Desastre (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

No vaig a matar la gent que hauria de protegir!, va grunyir en Jacen dintre seu. Després va convocar la Força, fent retrocedir l'horda d'esclaus humans que s'abalançaven sobre ell. Els dos primers van caure cap enrere, derrocant als que anaven darrere. En Jacen va fer ascendir a un dels humanoides caiguts i el va empènyer d'esquena i a baixa altura cap als genolls dels altres esclaus. Els cossos van volar per l'aire i xocar violentament contra el terra.

A la seva dreta, Corran i el seu sabre làser platejat va entrar en combat. El Jedi va donar una estocada que va travessar a dos reptiloides, i va seguir esquitxant tot el lloc de cadàvers fumejants, fins que va arribar a posar-se cara a cara amb el líder yuuzhan vong. En Corran va atacar des de dalt i baixà el sabre de cop. La fulla platejada va fer saltar espurnes de les canyelleres de l'armadura dels crancs vonduun que cobria el yuuzhan vong, però no va arribar a fregar la carn. El guerrer va fer mig pas enrere i va brandar el seu amfibastó en un escombrat que va arribar a Corran des del flanc esquerre. El Jedi girà dins la trajectòria de l'arma i la va esquivar àmpliament, agafant el sabre amb la mà dreta. Això va provocar que, per un segon, Corran es quedés d'esquena al yuuzhan vong. Va continuar girant, equilibrant-se sobre el peu dret, i va alçar el peu esquerre, llançant un cop de peu lateral que va incrustar el seu taló just a la màscara del guerrer.

El yuuzhan vong va trontollar cap enrere i es va enredar en un test. Va perdre l'equilibri, va caure i va quedar atrapat entre les espinoses branques d'un arbre fruiter ornamental. En Corran es va acostar i li va clavar dos cops. El primer tall va dibuixar una ferida al ventre cuirassat de l'alienígena, i el segon el va partir per la meitat.

El tercer yuuzhan vong va xiuxiuejar una ordre que va fer que els reptiloides comencessin a retrocedir. Abans que li donés temps a organitzar algun tipus de defensa o de retirada, els franctiradors de la resistència van anar a per ell. Una andanada de flamígers trets làser li va caure damunt des de l'exterior, sacsejant-lo. Va donar uns quants tombs, va trontollar i va alçar una mà com per protegir-se dels agullons de les armes. La seva armadura de crancs vonduun podia protegir-lo d'un parell de trets errants, però un foc tan concentrat va acabar per destrossar-lo. El yuuzhan vong va patir espasmes, amb les cames i els braços estirats, i va caure a terra de l'esplanada de ferrociment.

Els reptiloides, mancats ara de líder, es van dispersar. En Ganner va fer caure a dos, i la resistència va acabar amb més; però cap es va acostar a la direcció d’en Jacen. En lloc d'això, a prop seu, un esclau va exclamar una ordre que va fer que alguns dels seus se li unissin. Es van retirar ordenadament cap al nord, de tornada a l'edifici des del qual havien llançat l'atac.

En Corran va alçar la fulla del seu sabre i la va fer girar sobre el cap.

- De pressa. Agafeu dos dels que ha enderrocat en Jacen. Marxem.

Dos combatents de la resistència van agafar cadascun a un esclau abatut i, quan van començar a arrossegar-los, una forma oval de color negre va ressonar quan va passar per sobre dels seus caps. Va desaparèixer per darrere dels edificis en direcció sud, però en Jacen va sentir que la boca se li assecava.

-Això era un coralita, Corran.

- Baves de sith! -En Corran va donar un cop d'ull al cronòmetre -. Hem de sortir d'aquí ràpid, i encara falten almenys dues hores perquè vinguin a buscar-nos. Seguim el pla, companys. Traieu d'aquí als presoners en els vehicles. La resta ens quedarem per enfrontar-nos als vong.

En Ganner va assentir ombrívol.

- M'han dit que val la pena visitar el Jardí Xenobotànic de Pesktda.

-Bé, però no pensis que vas a tenir temps de llegir tots els cartellets.

En Ganner arrufà les celles, però Jacen va somriure.

- Escolta, almenys creu que saps llegir.

La rèplica del Jedi de més edat va ser eclipsada per la reaparició del coralita. La nau va baixar i va surar a uns deu metres per sobre de la plaça. El canó de plasma implantat al morro va deixar anar un raig que va xiuxiuejar per sobre del cap dels Jedi i va crear un cràter de dos metres d'ample en el ferrociment.

En Corran va assenyalar cap a l'oest.

- Foteu el camp d'aquí! Jo em quedaré per distreure’l.

En Ganner començà a córrer cap a l'oest, però Jacen va agafar a Corran de la màniga.

- Estàs segur que saps el que fas?

- No, però això mai ha estat un impediment -el Jedi corellià li va fer l'ullet al Jacen i es va posar recte, abans de sortir corrent cap a l'est. Agitant el sabre làser en l'aire i cridà -. Vinga, guspiretes, atreveix-te.

El canó de plasma girà en direcció a Corran com l'ull d'un insecte. El Jedi es va preparar, sabre làser en mà, a punt per rebutjar el tret. La llum daurada va començar a brillar al morro de la nau.

- Vés, Jacen, ves!

El jove Jedi va arrufar les celles i va arremolinar la Força al seu voltant. Va agafar la trapa que Ganner havia usat com a arma i la va elevar en l'aire. La va incrustar al morro del canó i va utilitzar totes les seves forces per mantenir-la allà. En Jacen va sentir un immediat cop de tensió a través de la Força, així que va duplicar els seus esforços.

La trapa es va il·luminar d'un vermell incandescent, després es va posar blanca i va acabar per evaporar-se del centre cap a fora. Un rajolí de plasma va sortir disparat, i Corran el va abatre sense dificultats. Al coralita, petites línies daurades s'obrien pas per la negra coberta de la nau, de proa a popa. Semblaven definir els punts en què van agrupar les diferents peces. Després, una llum encegadora va omplir la cabina i va fer saltar les finestretes. El bullent plasma saltà pels aires, i la nau hi va romandre un instant abans de precipitar-se de morro al terra de ferrociment.

La col·lisió va ser prou violenta com per obrir solcs a la superfície, derrocant a Jacen. Les peces de la nau van saltar i van començar a escampar-se per tota la plaça. En Jacen tot just havia començat a adonar-se de com de perilloses que eren, quan Corran es va acostar corrent, el va agafar per les espatlles i el va treure d'allà. Un tros enorme de la cua del coralita va caure just on havia estat Jacen.

Va somriure a Corran.

-Gràcies per salvar-me la vida.

- Molt bé, però d'ara endavant no desobeeixis cap ordre.

El jove Jedi parpellejà confós.

- Però si t'he salvat la vida.

- Detalls, detalls -En Corran va tirar d’ell mentre corrien per arribar fins a Ganner i a la resta de combatents de la resistència -. Jo estic al comandament d'aquesta expedició, per tant, jo decideixo els riscos i qui els corre. Has estat a punt de morir.

En Jacen arrufà les celles.

-Però com et vaig salvar la vida, tu vas poder salvar la meva.

En Corran aclucà els ulls, però va somriure.

- Mira, si vas a seguir utilitzant la lògica en contra meva, hauré d’enviar-te de tornada a casa.

- Sí, senyor.

En Corran es va amagar a l'ombra d'un dels coberts de Jardí Xenobotànic, amb la respiració tan accelerada com feia anys que no la sentia. La retirada de la plaça havia estat més fàcil del que s'esperava. Els esclaus humans van anar darrere d'ells, però amb poca organització. En Corran preferiria no haver de matar els esclaus, però els membres de la resistència pensaven que alliberar als seus compatriotes garqians dels seus sofriments era com una missió sagrada. En Corran ja s'havia adonat a Bimmiel que calia destruir els que no tenien cura, però s'alegrava de no ser qui premés el gallet.

Va observar l'altre costat del camí, on Jacen Solo es recolzava sobre un genoll. El noi li havia impressionat. Noi? Pels ossos negres de l'Emperador; ja és un home, i no para de créixer. La utilització d'aquella trapa per cobrir el canó havia salvat la vida d’en Corran. El fet que el flux de plasma fes saltar el canó i omplís de plasma tot l'interior de la nau havia estat un benefici afegit. Però el que més li havia agradat d’en Jacen era com havia seguit a Corran en la seva retirada.

Juntament amb altres membres de la resistència, ells dos formaven la rereguarda del grup. En Ganner i quatre noghris anaven amb el cos central; i els altres dos noghris anaven més endavant, amb altres combatents de la resistència i els dos presoners. L'acció a la qual s'enfrontava la rereguarda no va ser molt significativa fins que va baixar una gran nau yuuzhan vong. Va ser en aquest punt quan els guerrers yuuzhan vong van entrar en combat, i era obvi que aquests eren alguna cosa més que entrenadors d'esclaus.

En Corran es va ajupir quan va créixer el brunzit, i una forma esvelta i fosca va volar cap a ell. L’insectetallador li va passar fregant el cap i va aterrar a la pols, a uns pocs metres darrere seu. Va treure les potes i, si hagués pogut, hauria tornat al guerrer que l'havia llançat.

El Jedi va fer girar l'empunyadura del seu sabre làser. La fulla es va posar de color porpra i la seva mida es va duplicar. La lluent fulla va fregar l'animal, convertint instantàniament la humitat d’aquest en vapor. La criatura va petar, i el lloc va quedar esquitxat de potes i trossets d'insecte.

- Odio aquestes coses.

En Jacen va assentir i va assenyalar cap a la dreta.

En Corran va tornar a posar la fulla en mode normal, i va treure el cap per la cantonada de l'edifici. Va aconseguir veure l'ombra d'un guerrer yuuzhan vong que fugia, però res més. Aquests guerrers són molt bons. No anem a veure'ls fins d'aquí una bona estona.

La veu d’en Ganner es va obrir pas en l'auricular de l’intercomunicador que portava a l'orella.

- Perímetre comprovat. La secció ithoriana és la nostra.

En Corran va donar dos copets al micròfon del seu intercomunicador perquè Ganner sabés que l’havia sentit, va mirar a Jacen i va assenyalar als jardins i a un elevat bosquet d'arbres bafforr. El noi va assentir i va córrer fins allà en una ziga-zaga aleatòria per evitar que poguessin apuntar-li. Ben fet, Jacen.

L'altre Jedi va sortir del seu amagatall i va serrar les dents en notar el dolor de les cames. Es va allunyar del seu refugi, buscant algun moviment, després va girar i va arrencar a córrer. Igual que Jacen, va córrer d'un costat a un altre, i fins i tot va donar un parell de salts.

Dos insectetalladors li van passar fregant, i després, una cosa blava, més grossa, va xocar contra el terra i va explotar a la seva dreta. Després, Corran es va ficar per una galeria i va girar a la dreta. Llavors va sentir una cosa que es movia sobre el ferrociment. Va estar a punt de detenir-se, amagat a l'ombra de la galeria, per estendre una emboscada al següent yuuzhan vong que passés, però sabia que els que el seguien podrien amb ell.

No, és millor que anem al bosc de bafforr. Aquesta serà la nostra carta.

El bosc de bafforr era una raresa pròpia d’Ithor. Els elevats arbres, amb les seves fulles verd fosc, eren mig intel·ligents, i una de les poderoses raons per les quals els ithorians adoraven a la Mare Selva. La decisió dels ithorians de trasplantar bafforr a Garqi subratllava la seva creença que els garqians tenien un llaç harmònic i únic amb el seu entorn que tenien els ithorians. En Corran esperava que els Jedi poguessin connectar mitjançant la Força amb els arbres i així saber on estaven els seus perseguidors. No tenia ni idea de si el pla tindria èxit, però, de moment, era el millor que tenien.

En Corran va arribar al centre del bosc i es va agenollar al costat d’en Ganner, en Jacen i Rade. Podia veure en els seus rostres que ja es donaven per morts. Ell també, però cada segon que poguessin guanyar donava més temps al Millor Sort per carregar als seus passatgers i sortir-ne.

Va mirar al Jacen.

- Hauria d’haver-te fet anar amb la nau.

En Jacen va arronsar les espatlles.

- Jo només sóc el copilot. Si sortim d'aquest planeta, sortirem junts.

- Tracte fet -Corran mirà a Ganner -. Has intentat llegir als arbres?

En Ganner va assentir ombrívol.

-Hi ha alguna cosa, però és molt vague i molt subtil.

En Rade va assenyalar el pol·len groc que tacava el terra.

-És primavera. Els arbres dediquen molta energia al creixement i a la reproducció. Estan florint, després de tot.

- Ja ho veig -En Corran va -. El meu avi em va dir una vegada que un bany de sang és aliment per a les plantes. D'una forma i una altra es posaran les botes.

En Jacen va assenyalar cap a la galeria.

- Ja vénen.

Sota els arcs, s'acostaven ràpidament alguns reptiloides i esclaus, prenent posicions a cobert. Els franctiradors de la resistència van donar a alguns, però no hi va haver baixes greus. Van arribar més esclaus i experiments dels yuuzhan vong, però es van quedar allà aturats, esperant al costat de la porta. Les seves mirades ansioses indicaven a Corran allò que estaven esperant. I, quan va arribar, no va poder evitar sentir-se impressionat.

Un a un, set guerrers yuuzhan vong van desfilar per la galeria. Es movien ràpidament, però sense presses. Tractaven de no posar-se al descobert, però la veritat era que s’hi posaven, i no buscaven protegir-se. Uns quants trets làser van aconseguir encertar-los, però les seves esmorteïdes armadures van rebutjar els llamps.

En Rade va alçar una mà.

- Espereu a què hi hagi millor distància de tret. En aquesta distància, l'armadura no cedirà.

-És un altre tipus d'armadura, Rade. Això va de debò - Corran va romandre agenollat ​​i va contemplar l'últim guerrer yuuzhan vong passar pels arcs -. Que bé!, Ens ho passarem d'allò més bé.

En Jacen va mirar.

-Crec que la nostra definició de diversió és lleugerament diferent a la seva.

- No ets tu qui em preocupa, sinó ells -En Corran va passar dos dits pel pol·len groc de bafforr i es va untar per sota dels ulls -. No és tan impressionant com les seves màscares de batalla, però més val això que res.

El guerrer que Corran va suposar que era el líder yuuzhan vong va fer un pas endavant en la formació. En Rade va començar a donar l'ordre d'abatre’l, però Corran va alçar una mà. En veu baixa li va dir:

- Recorda que estem guanyant temps.

El yuuzhan vong brandà l’amfibastó i va començar a cridar:

- Sóc Krag del Domini Val. Garqi és meu. Rendiu-vos i viureu.

En Corran es va aixecar, però Ganner es va posar davant d'ell.

- Sóc Ganner Rhysode. Sóc un Jedi. Abans de tocar al nostre líder, hauràs de veure-te-les amb mi.

- No sabia que t’importés, Ganner.

- Em dónes igual, Corran, però l'última vegada que vaig deixar que t'enfrontessis als yuuzhan vong vaig haver elevar-te fins a una nau i salvar-te la vida. Més val prevenir que curar.

Un dels noghris es va avançar, col·locant-se entre els yuuzhan vong i Ganner.

- Jo sóc Mushkil, del clan Baikh'vair. Per arribar a un Jedi cal passar per mi.

La tensió espessia l'aire. Per a Corran era del tot palpable, i fins i tot els arbres bafforr semblaven notar-ho ja. Va començar a caure una fina pluja de pol·len groc, com si el cridaner color pogués neutralitzar d'alguna manera la malvolença que impregnava l'aire. Va veure punts grocs posant-se a les espatlles de l'uniforme de combat d’en Ganner, i van motejar la carn del noghri, afegint una nota de color al que abans era totalment sinistre.

Llavors, un únic tret làser va encertar a donar a un reptiloide, que va girar sobre si mateix i es va desplomar en el caminet de grava. La tensió va explotar com el tro, i encara que Corran sabia que allò era un suïcidi, va carregar amb els altres cap a la formació yuuzhan vong. Els raigs làser, vermells i ardents, van inundar l'aire, derrocant a reptiloides i esclaus i deixant als Jedi i als noghris igualats en nombre amb els guerrers yuuzhan vong.

Però no per molt temps.

La veritat és que Mushkil va arribar a Krag Val abans que Ganner o Corran. El noghri empunyà una daga apropant-se però l’amfibastó giratori del guerrer va enviar el ganivet a certa distància. I llavors, fins i tot abans que la daga arribés a posar-se a terra, el yuuzhan vong es va acostar, li va tallar les cames al noghri i li va clavar una estocada, empalant-lo amb la cua de l’amfibastó. La sang va sortir a borbolls, mentre Krag Val extreia la seva arma del cadàver i carregava contra Ganner.

La fulla sofre del Jedi va atacar les cames del guerrer. Krag Val va girar sobre el peu esquerre, deixant enrere el dret, aconseguint així un tall en l'armadura, a l'altura de la canyellera esquerra. La inèrcia va portar a Ganner més enllà del guerrer, i aquest li va atacar quan girava per fer funcionar de nou el seu sabre làser. En Ganner va caure cap enrere, subjectant-se amb la mà esquerra la cara esquinçada.

En Corran va anar a per Krag Val, però Jacen hi va arribar abans. El jove Jedi va atacar per dalt perquè el yuuzhan vong el bloquegés amb l’amfibastó. En Jacen va mantenir la posició, prement la fulla contra el bastó, i, amb la cama dreta, va donar una puntada de peu al guerrer al genoll esquerre. L'articulació es va posar rígida i es va bloquejar, i podria haver-se partit, però el guerrer va saltar cap enrere.

En Jacen brandà la fulla verda del seu sabre, enfonsant-la en la ferida que Ganner li havia fet a la canyellera esquerra, i arribant fins a la seva cuixa. Va saltar per sobre l’amfibastó i va donar un cop a Krag Val al braç dret, a l'altura del colze. El sabre làser el va tallar, tirant espurnes i fum, separant braç i amfibastó del cos.

En Corran va passar de llarg al costat d’en Jacen i es va ajupir al costat del malaguanyat Ganner. Bloquejà un cop destinat a decapitar al Jedi enderrocat i va fer girar la fulla de manera que va encertar a un guerrer a la pitrera. El yuuzhan vong va caure, bloquejant per un instant el pas a un dels seus. Això va proporcionar a Corran l'oportunitat de trepitjar l'empunyadura del sabre làser d’en Ganner i elevar-lo en l'aire. El va agafar amb la mà esquerra i el va mantenir amb la fulla apuntant cap enrere. Va deixar que la punta de la seva fulla platejada vagués a la deriva, com si volgués connectar els punts de pol·len de l'armadura del yuuzhan vong.

- Vinga, vosaltres dos. Vinga -Corran picà de peus a terra amb força i va reptar als guerrers que tenia davant-. No tinc tot el dia.

Ells es van mirar, i un va fer un pas endavant, però es va aturar. En Corran va saber que no era una finta. El pas havia acabat de sobte, i va recolzar massa pes al peu. En un moment, Corran va alçar la fulla platejada i girant a la dreta, traspassant el genoll del guerrer amb la fulla d’en Ganner.

Girant, va baixar la fulla platejada i es va llançar en un atac que esperava detingués l’escomesa de l'altre guerrer, però la fulla no va trobar resistència. Va estrènyer l'angle i va deixar el sabre apuntant directament al segon enemic. Si s'abalançava a per ell, quedaria empalat.

Però això no passarà. En Corran es va quedar mirant bocabadat als guerrers. El teixit suau i brillant que recobria les juntures de l'armadura de crancs vonduun van començar a inflar-se, posant les articulacions rígides. Un fluid fosc emanava dels forats de les aixelles, portant-se per davant les taques de pol·len. La inflor va obligar els guerrers primer a redreçar-se, i després, rígids, es desplomaven. Va començar a fallar-los-hi la respiració, i en Corran no va tenir dubte que la inflamació de l'armadura els estava ofegant.

Al seu voltant, tots els guerrers yuuzhan vong havien caigut a terra, juntament amb dos noghris. En Ganner va intentar aixecar-se, amb el guant esquerre cobert de sang. En Jacen es va situar al costat del cos moribund d'un altre guerrer, mentre el foc de la resistència dispersava als esclaus, que fugien del jardí.

En Jacen estava al·lucinant.

- Què ha passat?

En Corran va passar una mà per l'aire.

- Si hagués de dir alguna cosa, diria que la seva armadura vivent ha tingut una desagradable reacció al·lèrgica amb aquest pol·len. Les ha inflamat i les està matant – va descriure un cercle amb el seu sabre làser -. Hem de cremar tot això. Tot.

- Què? –En Jacen va assenyalar als bafforr -. Són mig intel·ligents. Ens han salvat. Com anem a cremar-los?

-Hem de fer-ho. Hem de cremar tot el jardí -Corran va fer un gest a Rade -. Cal fer-ho. Sabem que el pol·len de bafforr afecta l'armadura de crancs vonduun ràpidament. Els yuuzhan vong no ho saben, perquè si no mai haurien entrat aquí. Aquesta informació és vital, i hem d'evitar de totes totes que els yuuzhan vong s'assabentin del que ha passat.

El jove Jedi va negar amb el cap.

- I si només és el pol·len d'aquest bosc? I si la genètica d'aquest bosc és única?

- Llavors agafeu esqueixos, mostres de pol·len, tot el que vulgueu -Corran mirà a Rade -. Hem de fer quatre fogueres perquè els yuuzhan vong no sàpiguen què és exactament el que hem volgut cremar. També haurem de destruir el sistema d'eliminació d'incendis perquè tot surti bé. Els seus morts hauran de cremar també.

El líder de la resistència va assentir.

- Ja estic en això.

En Jacen va negar amb el cap.

-Aquest lloc, tant verd. És que no sents la Força aquí, Corran?

-És clar que sí, Jacen, però hem d'anar més enllà -es va posar de genolls al costat d’en Ganner, i va ajudar a un dels combatents a posar-li un embenat a la cara -. Els vong acabaran sabent el que ha passat aquí. Només espero que el que estem fent ens doni temps per establir una defensa per a Ithor. En cas contrari, aquest planeta morirà, i amb ell s'aniran nostres esperances d'expulsar als yuuzhan vong de la galàxia.

Següent