncle?

- Lorimar Lebauer. – La Leia va observar amb satisfacció com alguns dels associats es van inclinar cap endavant en els seus seients -. Com a favor especial cap a mi, els thyferrans estan disposats a commutar la sentència d’en Lorimar.

- No és això millor que el salvament? -Va preguntar l’Emala. Va sorprendre a la Leia saltant sobre la taula i col·locant-se davant d'ella, ocultant el rostre d’en Lebauer -. Tot el que volem és el Segon Error.

- I les estàtues boasa -va afegir la Leia, reprimint el seu empipament per la intromissió. Com podia llegir la reacció d’en Lebauer si no podia veure la seva cara? -. Una paraula seva, i el seu oncle quedarà lliure.

La Leia va tractar de fer un pas cap a un costat per col·locar-se on pogués veure a Lebauer, però l’Emala va triar aquest moment per ensopegar amb un got i abocar-li la beguda de Caralluna a la falda. Es va aixecar, maleint, i en Lebauer va seguir quedant fora de la vista de la Leia... però els altres jenets de la taula semblaven estar mirant a Lebauer en lloc de a ella. Va somriure i es va quedar on era. Ells eren dels que en Lebauer havia de preocupar-se, no d'ella.

Però l’Emala va ser la primera a esgotar la seva paciència. Quan Lebauer no va respondre en els primers instants, va ficar la mà en una de les seves galtes i va extreure un xip de crèdit.

- Emala! -Va exclamar en Han-. Torna’m això!

Emala el va ignorar i va llançar el xip no a Lebauer, sinó al Jenet del seu costat.

-Això és una llaminadura -va dir -. Pel Segon Error. Però això és tot. El preneu o el deixeu.

El Jenet -Alt – va estudiar el xip per un instant i després va assentir.

- Està autoritzat per deu mil crèdits. - Es va girar cap a Lebauer -. No sé. Sembla un preu molt bo per un gelat d’squib.

- Aposto a què si -va dir en Han.

Estava fulminant a l’Emala amb la mirada, però no va fer cap esforç per recuperar els diners de sàbacc que li havien pispat. Ara no podien donar a Lebauer cap motiu per retirar-se. Emala finalment va retrocedir, i la Leia va veure que petites perles d'humitat començaven a brillar al front rosat d’en Lebauer. Els seus ulls seguien inescrutables, però estava suant.

Lebauer va prendre el xip de crèdit de mans d'Alt.

- Us diré el que faré -va dir, guardant-se el xip en una butxaca interior del seu forro -. Em quedaré això i m’ho pensaré.

La Leia no estava sorpresa en absolut; guanyar temps era la tàctica favorita dels desesperats.

- No sé què és el que cal pensar. Jo pensaria en...

- Quin problema hi ha, Lebauer? - L’Sligh va saltar al nivell superior i va posar el seu cap sobre l'espatlla del Jenet -. Et preocupa que pugui fer-ho de veritat?

Els ulls d’en Lebauer van brillar amb fulgor escarlata.

- No estic preocupat per res. - Va intentar agafar el coll de l'squib i va fallar -. Però tu si vas a estar-ho.

El cap de l’Sligh va aparèixer sobre l'altre espatlla.

- Jo tampoc voldria renunciar a ser president.

Lebauer es va posar dret d'un salt i es va girar cap a l’squib, portant una mà al seu forro. La Leia va estar gairebé temptada de deixar-li treure el seu blàster, després del maldestre intent de l’Sligh per pressionar-lo, tindrien sort si aquest no endevinava tot el seu pla. Per desgràcia, si permetia que Sligh morís, l’Emala probablement es negaria a lliurar-los el programari de guia promès.

- Abans que matis a l’squib, hi ha alguna cosa que hauria esmentar. –La Leia hauria d'accelerar el pla i esperar que la ira d’en Lebauer li encegués i li impedís veure les brusques transicions -. Els thyferrans temen que això sigui algun tipus de frau. No alliberaran Lorimar fins que jo torni a Coruscant i faci la petició en persona.

Lebauer va oblidar immediatament a l’Sligh i es va girar cap a la Leia.

- No em digui?

- Cap problema - va dir Alt, arronsant les espatlles -. Quan estigui lliure, poden quedar-se amb la mercaderia.

- Creuen que anem a deixar-nos enganyar d'aquesta forma? - Es va mofar en Han, col·locant-se al costat de la Leia -. Ni parlar. Ens emportem la mercaderia amb nosaltres.

Alt va negar amb el cap.

-Això és impossible.

- Em temo que he d'insistir. – La Leia mantenia la mirada fixa en Lebauer mentre parlava, ell tenia els ulls entretancats, pensant, i les comissures dels seus llavis anaven estirant-se formant un somriure -. La Nova República i jo tenim una reputació de mantenir la nostra paraula. La Conxa Invisible no.

Lebauer finalment va mirar-la als ulls, i ella va poder veure com l'esperança naixia en l'expressió del Jenet. Estava fent una aposta pels instints de supervivència d’en Lebauer, i aquesta aposta començava a donar-li resultats.

- Mirin, hi ha formes de fer això...-va dir Alt.

- Està bé. – En Lebauer va alçar la mà per silenciar l'altre Jenet, i després es va deixar caure de nou en el seu seient -. Estic segur que podem confiar en la princesa.

- Què?

Diversos dels associats van pronunciar la paraula a l'uníson, amb un panteix de sorpresa, i Caralluna el va mirar amb el nas arrufat.

- Ludlo, idiota! Està utilitzant trucs mentals amb tu. Tothom sap que té sang Jedi.

Lebauer es va tornar veloçment cap a l'altre Jenet, amb confiança recobrada ara que podia veure una forma de sortir d'aquesta. Per evitar que la Leia alliberés al seu oncle, tot el que havia de fer era assegurar-se que mai tornava a Coruscant.

-Potser vulguis escollir les teves paraules amb més cura -va dir a Caralluna -. Encara segueixo sent el president en funcions d'aquest sindicat.

Caralluna va mantenir la mirada d'en Lebauer sense parpellejar.

-President en funcions. Saps que això no està bé, Lebauer. Si el teu oncle fos aquí...

-El que sé és que és decisió meva, i que el meu oncle no és aquí. Està assegut en aquest miserable pou pudent de Thyferra. - Lebauer va colpejar la taula amb els palmells de la mà i va mirar fixament als seus socis -. I ara -va dir -, algun dels presents realment vol dir-me que no hauria de fer tot el que pugui per portar al nostre president de tornada a Pavo Prime?

Era bon cop d'efecte, i un que recordava a la Leia com de perillós que podia arribar a ser Lebauer. Els altres jenets no tenien elecció; només van poder mirar a terra i murmurar sobre el molt que tots volien que Lorimar tornés. La Leia va haver de mossegar-se el llavi per evitar deixar anar una rialleta.

-Això és el que m'imaginava. - Lebauer es va posar dret, però va indicar a la resta dels jenets que romanguessin a taula -. Quedeu-vos. Gaudiu. Tornaré quan m'hagi encarregat d'això.

Lebauer va conduir als Solo i als seus companys fora del saló, i després va tornar a entrar per encarregar a seguretat que desactivés el sistema que protegia les boases. La Leia i en Han van intercanviar mirades de complicitat; sabien que aquest no era l'únic missatge que enviaria.

Poc temps després, es va unir un petit destacament de seguretat i van ser conduïts a la entreplanta de les Suites Reials. Per a gran sorpresa de la Leia, les deu estàtues boasa ja havien estat retirades de les seves fornícules i estaven carregades en un carro d'equipatge cobert. Encara va quedar més sorpresa quan va verificar que realment eren les estàtues i va veure la cura amb què havien estat embalades.

A continuació, Lebauer els va portar a recollir el Segon Error, i llavors la Leia va començar a dubtar dels seus instints. L'últim que havia esperat era que en Lebauer lliurés les estàtues boasa amb tanta facilitat. Potser no era tan despietat com pensava... o potser simplement era prou llest per adonar-se que ja havia perdut la partida. En qualsevol cas, van arribar a l'ala administrativa sense incidents, i allà Lebauer va despatxar al petit destacament de seguretat que els havia estat escortant.

- No volem personal addicional -va explicar -. Fora d'horari, la seguretat d'aquesta zona està automatitzada.

Lebauer va obrir la porta de seguretat i va obrir la marxa entrant - tot sol - a l'ala administrativa. La Leia va veure que Han i Chewbacca es van intercanviar mirades d'estranyesa, el Jenet els estava prenent per sorpresa també a ells. El van seguir a l'interior de les oficines a la fosca, havien avançat uns cent metres quan la Leia va sentir que se li estarrufaven els pèls del clatell. Es va aturar i, a la tènue llum, va veure la balconada de la suite executiva d’en Lebauer aguaitant en la foscor sobre els seus caps. En Han es va aturar al costat de la Leia.

- Què passa?

-Sento quelcom. - Es va assegurar que el seu comunicador estigués actiu i subjecte a la part interior del coll de la seva túnica -. Potser és la Força.

Aquesta parada va ser tot el que va fer falta perquè en Lebauer sortís disparat cap al turboascensor més proper. Chewbacca va rugir i es va llançar darrere seu, colpejant la porta de l'ascensor amb un gegantí puny quan aquesta es va tancar just davant d'ell. L’Sligh i l’Emala van deixar anar un xiscle d'alarma i van desaparèixer en les ombres.

A l'instant següent, no hi va haver ombres a l'oficina quan els llums es van encendre amb tota la seva intensitat. La Leia va prendre el canell d’en Han i, encegats per la sobtada resplendor, van córrer a refugiar-se en un passadís lateral que van veure de cua d'ull.

Van xocar de ple amb un rifle blàster que algú portava a l'altura del pit, i van ser bruscament empesos per on havien arribat.

-Tot anirà millor si no tracten d'escapar - va exclamar en Lebauer -. Obliguin als meus nois a armar un embolic, i congelaré en carbonita el que quedi de vostès.

-Això no sona bé -va dir en Han.

-Però comptàvem amb això -va dir la Leia -. És un consol.

En Han va fer una pausa.

- Tens un concepte curiós del consol, Leia.

La Leia va parpellejar per apartar la ceguesa dels seus ulls i va veure que estaven envoltats per matons Jenet. Al contrari que els guàrdies de seguretat, aquests vestien uniformes de cambrers, botons i caps de sala. Els seus rifles blàster eren tots E-11s i tenien un aspecte força nou. Tres d'aquests matons estaven drets davant d'en Chewbacca, just fora de l'abast dels seus braços, amb les seves armes apuntant-li al pit i mantenint-lo enganxat a la porta tancada del tub de l'ascensor.

Un parell de jenets van tornar amb Sligh i Emala i els van llançar a terra al centre de la sala, al costat dels Solo.

La Leia va alçar la mirada i va veure a Lebauer descansant els colzes a la barana de la balconada.

- No té per què fer això -li va dir.

- Em temo que sí. Suposo que m'hauria d'haver concedit els contractes de salvament. - Lebauer va recolzar les mans a la barana i va dirigir la mirada a un dels caps de sala, un Jenet de trets durs amb ulls tristos i un llavi deforme -. Fes-ho a la planta d'energia, Verm. I aquesta vegada, assegura't que el culkuda es menja els cadàvers sencers.

- Això és tot? - Va protestar en Han-."Fes-ho a la planta d'energia"?

Lebauer va tornar el seu rostre inexpressiu cap al Han.

- Sí, això és tot.

Es va allunyar de la barana i la Leia el va perdre de vista.

- Esperi! - Això no estava sortint exactament com ella ho havia planejat -. Què pensaran els seus socis quan no tornem a Coruscant?

Lebauer va romandre fora de la vista.

- El mateix que pensa tothom quan desapareixen els herois rebels: us vau trobar amb una patrulla imperial.

L’Emala va obrir els ulls com plats, encara més del que és habitual.

- Oh, aquesta és bona. - Es va girar cap a Sligh -. No se'ns havia ocorregut.

- Ah, no? – L’Sligh tenia el pelatge del coll de punta.

- No us preocupeu - va dir en Han-. La Leia ho té tot sota control. - Va mirar cap a ella i va xiuxiuejar -: No és així, amor?

- Així és. - En veu més alta, la Leia va cridar a Lebauer -. Què passa amb les boases?

- És veritat, les boases! – L’Emala va fer petar la llengua dirigint-se a Lebauer -. No voldríem que t’oblidis de tot el que valen per a tu.

- Podem aconseguir-te fàcilment cinc milions -va afegir l’Sligh -. Et deus a tu mateix el fet de deixar-nos fer això per tu.

- Cinc milions? -Això va fer que en Lebauer tornés a la barana de la balconada -. No ho sé. Si tornen a aparèixer...

Va deixar que la frase pengés en l'aire, sense dir el que fou evident per a tots els presents. Si les boases tornaven a aparèixer, els seus socis sabrien que els havia enganyat per mantenir al seu oncle a la presó... i la Leia estava segura que el càstig per tal delicte faria que estar congelat en carbonita semblés simplement una llarga migdiada.

- I què si tornen a aparèixer? -Va dir l’Emala després d'un moment -. Estaran en mans imperials. Qui va a saber el que va passar amb els Solo?

- I tu vas creure en aquests dos? - Es va queixar en Han a la Leia.

- Per desgràcia, sí -va dir la Leia.

A la barana, Lebauer va negar amb el cap.

- No, no val la pena córrer el risc. - Va tornar a dirigir-se a l'anomenat Verm -. Fon les boases.

-D'acord, cap.

- Leia, amor -va xiuxiuejar en Han-. Crec que és l'hora.

-Sí - va dir ella -. És l'hora.

Lebauer es va apartar de nou de la barana, i Verm va indicar als captors d’en Chewbacca que l’acostessin.

La Leia va baixar la barbeta cap al coll de la seva túnica i va dir:

- Ara, 3PO: que soni ben alt.

- Alt, princesa Leia? -Va preguntar C3PO. Lebauer tornava a estar fora de la vista -. Però no puc controlar el volum del seu comunicador des de...

- 3PO! -Va xiuxiuejar la Leia -. Simplement fes-ho!

La veu d’en Lebauer va començar a sorgir del comunicador de la Leia, repetint les ordres que havia donat a Verm només moments abans.

- Fes-ho a la planta d'energia, Verm. I aquesta vegada...

Verm es va acostar immediatament, pressionant el canó del seu rifle blàster contra les costelles de la Leia.

- Què és això?

- A tu què et sembla? -Va preguntar en Han.

Els ulls d’en Verm es van obrir com plats mentre seguia escoltant.

-La teva veu també apareix -va dir en Han-. Suggereixo que apartis aquest canó de les costelles de la meva dona i truquis al teu cap.

- No es mogui! - Verm va apartar el seu rifle i es va dirigir cap al tub de l'ascensor -.Cap! Esperi! Cap, ha d'escoltar això.

La Leia es va tornar cap al Han.

- Han.

- Sí?

- M'encanta quan et fas el dur per mi.

Els ajudants d’en Verm van arribar amb Chewbacca, qui va mostrar els ullals als squibs i va fer sorolls amenaçadors. Uns instants després, Lebauer tornava a estar a la barana.

- Portava un comunicador?

- Un vell truc de diplomàtica. -La Leia va fer que C3PO tornés a reproduir la conversa per a ell. Després va afegir -: Si alguna cosa desagradable arriba a ocórrer en qualsevol moment, i em refereixo a qualsevol moment, estic segura que sap a qui mostrarà el meu droide aquest enregistrament.

En Lebauer va tancar els ulls, i després va aixecar la barbeta i va romandre així durant diversos segons, clarament lluitant per posar en ordre els seus pensaments.

En Han va donar un cop de colze a la Leia.

-Ja el tenim.

La Leia va assentir.

-Això sembla.

Finalment, Lebauer va baixar la barbeta i va mirar fixament la Leia.

- Felicitats, princesa. Me l'ha jugat bé. - Va ficar la mà al seu forro i va extreure una gran pistola blàster -. No em queda més remei que disparar jo mateix, aquí i ara.

- Què? -Va cridar en Han, hauria saltat per posar-se davant de la Leia, només que Chewbacca el va apartar a un costat i va ocupar el seu lloc-. Potser no hagi entès la part en què la junta escolta aquest enregistrament.

-El que entenc és que tots dos estem ja morts. El dia en què els thyferrans alliberin al meu oncle, el meu cap tindrà un preu. - Lebauer va assenyalar a Chewbacca amb la seva pistola -. Verm, podries apartar aquesta paret de pèl del meu camí?

Verm va aixecar el seu rifle blàster, els squibs van caure a terra, i Chewbacca es va preparar per saltar.

La Leia es va posar al mig.

- No puc creure que sigui el president de la Conxa Invisible. Realment pensava que anava a fer que el seu oncle sortís de presó?

Lebauer va mantenir el seu blàster a mitja alçada.

- No havia de fer-ho?

- Per descomptat que no. És responsable de la pèrdua de milers de vides. Mai faria servir la meva influència per alliberar un assassí de masses. –La Leia va assenyalar amb el polze el carro d'equipatge que contenia les boases -. Sempre que em marxi d'aquí amb el que he vingut a buscar, pot dormir tranquil.

El color va començar a tornar a la cara d’en Lebauer.

- Ha mentit?

- Ens hem tirat un farol -li va corregir en Han.

Lebauer va pensar en això per un instant.

-Bé - va dir llavors -, si s'han fet un farol...- Va tornar a lliscar la seva pistola blàster a la funda -. Els meus socis no estaran molt contents quan vostès es retractin del tracte, saben?

-Aquesta gravació estarà en circulació durant molt de temps -va dir la Leia -. Estic segura que puc comptar amb vostè per mantenir-los a ratlla.

- Perquè vostè ho entengui: si mai el meu oncle...

- No sortirà de la presó. – La Leia va assenyalar el tub de l'ascensor amb una mà-. Crec que tenim negocis a tancar.

Lebauer va assentir i es va girar cap a Verm.

- Després de tot, els nostres convidats no necessitaran una escorta. Emporta't als nois i torneu a la feina.

- Està segur, cap?

-Han vençut la banca, Verm. – Lebauer va indicar al pinxo que se n'anés -. I aquesta vegada pagarem.

Una vegada que els matons es van haver marxat, la Leia i els altres van pujar a la balconada i van seguir a Lebauer a la seva oficina privada, on Grees encara estava penjant de la paret en la seva cuirassa de carbonita. Lebauer va una última i perllongada mirada al panell i després es va acostar al seu escriptori i va teclejar un codi a la consola de control. Un trio de suaus xiulets van sonar rere de la carbonita, i va fer un gest a Sligh i Emala assenyalant el panell.

- El Segon Error és tot vostre.

Els dos squibs van retirar el panell de la paret i no van perdre el temps per dirigir-se cap a la porta amb ell suspès entre ells.

- No us oblideu d'alguna cosa? - Els va dir en Han.

Ells ni tan sols van disminuir la marxa.

-Ara no és un bon moment -va exclamar l’Sligh de dalt a baix -. No us preocupeu, ens veiem a la suite!

Han i Chewbacca van començar a seguir-los, però van haver de detenir-se quan Lebauer va prémer un botó en la seva consola de control i la porta es va tancar davant seu.

- Busquen potser una targeta de dades? - Lebauer semblava divertit -. El programari de guia per al MS-19, potser?

- En realitat, si. – La Leia va començar a tenir una fosca premonició -. Dedueixo que vostè sap alguna cosa.

- Es podria dir així. - De la gola d’en Lebauer va començar a brollar un profund riure -. Per això vaig anomenar Segon Error al meu adorn mural.

La Leia va començar a enfadar-se; principalment amb ella mateixa.

- No hi ha software de guiat?

-És clar que no. -En Lebauer somreia com un culkuda -. Els imperials ho van entendre. Els squibs han estat un mes passant-me històries falses. L’INR no vol saber res de mi.

- Desinformació? -La Leia tremolava de pura ràbia -. I els squibs ho sabien?

- Vostè què creu? - Lebauer va treure de la seva butxaca el xip de crèdit d’en Han i el va fer girar en l'aire -. Ara mateix, els squibs estaran colant-se en un luxsub i descongelant al seu amic. Suggereixo que vostès també es dirigeixin a un saló d'atracada.

En Han va llançar una última i malenconiosa mirada al xip. Després, quan Lebauer la va fer lliscar en una ranura de dipòsit al seu despatx, va fer un gest amb el cap a la Leia i Chewbacca i es va tornar cap a la porta.

-Almenys han aconseguit les boases -va dir en Lebauer, rient entre dents -. I, perquè vegin que no hi ha ressentiment, els hi oferiré un consell, gratis.

- Ah, sí? -Va dir en Han-. Més val que sigui bo.

- Mai confiïn en un squib -va dir en Lebauer amb una riallada.

Encara seguia rient quan la porta es va tancar darrere seu.

FI