Desastre (XXIII)

Anterior

CAPÍTOL 23

Tot i que la pau amb el Romanent Imperial durava sis anys, Corran va sentir que alguna cosa no anava bé contemplant l'almirall Gillad Pellaeon quan va entrar a la sala de reunions del Ralroost. L'almirall Kre'fey el va saludar amablement, donant-li la mà. L'almirall imperial va saludar al Mestre Skywalker amb una inclinació de cap i es va girar per somriure a Corran.

- He pogut analitzar el seu informe inicial de Garqi. Bon treball.

En Corran va parpellejar i va assentir.

- Jacen Solo va preparar l'informe, jo només vaig corregir algunes faltes. Però li ho diré de part seva.

- Si us plau, faci-ho -En Pellaeon va asseure davant Corran a la taula de reunions amb forma de rombe. Això va deixar a l'almirall Kre'fey presidint-la, amb el Mestre Skywalker a la dreta i Corran a la dreta d'aquest-. En quina situació ens trobem.

En Kre’fey es va asseure.

- Així és, i a diversos nivells. No tinc paraules per agrair la seva oportuna intervenció. Els informadors que tenen a la Nova República són molt eficaços.

-No tan eficaços com vostè pensa -l'oficial imperial es va recolzar sobre els colzes, estenent els palmells de les mans sobre la superfície de la taula negra-. Podem parlar sense embuts, i haurem de fer-ho abans que arribin els polítics. Vaig portar les meves forces fins aquí quan vaig tenir notícies de la seva incursió avortada. Vaig suposar que, o bé havien aconseguit introduir un equip al planeta, o bé havia fracassat un intent previ d'evacuar a l'equip. Això suggeria que a Garqi hi havia alguna cosa de valor que podria interessar-me conèixer, així que portàvem dos dies esperant allà quan vostès van arribar.

- Les dades que vam recollir podrien haver estat seves immediatament, independentment de l'opinió dels meus superiors -En Kre'fey es va portar una mà al coll -. I sí, hem de parlar sense embuts perquè els polítics van a complicar-ho molt tot.

En Corran va sospirar i es va recolzar en el seu seient. L'equip d'incursió havia saltat fins a la vora del sistema de Garqi, on es va reunir amb els imperials, per després traçar una ruta directa cap a Ithor. L'almirall Kre'fey va demanar reforços, equips científics i tant suport, que l'alarma havia sonat a Coruscant. A més de garantir-los l’enviament de tot el possible, els van informar de l’imminent visita a Ithor d’en Borsk Fey'lya i diversos senadors i ministres d'importància. I, un cop allà, sense cap dubte, van començar a interferir en el que realment era una operació purament militar.

- No albergo esperances, almirall Kre'fey. Els Moff s'oposaran a què els ajudi a defensar Ithor, i els seus líders no voldran tenir forces imperials operant dins de la Nova República - Pellaeon va aclucar els ulls -. No entendran això com nosaltres. La batalla per Ithor determinarà el curs de la guerra contra els yuuzhan vong. Si guanyem aquí, rebran un dur cop i podrem fer-los retrocedir. Si perdem, no crec que la Nova República sobrevisqui, i tampoc l'Espai Imperial.

- Són circumstàncies difícils, no hi ha dubte -el bothan el va mirar fixament-. Hauria de saber, almirall, que no tenim accés a cap de les antigues superarmes de l'Imperi. Els informes sobre la seva destrucció són autèntics, independentment del que diguin els rumors.

En Pellaeon va somriure.

-Nosaltres tampoc en tenim. Però gairebé millor, perquè aquestes armes no eren bones en el terreny defensiu.

- I el fet que el Romanent les introduís a la Nova República, per la raó que fos, seria del tot intolerable -Kre'fey va assentir -. La defensa d’Ithor ja serà difícil de per si mateixa, sense superarmes pel mig.

-És cert, això no serà fàcil -Luke es va passar una mà per la boca -. Tenim un parell de problemes a Ithor. El primer és d'índole científica. Podem obtenir mostres dels arbres bafforr i del pol·len produït a Garqi, però els arbres triguen anys a madurar i produir el pol·len. Ni tan sols portant-nos mostres i plantant-les per tota la Nova República podríem produir tot el pol·len necessari en menys d'unes dècades.

En Corran va arrufar les celles.

- Però els ithorians són coneguts per la seva capacitat per a la clonació i la manipulació genètica de vegetals. El meu avi manté una fluida correspondència amb ells en relació a aquest assumpte. És probable que puguin sintetitzar el pol·len que necessitem.

Una ganyota es va dibuixar en el rostre del Mestre Jedi.

-Això ens porta al segon i més difícil problema a què ens enfrontem, a més de si el pol·len sintètic serà tan efectiu com l'autèntic. La societat ithoriana es basa en una religió que adora la jungla, el món i la vida. Si els hi demanem que generin alguna cosa per fer-la servir com a medicament, una cosa que prolongui la vida, ho faran sense pensar-s’ho. Però els anem a demanar que manipulin una cosa viva per crear una arma. No ho acceptaran.

En Kre’fey arquejà una cella.

- I no hi ha forma d'apel·lar aquesta decisió?

En Luke es va agitar intranquil.

- He parlat amb Relal Tawron, el gran sacerdot que va substituir Momaw Nadon com a líder d’Ithor. El fet que els arbres de Garqi deixessin anar pol·len per al combat implica que ens permetran recol·lectar el pol·len i crear nous cultius. Ells veuen que ha passat a Garqi com que els arbres van consentir a oposar-se als yuuzhan vong. Però, però, es mostra reticent a modificar o abandonar altres aspectes de les seves creences. Per exemple, aparentment, els ithorians no permeten que ningú posi el peu a Ithor.

En Pellaeon va negar amb el cap.

- Dubto que els yuuzhan vong respectin aquesta norma.

- Relal ho sap, i està disposat a ser el més pràctic possible, però això requerirà que fem concessions per part nostra. El nostre personal en terra haurà de ser beneït, haurà d'acatar certes restriccions.

L'almirall bothan es va recolzar al respatller.

-El gran sacerdot ha de ser conscient que, en el furor de la batalla, ningú se'n recordarà de les restriccions.

En Luke va assentir.

-Ell no ho admetrà, però jo vaig poder percebre que ho sabia. Està en una posició inestable. Els ithorians són pacifistes. La invasió, i fins i tot la preparació per a aquesta, podria ser devastadora per a la societat ithoriana.

En Corran es va tirar cap endavant.

- Estem tots d'acord que la destrucció del Jardí Xenobotànic de Pesktda, a Garqi, només ens va fer guanyar temps. Els vong atacaran Ithor. I donada l'amenaça que això suposa, puc veure'ls entrant en el sistema i utilitzant dovin basals per foradar el planeta amb asteroides. Un impacte sòlid i tot morirà.

- Podem protegir el planeta d'això -En Pellaeon va assentir -. Els asteroides trigarien tant a arribar que ens donarien temps a destruir-los.

- També crec, Corran, que probablement els yuuzhan vong vulguin aprendre una mica d’Ithor, ja que veuen això biològic de la mateixa manera que nosaltres veiem les màquines -En Luke va tancar els ulls un instant i els va tornar a obrir -. L'informe del que vas veure a Garqi podria ser una mostra del que podrien fer a Ithor.

-Això és innegable, i no hem tingut un altre Sernpidal en aquesta segona avançada, de manera que la cúpula dels yuuzhan vong sembla estar enfocant les coses d'una manera més lògica - el Jedi corellià va arronsar les espatlles -. Llavors, fem servir una defensa estàndard? Enfrontament espacial per dificultar la invasió terrestre, i després els combatem a mesura que vagin entrant al planeta?

En Kre’fey va assentir.

-Jo preferiria detenir-los a l'espai, però seria una idiotesa no establir una defensa planetària. Tenim tropes d'elit, tant de la Nova República com de l'Espai Imperial, que poden prendre posicions terrestres. Són prou disciplinades com per funcionar dins dels paràmetres ithorians, almenys fins que comenci la batalla.

L'almirall de la Nova República va mirar al seu homòleg imperial.

-No obstant, la decisió és seva, almirall.

En Pellaeon va semblar sorprendre’s.

- Disculpi?

En Kre’fey va somriure lentament.

- Vostè és l'oficial de més edat aquí, té molta més experiència que nosaltres. Jo m'he enfrontat diverses vegades als yuuzhan vong i mai he obtingut una victòria neta, així que tampoc compta. M'agradaria que estigués al comandament de la defensa d’Ithor.

En Corran va arquejar una cella.

- Crec que als polítics no els hi agradarà gens això.

El bothan va treure a la llum els ullals un instant.

- Podem vendre'ls bé allò de la defensa conjunta i tot això, però quan arribi la batalla vull que sigui vostè qui estigui al comandament, Almirall. Quan arribi el moment ja serà massa tard perquè puguin objectar al respecte.

L'almirall humà va assentir lentament.

- I vostè seria el segon en la cadena de comandament, és clar.

- Així és.

En Pellaeon va somriure.

- I després de vostè? El Mestre Skywalker?

El bothan mirà al Luke.

- Els Jedi han lluitat en terra a Dantooine i a Bimmiel. Tindran una funció aquí?

En Luke va ajuntar les mans, i Corran va percebre una impressió llunyana de dolor emocional procedent del seu Mestre. Els Jedi no eren una tropa de combat, però el seu entrenament en la lluita podia resultar molt útil a Ithor. I com que Ithor era un planeta ple de vida, amb gran presència en la Força, els Jedi estaven cridats a defensar-lo. Tanmateix, les coses que es veurien obligats a fer estarien més enllà de l'acció estrictament defensiva.

El Mestre Jedi mirà a Corran.

- Tu què opines?

- Que indubtablement hem de col·laborar amb la defensa -Va sospirar en Corran -. Resumint, tot el planeta serà un ostatge. No sé si podrem fer alguna cosa, a part de matar innocents, cosa que seria propi del Costat Fosc. Però estic segur que no hi haurà yuuzhan vong innocents arreu del planeta.

- I si hi ha yuuzhan vong que es rendeixin? -Va preguntar Pellaeon.

En Luke va negar amb el cap.

- Els esclaus que utilitzen com tropes d'aproximació no poden rendir-se, i els yuuzhan vong, bé, diguem que em costa molt imaginar-los rendint-se a nosaltres.

-Tampoc crec que jo fos a fiar-me dels que es rendissin -el corellià va arrufar les celles -. A Dantooine, no va ser la Mara la qui es va enfrontar a uns quants que havien matat civils, i després van emprar emmascaradors ooglith per prendre la seva aparença i així poder matar més civils?

El bothan va donar un copet amb la mà a la taula.

- Aquesta és una bona pregunta. Haurem de revisar les regles normals d'enfrontament i informar als nostres que els que es rendeixin no han de ser respectats. No conèixer als yuuzhan vong, ni la seva cultura i les seves tradicions, dificulta en gran mesura la tasca de lluitar contra ells. Podem fer suposicions, conjectures, però la veritat és que no tenim ni idea.

En Pellaeon va somriure.

- El gran almirall Thrawn va assentar precedent amb el seu costum d'estudiar l'art d'una cultura com a clau per comprendre-la. No sé què hauria tret ell dels yuuzhan vong, però els pocs Chiss procedents de les Regions Desconegudes els van combatre amb moltes ganes.

- Sí, els Chiss amb els seus Punyents -Kre'fey es va passar una mà pel clatell -. Tingueu per segur que a Coruscant no va ser ben rebuda la notícia que hi havia contingents d’en Thrawn solts per aquí. Estic segur que molts pensen que vostè farà servir els Chiss per construir un nou Imperi a partir de la Nova República.

L'almirall humà va arronsar les espatlles.

-Potser ho hagués fet de saber que hi eren aquí, però jo no coneixia tots els plans d’en Thrawn. Quan cridem a files a tots els agents i tropes imperials, allà on estiguessin, aquest contingent es va presentar amb salutacions del baró Fel, el pare del cap de l'esquadró.

En Corran va negar amb el cap.

- Qui ho hagués dit?

- Jo ho sabia -va declarar en Luke, en to greu, tan baix que Corran no va estar segur d'haver-lo sentit bé -. Quan la crisi bothan, quan vaig anar a buscar la Mara, vàrem trobar l'almirall Parck i al baró Fel. Estaven supervisant unes obres ordenades per Thrawn, inclosa una instal·lació per clonar un substitut d’en Thrawn. Van dir que hi havia un conflicte armat a les Regions Desconegudes, que estaven rebutjant a alguna cosa semblant a una amenaça per a l'Imperi. Per a nosaltres no representaven una amenaça, de manera que revelar la informació sobre la seva existència em semblava només útil per entorpir el procés de pau.

En Kre'fey parpellejà amb els seus ulls violetes amb vetes d'or.

- Si alguns ministres sabessin que vas retenir aquesta informació, ho prendrien com la prova irrefutable que intentes alçar una nova hegemonia Jedi, i que vas pensar que podries utilitzar els Chiss per a això.

En Corran va arrufar les celles.

-Això és una ximpleria.

- Ja ho sé, només t'estic dient el que passaria si se sabés. Amb respecte al nostre propòsit, la veritat és que ens va bé tenir aquest flanc cobert. Això està bé -el bothan mirà a Pellaeon -. Quin potencial militar calcula que podrà aportar?

-El meu personal està treballant en la planificació. Com a mínim, un grup operatiu. Quatre destructors estel·lars imperials, vuit destructors estel·lars classe Victòria i diverses naus de suport. Podem portar-les totes aquí o bé establir una base a Yaga Minor com a suport a Garqi, ja que suposem que partiran d'aquí.

En Kre’fey va assentir.

- Jo puc reunir una força similar, encara que algunes de les naus hauran d’establir la seva seu a Agamar. Seran una amenaça per a Garqi i, a més, serviran de protecció per als que escapin dels yuuzhan vong. En cas necessari podríem fer ús del destacament d’Agamar, però llavors el planeta caurà.

El cor d’en Corran va donar una bolcada sentint les paraules del bothan. Per molt que ell voldria que les coses fossin d'una altra manera, tot apuntava que Agamar patiria un assalt yuuzhan vong i seria conquistat. Potser aquesta conquesta fora fins i tot prèvia a la d'Ithor, de manera que els yuuzhan vong s'assegurarien un perímetre encara més proper. Però la menor pressió sobre Agamar podria acabar amb les forces de la Nova República, per la qual cosa no podrien procedir a la defensa d’Ithor. Els yuuzhan vong havien d'atacar Ithor i ràpid, abans que la Nova República pogués reforçar-se prou com perquè no pogués ser pres.

L'autèntic problema que suposava la pèrdua d’Agamar era que això aïllaria completament al Romanent de la Nova República, creant una ruta hiperespacial clau entre els dos territoris. I, a part d’Ithor, el planeta més proper de la Nova República seria Ord Mantell, però anar de Yaga Minor a Ord Mantell no era fàcil i requeria molts salts petits, a més de molt temps. En Corran no estava segur de l'ajuda que podria brindar el Romanent a llarg termini en la lluita contra els yuuzhan vong, però se sentia inclinat a desitjar la seva presència a llarg termini en el conflicte, ja que acabaven de contribuir a salvar-li la vida.

En Pellaeon va arronsar les espatlles amb rigidesa.

- És la típica situació difícil per a un militar. Sabem on ubicar les nostres forces de manera que siguin més efectives. Aquesta és una decisió racional basada en nombres i anàlisi. Tots dos sabem que Ithor és la clau. Els yuuzhan vong han vingut en nombre suficient com per prendre’l. Si traiem les defenses d’un altre lloc, crearem un objectiu alternatiu temptador. Algú patirà perquè altres no pateixin. Podem donar la millor resposta segons els nostres cervells, però no serà la que ens dicti el cor.

Va obrir els braços de bat a bat.

-Tenim unes dues setmanes abans que els seus líders polítics arribin aquí, i m'imagino que els meus també vindran. En aquest temps caldrà elaborar un pla en el que els hi quedi clar que estem repartint-nos responsabilitats i riscos pel bé de tots. Això vol dir que farem concessions que no volem fer per raons polítiques, que és com posar-nos grillons a les mans per anar a la lluita. És una cosa que m'agrada menys que a vostès, però l'alternativa és que els nostres líders, enfrontant-se els uns amb els altres, acabin imposant-nos els seus propis grillons.

"I jo prefereixo els meus -els ulls de l'home van relluir -. Al capdavall, si em lligo és perquè sé que podré deslligar-me. I en la batalla que s'acosta, si no som capaços d'això, tot, tant Ithor com la Nova República com l'Espai Imperial, estarà condemnat a desaparèixer.

 Següent