Ofensiva (XXXII)

Anterior

CAPÍTOL 32

Un xiulet d’en Leo va indicar a Gavin que encengués el monitor secundari. L’Invulnerable avançava cap a la batalla sobrevolant l'exèrcit de terra. Era una nau equipada amb potents escuts i armes, però era més eficaç si les altres naus disparaven sobre les tropes de terra.

En Gavin va prémer seva unitat de comunicació.

- Invulnerable, aquí Murri U, què esteu fent?

La veu serena del senador A'Kla es va obrir pas pel canal.

- El Mestre Skywalker té una missió per a nosaltres, coronel. Està aquí.

- Gavin, necessito que dos de vosaltres sobrevoleu el vehicle gran i que deixeu anar quatre torpedes sobre el mateix flanc. Us donarem la telemetria - hi havia un punt d'agitació en la veu d’en Luke -. Podeu fer-ho?

- A les seves ordres, Jedi U -En Gavin va prémer un botó per captar la freqüència tàctica del seu esquadró -. Escuradents, segueix-me. Un Jedi vol que deixem anar una ràfega sobre aquest vehicle gran d'allà.

- Et rebo, U. De seguida estic amb tu.

- Agafa les dades telemètriques de l’Invulnerable i utilitza-les per disparar.

-A les teves ordres, U -La Jaina va elevar la veu -. Vaig a per ells.

En Gavin va somriure. Tu i jo, Escuradents, tots dos.

- Dos i Dotze, traieu-nos de sobre l'últim caça.

Els clics de les unitats de comunicació van confirmar que els pilots havien rebut l'ordre i es disposaven a complir-la. En Gavin va estendre els alerons de babord i va girar cap a aquell costat per elevar-se uns cent metres sobre el camp de batalla. Els trets de plasma s'elevaven cap a la seva posició, però eren tan lents que els sortejava sense problemes.

Va col·locar la quadrícula sobre el lent vehicle i va prémer un interruptor que activava les dades de vol per als torpedes proporcionats per l’Invulnerable. Va mantenir el caça sobre l'objectiu i va prémer el gallet. Dos torpedes de protons van sortir embolicats en una flamarada blava, i dos van sorgir des de la seva dreta. Tots dos van aconseguir el blanc.

Leo va informar que s'havia creat una anomalia gravitatòria una mica més gran del normal per interceptar els míssils. En Gavin va aclucar els ulls, esperant l'explosió. Espero que sàpigues el que fas, Luke.

La Leia avançava ràpidament entre la multitud, mirant de tant en tant la Danni i al Lando mentre s'obrien pas entre el grup de refugiats. Quan distingia a algú que realment tenia por, li demanava que es dirigís al perímetre d'acollida. El grup de refugiats va començar a dispersar-se. La Leia podia sentir la tensió creixent a la zona. Els que anem deixant enrere saben que estem buscant alguna cosa i tenen por de ser ells.

En Lando marxava un pas per davant de la Danni. De sobte, la noia es va sobresaltar i va assenyalar a una dona gran i un home que podria ser el seu fill. En Lando es va girar i va aixecar la pistola làser, però l'anciana li va mostrar urpes als dits, va clavar la mà al pit d’en Lando i li va esquinçar la túnica blava, empenyent-lo cap a un grup de refugiats que s'havien posat a cridar.

L'anciana es va alçar en tota la seva alçada i l’emmascarador ooglith es va estirar modelant una paròdia de la cara que havia estat. La Leia va alçar la seva carrabina làser i va disparar dues vegades. Un dels trets es va passar d'alt, però el segon va cremar a la gola del yuuzhan vong, que es va dur les mans al coll mentre queia. El fluid fosc i el pus blanc va rajar entre els seus dits.

El yuuzhan vong que havia adoptat l'aspecte del seu fill es va posar a la dreta i, donant una tombarella, va agafar amb una mà la pistola làser d’en Lando, i amb l'altra va agafar a una nena que va estrènyer contra el seu pit. L'alienígena va remugar alguna cosa mentre estrenyia la pistola contra el cap de la petita.

- Dany a mi. Ella mort.

La maldat de les seves paraules era més que òbvia, però el fet que no es reflectís la Força li semblava a la Leia una incongruència. Va alçar la carrabina làser i va apuntar al capdavant del yuuzhan vong.

-No en tindràs prou amb matar només a un, així que correré el risc.

El yuuzhan vong es va aturar un instant a pensar les paraules de la Leia i després va apuntar en la seva direcció. Però abans que pogués prémer el gallet, el carregador va caure de l'arma i va rebotar a terra. La màscara humana de l'alienígena es va estirar de forma espantosa formant una ganyota d'alegria. La Leia va fer un tret que va passar per sobre del cap de la nena i va obrir un forat al front del yuuzhan vong.

El guerrer va caure d'esquena, protegint al seu ostatge amb el seu propi cos. En un instant, la terroritzada mare de la nena la hi va arrabassar dels braços. Llavors, la petita es va adonar que se suposava que havia d'estar espantada i va començar a plorar, però els crits van quedar ofegats per la forta abraçada de la seva mare.

L'intercomunicador de la Leia va deixar anar un xiulet.

- Endavant.

- Aquí Mara. He trobat el rastre d'uns sis.

-Nosaltres en tenim dos aquí, així que queda un...

- El tinc jo.

- Estàs ferida?

- Rascades. Però ell està destrossat -La Mara semblava animada -. Em quedaré per aquí i veuré si espanto a algú.

La Leia va acudir al costat de la Danni per ajudar al Lando a aixecar-se. Les urpes del yuuzhan vong li havien obert un profund tall, però en Lando semblava més preocupat per la seva camisa que per les ferides. Va elevar les mans ensangonades, com buscant alguna cosa on netejar-se-les, i va pensar a fer-ho en la túnica, però va rebutjar la idea.

La Leia va fer un gest a dos voluntaris.

- Porteu-lo a un lloc de socors.

- Estic bé, Leia.

- Estaràs bé quan deixis de regalimar sang.

En Lando va assenyalar al yuuzhan vong mort.

- Un bon truc el de deixar caure el carregador. Sabia que anaves a fer-ho quan li vas convidar a apuntar-te a tu en lloc de la nena.

- No vaig ser jo, Lando, va ser la Danni -La Leia va somriure a la jove científica -. Molt valent per part teva.

- Tu creus? Bé, sí, pot ser -La Danni es va estremir -. Tornant a estar tan a prop d'un yuuzhan vong no sabia què fer. El que la Jaina em va ensenyar, el fet d'intentar calmar-me, no va funcionar. I vaig pensar... sí, crec que el truc ha funcionat.

- M'has salvat la vida, Danni. Una petita victòria per a nosaltres, i una petita derrota per a ells -La Leia va sospirar i va mirar cap al sud. Només espero que la resta superi les nostres victòries perquè sortim d'aquí amb vida.

A la cabina de l’Invulnerable, en Luke assenyalava cap al vehicle gran.

- Apropeu-nos.

- Sí, Mestre Skywalker.

- Com van les dades de telemetria, R2?

El petit androide xiulà tranquil·litzador, girant el cap per mirar al Luke.

Un xiulet de l'androide i l’Èlegos mirà el monitor secundari.

- S'han llançat quatre torpedes i tots han donat en el blanc.

- Bé.

En Luke es va recolzar al seient i va tancar els ulls. Després va agafar aire i va invocar la Força. Va deixar que la seva percepció de les coses s'expandís sobre la presència afeblida dels esclaus i avancés cap al vehicle. No tenia una impressió compacta del mateix, encara que semblava albergar uns quants esclaus. Va utilitzar aquesta absència com a punt de partida per trobar un buit i, quan es va formar, el forat negre va sorgir potent en la Força.

El buit que generaven els dovin basal del vehicle per interceptar els míssils era una anomalia gravitatòria que tenia substància en el món real. Petits brins de Força es colaven a l'interior a mesura que absorbia insectes, ocells, ratpenats i bestioles. En Luke va utilitzar els rastres vitals que s'esvaïen i els mateixos corrents d'aire que el buit creava per definir-lo. D'aquesta manera va definir els límits i va saber exactament on era i com de potent que era.

Es va obrir amb més intensitat a la Força del que ho havia fet en anys, fins i tot més que durant el rescat del seu nebot. La Força va fluir dins d'ell, ardent com el metall fos i al mateix temps suau com la carícia de l'aigua de la pluja. Es va arremolinar al seu interior, omplint cada cèl·lula del seu cos, alliberant-lo del cansament i aclarint la seva ment.

En Luke va fer apilament d'aquesta potència i la va llançar contra el buit que havia generat el vehicle yuuzhan vong. Va empènyer, va tirar i va saber al moment la potència que els dovin basal eren capaços de generar per controlar el buit. Gairebé va somriure perquè no era res en comparació amb la Força, però no es va aturar a alegrar-se per a aquest pensament.

- R2, llança els míssils.

L’R2D2 va xiular obedient i va introduir noves dades en els torpedes de protons. Aquests van girar en l'aire i es van dirigir cap al cel, per sobre del buit. Després van girar de nou i es van precipitar cap avall, en direcció al llom del vehicle.

Els dovin basal van traslladar el buit a l'instant per cobrir la nova trajectòria d'atac. En Luke va dirigir la Força cap el seu control del forat negre, vencent als basal, la pressió va augmentar. En Luke es va mantenir inamovible. Els torpedes estaven cada vegada més a prop. Els dovin basal van activar tota la seva potència, i llavors en Luke va deixar que el buit es llisqués a interceptar els torpedes de protons.

Els dovin basal dedicaven el seu esforç a lliscar el buit al seu lloc, el que requeria tant un moviment lateral com la reducció de l'arc de desplaçament. Quan el van atreure cap al vehicle, en Luke va empènyer amb la Força i, atès que els dovin basal ja estaven tirant del forat negre cap al seu vehicle, no estaven preparats perquè el desplaçament s'accelerés.

El buit es va estavellar contra el vehicle al mig del llom. El llarg transport es va doblar cap enrere quan els seus dos extrems van ser absorbits pel forat negre. Fluïa com si fos un líquid espès, i les esmolades banyes i les plaques òssies es van liquar veient-se arrossegades cap a l'horitzó del succés del forat negre. En un obrir i tancar d'ulls, el vehicle havia estat devorat pel buit, deixant un enorme buit entre les files yuuzhan vong.

I llavors, els torpedes de protons van explotar. Un darrere l'altre, els quatre míssils van donar a terra i van fer explosió. Les flamarades van destrossar als guerrers vong i van il·luminar la nit. Les tropes van apuntar un enorme canó a la línia d'avanç yuuzhan vong i les ones expansives van ser tals que la terra es va estremir fins i tot al campament refugiat. Els soldats van caure en ambdós bàndols i les muralles es van esfondrar.

- I ara, Mestre Skywalker?

En Luke va mirar al caamasià per un instant, intentant respondre, però una onada de fatiga li va sobrevenir i es va interposar entre el seu cervell i ell. Va negar amb el cap i es va recolzar a la cadira. L'energia de la Força que va emprar per ajudar els yuuzhan vong a destruir-se a si mateixos l’havia esgotat per complet, deixant-lo feble i gairebé incapaç de mantenir els ulls oberts.

- Mestre Skywalker?

-Feu... el que... consideri millor, senador... -va aconseguir dir en Luke abans que el món s'apagués.

L’Ànakin es va aixecar de terra i pestanyejà per deixar de veure les detonacions dels torpedes que es repetien en la seva retina i li impedien veure en la foscor. Va trobar el seu sabre làser i va cridar al seu germà.

- Jacen! Jacen!

Es va girar a l'esquerra quan li va arribar la resposta, i es va abalançar a per l’horda de reptiloides que estaven sobre el seu germà. En va allunyar a un o dos amb el sabre làser i, amb una tremolor de la Força, va escampar la resta. Alguns es van posar drets i van atacar, però l’Ànakin els va bloquejar sense dificultats i els va enderrocar després.

En Jacen es va posar dret sagnant pel nas i per la boca, i amb l'ull esquerre lleugerament tancat. Va allargar la mà dreta per recuperar el seu sabre làser i, en un segon, va activar la fulla verda.

- Aquesta cosa, aquest vehicle, devia ser un Coordinador Bèl·lic, un centre d'ordres i de control. Els esclaus s'han tornat bojos.

Al seu voltant, els reptiloides s'abalançaven a per les muralles. Molts havien tirat les armes i udolaven, esquinçant el que fos amb les mans i les dents. Però no es limitaven a assaltar les tropes de Bril'nilim, sinó que també s’atacaven entre si. Semblaven més un eixam d'insectes solt pel camp que un cos militar.

El dos joves Jedi es van introduir en el corrent de reptiloides. L’Ànakin repartia estocades a tort i a dret, tallant yuuzhan vong mentre avançava. En Jacen i ell es van dirigir cap a la dreta, obrint camí a unes tropes d'assalt de Bril'nilim que s'havien quedat atrapades. Amb ells darrere, van tornar a obrir-se pas cap al campament de refugiats. Més endavant, van ressonar trets de pistola làser allà on hi havia els refugiats. L’Ànakin podia veure trets perduts volant en totes direccions, la qual cosa suggeria confusió entre els voluntaris que defensaven als refugiats.

L’Invulnerable surava sobre ells obrint foc sobre els soldats. Trets de menor magnitud començar a aclarir el camí entre els Jedi i els refugiats. En Jacen i l’Ànakin es van afanyar, utilitzant els sabres làser perquè els trets no arribessin a les tropes que anaven amb ells, sinó als reptiloides. Van entrar al recinte i van rebutjar més reptiloides, però els que havien aconseguit entrar ja havien fet estralls.

Els cadàvers cremats dels reptiloides estaven per tot arreu, esquitxats per la sang de les seves víctimes. Els nens estaven esgotats, i els homes i les dones miraven cap amunt, cap als vaixells de càrrega sota els quals s'havien amagat. Els laments i els crits omplien l'aire, esquitxats pels xiulets de les pistoles làser o l'arribada d'altres reptiloides.

La Leia va córrer a pels seus fills, i l’Ànakin va veure que estava ferida.

- Mare, estàs ferida.

-No és res. L’Èlegos diu que la segona meitat dels yuuzhan vong està per arribar. En Luke no pot amb l'altre vehicle. Així i tot, hem guanyat una mica de temps amb els torpedes -va assenyalar als vaixells de càrrega -. Hem d’embarcar a tothom i sortir d'aquí de seguida. Hem d'anar-nos de Dantooine.

En Jacen va arrufar les celles.

- Però no hi havia menjar suficient per a un viatge a un altre sistema, i portem aquí diversos dies...

L’Ànakin va mirar al seu voltant.

- Ja no hi ha tantes boques que alimentar.

El seu germà gran va pensar un instant.

- Ja.

- No passa res, nois -La Leia els hi va donar un copet a l'espatlla -. Comenceu a reunir la gent. Que es moguin. Ens queda molt poc temps abans de morir.

 Següent