Desastre (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

La Leia Organa Solo es trobava en el compartiment de passatgers de la llançadora classe Marketta Lluna de Chandrilà. Olmahk i Basbakhan, els seus dos guardaespatlles noghri, s'asseien darrere en l'estreta cabina de la nau. La Leia només percebia tranquil·litat en els noghris. Cosa que contrastava amb la dona que tenia asseguda davant. La Danni Quee, per la seva banda, traspuava por com un got ple de líquid.

La Leia es va obligar a respirar fons i a expulsar lentament l'aire, deixant que la tensió es dissipés. O almenys en part. El viatge de Coruscant a Bastió s'havia realitzat sota les majors mesures de seguretat. El destructor estel·lar Protector, pertanyent a la classe Victòria, va arribar al sistema Bastió mantenint-se apartat de les rutes normals, descrivint una enrevessada trajectòria cap al seu destí, per després esperar a la frontera amb els escuts baixats i l'armament desactivat.

La reacció de Bastió va ser ràpida. Van enviar un destructor estel·lar, l’Implacable, per consultar al Protector sobre les intencions de la Nova República. La Leia els hi va comunicar que portava informació per l'almirall Gilad Pellaeon. La nau del Romanent Imperial va interrompre les comunicacions durant dues hores, i després va indicar a la Leia que podia baixar al sistema en una única nau, acompanyada del seu personal d'assistència i dos pilots.

L'almirall Aril Nunb, del Protector, va insistir a la Leia que si claudicava davant aquestes exigències s'estaria posant en mans de l'enemic. Ella sabia que era cert, ja que molts dels membres del Romanent seguien vivint en el passat, en la glòria conquistada per l'Imperi. Hi havia crescut tota una generació des de la mort de l'Emperador, que atribuïa totes les seves frustracions a la Rebel·lió. La Leia, com a líder de la mateixa i cap d'Estat de la Nova República fins gairebé el final dels enfrontaments amb el Romanent, era blanc de molts rancors. Alguns membres del Romanent van intentar impedir les noces d’en Luke i la Mara, i seria absurd pensar que estaré segura aquí.

Tanmateix, si calia lluitar contra l'amenaça dels yuuzhan vong, el Romanent havia de ser informat del que estava passant, i convençut que el seu destí estava lligat al de la Nova República. Va tornar a pressionar la Danni perquè actués com a testimoni de les malifetes dels yuuzhan vong. Va suposar que els imperials trobarien la Danni convincent, com ho va fer el poble d’Agamar.

La Leia es va inclinar cap endavant i va donar uns copets a la Danni a l'espatlla.

- No serà un desastre, Danni.

-Gràcies - la noia va agafar la mà de la Leia -. Cada vegada que sento compassió per mi mateixa recordo del que està fent el senador A'Kla, i recordo que jo ho tinc bastant més fàcil.

- Em temo que tens raó.

La Leia es va recolzar al respatller. Va recordar el moment en què va veure partir l’Élegos cap a la seva missió en solitari a Dubrillion. El va sorprendre no percebre’l en absolut espantat, tot i el risc que anava a córrer. Li va fer algun comentari al respecte, i l'alienígena de pèl daurat va somriure.

- La veritat és que no tinc por -els seus enormes ulls van parpellejar -. Sé que aquesta missió podria acabar saldant-se amb la meva mort, però aquesta preocupació és ínfima comparada amb una guerra que podria causar la mort de milions d'éssers. I he de confessar que tinc una enorme curiositat pel que fa als yuuzhan vong. I jo diria que ells tenen la mateixa curiositat cap a nosaltres, el que significa que tenim una moneda de canvi amb ells. Això no només possibilitaria les negociacions, sinó que podria facilitar que arribessin a bon terme.

La Leia el va abraçar i va sentir de grat els seus forts braços al voltant d'ella.

- No tens per què anar, Élegos. Hi ha altres mitjans.

Ell es va separar d'ella i li va agafar de les mans.

- Tu creus, Leia? Els yuuzhan vong odien les màquines, així que si els hi enviem un androide o qualsevol altre tipus de dispositiu electrònic per oferir els nostres millors desitjos, s'ho prendran com un insult. Segons l'experiència de l'Ànakin a Dantooine, sabem que respecten la valentia; d'aquí aquesta missió. I, si torno, potser s'evitin més banys de sang.

- I si no tornes?

- Llavors el vostre coneixement dels yuuzhan vong serà molt més profund - ell va somriure -. Conec el perill que corro, però no em seria possible viure en pau sense provar sort. Per a tu seria igual d'impossible rebutjar la teva responsabilitat. És només que tu prens decisions més sàvies que jo.

La Leia va estar d' acord en aquell moment; però s'ho va pensar millor quan va veure a la pantalla del pont de comandament com s'acostava el Quimera, i la duana de Bastió cada vegada més propera. L'última vegada que havia vist aquella nau va ser en la signatura de pau entre el Romanent i la Nova República. La seva posterior dedicació als assumptes interns de la Nova República, i després el seu retir del Govern, l'havien mantingut al marge dels contactes entre el Romanent i la Nova República. Es va adonar que coneixia poc el Romanent, el que significava que no sabia si a l'almirall Pellaeon li resultaria difícil o no oferir la seva ajuda.

Ni tan sols els informes que havia llegit durant el viatge havien pogut donar-li els coneixements de la política de la regió que necessitava. Uns quants imperials solts van fugir al Romanent, portant amb si una vasta quantitat de riqueses, però el desenvolupament econòmic de la regió era molt lent. Els luxes de Coruscant només estaven a l'abast d'unes quantes butxaques, i en alguns planetes hi havia zones on la gent vivia sumida en la pobresa. La disponibilitat de productes a baix preu produïts en la Nova República havia acabat amb diverses indústries, i s'havia informat de diverses revoltes relacionades amb les importacions.

En el front diplomàtic, les relacions eren cordials entre les dues nacions. La Leia sabia que això es devia en gran part als esforços d’en Talon Karrde. En l'època de la signatura del tractat, ell va proposar la creació d'una agència que facilitava l'intercanvi d'informació entre les dues nacions. Això va fer callar gran part de la paranoia que patien els extremistes d'ambdós bàndols, si bé seguia regnant certa sospita. Segons els arxius de la Leia, tot just s'havien enviat dades sobre els yuuzhan vong a Karrde o al Romanent, així que probablement sabien alguna cosa del que passava, però sense detalls.

I com això hagi fet estendre la paranoia, aquesta missió estava condemnada al fracàs des d'abans de començar.

La veu del pilot va ressonar a la cabina.

- Permís concedit per aterrar a la pista principal de la duana. El temps calculat d'arribada és de tres minuts.

La Danni es va girar en el seu seient, es va posar de genolls i va mirar la Leia.

- De veritat anem a conèixer a l'almirall Pellaeon?

- És probable i, en aquest cas, seria molt bon senyal -La Leia va sospirar -. La diplomàcia pot ser un joc, Danni. Quan vam anar a Agamar i vàrem sol·licitar dirigir-nos al Consell Agamarià, el fet d'haver estat en el passat cap d'Estat de la Nova República va garantir en gran mesura el meu accés i que em donessin audiència. Per a ells va ser un honor tenir-me allà.

Va aclucar els ulls.

- És probable que Pellaeon tingui grups dins del Romanent que s'oposin a la Nova República i, si són prou forts, per a ell seria un suïcidi polític reunir-se amb mi. En aquest cas serà un funcionari el que el representi en les trobades preliminars. I si és un funcionari de classe baixa, la nostra missió està condemnada. Si és algú d'alta graduació, un ministre, que és més o menys el meu equivalent a nivell de protocol, tindrem alguna possibilitat de treure el cas endavant i obtenir resultats favorables.

La Danni va somriure.

-Crec que l'astrofísica és més senzilla que la diplomàcia o la política.

-Bé, no ho sé. En política hi ha forats negres, púlsars, coses que donen més calor que llum -Las Leia va somriure a la Danni -. Ja no recordo l'època en què la política no era part de la meva vida. Encara sort que m'ho vaig prendre bé. Encara que he d'admetre que quan em vaig retirar vaig ser feliç, i que no veig el moment de tornar a fer-ho.

El suau ronc de les ales de la nau plegant-se i el posterior balandreig va indicar que havien arribat a la duana. L'escotilla de sortida es va obrir amb una xiulada que va ofegar àmpliament l'escàs soroll que va fer Basbakhan creuant la rampa de descens en prevenció d'un possible atac, Olmahk es va quedar entre la Leia i el pont, i quan el seu company li va indicar que tot estava lliure, va fer un gest a la Leia perquè avancés.

La Leia va passar davant els alienígenes de pell grisenca. Els noghris, amb la seva petita estatura, eren gairebé com nens, excepte pels seus fers trets. Ella sabia per experiència com de letals i poderosos que podien ser, tant sense armes com amb els terribles ganivets que portaven a sobre. Els noghris eren ràpids i estaven consagrats en cos i ànima a la seguretat de la Leia.

Els yuuzhan vong van matar a Bolpuhr a Dantooine, i per això ara he de portar a dos d'ells amb mi. Un calfred li va recórrer l'esquena. En els últims vint anys no havia pogut imaginar una criatura més mortífera que un noghri, però un yuuzhan vong havia matat en Bolpuhr només amb les mans.

La Leia va baixar per la rampa i es va alegrar de veure dos esquadrons de soldats d'assalt alineats al costat d'una passarel·la blanca pintada al terra. La formalitat i l’ostentosa benvinguda eren un bon auguri per a la missió. Al final de la passarel·la hi havia tres oficials d'uniforme imperial, encara que un d'ells tenia insígnies de rang. La Leia va deixar que Basbakhan la precedís pel passeig entre els soldats d'assalt, i després es va aturar i va esperar que els enviats s'acostessin.

La civil, una dona lleugerament més alta que la Leia, es va avançar.

- Benvinguda, cònsol. Sóc Miat Temm. Aquests són el coronel Harrak i el Major Pressin.

La Leia va donar la mà a cada un i després va indicar a la Danni que s'acostés.

-És la Danni Quee, la meva assistent.

Els imperials la van saludar amb una inclinació de cap, i la Miat va senyalar un turboascensor.

- Si són tan amables de seguir-me, l'almirall ens espera.

Pujant en silenci en l'elevador, la Leia va utilitzar la Força lleument per poder percebre als imperials. En els dos militars va sentir una inseguretat disfressada d'arrogància, i molta confusió respecte a la Leia i al fet que els haguessin demanat rebre-la. De la Miat amb prou feines va poder notar res. M’està bloquejant! La Leia va ofegar un somriure i es va preguntar si algun dels enemics d’en Pellaeon sabria que la Temm tenia la Força.

L'ascensor es va obrir, i la Miat els va conduir fins a una gran sala de recepcions. Una de les enormes parets era de transpariacer, i oferia una vista del Quimera. A la Leia li va semblar molt bon senyal. Més enllà estava la seva nau, i a sota, el planeta Bastió, tot amb una aparença molt pacífica.

L'almirall Pellaeon, que lluïa l'uniforme blanc propi de la grandesa del seu rang, era a l'altre extrem d'una taula blanca. No estava custodiat per guàrdies ni portava cap arma. Va somriure veient-los entrar i va indicar a la Leia que prengués seient a la seva dreta.

-És un plaer tornar a veure-la, cònsol Leia Organa Solo. Si us plau, entri, prengui seient i expliqui el motiu de la seva visita -va fer un gest als seus assistents, indicant-los que el seu lloc estava a l'altre costat de la taula-. Si vol prendre alguna cosa, demani-ho. Vostè té intercomunicador, veritat, major Pressin?

-Sí, almirall.

La Leia va somriure.

- No vull res de moment, gràcies.

Va donar la mà a Pellaeon i li va tornar el somriure, després va presentar la Danni com la seva assistent.

En Pellaeon la va saludar, inclinant el seu canós cap.

- Si us plau, seguin.

La Leia va asseure i es va fixar que Pellaeon girava la seva cadira per posar-se davant d'ella, donant l'esquena al seu personal. A la Miat no va semblar importar-li, però els dos oficials estaven visiblement ofesos. Pellaeon vol que estiguin desprevinguts i intranquils, però per què?

La Leia es va inclinar cap a Pellaeon, monopolitzant la seva atenció.

- He vingut a corregir un problema que hem tingut a l'hora de compartir informació amb vostès. Ha passat una cosa molt important, quelcom que podria decidir tant el futur de la Nova República com el del Romanent.

En Pellaeon va assentir lentament.

- Es refereix a la caiguda de Dubrillion.

La Leia no va deixar entreveure la seva sorpresa, però la Danni no va poder evitar-ho.

- Com ho ha sabut?

L'almirall va aclucar els ulls.

- Dubrillion i altres planetes de la Nova República que limiten amb nosaltres ens resulten molt interessants, cònsol. Estic segur que no li sorprendrà saber que comptàvem amb agents a Dubrillion. Els seus missatges no contenien molta informació, però vam saber que alguna cosa anava malament. El cessament de les comunicacions ens va confirmar que es tractava d'alguna cosa greu.

Va alçar la barbeta.

- També li diré que he sentit parlar de la Danni Quee. Teníem un agent a Belkadan, en el projecte ExGal. Qualsevol lloc destinat a la recollida de dades ens resulta d'interès. No hem tingut notícies del nostre agent des de, suposem, la destrucció de les instal·lacions.

La Danni va parpellejar.

- Qui era?

En Pellaeon va negar amb el cap.

- Deixem els morts en pau.

La Leia va assentir.

- Llavors ja està al corrent que alguna cosa ha passat. Tinc una targeta de dades en la qual trobarà els detalls tècnics, però el resum és el següent: alienígenes humanoides d'una altra galàxia han atacat o destruït sis planetes de la Vora Exterior. Mostren una tecnofòbia extrema, són molt cruels en el combat i prenen esclaus als que tracten sense cap pietat. Es diuen yuuzhan vong, i nosaltres, de moment, no hem pogut establir una relació diplomàtica directa amb ells. La Danni va ser la seva presonera durant un temps i qui més contacte ha tingut amb ells dels nostres.

L'almirall es va recolzar al respatller, entrellaçant els dits i recolzant a la barbeta.

- Ha vingut a demanar-nos ajuda per vèncer els yuuzhan vong?

La Leia va assentir.

-Vostè, potser millor que ningú, coneix les dificultats inherents a enfrontar-se a un enemic que pot atacar per qualsevol front. I, si em permet la franquesa, si bé les revoltes internes en la Nova República no estan en auge, els cossos militars són necessaris per a resoldre certes disputes. Alhora, hi ha factors de l'opinió pública que, en vista dels acords de pau aconseguits, consideren innecessari l'exèrcit i pensen que hauria desmantellar-se, suprimint així el pressupost de defensa. La invasió dels yuuzhan vong podria ser un element d'unió, però aquesta unió podria arribar massa tard. Hem de detenir-los ara. Tenim una força que podria servir molt bé com enclusa. Però necessitem un martell.

Un somriure ombrívol es va dibuixar a les comissures dels llavis d’en Pellaeon.

-Jo suposava que els Jedi actuarien com martell.

- Com esbrinarà pels informes, els yuuzhan vong són immunes a la Força. Els Jedi estan fent tot el possible per ajudar, però no són suficients per enfrontar-se a un problema de semblant magnitud.

En Pellaeon mirà als dos oficials.

-La seva petició no és una sorpresa, cònsol. Aquests homes m'han dit en diverses ocasions que qualsevol cooperació militar amb la Nova República seria un parany. Que les nostres naus serien allunyades del Romanent per ser destruïdes i rematar la conquesta de l'espai imperial. Aquest no era precisament l'escenari que havien previst, però no resulta fàcil ignorar les seves prevencions. Per a ells, aquesta amenaça és una farsa.

La Leia va somriure fredament als dos homes.

- Els seus serveis d'intel·ligència ja sabran que la meva filla de setze anys s'ha unit a l'Esquadró Murri. Ho va fer a Dubrillion, i les seves fonts els hauran informat que l'esquadró s'ha vist obligat a reposar la meitat dels seus membres. Creuen que si no estigués convençuda del perill que suposen els yuuzhan vong hauria deixat que la meva filla s'unís a l'exèrcit?

El coronel Harrak es va passar un dit pel coll de la camisa.

-Els seus fills són Jedi.

- I, com ja he dit, poc poden fer els Jedi contra els yuuzhan vong.

En Pellaeon va alçar un dit, interrompent la rèplica d’en Harrak.

-D'acord, cònsol. Revisaré el material que ha portat. No sóc poc inclinat a les seves peticions i, igual que molts altres en l'Imperi, sento certa responsabilitat pels habitants de la Nova República. Potser ens rebutgessin, però nosaltres a ells no. Prestarem la nostra ajuda en la mesura del possible.

La Leia va assentir.

- No puc demanar més.

- Sí podria, cònsol, clar que podria -En Pellaeon li va tornar la inclinació de cap -. Esperem que això sigui suficient.

 Següent