Trucs simples (I)

Trucs simples


Chris Cassidy i Tish Pahl

I

-Bé, capità -va dir el mecànic del port arrossegant les paraules, mentre passava un drap llefiscós a les mans ennegrides -. Ha fet un bon desastre amb la seva nau.

- No li vaig fer res a la meva nau! - va bordar la Fen Nabon -. Un flux d'energia ens va arrencar de l’hiperespai! va fregir el motor, va cuinar l’espatller, i va fondre els estabilitzadors i el motivador al seu pas!

La Fen sabia que havia d'haver reparat l’hiperimpulsor amb saliva i cinta de motor i forçat a la Dama Estel·lar a arribar a la ciutat de Nad'Ris, la capital planetària de Prishardia. Però la guia planetària garantia un "port estel·lar classe estàndard amb totes les comoditats" a Lesvol, la segona ciutat més gran de Prishardia. Aterrant en aquest endarrerit lloc agrícola, la Fen es va adonar que era més probable trobar els "excel·lents allotjaments i oportunitats per sopar” promesos en el nucli fos de Hoth.

La pastura d'algun remugant pudent i indefinit envoltava el port espacial. Més nefast, va notar la Fen, eren les barredores oxidades i els antics vaixells de càrrega destruïts que cobrien l'estreta plataforma d'aterratge. Dubtava que alguna cosa al port hagués operat sota la seva pròpia energia en els darrers setze anys. I la bola de greix que ara parlava amb monotonia probablement era el responsable pel mal estat regnant.

En "Gibb", com revelava el nom cosit sobre la seva granota, va aturar-se per escopir expressivament en la brutícia cuinada, evitant sàviament la rampa estesa de la Dama, després va extreure un datapad d'una butxaca llardosa.

-Aquest és l'inventari de motors de reemplaçament que podem aconseguir, aquí o a Nad'Ris.

Quan va examinar l'escassa llista, la Fen va entendre per què va haver de prendre el pad de les mans tremoloses d'en Gibb. Hi havia un Saltador d’Horitzons molt vell i massa car. El SoroSuub implicaria una reparació que fins i tot la Fen no intentaria. Diversos nous Salvavides 1000 estaven també disponibles, desig de mort inclòs sense càrrec. Allà no hi havia tan sols un ràpid i brut substitut que fos prou segur i prou barat per portar-la fins a una drassana decent.

El bony al coll de l'home petit va pujar i va baixar.

-No tenim res més -va dir amb dificultat.

La Fen li va llançar el pad de tornada. Espai, allà no hi havia tan sols una cosa digna de ser robada.

- Quant de temps? -Va grunyir.

-Podem demanar un Avatar –va quequejar en Gibb.

- Quant de temps? –La Fen va repetir, una mica més a prop i molt més fort.

-Corèllia està lluny, fins i tot en...

- Quant de temps? –La Fen estava tan a prop que podia ensumar la mastegada que penjava d'ell.

-Un mes, potser dos -va xiuxiuejar en Gibb.

-Un mes -va ordenar la Fen.

-Sí, capità –En Gibb va grallar abans de marxar com un llamp.

-Fen, hauries d’ensenyar diplomàcia –el va renyar una veu culta. La Ghitsa Dogder va sortir de les ombres de la rampa de la Dama Estel·lar.

-No et vaig sentir oferir ajuda -va replicar la Fen.

- Per a què necessitaries una artista de l'estafa quan la teva intimidació i cridòria són tan eficaces? -Brandant un datapad, la Ghitsa va continuar -. En comptes d'això, vaig decidir llegir sobre la nostra llar temporal.

-El vilatà que va escriure aquesta ressenya és un home mort -va dir la Fen serrant les dents -. Vaig a buscar un glop a la nau. Vens?

-No, crec que investigaré una estona.

La Fen va arronsar les espatlles i es va dirigir cap a la rampa de la Dama. A l'escotilla es va tornar per dir alguna cosa, però la seva companya ja havia desaparegut en el decadent edifici del port espacial.

L'ambigua declaració dela Ghitsa va fer sonar una alarma sorda al cap de la Fen. No era que es preocupés per la seguretat de la seva companya. Fins i tot en un lloc poc familiar l’estafadora sempre havia sabut cuidar-se. No, la veritable gran preocupació era que la vista aguda de la Ghitsa probablement havia vist alguna cosa en la ressenya de Lesvol. Una cosa que la Fen havia passat per alt.

-Sith! -balbucejà la Fen, raspant una mica de la pastura de la sola de la bota.

Enfonsant els punys a les seves butxaques, va anar a buscar l'ampolla de Reserva Corelliana que guardava per dies realment dolents. Qualsevol que fos la crisi, Corèllia tenia la cura.

***

La Fen anava pel tercer got, maleint a la destinació i l'univers, quan la seva companya finalment va tornar, portant una fruita taronja brillant, de la mida d'un puny.

Quan la Ghitsa la va recolzar sobre la taula, la Fen va mirar la fruita amb desconfiança. Hi havia diverses explicacions, cadascuna pitjor que l'anterior.

-Suposo que no vas prendre això per a un refrigeri.

-Per descomptat que no, Fen -va dir la Ghitsa amb un esbufec ​​altiu.

-Correcte. No has tingut un menjar sòlid des de la batalla d'Endor –La Fen va alçar la veu mentre la Ghitsa es retirava cap a la seva cabina. Contra el seu millor criteri, la Fen es va enfilar a poc a poc sobre els seus peus i la va seguir.

-Ghits, què estàs tramant? -Va preguntar la Fen mentre es recolzava contra l'escotilla oberta de la cabina de la Ghitsa, prenent lentament la seva beguda.

-Només una manera de passar el temps i incrementar els fons mentre esperem les teves estimades parts corellianes -va ser l’esmorteïda rèplica. Només el cul de la Ghitsa era visible, sobresortint d'un armari d'emmagatzematge. La Fen va haver de resistir l'impuls d'administrar-li una puntada ràpida.

La Ghitsa va emergir un moment després, agitant el seu trofeu.

La Fen va sentir caure la seva mandíbula.

-No -va dir severament.

La Ghitsa va respondre posant-se el simple mantell.

- Has d'estar la Fent broma!

-Fen, saps que no tinc sentit de l'humor -. Un mànec cilíndric de metall va aparèixer a la butxaca profunda del mantell. La Ghitsa va accionar l'interruptor temptativament, encenent-lo i apagant-lo. Res va passar, és clar.

La Ghitsa va avançar empenyent la seva companya, camí a la cabina principal. La Fen es va arrossegar de nou darrera d'ella.

-Estic sorpresa que després de tots aquests anys no hagis estat capaç de treure’n un de verdader a algú –la Fen va remugar.

La Ghitsa es va posar molt seriosa sobtadament.

-Atès el que hem sentit recentment sobre l'Acadèmia Jedi en el baix món, no em sorprendria veure sabres de llum en el mercat negre.

La Ghitsa la va mirar fixament, esperant, amb expectació.

La Fen va vacil·lar.

- Què?

-Tu saps què -va dir la Ghitsa impacientment -. Aquesta coberta de sàbacc arreglada i el repulsor remot. On són?

No hi havia res a fer. Recolzant-se en el seu seient amb un sospir resignat, la Fen va dir:

-Estan a l'armari d'armes, tercer prestatge, enrere.

- Que pintoresc! –la Ghitsa el va acaronar, tornant amb la caixa de seguretat de la Fen. El va posar sobre la taula davant de la Fen, servint-se una copa de Reserva.

En el temps que la Fen va trigar a servir una altra per a ella, la Ghitsa havia obert amb una palanqueta la caixa.

-Aquesta és una molt mala idea -va dir la Fen finalment.

La Ghitsa va recollir la fruita sobre la taula i va començar a cavar un delicat forat amb la seva navalla.

-Vaig confirmar el què estava en la ressenya. Hi ha milers de persones a Lesvol i l'única autoritat legal està a més de dos mil quilòmetres de distància. És un caos allà fora. Els estaria fent un servei inestimable.

-Com blanc de pràctiques –La Fen va remugar -. No recordes el que va passar l'última vegada?

La Ghitsa va assentir amb el cap, però va continuar el seu treball.

- Puc assenyalar que la Dama està fora de servei? No tenim manera de sortir d'aquí una vegada que s'adonin de què ets un frau.

-Llavors haurem d’assegurar-nos que no s'adonin, no?

La Fen va fer girar el licor daurat en el seu got, admirant la manera com el contingut s'adheria a les vores abans de rendir-se a la gravetat.

-No t'ajudaré aquesta vegada -va declarar, sabent que la seva resistència era tan fútil com la de la beguda, però sentint la necessitat de fer una declaració simbòlica.

Des de l'altre costat de la taula, la Ghitsa li va passar el control diminut del remot.

-I tant que ho faràs.

***

La Fen havia desenvolupat relacions d'odi amb molts llocs a la galàxia. Odiava Socorro durant l'estació calorosa, detestava Mos Eisley durant la temporada de pols, i la seva irritació amb els preus exorbitants de Coruscant durant la Setmana de celebració era un tema de coneixement públic. Però Lesvol dia del mercat va guanyar tot un nou nivell del desdeny.

Amb una profunda inspiració, la Fen es va llançar de cap a la multitud de camperols i animals que omplien la plaça del mercat. Escorrent-se entre un carro de verdura extra gran i una cabina de formatges de la mida d'una roda, la Fen es va apartar per evitar quelcom pelut que feia olor vagament a nerf. Quan una dona esdentegada vestida de negre li va llançar una au grallant a la cara, Fen gairebé va fondre tant a l'au com a la proveïdora amb un tret de blàster.

En contrast amb el boig córrer i precipitació de la Fen a través del mercat, la Ghitsa progressava pausadament davant. Multituds i bestiar s'obrien com per art de màgia per a la dona amb el mantell marró. Va caminar serenament, el mànec del sabre de llum balancejant lliure i cridanerament en el seu costat. Havien estat en el mercat tot just deu minuts quan la Fen va començar a escoltar la paraula xiuxiuejada amb temor i el respecte: "Jedi."

La Fen va donar una volta, veient a la Ghitsa trobar el seu blanc. Dos homes lluitant, un tan baix com l'altre era gros, havien atret una multitud. Paraules i saliva volaven, i els punys els seguirien amb seguretat, amb desavantatge per a l'home més petit. Un groat romania entre ells, aliè, mastegant el seu bol alimentari amb suficiència.

-Amics -va escoltar la Fen dir a la Ghitsa -. Puc ajudar-vos?

Un silenci va caure mentre tots els ulls es tornaven cap a la dona Jedi.

- Qui és vostè? -L'home més gran va exigir.

- Jedi! -Algú va cridar per la part posterior.

-No sembla un Jedi -l'home es va burlar.

La Ghitsa somrigué pacientment.

-Mida i sexe no són la mesura d'un Jedi, amic.

Ella va assenyalar un lloc de fruita proper.

-No aprovo l'ús casual de la Força – va fer ressonar la seva veu -. Però aquí el cavaller ha demanat alguna prova.

La Ghitsa va estendre la seva mà dreta. L'esquerra, la Fen sabia, ocultava un diminut control remot que controlava el repulsor. Una fruita taronja brillant es va elevar per sobre la pila de l’exhibidor, va fer un cercle sobre la multitud esbalaïda, i després va caure al palmell de la Ghitsa.

Va recollir la creixent multitud amb els seus ulls i autoritària presència.

-Pregunto de nou, requereixen l'assistència d'un Jedi?

-Jo demano la mediació d'un Jedi –va quequejar l'home petit, amb una mirada busca-raons al seu contendent -. Baxendahl em va vendre una groat de reproducció, però és estèril.

La Fen va girar i va començar a obrir-se pas entre la multitud, agitant el cap en forma de disgust. La Ghitsa desplegaria les seves destreses en la negociació com altres usarien armes i empenyeria als homes a algun acord involucrant el cost de la cura d'un groat, els guanys potencials de la llet d'un groat, i el valor entre un groat de reproducció i un estèril.

Els participants agraïts li pagarien pel problema després en alguna moneda o article. Al final de la tarda, amb un altre tros de fruita flotant i alguns trucs de sàbacc de "Puc llegir la seva ment", la comunitat de Lesvol pensaria que el mateix Mestre Jedi Skywalker havia arribat a fer una visita. Que la Força la perdonés, però la Fen no volia quedar-se aquí per mirar.

***

El moment passaria als annals com un dels millors de la vida de la Fen. Vint dies, 14 hores, i 27 minuts després que un flux d'energia la forcés a anar a, l’abandonat pel Faedor, Lesvol, el completament nou i veloç hiperimpulsor corellià Avatar-10 va arribar finalment.

-Capità, és una bellesa.

-Sí que ho és, Gibb -. La Fen va sospirar amb felicitat i va mirar fixament amb adoració al brillant motor, els estabilitzadors, el motivador, i els transformadors, estesos acuradament i ordenats -. Només desitjo que trobem la causa d'aquest flux.

Les espatlles petites d’en Gibb es van encongir dins del seu uniforme extra gran.

-Ho he vist en vells YT’s abans, especialment aquells amb moltes característiques per encàrrec i modificacions especials. Com a mínim vostè sap que no volarà l'Avatar quan el posi.

Un mes de propera observació havia revelat que en Gibb era un molt bon mecànic. La Fen no ho havia preguntat, ni Gibb ho havia explicat, com estava tan al corrent de caces estel·lars d'antics models i vaixells de càrrega corellians. Tots tenien un passat i els secrets que van amb ell.

En Gibb tenia raó, però, aquestes coses passaven de vegades i el millor que podies esperar era que no et matessin quan ho feien.

La Fen es va ajupir, va recollir una roca, i la hi va llançar a un groat que passejava massa a prop del seu nou hiperimpulsor. Amb un bel espantat l'animal es va escapar a través la plataforma d'aterratge.

-A Jedi Ghitsa no li agrada quan vostè li fa això a les seves mascotes –En Gibb li va advertir, fent una ullada al seu voltant nerviosament.

-Bé, pot usar els seus poders per detenir-me -es va queixar la Fen. Amb la seva ocupada agenda social i de negociació, la Ghitsa no hi era, però això no impedia que àdhuc el sensat Gibb es preocupés de què pogués veure la Tot-ho-Sap Jedi.

Tot l'assumpte se li estava pujant al capdamunt de la Ghitsa i realment li molestava. A part de les declaracions solemnes de la Ghitsa, el port espacial i la nau estaven plenes d'animals de granja, embafadors vins de fruita i altres productes casolans, obsequis que clients agraïts però molt pobres donaven el seu reverenciat intermediari Jedi.

-Vaig a treure les lectures del motor vell -va dir la Fen, extraient el seu escàner favorit de la seva butxaca del darrere.

En Gibb va assentir amb el cap.

-Acabaré de preparar la nau -. Va desaparèixer dins de la Dama, les eines en el seu cinturó van tentinejar sorollosament.

Van treure forcejant el motor vell de la nau i el van posar sobre l'herba al costat de la plataforma d'aterratge. Amb algunes roques ben dirigides, la Fen va espantar a les aus (més regals a la Jedi Ghitsa) que havien començat a nidificar allà.

Posant-se a la gatzoneta, la Fen va girar la primera secció suaument i va encendre l'escàner. Va netejar petits trossos de carbó ennegrit entre els acobladors dos i tres, després va continuar baixant per l'eix de l'impulsor. I es va aturar.

La Fen va desactivar l'escàner i es va bressolar cap a enrere sobre els seus talons. Les bones notícies eren que acabava de descobrir, enterrat a la part més inaccessible del motor, el que havia causat el flux d'energia. Les males notícies...

-Uh, disculpi’m -les paraules tímides van sobresaltar tant a la Fen que per reflex va tirar la clau més propera en direcció a la veu.

La Fen es va posar dreta. La visita inesperada es va llançar a terra per evitar empassar-se l'eina llançada.

- En cap moment em vas sentir dir res de colpejar-te? -Va increpar. Mentre ell es posava dempeus a poc a poc la Fen va notar el simple mantell marró que portava i el mànec de metall intacte en la seva cintura.

- On? -Va arronsar les espatlles i va mirar expressivament. Estaven, després de tot, fora, sobre una plataforma d'aterratge d'un port espacial.

La Fen va inspeccionar l'obert somriure.

-Correcte...

Realment començaven joves al ranxo Skywalker, va reflexionar la Fen. Aquest no havia de tenir més de vint anys. Però llavors els rumors salvatges sobre l'Acadèmia Jedi havien estat volant per mesos en el baix món. Podia, aquest jove de cara suau i cabell des prolix, ser realment un completament entrenat Cavaller Jedi? A dir de tots, probablement. I ella podia endevinar què havia portat un Cavaller Jedi a les regions salvatges de Lesvol.

-Bé, bé -va dir amb un xiulet baix -. Podrà ser un dels petits seguidors de l’ascètic Luke Skywalker en persona?

Ell es va aixecar davant el seu desafiament però es va atropellar amb les paraules.

-Sí, sóc de l'Acadèmia del Mestre Skywalker. Sóc Zeth Fost.

-Fenig Nabon. Pots dir-me Fen.

Un altre assumpte requeria la seva atenció, un fins i tot més urgent d'esbrinar què estava fent aquí un veritable Jedi i què havia de fer ella sobre això. La Fen es va ajupir de nou al costat del motor.

-No crec que la Força pugui dir-te què signifiquen aquestes marques carbonitzades entre els acobladors, oi?

En Zeth es va posar a la gatzoneta al seu costat.

-No treballa així realment.

-Una llàstima.

La Fen va treure un magnificador de la seva butxaca frontal i va començar a pujar gatejant al llarg de l'eix de l'impulsor. Allà. Entre els acobladors vuitè i novè.

- Què és? -Una veu suau va preguntar, massa a prop de la seva orella. Ella gairebé li va donar un cop, només per reflex.

-Aquí -va dir i li va passar el magnificador.

-Sembla un... Cable?

-És un vell truc de sabotejadors. Crees un circuit complet connectant els acobladors d'un hiperimpulsor. Un tros de cable tan fi com un cabell servirà. Llavors estàs enviant una espurna fins a dalt de l'eix de l'impulsor i formarà un arc, d'un acoblador al pròxim. Fregirà el sistema sencer. - Ella va gesticular cap a l'extrem allunyat del motor -. Allà en algun lloc trobaré les restes del relé o bateria que va generar la sobrecàrrega.

En Zeth va aclarir la seva gola.

- Saps per què?

La Fen es va posar dreta lentament.

-Sí. Probablement. Algú està probablement perseguint a la meva companya, la Ghitsa Dogder.

Hi va haver una brusca però no gaire sorprenent inhalació.

-És per ella que he vingut -va dir en Zeth ràpidament, aixecant-se també -. Hem sentit que és una Jedi molt poderosa i que està fent molt bé aquí.

-Bé, té molts enemics també.

La Fen va estar molt orgullosa de no haver-se ofegat quan Zeth va entonar:

-Aquells que fan coses bones sovint tenen molts enemics. - La seva cara jove es va tornar malenconiosa -. I aquells amb poders en la força i sense formació poden ser manipulats. On és? -Va preguntar, sonant més urgent.

Així que trobi la Ghits, la pantomima s’acabarà, va pensar la Fen. Això només justificaria el preu de l'entrada.

-No ho sé -va dir finalment, prenent una decisió -. Tenia una negociació avui. Però en Gibb sabrà on és.

***

- Per què no vas agafar una llançadora? –La Fen es va queixar sobre el precinte de l'acompanyant del lliscador terrestre llogat d’en Zeth.

-No sabia on anar -va respondre en Zeth. Els seus ulls van vagar pel paisatge bucòlic -. Tots en un radi de mil quilòmetres estaven parlant sobre la meravellosa Jedi Ghitsa, però ningú sabia on era.

La Fen va tamborinejar els seus dits sobre la consola. Havien sabotejat la nau al Txad, descobert la seva ruta, i arreglat el motor perquè volés en el primer sistema habitat. Però qui? I per què?

-Algú amb potencial en la Força seria un gran avantatge per a una organització criminal –En Zeth la va interrompre.

-Estigues fora del meu cap, doblador de culleres -va deixar anar la Fen.

-No estava al teu cap, Fen –En Zeth va dir tranquil·lament -. Només feia una observació òbvia.

-Estigues així, llavors. -Volent ser conciliadora, sense sonar compungida, la Fen va afegir -: Molts vilans semblen realment determinats a raptar-los a vostès els Jedi.

La Fen no havia esperat que en Zeth s'estremís tan òbviament.

- Què passa? -Va preguntar.

Ell va sacsejar el seu cap.

-Res.

-Gira cap a la dreta més endavant –li va ordenar. Ell va conduir a través d'una maltractada i antiga porta i tots dos van guardar silenci.

Sentint el lliscador accelerar regularment, la Fen va observar-lo. Mirava fixament davant. Ella va renunciar a tractar de sacsejar-se la preocupació que va començar a créixer quan van conduir dins de la propietat.

Van girar una volta cega i la granja va estar a només uns metres més lluny. La Fen estava fora del lliscador abans que en Zeth acabés de detenir-lo. No va ser només la mirada d’ombrívola preocupació a la cara o el silenci el que la va alarmar.

No, va ser l'opressiu pressentiment en les seves entranyes. Hi havia sentit el mateix quan havia tornat a aquella cantina d’Ord Mantell i trobat l'home que havia estat el seu pare mort al pis.

Va extreure el seu blàster i va córrer a la granja. La porta estava entreoberta i torta. Al llindar jeia un mantell Jedi.

***

-Assumeixo que va ser algú fora del planeta -va balbucejar la Fen mentre anaven rabent de tornada a través de Lesvol -. Em pregunto per què els hi va prendre tant de temps.

-Poden haver pensat que quan el seu motor va fallar anirien a Nad'Ris,-va dir en Zeth -. I quan no ho van fer, van buscar de la mateixa manera que jo ho vaig fer. Un planeta és un lloc gran per buscar una sola persona.

Quan el lliscador es va decantar fort en un revolt, la Fen es va sentir agraïda que en Zeth estigués conduint a penes més lentament del que ella ho faria.

-Gibb està buscant informes de qualsevol estrany. Podria saber alguna cosa per quan tornem...

- Què segueix llavors? -Va preguntar el Jedi.

-Escolta, Zeth -va començar la Fen -. Agraeixo l'ajuda, però puc manejar això sola.

Quan en Zeth va somriure, els anys van semblar desprendre’s d'ell.

-Els Jedi tenen una responsabilitat per a aquells sensibles a la Força, especialment aquells que com la Ghitsa tenen un veritable do que altres explotarien. - La seva expressió es va enfosquir sobtadament -. És difícil d'explicar, però la Força em va guiar aquí. M'agradaria veure això resolt.

-Bé, qui sóc jo per discutir amb l'ordre còsmic i el destí? -Remugà la Fen.

En Gibb va sortir corrent a trobar quan van arribar al port. Ignorant el desaprovador nas arrufat d’en Zeth, la Fen va saltar de nou abans que detingués el lliscador.

- Què has trobat, Gibb? -Va preguntar, forçant la seva veu a calmar-se mentre trotaven a l'edifici de port.

-No gaire, capità. Vaig aconseguir un parell d'informes d'un esquif anant realment ràpid cap a Nad’Ris.

Ella i en Gibb van entrar al diminut edifici d'administració de port.

- Quant de temps fa?

La Fen va agafar una cadira, però va relliscar de les seves mans no massa fermes i va caure amb soroll al pis. En Gibb va esperar que la redrecés abans de respondre.

-Un parell d'hores.

La veu d’en Zeth va venir des de la porta.

- Com van notar l'esquif?

En Gibb va fer un cop d'ull al Jedi, com avaluant on estaven les seves lleialtats.

-Era gran, nou, ràpid. No hi ha res com això per aquí.

La Fen va fer sonar els seus artells i somrigué afectadament interiorment quan en Zeth va fer una ganyota davant el so.

-Està bé, Gibb, he de descodificar els registres del port espacial Nad’Ris. Estic buscant els registres de naus entrants.

El mecànic va empal·lidir, mirant de la Fen a Zeth i de tornada altra vegada.

-Però capità... -Va quequejar.

-Ara Gibb -va començar, sonant les seves articulacions un dit al mateix temps -. Només perquè un autodesignat guardià del bé està mirant no és moment de posar-te moralista amb mi. L'única manera d'esbrinar on ha anat la Ghitsa és mirant on probablement la van portar, ho entens?

En Gibb va assentir amb el cap de mala gana, encara mirant al Jedi escèpticament. En Zeth va fer l'ullet i va estendre les seves mans en un gest de "Qui sóc jo per discutir?"

La Fen va anar a tot córrer fins a la consola de dades. Després de diversos minuts de treball, va girar cap enrere amb un grunyit.

-Gibb, per què no pots quedar quiet?

-Bé, capità. Això funcionarà eventualment, però... –En Gibb va observar al Zeth, el seu rostre frunzit amb la preocupació -. Conec una manera més ràpida.

En Zeth es rigué.

-No pateixis, Gibb. No ho diré.

En Gibb va llanguir d'alleujament. Trenta segons després s'estaven desplaçant a través dels registres del port de Nad’Ris.

-Necessito veure els noms de les naus –En Zeth va anunciar sobtadament, amuntegant-se al costat d'ells a la terminal.

Llançant una mirada enutjada i un cop de colze a Zeth a les costelles, la Fen va replicar:

-I jo necessito veure quins plans de vol i càrrega es van registrar.

En Gibb va teclejar algunes ordres i tres columnes d’informació van aparèixer. La Fen va començar a buscar amb preocupació.

- Allà! –En Zeth s'entusiasmà sobtadament.

Va retrocedir quan la Fen el va immobilitzar amb una mirada furiosa predilecta del seu extens repertori.

- I per què ho creus?

-Només el nom, Graula (o Tuf) –En Zeth es va defensar -. Tinc un pressentiment sobre ell.

- Un pressentiment? Ho sento, Jedi, però necessitem alguna cosa sòlida. -La Fen va tornar a estudiar la pantalla -. No crec que el teu pressentiment notés que la Graula va arribar el dia després que jo, va registrar un pla de vol del Txad a Nal Hutta, i no va fer declaració de la duana, fins i tot quan una nau d'aquesta classe té més de dos mil tones mètriques d’espai de càrrega, oi?

-Capità -va dir en Gibb, una nova preocupació acolorint el seu to -. Veu aquest indicador intermitent? La Graula va sol·licitar autorització per partir.

La Fen va sentir una por freda instal·lant-se en el seu estómac com la cervesa local.

- Quant de temps?

-Una hora, potser dues.

En Zeth es va acostar, estudiant la llum intermitent.

-Ens durà tota la nit tornar a Nad’Ris, a menys que tinguis res més ràpid que el meu lliscador.

No hi havia una altra cosa. Tothom ho sabia. El motor de la Dama estava encara a trossos. Res al port podia córrer, molt menys volar. La Fen va començar a treballar furiosament en el teclat de la consola.

-Si tens alguns trucs, podria usar-los -va dir a Zeth.

-T'ho vaig dir, no funciona així.

Per què estava un hermètic fanàtic de la Força, tot just fora de l'adolescència tan trista? La Fen va apartar idees que torbessin les seves veloces pulsacions.

-Bé, és bo que jo sàpiga alguns trucs -va dir.

Darrere d'ella va escoltar el riure ofegat d’en Gibb.

-Això els mantindrà aquí per la propera temporada de creixement, capità.

La Fen va saltar del seu seient. En veure Zeth somriure amb aprovació el seu treball al terminal, va sentir la satisfacció de ser capaç d'impressionar a un Jedi.

Va tirar del braç d’en Zeth.

-Anem. Posem-nos en moviment.

***

Següent