IV
Era l'únic lloc a la galàxia al qual la Fen va pensar que mai hi aniria.
Van aterrar en una plataforma humil a la base d'una enorme estructura de pedra.
Un temple, va endevinar la Fen, construït per alguna raça antiga i subjugada.
Un lloc una mica estrany per a una Acadèmia Jedi, va pensar.
A través del parabrisa de la cabina van poder veure un grup molt ombrívol,
d'éssers vestits de marró de sexes i espècies diferents.
- Comitè de benvinguda? -Va preguntar a Kyp, forçant una broma.
En Kyp va agitar el seu cap, alliberant-se de les seves restriccions del
seient.
-Alguna cosa està passant.
La Fen va lliscar del seu seient, però la Ghitsa es va quedar enganxada a
la cadira.
- No véns? -Li va preguntar en Kyp.
La Ghitsa va apartar la vista dels greus Jedi fora de la nau.
-No, Kyp -va dir a poc a poc -. No ho crec. - Confirmant que l'experiència
no l'havia posat seriosa irrevocablement, va afegir: - Ni tan sols si pogués
aconseguir alguns consells per a la propera vegada.
La boca d'en Kyp es van corbar en una mena de somriure perspicaç.
-Sigues fidel a tu mateixa, Ghitsa Dogder. Aquest és l'únic consell que
necessitaràs.
Ell es va escórrer de la cabina de pilot. Amb una mirada final a la Ghitsa,
la Fen el va seguir.
Amb una mostra d'iniciativa que podria tornar-se irritant si es tornés
habitual, en Kyp ja havia obert l'escotilla de la nau. Un soroll d'aire calent,
humit es va apoderar de la cabina, deixant a la Fen momentàniament sense alè.
En Kyp va baixar trotant la rampa cap als seus amics, o qualsevol cosa que
ells fossin, va pensar la Fen sorrudament. L'ha seguit, negant-se a sentir
intimidada i molesta per què aquests sacerdots poguessin probablement endevinar
com de nerviosa estava en realitat.
Ell va canviar algunes paraules amb ells i els altres Jedi es van
dispersar. Una dona, es va quedar, però, transmetent una possessiva protecció
als ulls de la Fen.
La Fen es va inclinar indolentment contra un muntant de la rampa
d'aterratge, tornant-li la sospita amb una mirada sardònica pròpia.
En Kyp va tornar ràpidament, la seva cara, va pensar la Fen, una mica
demacrat.
- Alguna cosa està malament? -Va preguntar.
-La Tionne diu que el Mestre Skywalker ha estat ferit.
- Una altra vegada?
Somrigué afectadament.
-Acaben de deixar l'òrbita i haurien d'arribar en breu. -En Kyp es va moure,
incòmodament, com si pogués sentir el sòl calorós a través de les seves botes
-. He de...
La Fen el va interrompre.
-Odio els comiats -va dir rudement, preguntant-se per què els seus ulls
s'estaven ennuvolant. Havia de ser alguna cosa en el miserable aire de la selva
-. Posa't de camí. Ens veurem a fora. - Es va girar, només per tensar-se quan
una gentil mà a l'espatlla la va fer girar de tornada.
En Kyp va inclinar el seu cap, després va mirar cap amunt a través d'un
serrell que realment necessitava un bon tall.
-També t’estranyaré, Fen. - Va deixar caure la mà de la seva espatlla,
ruboritzant-se tímidament en el moviment audaç -. Estàs segura que no vols
quedar-te per alguns dies?
-Positivament. Et necessiten aquí -La Fen va donar un cop d'ull a la dona
que havia de ser la Tionne, encara esperant pacientment -. I l'acadèmia no em
necessita, sens dubte.
Ella va estendre la mà, desitjant ara que les paraules no se li estiguessin
aturant al pap.
-Però si aixecar roques grans no resulta, sempre hi ha un lloc per a tu en
el meu equip.
Ell va mirar fixament la seva mà estesa per la qual cosa va semblar una
eternitat, després la va prendre a poc a poc, embolicant-la amb les seves.
-Gràcies, Fen. Per tot.
Mentre en Kyp buscava alguna cosa a dir, la Fen es va apartar.
-Tu també, Jedi. – va girar sobre els seus talons i es va dirigir de
tornada a la rampa sense mirar enrere. En Kyp finalment va trobar les paraules
que havien evitat quan ella va escoltar a poc a poc en la seva ment: "La
força hi és amb tu també, Fen."
***
Van deixar l'espai aeri de l'Acadèmia en la meitat de temps que els havia
pres entrar. La Fen va ignorar les salutacions inquisitives del vaixell de
càrrega corellià i el iot espacial entrants. Tan aviat com van fer el salt, va
fugir a la seva cabina.
Mitja hora de capteniment després, la Fen es va reunir amb la seva companya
a la cabina principal. Amb solemnitat cerimonial, la Ghitsa estava deixant el
seu mantell marró i el mànec de sabre làser en l’eliminador de deixalles de la
nau.
La Ghitsa finalment va trencar el silenci i es va reunir amb la Fen a la
taula de joc.
-Ja no és tan divertit.
-No lamento veure'l marxar -La Fen va arrufar les celles -. Tot aquest
viatge ha estat un desastre.
-Sí, ho va ser. –La Ghitsa va inserir una targeta de dades en el pad que
havia estat manipulant i el va fer lliscar a l'altre costat de la taula -. Vaig
agafar això d’en Ral. Què en penses?
- Mina Celeste d’Orko? Mai no vaig sentir res sobre això.
-Per això em volien els Desilijic –La Ghitsa va explicar -. Buscaven algú
que pogués dir-los en què estava involucrat en Durga. - va fregar la galta on
el blau tot just començava a desaparèixer -. Estaven desil·lusionats que jo no
hagués sentit res d'això, tampoc.
-I què? -La Fen va arronsar les espatlles -. Probablement és només una mica
d'espionatge d'alguns de nous interclans corporatius hutts.
-Desplaça't una mica més avall.
La Fen va moure cap avall el pad, va parar, el va estudiar, després el va
estudiar una altra vegada, i va xiular.
-Qualsevol cosa que sigui Orko, ho estan obtenint i abocant-lo de nou.
Sembla que els Hutts estan tramant alguna cosa molt gran si aquestes dades són
reals.
La Ghitsa va lliscar fora del seient per anar d'un costat a l'altre amb
impaciència.
-El clan Desilijic creia en ells prou per rastrejar-nos, sabotejar la teva
nau, i raptar una antiga consellera del clan d’en Durga.
La Fen la va mirar fixament altre cop la lectura sobre el datapad, una idea
començant a formar-se.
-Ghits -va començar a poc a poc -, això valdria molts diners per a un comerciant
d'informació.
La seva companya va decaure visiblement i es va desplomar en una cadira de
la cabina.
-Temia que suggerissis això. - Va posar els tous dels dits curats pel seu
front per fer massatges als plecs d’allà -. Qui? Intel·ligència de la Nova
República?
La Fen va esbufegar.
-Hauríem d'explicar massa a un lacai de baix nivell. I acabaríem en les
mires dels seus blàsters pel problema. I l’INR no pagarà molt. No, jo portaria
això a Talon Karrde.
La Ghitsa va obrir molt els seus ulls amb la sorpresa.
- Karrde? M'odia.
-La major part del baix món t'odia, Ghitsa. Però pagarà bons diners per
informació fiable.
-Això no és realment l'assumpte però, o sí?
-No -La Fen va dir acuradament -. És si estàs definitivament disposada a
donar-li l'esquena als Hutts. - Es va posar dreta -. Pensa en això. És la teva
decisió.
Mentre sortia de la cabina, la Ghitsa la va detenir.
- Fen?
Ella es va tornar lentament, sabent que la seva companya per vuit anys
estava davant una decisió crucial. Fins i tot després de tot aquest temps, la
Fen no tenia idea quin camí seguiria per això. Sigues lleial a tu mateixa, el Jedi havia dit a la Ghitsa. Què
significava això per a una dona que era una estafadora fins a la medul·la i que
havia treballat la major part de la seva vida per als Hutts?
- Què et semblen aquests números sobre el datapad?
-No són el que esperaria com davant per a una operació de contraban o
sindicat criminal.
La Ghitsa va aixecar els seus ulls, va trobar i va sostenir la mirada de la
Fen.
-No, no ho són. Números d'aquesta magnitud es troben només en un pressupost
militar. - Es va aixecar de la cadira, movent-se cap a la taula, i va retirar
la targeta de dades del pad -. En Jabba va cometre el mateix error, tu saps.
- Quin? -La Fen va preguntar, prenent el disc.
-Política. Ficar-se amb les persones equivocades. No acontentar-se amb el
domini del baix món criminal. – La Ghitsa va sacsejar el seu cap -. Truca al
teu contacte. Digues-li que hem aconseguit una cosa en què en Karrde estarà
molt interessat.
-Karrde té alguns bons contactes dins de la Nova República. - Perquè no hi
havia res tan degradant com un sacrifici fútil, la Fen va afegir: - S'ha
d'assegurar que això arriba a les persones correctes.
Mentre es dirigia cap endavant, la Fen va reflexionar que hauria d'haver
algun reconeixement per commemorar l'ocasió. En el sender tortuós d'una vida en
l'ambigüitat moral del baix món, d'alguna manera ella i la Ghitsa estaven fent
el correcte. Suposava, va pensar agrament, que això venia de ficar-se amb un
Jedi. No hi havia res simple en els trucs d'un Jedi. Res simple en absolut.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada