Desastre (XXVIII)

Anterior

CAPÍTOL 28

La Jaina Solo va contemplar l'hangar de càrrega auxiliar del Quimera des de la sala d'espera dels pilots. Des d'aquesta privilegiada posició podia contemplar l'hangar i el transbordador classe Lambda situat entre els dos Ala-X. L’Anni Capstan i ella havien estat cridades a fer un reconeixement de la nau, i un transbordador del Romanent l'havia remolcat després fins a una zona on els rajos tractors del Quimera es van ocupar d'arrossegar-la fins a l'interior.

En la seva primera passada de reconeixement, havia identificat el transbordador pel que era, però només amb prou feines. Tenia el tren d'aterratge estès i les ales bloquejades. Atès que els transbordadors mai volaven d'aquesta forma, semblava fora de lloc i a la deriva per l'espai.

I aquesta impressió es va veure reforçada pel fet que la nau estava coberta per tota mena d'implants. La Jaina va realitzar acostaments per a establir contacte visual i comprovar si hi havia algun pilot al comandament. Els implants li van recordar a alguna cosa semblant a algues i mol·luscs abundantment estesos per tota la coberta del transbordador. Una gran concentració d'ells cobria la porta de la rampa, i la Jaina es va preguntar com s’ho faria l'equip de rescat per obrir-la.

Quan van portar el transbordador a l'hangar d'aterratge, els Ala-X van rebre l'ordre d'aterrar. I llavors els tècnics amb vestits especials es van dur a l’Anni i a ella de l'hangar. Ambdues van passar per l'escàner per veure si portaven formes de vida alienígenes, es va comprovar que no tenien res i se'ls va permetre esperar a la sala d'espera o accedir a un dels menjadors per reposar forces. L’Anni se'n va anar corrent; la Jaina estava segura que no trigaria a trobar una partida de sàbacc en algun lloc. En no res estaria plomant als membres de la tripulació de la moneda que empressin els del Romanent.

La Jaina va decidir quedar-se per veure el que passava. Recordava l’Élegos d'haver viatjat amb ell, amb la seva mare i amb la Danni abans d'unir-se a l'esquadró. La calma absoluta que posseïa li semblava increïble. No era que ignorés a la resta del món, o que pogués reprimir els seus sentiments utilitzant la lògica, sinó que contemplava qualsevol problema, veia el nucli del mateix i intentava solucionar-lo en lloc d’anar amb embuts.

Realitzant el vol de reconeixement sobre el transbordador va estar escoltant una vegada i una altra la veu de l’Élegos. Sonava normal, i fins i tot una mica content, però hi havia alguna cosa estranya. Esperava veure l’Élegos als comandaments o poder percebre’l a bord de la nau, però res. Per descomptat, abans de l'aparició del transbordador, ella no sabia res de la missió de l’Élegos amb els yuuzhan vong, i estava segura que el que pertorbava la seva percepció de la nau era el fet d’haver-se assabentat d'ella.

-El que han fet és bastant inusual.

Ella es va girar i Jag Fel va entrar a la sala de pilots. Portava un uniforme negre de vol amb ratlles blanques en mànigues i camals. No anava tan formal com en la recepció, però tampoc anava descuidat. Només veient-lo, ella s'hagués negat a creure que era nebot d’en Wedge, excepte per la semblança del nas i els ulls.

- Per a mi gairebé tot el relacionat amb els yuuzhan vong és bastant inusual -La Jaina va creuar els braços i va tornar a mirar a l'hangar -. Porten ja una hora escanejant aquesta cosa. No crec que puguin saber molt més sense obrir-la.

- No n'hi ha. Però no estan fent això -En Fel es va acostar i es va posar al seu costat, el seu reflex era clarament visible en el transpariacer del finestral -. No tenen ni idea del que hi ha dins, simplement s'estan assegurant que si és nociu, ningú els hi doni la culpa per haver-lo alliberat.

- Parles com si fos una mica dolent ser caut.

Ell va negar amb el cap.

- Saben que no poden estar segurs del que hi ha dins. L'únic que els hi queda és reduir aquesta inseguretat a un nivell estadísticament insignificant. El que estan fent és perdre el temps. Estem en guerra. No hi ha absència de risc. Hi ha vegades en què un ha de fer el que sigui per tal de guanyar.

La Jaina es va girar per mirar-lo.

- En teoria només ets dos anys més gran que jo, però parles com si tinguessis l'edat del meu pare.

Ell va assentir una vegada.

-Perdona. T’estava jutjant pels teus èxits i no per la teva edat.

Ella va parpellejar i va sentir la ira creixent al seu interior.

- I què se suposa que vols dir amb això?

En Fel aclucà els ulls.

- Ets una Jedi. Ets una pilot superior d'un esquadró d'elit. I tothom sap la dedicació i el talent necessaris per arribar en aquestes dues coses. He comès l'error de pensar massa de tu.

La Jaina va arrufar les celles.

-Crec que tinc les teves dades de seguiment, però no acabo de captar l'objectiu a la pantalla.

En Jag Fel va sospirar.

-A la societat Chiss no hi ha adolescència. Els nens Chiss maduren aviat i se'ls atorguen responsabilitats adultes a primerenca edat. I els humans que hem crescut amb ells vam ser criats de la mateixa manera. Jo era conscient que les coses no eren iguals aquí, a la Nova República, però...

- Creus que sóc una nena? Creus que sóc tova o alguna cosa així?

En Fel va deixar de mirar-la als ulls, i ella es va adonar que s'estava posant vermella. Ell va alçar una mà per rebutjar els seus comentaris i va negar amb el cap. En fer-ho es va treure una dècada o dues de sobre, i, per primera vegada, a ella li va semblar algú de la seva edat.

- No, tova no, per res. Ets decidida i valenta, però la teva falta de...

- Què em falta?

Ell va arrufar les celles i va mirar el transbordador.

- Et falta inflexibilitat.

La Jaina es va contenir per no dir-li que ella era molt inflexible, fins i tot més que ell.

- Doncs, no, vull dir, sí, però ser inflexible de vegades pot tenir males conseqüències.

- Però per això sí que serveix -va assenyalar amb un dit cap a dos homes que avançaven per l'hangar. Portaven vestits aïllants, però el casc transparent mostrava els seus rostres -. El meu, eh... el meu oncle, quan em va abraçar a la recepció... Ens havíem conegut a penes una hora abans en privat, i li va sorprendre saber qui era jo, però al poc temps... On jo visc hi ha homes als quals no he vist somriure mai, i allà estava ell, enmig d'una situació difícil, encantat de conèixer-me. I no perquè jo fos un aliat, sinó perquè sóc el fill de la seva germana. I em va acceptar tot i que li va afectar profundament la partida de la seva germana de la Nova República.

La Jaina li va recolzar una mà a l'espatlla.

- Wedge és així. Gairebé tothom és així. La vida és massa difícil com per no gaudir dels seus plaers, i, per descomptat, saber alguna cosa de la seva germana i de com li ha anat a la vida ha hagut de ser meravellós per a ell. Per molt malament que vagi tot, una broma, un somriure o un copet a l'espatlla sempre serveixen per alleujar la tensió.

En Fel va alçar la barbeta, i la Jaina va poder percebre com recuperava les seves defenses.

- Entre els Chiss, la celebració no té lloc fins que acaba la feina.

- Fins i tot si el treball és interminable?

- Si no s'ha acabat, la celebració no serveix.

- No, és necessària -ella el va mirar. Al seu perfil marcat, a la determinació a la cara. I va sentir un calfred recorrent-li l'esquena. Que era guapo era una cosa òbvia, i l'arrogància, recolzada pel seu talent com a pilot, tenia el seu encant. Va admirar com va plantar cara als polítics de la Nova República, als quals menyspreava majoritàriament per com tractaven a la seva mare. Fins i tot la formalitat imperial li semblava atractiva d'alguna manera.

Em pregunto si això és el que va veure la meva mare en el meu pare.

En el moment en què va pensar això, va treure la mà bruscament de l'espatlla d’en Fel. No, no, no. No puc colar-me per un paio que pensa que ser inflexible és el més normal. Aquest no és moment ni lloc per plantejar-m'ho si més no.

En Fel la va mirar de reüll quan ella va apartar la mà, i va esbossar un mig somriure.

- Els Chiss, malgrat la impressió que jo t'hagi donat, són gent molt reflexiva. Freds, calculadors, però no rebutgen la fantasia de tant en tant. De vegades es paren a pensar on estarien si la vida hagués estat diferent. A qui haurien conegut, com l’haurien conegut, què hauria passat entre ells.

- I això a què ve?

- Doncs al fet que... -va dubtar un moment i va mirar cap a l’hangar -. No sé el que hagués pensat l'oncle Wedge del meu germà gran.

La Jaina va somriure i va mirar a l'hangar.

-L'únic problema de deixar volar la imaginació és que la vida mai surt tan bé com ens agradaria. De vegades una trobada es queda només en això. Altres vegades és un preludi.

En Fel va riure en veu baixa.

- Si jo hagués dit això m'hauries acusat de parlar com el teu pare una altra vegada.

- Potser sí, però és probable que no -ella no el va mirar directament, sinó al seu reflex al vidre -. El millor de ser adolescent és poder prendre decisions madures quan cal, i poder deixar-se portar sense més quan no ho és.

Corria es trobava summament incòmode amb el vestit aïllant. Estava suant, però no tenia calor; la baixa temperatura del vestit li feia tremolar. Se li posava la pell de gallina veient la manera com els implants de la nau canviaven el seu aspecte exterior, com descrivien solcs per després florir en conglomerats de crostes minerals de tons marrons.

Va mirar a Wedge.

- No tens per què fer això, Wedge. Si et passa alguna cosa, Iella i els nens no m'ho perdonarien mai.

- Ja, bé, estàs dient que la Mírax em perdonaria a mi si et passés alguna cosa? - Wedge va riure -. Tu i jo, com en aquella incursió a Borleias, però aquesta vegada tu vas primer.

- No va ser en aquella incursió en la que em van ordenar que fotéssim el camp?

- Sí, així va ser. Què passa, vas a exercir el teu càrrec amb mi, coronel?

- Tu vas escoltar aquella ordre tan bé com jo -Corran va negar amb el cap -. I no ets tan ximple com alguns Jedi. D'acord, me n'alegro que estiguis amb mi.

Els dos homes es van aproximar al transbordador, cap a la rampa de descens. Els tècnics havien col·locat una escala rodant que permetria a un d'ells pujar i tocar la part inferior de la coberta. La rampa sencera estava coberta per una malformació enorme que a Corran li recordava una crosta gegant, amb el seu color marró fosc i tenyida de sang seca. La malformació canviava de color a la zona del panell d'accés, on es tornava més clara i més aspra.

-Tu què dius, Wedge?

-Doncs crec que el teu sabre làser hauria de ser capaç d'obrir-se pas fins a la carcassa, però no podem saber el que vas a tallar -va creuar els braços -. I com que això t'ha estat enviat amb els millors desitjos del comandant yuuzhan vong, no crec que ell vulgui que destrossis la seva obra.

- En això tens raó -En Corran va pujar les escales i va observar de prop la crosta que recobria el panell d'accés-. Aquesta punxa molt més que les altres. Alguns dels costats semblen haver estat esmolats, i té espines que són com agulles.

Va alçar una de les seves mans enguantades cap a la crosta, i una de les espines es va orientar lentament en direcció a la mà que s'acostava. En un mil·lèsima de segon, una finíssima agulla va sortir disparada de l'espina, però no va arribar a travessar-li el guant. Així i tot, li va donar amb la suficient força com per fer retrocedir la mà d’en Corran uns centímetres. En Corran va perdre l'equilibri, va fer un salt cap enrere i va aterrar a l'hangar. En Wedge va ajudar a redreçar-se.

- Estàs bé?

En Corran va assentir.

-Sí, no passa res - va sospirar -. Si anessis a enviar a algú una prova d'afecte, voldries assegurar-te que li arriba, oi? La tancaries i li donaries algun tipus de clau o codi per obrir-la, no?

- Té sentit.

- M'ho temia -En Corran es va treure el sabre làser del cinturó amb la mà dreta i el va encendre, la fulla platejada va deixar caure reflexos freds sobre el transbordador. Va estirar la mà esquerra cap a Wedge -. Treu-me el guant. El vaig a tocar amb la mà. Si passa alguna cosa estranya, me l’amputes.

En Wedge va arrufar les celles.

- De veritat et sembla això intel·ligent?

-Doncs clar que no, però no crec que tingui moltes opcions -el Jedi d'ulls verds va somriure -. Vaig deixar tanta sang a Bimmiel que és molt probable que els vong tinguin mostres. Aposto a què aquesta cosa està entrenada per obrir-se només quan em torni a provar.

El seu company li va treure el guant.

- I no et semblaria millor posar una mica de sang en un got i oferir-se-la?

- Doncs, sí, és clar, però d'una forma molt poc corelliana -En Corran va arronsar les espatlles i va tornar a pujar per l'escaleta, alçant la mà esquerra cap al transbordador. Una de les espines es va moure i li va clavar una agulla al palmell de la mà. L'agulla va tornar al seu lloc ràpidament, i Corran es va quedar mirant el fil de sang que li queia de la petita ferida -. Això del verí també podíem haver-ho pensat, no?

Abans que Wedge pogués contestar, la crosta va començar a cruixir i a deixar anar trossos que van caure a l'hangar com si fossin gel. Línies d'una mucositat verda i brillant van començar a brollar per les vores, unint la coberta amb la rampa de descens. Les línies van començar a estirar-se segons baixava la crosta, trencant-se pel centre, retraient-se la meitat dins de la gotejant carcassa, mentre l'altra meitat formava a terra de l'hangar un bassal cristal·lí i amb textura de llimac.

En Corran va pujar les escales i va avançar per la rampa amb el sabre làser encès. En Wedge el seguia de prop, empunyant una pistola làser. La nau estava a les fosques, excepte per una tènue brillantor biollumínica. La fulla del sabre làser accentuava les ombres i les convertia en una cosa grotesca al pas d’en Corran.

Per tot arreu, les parets del transbordador estaven enderrocades i destrossades. Les crostes yuuzhan vong, algunes com arrels, altres com formacions de corall, decoraven l'interior. S'expandien com si fossin heura, però quan els dos homes van entrar a la nau, les crostes van començar a empal·lidir i desfer-se. La punta dels negres tentacles es va dividir i va començar a regalimar un fluid negre.

En Corran va negar amb el cap.

- No ho entenc.

- Jo sí. Totes aquestes coses ens escanejaven a nosaltres mentre nosaltres escanejàvem el transbordador. Han estat enviant informació tot el temps que hem trigat a obrir la carcassa. Després han començat a morir, i tan ràpid que no ens quedarà res útil per analitzar - Wedge va agafar un tros d'arrel d'una paret, que es va dissoldre a la mà -. Hi ha alguna cosa metabolitzant ràpidament aquestes coses. És com un munt d'abob desintegrant-se a tota velocitat.

-Doncs si aquest és el missatge que volia enviar Shedao Shai, no sé com prendre-m'ho. Vull dir, jo no sóc el Jedi que es va criar en una granja, i ​​no penso morir tan ràpid, gràcies - Corran va alçar el sabre làser per projectar llum -. Espera. Què és això?

A la part davantera del compartiment de passatgers, recolzat contra el mur que el separava de la cabina dels pilots, hi havia un gran objecte de forma semi ovoide, tombat de costat. Tenia una obertura de costat a costat que corria en paral·lel al sòl, i a Corran li va recordar molt a la petxina d'una criatura marina. L'exterior era de color terrós, amb ratlles que anaven des de l'articulació òssia fins al tall exterior. Una altra de les crostes amb espines segellava l'obertura.

Els dos es van acostar, travessant el passadís entre les files de seients, i, en aquest moment, un víllip col·locat sobre la cosa va adquirir els trets de l’Élegos. Encara que la bola protoplàsmica no tenia el resplendor daurada, el cert és que tenia un cert to groc, i fins i tot reproduïa les vetes morades al voltant dels seus ulls. S'assemblava molt a una holografia estàtica quan els làsers no estaven en paral·lel; reconeixible amb prou feines.

El víllip va començar a parlar amb la veu de l’Élegos.

- Podria explicar moltes coses sobre els yuuzhan vong, però amb prou feines tinc temps. En Shedao Shai m'ha ensenyat molt. Els yuuzhan vong no són depredadors irracionals, sinó una espècie complexa amb una filosofia que és en gran part una antítesi de la nostra. No he descobert l'origen de la seva tecnofòbia, però crec que hi ha lloc per a la comunicació en altres aspectes. La meva missió amb els yuuzhan vong ha estat difícil, però no infructuosa, i tinc esperances de seguir progressant.

La imatge va reproduir un somriure.

- En les nostres nombroses converses, en Shedao Shai es va mostrar especialment intrigat per les històries sobre el gran almirall Thrawn, i el seu plantejament d'estudiar l'art dels seus enemics per obtenir més coneixements sobre ells. A tu, Corran Horn, en Shedao Shai et professa un profund respecte. Sap que vas estar a Bimmiel. Els dos guerrers morts allà eren de la seva família. Sap que vas estar a Garqi. Creu que tots dos us trobareu en un futur, així que t'ha preparat el regal adjunt, perquè puguis estudiar la seva artesania com ell ha estudiat la teva.

"Cada dia que passa, la meva comprensió dels yuuzhan vong creix, i la seva comprensió de nosaltres -la mirada del’ Élegos es va suavitzar -. Espero poder tornar aviat, en època de pau. Si us plau, digues-li a la meva filla que la vull, i als meus amics. No tinguis por per mi, Corran. Encara que difícil, la meva missió aquí és vital perquè hi hagi alguna possibilitat de pau.

En acabar el missatge, el víllip es va condensar en una bola i va rodar fins a caure a terra.

En Corran va mirar a Wedge i es va estremir.

- Espero que en Shedao Shai no pensi que tots els que estem en aquest costat de la línia de foc som de la talla d’en Thrawn.

En Wedge va arronsar les espatlles.

-Bé, potser això li faci ser més caut.

- I potser això faci que s'enfronti a nosaltres amb un potencial que fins i tot en Thrawn es fotria a córrer -el Jedi va negar amb el cap -. Potser puguem convèncer els vong perquè acceptin uns guardaespatlles noghri.

- No crec que sigui probable -Wedge va assenyalar el contenidor -. El vas a obrir?

-Això crec. Si l’Élegos hagués pensat que això era un parany, hauria trobat la forma d'avisar-me -Corran va passar la mà esquerra per la crosta i va tancar el puny amb força, deixant que un parell de gotes de sang caigueren sobre el dispositiu yuuzhan vong. La crosta va cruixir trencant-se lentament. La conquilla va començar a obrir-se. La llum del sabre làser va enviar reflexos daurats des de l'interior.

- Baves de sith! - Corran va sentir com si li desfessin les entranyes, i va caure de genolls -. Oh... oh, no... no.

La caixa oberta va deixar al descobert una obra d'art que era clarament el resultat de moltes hores de dedicació. Hi havia un esquelet completament articulat assegut amb les cames creuades, i cada os havia estat banyat en or. L'estèrnum i les suaus terminacions dels ossos llargs estaven folrades de platí. Hi havia titil·lants gemmes violetes incrustades a les conques buides dels ulls, i ametistes polides en els costats del crani, reproduint exactament les vetes del rostre de l’Élegos.

Les dents, d'un blanc lluent, somreien amb fredor a la boca sense llavis.

L'esquelet caamasià hi era, amb el cap inclinat cap avall, mirant el víllip que tenia allotjat al buit de les cames creuades. La bola de teixit va començar a cobrar trets deformes. La veu que va ressonar era igual d'inquietant i amenaçadora. El seu domini del Bàsic era bo, però semblava resultar-li difícil la pronunciació.

- Sóc Shedao Shai. Tu vas estar a Bimmiel. Vas matar dos dels meus i vas deixar que se’ls mengessin les feristeles. Vas robar els ossos dels meus ancestres. Això que t'ofereixo és un exemple de com han d’adorar-se els ossos d'un guerrer yuuzhan vong caigut.

La veu es va suavitzar de manera gairebé imperceptible.

- Sento que les teves accions m’obliguessin a matar l’Élegos. Vull que sàpigues que ho vaig fer jo mateix, amb les meves pròpies mans. Mentre li estrangulava, vaig llegir en els seus ulls que se sentia traït, però només al principi. Abans de morir, va acabar per comprendre la necessitat de la seva mort. Tu també hauràs d'entendre-ho.

Els ulls del yuuzhan vong es van entretancar a la superfície del víllip.

- Ens trobarem, cadascun amb les seves forces, al planeta que anomeneu Ithor. Si tens una mica d'honor, i l’Élegos em va assegurar que així era, em tornaràs els ossos dels meus avantpassats. En cas contrari, seràs tu qui faci inútil la mort del teu amic.

En Corran va sentir les mans d’en Wedge a les espatlles quan el víllip es va fer una bola. El Jedi va apagar el sabre làser, deixant la cabina a les fosques i ocultant l'esquelet disposat enfront d'ell. Va allargar la mà esquerra, buscant calor, buscant una mica de l'essència de l’Élegos, però només va sentir fred.

- Wedge... Élegos era tan... Era tan pacífic. Ell.., ell em va salvar a mi i el meu seny quan estava amb els pirates. Va ajudar a salvar la Mírax -Corran va ajupir el cap -. I els seus assassins em diuen que la seva mort és culpa meva? L’Élegos no va fer mai mal a ningú, i el maten per deixar una cosa clara?

En Wedge va estrènyer amb força les espatlles a Corran.

- Els yuuzhan vong van pensar que aquest era l'únic missatge que entendries.

-Ja, bé, aquest Shedao Shai ho ha deixat ben clar -Corran es va posar dret -. Vol recuperar aquests ossos, ja que els tindrà, i en una caixa enorme també. I vaig a ficar els seus també a la caixa, perquè els vong puguin portar aquest pudent paquetet on vulgui que estigui la seva llar.

Següent