Desastre (XXX)

Anterior

CAPÍTOL 30

En Jacen Solo va veure com el capità del vaixell de càrrega recollia el datapad de mans d’en Corran, comprovava el missatge de la pantalla i indicava l'androide de càrrega binari que portava el lluent bagul d'alumini que avancés.

- He d’informar-lo que la doctora Pace va dir que estava disposada a arribar on fos per protestar en contra d'aquesta apropiació d'objectes yuuzhan vong.

El capità va negar amb el cap.

- Prenc nota -En Corran el va saludar breument amb el cap -. Gràcies per desviar-se fins aquí. No li retardaré.

- Cap problema. La seva dona s'ha portat bé amb mi en més d'una ocasió. Encantat de poder agrair-li-ho -l'home es va acomiadar d’en Corran i va dirigir l'androide de càrrega de tornada al vaixell de càrrega.

- Vols que et porti això, Corran?

El Jedi de més edat va alçar el bagul per la nansa i el va acostar a Jacen.

- Has canviat d'idea? A la reunió estaves totalment en desacord. T’ho has pensat millor?

En Jacen va agafar el bagul i es va sorprendre de com de lleuger que era.

- Doncs no. En part t'estàs prenent aquesta guerra com una cosa personal, ets tu contra Shedao Shai. I això no està bé. És sediciós. És propi del...

- No em diguis que és propi del Costat Fosc, Jacen -Corran va alçar una mà i va negar amb el cap -. No estic d'humor per...

- Sí, sí ho estàs, Corran. Però no vols sentir-ho perquè saps que és veritat -Jacen va fer un pas endavant, mirant-lo per sobre l'espatlla -. Vas ser tu qui em va dir que tots hem de tirar en la mateixa direcció, però tu ho fas en una pròpia. Vols venjar al teu amic. No puc culpar-te per això, però si la situació fos al revés, estaries discutint amb mi per condicionar els meus sentiments als estàndards d'altres.

-Pot ser que això sigui cert.

-I per què no t’apliques el conte?

-Perquè... –Corran va arrufar les celles. Després va agafar a Jacen de la túnica i el va portar a un passadís lateral -. Vine aquí.

Els dos van caminar en silenci i van sortir a una passarel·la que donava a la part central del Badia de Tafanda. Si en Jacen no hagués sabut que estaven surant sobre la Mare Jungla, hauria cregut que la nau ithoriana era una ciutat coberta còmodament situada al terra del planeta. La cúpula de transpariacer deixava veure un cel blau ple de vaixells de càrrega volant cap a l'espai, i el frondós bosc de la ciutat només es deixava entreveure aquí i allà, a les parets blanques i les avingudes.

- Mira allà fora, Jacen. Vet aquí una ciutat que està sent abandonada per les persones que l'estimen, que van treballar per crear-la. Per què? Perquè és un objectiu militar. Sabem que els vong venen a buscar-la, així que hem traslladat a la gent i hem col·locat un parell de sorpreses per a l’enemic. I també ho estem fent a la resta del planeta.

El jove va assentir.

-Això ho entenc.

- Doncs entén això: Pel que jo vaig fer a Bimmiel, pel que vam fer a Garqi, en Shedao Shai ha decidit que jo també sóc un objectiu. Pensa anar a per mi i pels ossos d'aquest bagul, el que significa que estarà desconcentrat. I això és el que volem, perquè un líder distret ens proporcionaria més temps, i, en última instància, fracassarà.

- Això ho capto, però allò altre...

En Corran va sospirar i va recolzar la mà a l'espatlla d’en Jacen.

- Mira, Jacen, jo no vull venjar l’Élegos. La seva mort em va afectar moltíssim, però el coneixia prou com per saber que l'últim que hauria volgut és que algú matés en nom seu. Et recordaràs que a Dantooine va acceptar pilotar aquell transbordador perquè estava disposat a assumir la responsabilitat de matar, de protegir altres perquè no aguantessin aquesta càrrega. Si jo fos a per Shedao Shai en nom de l’Élegos, ell ho veuria com que estic assumint la càrrega de la violència per ell. I jo no li faria això.

-Però tens intenció de matar Shedao Shai.

La cara d’en Corran va adquirir una expressió solemne.

- Si sorgeix l'oportunitat, si. Mira, Jacen, no és per venjança, que, com tu bé dius, seria una cosa pròpia del Costat Fosc. És per responsabilitat. En Shedao Shai vol matar-me. Si no m'enfronto a ell, llavors hauràs de fer-ho tu, o Ganner o un altre. Sí, és perillós, d'això no hi ha dubte. I potser em mati, i llavors serà problema vostre. Però fins en aquest moment és problema meu.

En Jacen es va estremir.

- No estic segur d'això.

-Bé, tampoc cal que ho estiguis -l'home va sospirar sense pesar, com deixant anar la tensió acumulada -. Sé que estem fent el més correcte, Jacen. Aquesta batalla té dos motius. El primer és protegir Ithor i la seva població de refugiats. El segon, igual d'important, infligir una derrota als vong. Necessitem que sàpiguen que ha acabat la part fàcil de la invasió. Si ho paguen car, potser s'ho pensin dues vegades.

"No espero que ho entenguis a la teva edat, perquè jo no ho vaig entendre fins que no vaig ser molt més gran, però sé que el que faig està bé -va somriure -. Puc sentir-ho. És el que cal fer.

En Jacen va poder percebre la convicció en la veu d’en Corran i es va agafar a ella per un segon, però va arrufar les celles.

- Jo em sentia així quan vaig voler alliberar els esclaus de Belkadan, i ja saps el que va passar.

En Corran va passar-li el braç per les espatlles.

-Bé, crec que et queda molt per aprendre sobre el tema de la moral, noi.

- Només pretenc ser realista.

-Sí, ho sé -En Corran va somriure i va portar-lo a la zona de preparatius -. Tinc la sensació que anem a banyar-nos en realisme. Només espero que no ens ofeguem en ell.

- La veritat és que em sorprèn bastant veure't encara aquí, cosí - l'almirall Traest Kre'fey era al pont del Ralroost, contemplant les vistes de l'espai sobre Ithor. Al lluny es veien moltes naus en forma de punyal, orbitant al voltant del planeta, i n’hi havia més del Romanent que de la Nova República -. Vaig suposar que tornaries al Nucli amb el gran sacerdot Tawron.

Borsk Fey'lya no es va dignar ni a arronsar les espatlles, encara que se li va estarrufar el pèl del clatell.

-Tenia raons per quedar-me.

No serà una d'elles que la Leia Organa Solo no ha fugit, com la resta del teu seguici? Traest no va expressar en veu alta els seus pensaments, però va sentir com si el Cap de la Nova República els llegís en el seu somriure burleta.

- I tenies raons per parlar amb mi?

- Per parlar amb tu? No - Fey'lya va somriure cautelós -. Et volia aquí com a testimoni -va assenyalar l'oficial de comunicacions -. Ja pot començar la connexió.

El tinent Arr'yka mirà a l'almirall demanant permís.

En Traest va alçar la mà un instant.

- I amb qui vols parlar?

- Amb l'almirall Pellaeon -En Fey'lya va assenyalar amb el cap al Quimera, que brillava en la distància -. Atès que no tens la valentia necessària per representar la teva causa, em correspon a mi aquesta responsabilitat. Vaig a exigir que el comandament d'aquesta operació recaigui sobre tu. És un planeta de la Nova República. Hauries de ser tu qui liderés la seva defensa.

-Entenc -va dir Traest amb un grunyit. Després va fer un gest al tinent -. Obriu la comunicació amb l'almirall Pellaeon, si us plau.

Tots dos bothans van esperar en silenci durant uns segons. Pellaeon va aparèixer en un holograma de grandària natural, tan imponent com en la vida real.

- Sí, almirall Kre'fey?

-Salutacions, almirall. No voldria molestar, però el Cap Borsk Fey'lya vol instar-lo que em cedeixi el comandament de la defensa ithoriana. Però, abans que ho faci, crec que és millor que ell senti el que vostè ha de dir sobre això.

L'humà va assentir i es va mesar el mostatxo blanc amb la mà.

- Segons la regulació imperial 59826, si em substitueix el comandament de la defensa ithoriana, totes les naus i el personal imperial seran retirats immediatament a Bastió.

-Gràcies, almirall. Disculpi’m per fer-li perdre el temps. Kre'fey fora.

El bothan es va girar per mirar al seu cosí.

- Suposo que això és tot.

Per la forma en què se li va estarrufar el pèl del coll a Borsk Fey'lya, va saber que això no seria tot.

- Això és un ultratge! No pertoca la defensa d'aquest planeta per part del Romanent. És el nostre planeta. Nosaltres som els que hem d'estar al comandament de la seva defensa. No pot ser d'una altra manera!

En Traest va estendre una mà amb el palmell cap amunt, cap a Fey'lya, i va treure les urpes.

- A Coruscant vas estar d'acord en deixar la defensa de la Nova República als militars. Et vaig advertir que si intentaves interferir-hi m’emportaria les meves forces a les Regions Desconegudes. Encara puc fer-ho, i ho faré. I, si ho faig, l'almirall Pellaeon es retirarà amb el seu potencial. Ithor es quedarà sense defenses.

Els ulls violetes d’en Fey'lya es van obrir de bat a bat.

-Però no pots fer-ho. Les tropes que hi ha a terra es quedarien abandonades. I els Jedi... Tu no els deixaries...

- No? Posa-me'n a prova. A tu no t'importen els Jedi. Si per tu fora, cap sobreviuria al conflicte. I tu alabaries el seu sacrifici, alçaries monuments en el seu honor i ballaries alegrement sobre les seves tombes - la mirada ametista d’en Traest es va endurir, les vetes daurades relluïen -. I pel que fa al fet de deixar enrere Ithor, no tens ni la més mínima idea a on he enviat als refugiats. Hi haurà colònies ithorianes per tota la Nova República i les Regions Desconegudes. Sí, els arbres bafforr tardaran anys a créixer i produir pol·len de nou, però puc passar-me aquest temps construint exèrcits per enfrontar-me als yuuzhan vong i aixafar-los. Ja et vaig advertir que això és el que faria, i ho faré. Una paraula meva i tot el personal que està sota el meu comandament es traslladarà als planetes que jo digui.

- Això és una insubordinació! Et retiraré el comandament -Fey'lya es va girar i va assenyalar a dos oficials de seguretat bothans que estaven al costat de la porta d'accés al pont -. Arresteu a l'almirall Kre'fey i traieu-lo del pont.

Cap dels bothans es va moure ni va donar cap senyal d'haver sentit l'ordre.

En Traest mirà al seu cosí.

-Estem en zona de guerra, cosí. La teva jurisdicció va acabar en el moment en què vas entrar en el sistema. Tens una opció... - li va interrompre la sobtada aparició hologràfica d’en Pellaeon.

- Disculpi, almirall, però els vong han entrat a la zona d'atac i han iniciat l'assalt. Ja vénen. Ha començat. Sembla ser un cas Set.

-Gràcies, almirall. És un Cas Set, efectivament -En Traest mirà a través de l'holograma imperial que s'esvaïa -. Cas Set, aïllin els ordinadors d'objectius en telemetria del Quimera. Tots els caces llestos. Això no és un simulacre. Lluiteu com cal i veurem els yuuzhan vong fugint.

En Traest es va acostar a Fey'lya i baixà la veu fins que va ser un murmuri.

- L'opció que anava a oferir-te era que tornessis a les teves estances o que et fiquessis en una nau per anar-te'n abans que aparegués l'enemic. La segona opció ja no és viable, però t'ofereixo una altra. Pots quedar-te aquí, al pont, i demostrar en silenci el teu suport a aquells que van a lluitar per salvar-te la vida, o pots sortir amb la cua entre les cames i resar perquè l'atac yuuzhan vong no sigui tan potent com per travessar les parets de la teva cabina.

En Fey’lya va alçar la barbeta.

-Potser em menyspreïs ara, cosí, però en els meus temps, quan els imperials eren els nostres enemics, jo vaig vessar la meva sang. Conec el combat, i mai he fugit d'ell.

- Bé, perquè els yuuzhan vong són pitjor que qualsevol cosa a la qual t'hagis enfrontat mai -En Traest va alçar la veu perquè li sentissin tots al pont -. Sí, cosí, la teva ajuda aquí és molt benvinguda. Si necessitem alguna cosa t'ho faré saber. Mentrestant, tenir-te aquí, honrant al meu personal amb la teva simple presència, és més valuós que qualsevol esforç.

L'Ala-X de la Jaina Solo va volar per sobre del Ralroost i girà a l'esquerra per entrar en la formació de l'Esquadró Murri. L’Anni Capstan se li va unir a estribord en el seu aleró-S i va retrocedir uns quants metres. Una mirada ràpida als monitors li va mostrar les pantalles al màxim, amb el camp del compensador d'inèrcia ampliat per protegir-la dels dovin basal dels yuuzhan vong, i els sistemes d'armament totalment carregats i en verd.

- Onze preparat i en posició.

Espurnes va xiular i va començar a mostrar dades tàctiques al monitor principal. En un obrir i tancar d'ulls tenia davant una dotzena d'objectius yuuzhan vong. El monitor li va mostrar un enorme creuer yuuzhan vong, més gran que qualsevol cosa que hagués vist abans. Relluïa amb les seves enormes espines de corall Yorik, tot i que el nucli del transport semblava haver estat inicialment un asteroide al que posteriorment se li van anar afegint peces.

Tres creuers més petits, de la mida de la nau contra la qual van lluitar a Dantooine, envoltaven el més gran, i vuit naus més havien pres posicions de suport. De totes elles sortien eixams de coralites, formant núvols d’objectius. Enmig de tot allò, Espurnes va aconseguir escollir una sèrie de naus de mida mitjana que a la Jaina li van semblar transports de tropes.

El comandant de la flota va descarregar immediatament noms tàctics per a les naus yuuzhan vong. La més gran va ser denominada gran creuer, les més petites es van convertir en creuers d'assalt i les menors en creuers lleugers. Les abreviatures gran, assalt i lleuger van ser adjuntades als arxius, però la Jaina va suposar que els pilots acabarien traient els seus propis sobrenoms només per contradir els plans tàctics.

Els transports de tropes van rebre el nom de gàbies. La Jaina sabia que havien d'anar plenes de gom a gom de guerrers yuuzhan vong. Els soldats estarien indefensos fins que arribessin a l'atmosfera i prenguessin terra, i un atac sobre aquests transports no feia necessària la destrucció total, només una petita obertura perquè sortís l'atmosfera i entrés el fred.

La veu d’en Gavin va ressonar en l'intercomunicador.

- Murris, tenim a les gàbies. Làsers si podeu, torpedes si no podeu. És millor que els matem aquí dalt a deixar que arribin a terra.

Següent