Desastre (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

En Jacen estava sol a la cabina de meditació del Ralroost. Situada a la popa del creuer d'atac bothan, l'estada posseïa una gran volta de transpariacer que oferia una vista clara de la llum del túnel d’hiperespai. En Jacen portava tota la vida veient aquestes llums, de manera que ja no li cridaven l'atenció. Així i tot, li costava concentrar-se i aclarir els seus pensaments.

L'última setmana havia estat molt intensa, però no per fer l'equipament, els comiats, les reunions i l'entrenament que havia hagut de fer. Totes aquestes coses les havia fet ja moltes vegades abans, però havia de reconèixer per dins que dirigir-se cap a una amenaça tan seriosa havia suposat una gran diferència en el que els hi havia dit als seus pares i fins al seu germà petit.

- Vaig suposar que et trobaria aquí.

En Jacen es va girar i va somriure a la Jaina.

- Et quedes una estona?

-És clar -ella era només una silueta retallada a la porta de la cabina. Quan es va tancar, tornant la sala a la penombra contemplativa, ella va surar cap endavant com un fantasma i es va asseure al seu costat -. Pels ossos negres de l'Emperador, Jacen, et vindrà de perles una mica de meditació. Crec que mai en la vida t’havia percebut tan nerviós.

- I tampoc m'havies percebut mai amb les meves emocions tan poc controlades.

La Jaina va riure i en Jacen es va alegrar d’aquell so tan conegut.

- Som bessons, Jacen. Ens traiem un cap d'avantatge per conèixer-nos, abans que coneguéssim ningú més. I, tot i així, crec que hi ha alguna cosa que se m'escapa. Què et passa?

- No ho sé. És a dir, crec que la magnitud de tot el que estem fent ha acabat per aclaparar-me -va mirar la seva germana -. Mare i pare van haver de lluitar contra l'Imperi, un enemic molt gran i poderós. Bé, ara els yuuzhan vong són el nostre Imperi i, a primera vista, són més poderosos que allò al que es van enfrontar pare i mare.

La Jaina va assentir.

- I fins ara, la Força sempre havia inclinat les coses al nostre favor. Ara només ens resta ser nosaltres mateixos i fer-ho el millor que puguem. D'altra banda, tinc bons models a seguir.

- El coronel Darklighter?

- Sí, ell i la resta dels Murris, el general Antilles, el coronel Celchu. Cap té la Força, però són pilots de primera. Vull dir que per a mi la vida sense la Força seria molt dura, però aquesta gent ha fet grans gestes sense comptar amb ella.

En Jacen va riure en veu baixa.

- No tenir la Força deu ser com no poder distingir els colors, però a ells no els afecta – va estirar les mans i va tancar els punys -. I això és el que em turmenta, Jaina. Aquí està tota aquesta gent, jugant-se la vida, confiant en els seus dirigents, en les tradicions que els governen, en la seva pròpia noció del bé i del mal, en el seu valor. I són tot un exèrcit que sortirà a defensar gent de planetes que orbiten estrelles que ni tan sols poden veure des dels seus propis mons. I això mateix és el que fem nosaltres com a Jedi, però...

La seva germana va baixar els ulls i es va mirar les ungles.

- La veritat és que és normal que t’afeixuguis, si ho veus des d'aquest punt de vista.

- I tu com ho veus?

Ella li va clavar la mirada.

- Observes la situació, t'ocupes de les coses que pots controlar i confies en què els altres facin la seva part. Jo no sóc només una pilot de l’esquadró. Sóc responsable de la meva company de vol. Sóc responsable davant el coronel Darklighter. Compleixo les ordres el millor que puc. Si intento anar més enllà, em distrauré i no podré ser-li útil a ningú.

- Però Jaina, formes part de l'Esquadró Murri. Tota la seva tradició... com pots prescindir d'això?

-Perquè no tinc temps, Jacen. Em concentro en el que he de fer ara, no em preocupo pel passat o pel que podria passar en el futur -es va girar per mirar-lo, i la llum procedent de la volta va dibuixar ratlles lluminoses en el seu perfil -. Em sorprèn una mica que tot això t’aclapari així, tan de sobte. O més aviat que no ho hagi fet abans.

Ell va arrufar les celles.

- A què et refereixes?

- Tu sempre has anat més enllà, Jacen. Sempre estàs preguntant si el que tens és tot el que hi ha o si podries tenir més. No és qüestió de si el got està mig ple o mig buit, sinó de si el got és el correcte o no, i si el contingut és el que ha de ser o no -ella va arronsar les espatlles -. I com ets intel·ligent i vals molt, has pogut esquivar gairebé tots els problemes del passat i, tot i així, seguir preocupat amb aquestes grans qüestions. De fet, passes per la majoria dels problemes sense ni tan sols pensar en ells.

-Això no és veritat.

-Sí que ho és. A Belkadan vas anar a salvar els esclaus sense considerar ni per un moment la teva pròpia seguretat. Per què? Perquè hi havia alguna cosa que estava per sobre de tot això, independentment que la Força t'hagués proporcionat un indici del futur. I després, quan la situació es va torçar, tu no et vas preocupar de les teves ferides, sinó de per què havia fallat la visió.

Ell va negar amb el cap.

- T'equivoques en tot.

- Jacen, sóc la teva germana. Et conec -es va tirar cap enrere, recolzant-se en els braços -. Fins i tot en això de ser Jedi busques alguna cosa més. Al principi vas actuar com si Jedi fos sinònim d'heroi. I no ho és. Aquesta gent no ha vingut aquí per ser herois; han vingut per complir amb la seva comesa.

En Jacen es va aixecar i va mirar a través de la volta.

- Ho sé i ho respecto.

-Però segueixes buscant més enllà. No estàs segur de si el que has après sobre ser un Jedi és el que cal aprendre. I vols trobar la manera de ser el Jedi definitiu.

- És que tu no qüestiones el que ens han ensenyat? És que no vols anar més enllà?

- Més enllà de què, Jacen?

Aquesta pregunta li va sorprendre.

- Doncs, eh, suposo que no ho sé.

- Així que és probable que estiguis buscant una cosa que no existeixi -la Jaina es va posar dreta -. Mira, jo afronto cada cosa segons ve. Ara sóc una pilot amb habilitats Jedi. Vull desenvolupar tot el meu potencial per ser la millor pilot. I, quan ho aconsegueixi, si és que ho aconsegueixo, llavors aniré a per les següents.

-Aquest és el problema, Jaina. No tinc cap assignació, i per això miro més enllà.

- No, Jacen -ella va allargar la mà i li va regirar els cabells del clatell -. Tens una assignació. Ets un Jedi i aviat tindràs una missió.

-Ja ho sé. I estic més que preparat per això. He fet l'entrenament. He estudiat tota la informació sobre Garqi. Estic destinat allà.

-És com quan eres petit, Jacen. Estàs preparat per a la missió, però encara no l'has fet. I et poses a pensar en la següent gran qüestió sense adonar-te que pots arribar a veure’t aclaparat amb les petites coses que requereixen la teva atenció en aquest moment. Els yuuzhan vong no són una més de les petites aventures que hem tingut a les nostres vides. Això és molt greu. I si mires més enllà, no veuràs res.

En Jacen es va girar i la va mirar un moment. El to de veu i la determinació en la cara de la seva germana li van indicar que estava totalment convençuda del que deia. El que vol dir que tinc molt més en el que pensar.

- I tu opines que la meva experiència a Garqi m'ajudarà a perfeccionar-me com a Jedi?

- Et pot ajudar a perfeccionar com a persona. T’acompanyen dos Jedi molt diferents: Corran i Ganner. Pots aprendre molt d'ells. Tant el que cal fer com el que no cal fer. No t’avancis. Aprèn. Dóna’t l’oportunitat d'aprendre.

- La veritat és que em permetrà concentrar-me -va sospirar ell -. Ara em diràs que sabies tot això perquè les noies madureu abans que els nois.

- Les dones, Jacen, les dones madurem abans que els nois -ella va intentar mantenir l'expressió severa a la cara, però no va aguantar molt. Va abraçar al seu germà -. Mira, ja no estem jugant a coses de nens. O posem tota la carn a la graella o acabarem morts. I amb nosaltres molts més.

-Ja ho sé. Tens raó -es va agafar a ella com si fos l'última vegada que s'anaven a veure -. Més et val volar ràpid i afinar la punteria, Jaina. No deixis que t’agafin.

- I tu recorda que hi ha criaturetes repugnants arrossegant-se pel suposat paradís porpra que és Garqi -hi va retrocedir un pas somrient -. Cuida't, Jacen. Que la Força t'acompanyi.

-Gràcies, Jaina. Així serà -va passar un braç per l'espatlla de la seva germana -. Anem, tenim temps per a un cafè abans de marxar cap a les nostres missions. Jo haig de ser un gran Jedi, i tu una gran pilot, però ara podem permetre'ns seguir sent germans durant una estona.

Asseguda a la galeria de la nau, la Jaina es va posar rígida veient alguna cosa darrere d’en Jacen. Ell es va girar per mirar, i el que va veure li va tallar el somriure.

- Em necessita? Tinc l’intercomunicador encès, no?

En Corran Horn va somriure amablement.

- No passa res, Jacen. Encantat de veure-la, tinent Solo.

-Gràcies, coronel -la Jaina va assenyalar una de les cadires de la tauleta en què ella i el seu germà estaven asseguts -. Si vol unir-se a nosaltres...

En Corran es va passar la mà per la seva recent afaitada mandíbula.

- No, només he vingut a per una mica de cafè. És probable que sigui l'últim que em prengui fins que torni de Garqi. Segons sembla conreen les llavors, però no coneixen la tècnica de la mòlta. O almenys així era fa dues dècades.

En Jacen va mirar la seva tassa mig buida.

- Si aquest cafè és bo segons els estàndards de Garqi...

- Massa tard, Jacen, ja no pots tirar-te enrere -Corran li va palmejar l'espatlla i va mirar la Jaina -. Tinc entès que t'has pres bé això de ser una Múrria.

- Sí, senyor, m'agrada molt.

-És una responsabilitat diferent a la de ser una Jedi, però igual d'important. El coronel Darklighter ha suggerit que, quan tornem de Garqi, tu i jo hauríem de fer una simulació per veure com de bona que ets.

La Jaina es va posar vermella.

-Li decebria, coronel. El general Antilles i el coronel Celchu em solen vèncer en els exercicis.

En Corran va arronsar les espatlles.

- A mi també. Potser tu i jo hauríem de fer una simulació contra ells, i ensenyar en aquests vells un parell de coses.

- M'encantaria, senyor.

En Jacen mirà a Corran.

- Prefereix estar de nou en l'exèrcit a ser un Jedi? -Va preguntar el noi.

-Va ser agradable veure que encara m'asseia bé l'uniforme, i m'agrada l'estrella de més en els galons. Fins i tot m'he tret la barba -Corran va somriure -. Però per aquest uniforme no sóc menys Jedi que tu o la Jaina. És una ficció convenient per fer el que cal fer. M'agradaria que fos diferent, però si he de representar un paper per salvar vides, el representaré.

En Corran va posar la tassa buida sobre la taula.

- I, dit això, afegiré que la missió a Garqi no serà cap joc.

-Ja ho sé. He estudiat el terreny i els seus voltants, els recursos naturals, la xarxa de telecomunicacions, les rutes i els enllaços de trànsit, els generadors d'energia i els circuits de distribució -En Jacen va arrufar les celles mentre enumerava amb els dits-. També he fet simulacions de tot l'equip bàsic i conec el funcionament del meu escàner de mostres com el palmell de la meva mà.

- Bé. No esperava menys de tu. I hi ha una cosa que serà molt important, i la teva germana ho està aprenent ja a l’Esquadró Murri: hauràs d'acatar les ordres. Sé que l'acció independent que ambdós vau emprendre a Helska IV per a salvar la Danni Quee, però també sé que la teva escapada per alliberar els esclaus de Belkadan no va sortir tan bé. Ara vas a formar part d'un equip. Tots depenem de tots, així que no vull escapades sobtades només perquè creguis que saps el que passarà. Jo mai em negaré a res perquè sí. Si té sentit, ho pensaré. Entesos?

En Jacen va assentir. Apreciava el que Corran li estava dient, i no va passar per alt el profund to paternal que utilitzava per dirigir-se a ell.

- Sí, senyor, entès.

- Bé. Hi ha una altra cosa que has de saber. Et vaig triar per a aquesta missió per la teva experiència amb els yuuzhan vong i pel valor que vas demostrar en els teus enfrontaments amb ells. La meva experiència personal amb ells no ha estat molt agradable, i no seria aquí si tingués una altra opció. La teva voluntat de tornar-hi és admirable.

En Jacen va mirar la seva tassa.

-Gràcies.

- Si la missió surt bé, entrarem i sortirem, i els vong a penes s'adonaran de la nostra presència. Espero que no es produeixin situacions que requereixin heroïcitats pròpies de la teva família -En Corran va somriure amb amabilitat -. D'altra banda, tinc prou confiança en les nostres possibilitats sabent que comptem amb un profund menyspreu corellià pel risc, a més de les habilitats en combat dels noghris.

La Jaina va alçar una cella.

-I en Ganner?

-Ell és de Teyr. No distingiria un risc d'una moneda -En Corran va recollir la seva tassa de la taula-. Però és bo lluitant i és llest quan es para a pensar. I a més ja hauràs notat com d'atractiu que és.

La Jaina es va posar vermella de nou.

-Bé, és difícil no fer-ho.

- El fet que n’estigui orgullós constantment ho fa encara més evident -Corran va fer l'ullet al Jacen -. Però serà millor que això quedi entre nosaltres. Se surt lleugerament dels paràmetres de la missió.

- Entesos.

-Bé, me'n vaig. Passa una estona amb la teva germana i després comprova dues vegades el teu equip. Falten un dia o dos per partir, però mai és dolent estar preparat per endavant.

- Així ho faré, Corran.

La Jaina va assentir.

- Encantada de veure’l, coronel.

- El mateix dic, tinent. Espero que segueixi deixant ben alt el pavelló Murri.

- Sí, senyor.

En Jacen va esperar que Corran s'allunyés abans d'arquejar una cella en direcció a la seva germana.

- Però què formaleta has estat.

- A l'exèrcit, la familiaritat sobra, Jacen -va somriure -. Suposo que ara ens movem amb regles diferents.

- Mateix objectiu, diferents camins -En Jacen va sospirar -. Que és una cosa que podria donar-me molt que pensar, però no. El primer és el primer. I ens hem d'ocupar d'això, abans de pensar en el futur.

-Això, germà meu -va dir ella acostant la seva tassa a la d'en Jacen -, és una estratègia amb èxit garantit.

 Següent