Pacte Subreptici (IV)

Anterior

IV

En Su-mil va especificar a tres dels seus soldats que portessin els morts i ferits cap a la relativa seguretat del passadís. Després, amb Su-mil i Tornado al capdavant, els dotze eickaries restants i els quatre soldats d'assalt van partir cap a les masmorres.

No van trobar cap resistència. Aparentment, l'esquadrilla que havia aparegut sobre ells des d'aquesta direcció havien estat els últims lakra a ser convocats en la defensa del passadís o la superfície. Alternant la seva atenció entre els distants informes de combat, els seus sensors del casc, i els corredors mateixos, en Tornado es va preguntar si s'atrevia a esperar que fins i tot els guàrdies de les masmorres poguessin haver estat cridats al servei actiu.

No hi va haver aquesta sort. Murmurant una advertència a Su-mil, ell i l’Ombra van lliscar prop de l'última cantonada per trobar dos armats lakra en posició de ferms als costats d'una enorme porta de metall, les carrabines làser recolzades sobre les seves espatlles.

Un assalt directe a les masmorres era pel que semblava l'última cosa que ningú a l'estructura de comandament del Senyor de la Guerra havia esperat. Els dos soldats d'assalt van llançar una sòlida ràfega abans que els guàrdies tinguessin temps de fer res més que agafar com possessos les seves armes. A mesura que els feixos làser destrossaven les armadures dels mercenaris, en Su-mil va sortir del seu amagatall i va acabar la feina amb un parell de trets del seu llança-cartutxos.

- Hem d’afanyar-nos -va dir l’eickarie mentre els dos lakra queien sordament a terra.

- Espera un segon -va dir en Núvol mentre en Sentinella s'acostava a la porta -. Vam acordar d’acompanyar-los a les masmorres...

-Han acordat d’ajudar-nos en l'alliberament dels presoners -el va tallar en Su-mil -. Anem. Ara!

- Tornado? -Va preguntar en Núvol, la seva ment clarament en els seus companys combatent al passadís a un quart de distància de la fortalesa.

- Ho has escoltat -va dir en Tornado, contenint la seva pròpia impaciència -. Anem-hi.

La porta exterior es va obrir a un ampli replà des del qual pujaven una dotzena de graons que conduïen cap a una gran caverna circular, amb més portes tancades espaiades al voltant de la circumferència.

- Com de sobte poden obrir-les? -Va preguntar en Su-mil, mirant al voltant.

-El just -li va assegurar en Sentinella, donant un pas cap a una taula a un costat del replà i prenent una targeta de dades amb forma de navalla -. Tot el que li prengui a la clau.

- Caminant -li va dir en Tornado, girant el canó del seu BlasTech cap a la porta per la qual havien entrat -. Nosaltres vigilarem per si hi ha problemes.

Amb la clau en mà, l'alliberament en veritat va ser ràpid. Però mentre els desempresonats eickaries començaven a sorgir, parpellejant, en la brillant lluminositat de la caverna, en Tornado podia sentir que alguna cosa anava malament. Diversos d'ells, comprensiblement, es van encongir veient l'armadura d’en Sentinella mentre obria les seves portes, observant amb la mateixa fascinada suspicàcia als altres tres soldats d'assalt agrupats sobre el replà. Més incomprensible era el fet que semblaven evitar no només als seus camarades presoners sinó també a Su-mil i als seus soldats.

Ombra ser el primer a notar-ho.

- Tots ells són de diferents tribus -va murmurar.

- I van ser capturats abans que l'Acord de les Tribus Unides els ajuntessin -va dir en Tornado, amb un gust àcid a la boca mentre ho comprenia -. El que significa que continuen lluitant les seves molt mesquines disputes tribals.

Va pensar que havia estat parlant silenciosament. Aparentment, no prou.

- Les nostres disputes no són mesquines -va recalcar en Ha-ran, mirant amb enuig als soldats d'assalt des de la seva posició al peu de l'escala.

En Tornado va arrufar les celles en la seva direcció. Després de les seves escandaloses protestes a la sastreria, l'ancià eickarie no havia dit ni una paraula durant el viatge pel passadís. Mentre en Tornado pensava en això, va comprendre que, però, silenciós o no, en Ha-ran havia estat sempre a l'abast de la mà, aferrat al colze d’en Su-mil.

Just s'estava preguntant que podia significar allò quan en Ha-ran es va disposar a pujar els esglaons, la seva manera de caminar sobtadament rígida.

- Moguin-se -va ordenar als soldats d'assalt, instant-los que retrocedissin -. Su-mil?

En Su-mil va estar instantàniament al seu costat, prenent el seu braç i ajudant-lo a pujar els esglaons.

- Està ferit? -Va preguntar l’Ombra a sota veu.

- No ho crec -li va contestar en Tornado, mirant a Ha-ran de dalt a baix. Per descomptat no hi havia cap rastre de sang o marca de cremada a la seva roba.

- És simplement vell -va dir en Su-mil, instant els soldats d'assalt que retrocedissin mentre en Ha-ran i ell arribaven al replà -. Més vell del que s'imaginen. Retrocedeixin, si us plau. El príncep Ha-ran vol dirigir-se als presoners.

En Tornado va sentir que se li queia la mandíbula.

- El príncep Ha-ran?

En Ha-ran no li va fer cas, girant en canvi per encarar la multitud d’eickaries per sota.

- Ha-ran mish-ra hee-sae xa-kae drof-se-Shae-ral -va aclamar, tendint una mà sobre la multitud.

Les celles d’en Tornado es van arrufar amb la concentració. La Companyia Aurek havia tingut un curs intensiu de dos dies en llenguatge general de comerç eickarie en el seu viatge fins aquí, que fins ara li havia servit prou bé en els seus limitats contactes amb els nadius. Lamentablement, en Ha-ran parlava massa ràpid perquè ell ho entengués.

Pel que sembla, als altres no els hi anava millor.

- On hi ha un androide de protocol quan un el necessita? -Va murmurar en Núvol mentre en Ha-ran continuava parlant.

- Ell va dir: «Sóc Ha-ran de la Família Mish-ra, del Clan Sha-kae, príncep de la Tribu Si-Shae-ral»-va dir en Su-mil suaument al costat d'ells-. «Sóc aquí per parlar del present i del futur».

En Núvol es va inquietar.

- Tornado, no tenim temps per a discursos.

- Silenci -va ordenar en Tornado, observant en Ha-ran amb nous ulls. Els prínceps eickarie rarament entraven en combat, i mai sense cinquanta mil soldats al seu costat. Això era definitivament històric -. Continua, Su-mil.

- «El present és que estem en la nostra batalla final contra els nostres repressors» -continuà en Su-mil, traduint, a mesura que l'orgullosa veu d’en Ha-ran reverberava des de la sòrdida pedra -. «Però si no és que abracen el nou futur que les Tribus Unides de Kariek han forjat, no estarem millor del que estàvem abans que ells hi arribessin».

- No ho entenc -va murmurar l’Ombra -. Per què fins i tot ens ha d'importar el que pensin un grapat d’intractables presoners? No haurien d'estar prou agraïts per estar d'acord a fer el que se'ls hi diu?

-No ho entens -va dir en Su-mil, els seus pegats ataronjats passant al groc fosc-. Aquests no són simples criminals o fins i tot els típics oponents a la tirania del Senyor de la Guerra. Molts d'aquests eickaries són nobles i ancians, atrapats com a ostatges per assegurar la bona conducta de les seves tribus.

- No va funcionar molt bé, a què no? -Va indicar en Sentinella -. Ostatges o no, gairebé tot el planeta sencer va signar l'Acord de les Tribus Unides.

- El Senyor de la Guerra encara podria decidir executar-los, o usar-los com a escuts vivents per assegurar la seva pròpia fugida -va assenyalar en Su-mil -. Aquesta era la raó que temíem amb el seu atac sorpresa, i raó per la qual els hi vaig insistir que ells haurien de ser alliberats abans que el Senyor de la Guerra fora expulsat del seu sanctus interior.

- Entenc -va dir en Tornado -. No podies deixar que simplement els assassinessin, però tampoc podies permetre'ls partir i intentar seguir amb les seves vides com les havien deixat. Si ho feien, tornarien a caure de cap en el vell cercle sense fi de guerrilles tribals.

En Su-mil el va mirar amb atenció.

-Aquest és exactament el perill -va confirmar -. Ets més perspicaç del que m'imaginava.

- I tu en canvi ets molt més introvertit del que jo m'imaginava -va retribuir en Tornado -. Deixa’m endevinar: cap d'aquests presoners és de la teva pròpia tribu?

-Això és correcte -va dir en Su-mil -. Els més importants són de la tribu d’en Ha-ran i els seus aliats, els quals van venir amb nosaltres aquesta nit perquè ell es va oferir voluntari. De tots els que podrien parlar de pau, ell té la major possibilitat de convèncer-los.

- Com està funcionant? -Va preguntar l’Ombra.

En Su-mil va observar la multitud.

- No gaire bé, em temo -va concedir -. Aquells de la Tribu Si-Shae-ral estan escoltant atentament, però molts altres semblen impacients i obstinats. Potser creuen que és un engany.

- Mentrestant tenim un treball a fer -va dir en Núvol seriosament -. I no crec que puguem permetre'ns perdre més temps amb això.

En Tornado va assentir el seu acord amb reluctància. A partir dels diàlegs constants d'ordres i els informes que ressonaven a través dels seus auriculars, sonava com que la resta de la Companyia Aurek estava en una àrdua contesa en els dos passadissos principals.

- Té raó, Su-mil -va dir -. Haurem de deixar-los per fer algunes coses pel seu compte. - Estava donant-se la volta per marxar quan va tenir una idea -. Fora que -va continuar -, prefereixis convidar-los a venir i veure el que pot fer gent que no lluita entre ells mateixos.

Els reflexos d’en Su-mil van passar a un matís verd lleugerament més clar que la resta del seu rostre, la versió eickarie per a l’arrufament de celles.

- Vols dir als soldats del teu Imperi de la Mà?

-És clar -va dir en Sentinella, comprenent -. Els hi mostrarem com treballem junts per combatre els lakra que els van subjugar.

- I potser fins i tot capturar al Senyor de la Guerra amb ells -va afegir l’Ombra.

Els reflexos d’en Su-mil van saltar del verd a un rosa en un somriure emocionat.

-Sí que podrien trobar-ho instructiu -va acordar -. Potser en Ha-ran hauria de convidar als membres de la seva tribu a assistir-hi, també.

- Per què no? -Va acordar en Tornado casualment -. Estic segur que gaudiran de veure en la història futura com les tribus Hu-shi-crive i Si-Shae-ral van enderrocar al Senyor de la Guerra.

-Ho suggeriré. -Els seus reflexos tornant-se ataronjats, en Su-mil es va girar i va començar a parlar silenciosament a Ha-ran.

En Tornado va assenyalar a Sentinella i Ombra.

- Hi ha d'haver un arsenal donant voltes per aquí per als guàrdies -va dir -. Aneu a buscar-lo.

Els altres van assentir el seu acord i es van retirar.

- Més ens val que això no prengui molt de temps -va advertir en Núvol, les seves mans acariciant nerviosament el seu BlasTech.

- Comprès -va dir en Tornado, fent una ullada a la multitud i tractant de fer-se una idea de la seva reacció davant el nou suggeriment d’en Ha-ran -. Però si funciona, crec que l'espera valdrà la pena.

Va funcionar, perfecte, i més ràpid del que en Tornado havia esperat. Encarats amb la possibilitat que altres tribus aconseguissin més que la seva part de la glòria, els acabats d’alliberar presoners a penes van deixar que en Ha-ran acabés els seus comentaris, abans de cridar per a ser admesos a assistir. A suggeriment d’en Tornado, el príncep va dividir a la nova força de combat en tres grups, amb cada grup alineat al costat dels seus aliats tribals tradicionals com fos possible. Per quan els esquadrons van estar disposats, en Sentinella i l’Ombra havien obert l'arsenal dels guàrdies.

Cinc minuts després, estaven preparats. Dos dels grups, comandats per l’Ombra i en Núvol i reforçats per alguns dels soldats d’en Su-mil, es van dirigir cap a les sortides dels dos passadissos on la Companyia Aurek encara intentava obrir-se camí entre la resistència lakran. El tercer grup, amb Tornado, Sentinella, i la resta de la força d’en Su-mil, es van endinsar en el bastió principal del Senyor de la Guerra.

- No em confio de l'aparent tranquil·litat -va comentar en Su-mil mentre el grup s’esmunyia pels buits corredors -. Segurament han d'esperar un atac d'aquesta direcció.

-Això depèn de si algú ja s’ha figurat de com hem entrat -li va dir en Tornado, mantenint-se alerta per problemes -. Recorda, el primer informe de les dues esquadrilles que ens van tenallar hauria indicat que l'atac vindria d'un passatge secret en comptes de per un dels passadissos coneguts.

- I ja que el primer informe també va ser l'últim -va afegir en Sentinella -, tenim una bona part d’atzar d'arribar bastant lluny abans que se n'adonin del que passa.

-Però segurament no assumiran que els atacants en els passadissos no puguin obrir-se pas - va objectar en Su-mil -. Segurament estaran preparats per més lluita.

- Oh, ho estan -va dir en Sentinella, aixecant sobtadament una mà-. I jo diria que estan preparats per això just aquí.

En Tornado va mirar detingudament en la penombra a mesura que el grup s'aturava. Tres metres més endavant, el corredor pel qual es movien s'obria a un saló gran de sostre alt, les parets estaven decorades amb acolorides banderes i escuts d'armes. Probablement pertanyents a l'última tribu que va controlar la fortalesa, va aventurar en Tornado, abans que el Senyor de la Guerra arribés i els expulsés. Hi havia diverses taules de fusta llargues i robustes repartides per tot el saló, amb cadires de fusta igualment robustes al seu voltant. A la paret just a l'altre costat del corredor hi havia una gran porta d'acer.

- Aquesta és la càmera del banquet de tempesta -la va identificar en Su-mil, mantenint la seva veu baixa -. Un lloc per tenir un festí confortable i segur quan les tempestes de primavera amenacen les torres.

En Tornado va assentir. Segons els plànols de l'edifici que els líders eickarie havien dibuixat per a ells, el bastió interior de la fortalesa era una cambra circular completament envoltada per una àrea circular més gran dividida en quatre parcel·les. A partir de la corba de la paret que podia veure des d'on estava parat, semblava que aquesta càmera del banquet de tempesta era una d'aquelles quatre parcel·les circulars.

- Ja gairebé estem -va dir -. Trampes explosives?

- Res seriós -va dir en Sentinella, el seu casc movent-se en totes direccions mentre examinava el saló -. Fa pudor a explosius: granades sota algunes de les taules o cadires.

- Emissors d'ones? -Va preguntar en Tornado.

- Nah -va contestar en Sentinella amb tot -. No hi ha carregadors, tampoc, així que m'imagino que no hi ha remots. Probablement proveïdes amb disparadors de proximitat.

- Massa dolent -va dir en Tornado. Amb remots, els imperials sovint podien trobar i desactivar els controls d'ones, fent inútils aquests dispositius. No hi havia molt que poguessin fer amb disparadors de proximitat llevat trobar-los i identificar-los -. Crec que estan aprenent. Què més?

- Dos nínxols per franctiradors, un a cada costat de la porta darrere d'aquelles llargues banderes, amb un lakra ocult en cada un -va dir en Sentinella -. La porta en si mateixa té prou electricitat com per matar un bantha, i el Senyor de la Guerra probablement té a cinquanta lakra dins del bastió juntament amb ell. A part d'això, sembla bastant clar.

Al costat d’en Tornado, en Su-mil es va escurar la gola.

- Ens quedarem de braços creuats? - Va qüestionar.

- Paciència - va aconsellar en Tornado, arrufant les celles en direcció a la porta de metall electrificada a l'altra banda de la sala. Hi havia alguna cosa en tot allò que no li agradava del tot -. Està intentant localitzar les magranes.

Un dels presoners alliberats va grunyir alguna cosa.

- Diu que això no és possible -va traduir en Su-mil.

- Digues-li que quedaria sorprès sobre el que és possible per a l'Imperi de la Mà -va dir en Tornado, encara estudiant la porta.

En Su-mil es va girar cap a l'altre eickarie, murmurant en el seu llenguatge comercial, i en Sentinella es va escurar el coll.

- Molt bé -va dir -. Hi ha granades sota d'aquestes cadires -va assenyalar les dues més properes a ells -, a l'extrem d'aquella taula -va indicar una de les taules a la dreta - i en aquelles cadires d'allà i allà - va acabar, assenyalant cap a les dues cadires davant els nínxols ocults per franctiradors -. Aquestes dues últimes probablement hi són per volar a qui intenti colar-se per dalt dels franctiradors des dels costats. Hi ha unes quantes més, però estan a prop dels laterals, lluny dels nostres vectors òptims d'atac.

- Bé- va dir en Tornado, revisant cadascun dels punts explosius i calculant una seqüència. La combinació del franctirador i la granada sota la cadira era un truc que havia vist utilitzar als lakra anteriorment: si un atacant venia per dalt, el franctirador el derrocaria, si venia per sota per evitar al franctirador, estaria just en posició de rebre la descàrrega completa de metralla de la granada -. Enviarem els eickaries de tornada al corredor i volarem les dues granades més properes. L'explosió hauria de donar-nos suficient cobertura per dirigir-nos cap a la porta, evitant la taula explosiva. Un cop estiguem davant de la porta, farem servir els cordills per agafar les dues cadires dels costats, les posarem davant dels nínxols per franctiradors, i detonarem les seves granades. Això hauria de deixar als franctiradors completament fora de joc, o almenys deixar-los prou encantats perquè aconseguim obrir la porta.

- Sona bé -va dir en Sentinella, passant el seu BlasTech a una mà i posant a punt el seu llança-cordill -. Su-mil, emporta-te'ls enrere.

En Su-mil va donar una breu ordre sobre la seva espatlla, i la resta dels eickaries van retrocedir un parell de passos.

- Com detonarem les granades? -Va preguntar, sense fer cap moviment per unir-se a la resta de la seva gent -. No seria més senzill disparar directament aquestes cadires.

- Només observa -va dir en Tornado, preguntant-se si hauria d’insistir a Su-mil que retrocedís amb els altres. Però el jove eickarie probablement ho refusaria, i no tenien temps per a discutir -. Sentinella?

- Estic a punt -va contestar l'altre.

- Endavant.

Amb un suau xiuxiueig d'aire comprimit, el cordill d’en Sentinella es va disparar cap a una de les dues cadires explosives. L’arpó a la punta es va enganxar al suport just a sobre del seient, i amb un ràpid moviment del seu canell en Sentinella va estirar cap enrere. La cadira es va inclinar de costat mirant cap a ell i es va ensorrar sobre el sòl, posant el seient de fusta robusta directament entre els soldats d'assalt i la granada oculta.

A mesura que el saló reverberava amb el cop, en Tornado va llançar una granada de commoció sobre la vora del seient al camí del sensor de proximitat de l'altra granada.

El doble esclat va ser ensordidor, o almenys ho hauria estat sense la protecció dels seus cascos. L'efecte material en el saló va ser igualment espectacular, la força expansiva va sacsejar tot al seu pas i envià núvols de pols i estelles cap a l'aire. El so de l'explosió tot just s'havia esvaït abans que en Sentinella retirés l'arpó i llancés el cordill cap a la segona cadira disposada a curta distància. Una altra estirada, una altra cadira enderrocada, i una segona explosió i núvol de restes es van unir a la primera.

Mig batec de cor després, els dos soldats d'assalt estaven en moviment, creuant el saló en un angle agut per evitar la taula explosiva, després creuant un altre cop i aturant-se directament al davant de la porta electrificada. En Tornado havia tret el seu llança-cordill, fent malabars amb el seu BlasTech mentre intentava manipular ambdós trastos al mateix temps.

- Tira de la cadira –li va cridar la veu d’en Su-mil a l'orella -. Jo la detonaré.

En Tornado va parpellejar per la sorpresa. En Su-mil havia seguit just darrere d'ells i estava ajupit entre els dos soldats d'assalt, la seva pròpia arma sostinguda amb fermesa.

-D'acord -va dir en resposta, baixant el seu BlasTech i disparant el seu cordill. L'arpó es va enganxar, i amb les dues mans lliures va ser bufar i fer ampolles tirar d'aquesta i arrossegar-la just endavant dels nínxols ocults per franctiradors -. Endavant!

En Su-mil va disparar, i en Tornado es va estremir lleugerament mentre el tall de l'explosió li colpejava, amenaçant-lo amb fer-lo trontollar. Va donar un cop d'ull a la pantalla retrovisora​​, confirmant que l'armadura del seu cos havia protegit a Su-mil, just quan l'altra explosió el va colpejar de la direcció contrària.

- Tot net -va avisar en Sentinella -. Cobriu-me, i em posaré amb la porta.

- Afirmatiu -va respondre en Tornado, recollint novament el seu BlasTech. L'explosió de la granada havia arrencat la bandera protectora de la paret, revelant una porta còncava de metall amb una escletxa de visualització i un orifici de tret en ella. Res semblava remoure’s; aparentment la granada havia enviat prou metralla per les obertures per deixar al franctirador de dins almenys temporalment fora de servei.

No obstant això, no havien tingut tanta sort amb l'altre franctirador. En Tornado es va girar per veure un làser pesat treure el nas per l'orifici de baix, girant-se cap als intrusos de la porta.

- Situa't darrere meu! - Li va dir a Su-mil, balancejant la seva arma i disparant una ràfega a través de l'orifici de visualització.

No va passar res. El làser va seguir girant cap a ells...

I llavors, de sobte, una embogida pluja de trets va arribar des del corredor. Els eickaries que en Su-mil havia enviat al corredor per la seva seguretat estaven en moviment, apuntant al franctirador lakran a mesura que carregaven creuant el saló.

El franctirador lakran va reaccionar davant la nova amenaça exactament de la manera en què en Tornado hauria esperat d'un soldat entrenat. Abandonant el seu atac sobre els soldats d'assalt, va canviar el seu objectiu cap als eickaries que avançaven, i diversos d'ells van caure entre crits i xiscles de dolor mentre el seu làser començava a fer estralls.

Però hi havia massa, i el lakra tenia molt poc temps. Fins i tot mentre en Tornado afegia la potència de foc del seu BlasTech a la d'ells, tres dels anteriorment presoners es van obrir camí a través de la galeria de tir. Amb les esquenes premudes contra la paret a cadascun dels costats, van introduir els canons de les seves armes dins dels orificis i van disparar mitja dotzena d’andanades cadascun. Hi va haver un últim tartamudeig de l'arma del franctirador, i després la boca es va inclinar abruptament cap amunt i va caure dins.

- Sha-mees Craa shes-ayi -va pronunciar en Su-mil -. Els he elogiat pel seu valor en el teu nom -va afegir dirigint-se a Tornado -. Confio que sigui digne.

- Absolutament -li va assegurar en Tornado mentre un altre parell d’eickaries anaven cap al silenciós nínxol per franctiradors, disparant unes quantes ràfegues dins de l'orifici per assegurar-se que quedaria silenciós -. Afegeix els nostres agraïments per la seva oportuna contribució, i després digues que es dispensin i muntin guàrdia mentre que tractem d'obrir aquesta porta.

En Su-mil va pronunciar una altra ordre, i els eickaries es van dispersar obedientment per tot el saló, enderrocant cadires i taules per cobrir-se i preparant-se per al combat. Antigues rivalitats o no, va pensar en Tornado irònicament, no hi havia res com un enemic comú per unir la gent.

Va tornar la seva atenció de nou cap a la porta. En Sentinella estava agenollat ​​davant d'aquesta, el seu BlasTech a terra al seu costat, gairebé acabant de muntar els components que necessitaria per tallar el corrent de manera segura.

- Situació?

- Ja quasi -va informar en Sentinella.

En Tornado va assentir amb el cap i es va girar cap en Su-mil.

-Un altre minut... - Es va interrompre. En Su-mil estava observant detingudament la porta, els seus reflexos d'un verd molt fosc-. Què passa?

- Aquesta porta -va contestar en Su-mil lentament -. Hi ha alguna cosa que no està bé amb ella.

En Tornado va sentir un formigueig al clatell. Un soldat amb un mal pressentiment podria ser degut als nervis o l'exageració. Dos soldats amb el mateix mal pressentiment era una cosa al que valia la pena parar atenció.

- Pots identificar-ho?

- No -va dir en Su-mil, els seus reflexos adquirint un matís més fosc mentre arrufava les celles amb més força.

- Espera un segon, Sentinella -va dir en Tornado, els seus ulls movent-se metòdicament al llarg i ample de la porta. Els sensors seguien interpretant com metall sòlid carregat amb un corrent d'alt voltatge. El pany? No, això semblava estar bé.

Va mirar per tot el saló on els eickaries estaven preparant-se per a la batalla, tremendament conscient que se li escapaven preciosos segons. El Senyor de la Guerra hauria de ser o un sord o estúpid si no s'havia adonat que el seu sanctus havia estat violat, i no importava quan malament estiguessin els seus mercenaris, ell de segur buscaria la forma d'enviar a alguns d'ells a la mort per tal de combatre aquesta amenaça.

De fet, sens dubte estarien de camí. En Tornado va donar un cop d'ull enrere cap al corredor pel qual havien vingut, mig esperant-se trobar un sens fi de lakra amb armadures a punt per tirar-se’ls a sobre. Però el corredor encara estava desert, fins on podia arribar a veure.

Fins on podia arribar a veure...

Va esbufegar amb exasperació. Tan simple, i tan obvi.

- Oblida-la -va dir a Sentinella -. Aquesta no és la porta.

- Què? -Va preguntar l'altre, semblant perplex mentre alçava la mirada.

-És un esquer -va dir en Tornado, assenyalant darrere d'ell -. Posaries tu l'entrada del teu bastió just al final d'un llarg vestíbul, on els teus enemics tindrien cinquanta metres d'espai per córrer i tirar-la avall?

- O un tret clar per a una bateria de míssils -va afegir en Su-mil, els seus reflexos passant una altra vegada al taronja fosc -. Per descomptat. La veritable porta ha d'estar oculta, i apartada de qualsevol dels passadissos.

En Tornado va assentir.

- Així que anem a buscar-la.

No va prendre molt de temps. Ara que sabia el que buscava, ràpidament va descobrir les subtils esquerdes en el morter de les pedres a un parell de metres a la dreta del nínxol per franctiradors.

- Aquí -va anunciar, fent senyals als altres amb el seu BlasTech.

- Hem d’afanyar-nos -va advertir en Su-mil mentre els dos soldats d'assalt començaven a passar la pasta ràpida al voltant de la porta -. Pot haver-hi altres camins a través dels quals puguin escapar-se.

- Cap dels teus els coneix, de totes maneres -va dir en Tornado, centrant per un moment la seva atenció en els torrents d'informació que arribaven pels seus auriculars -. Encara que els hi hagués, no els servirà de res. La Companyia Aurek acaba de travessar dos passadissos i s'estan reagrupant amb Núvol i Ombra i la resta de la teva gent en aquest precís instant. Un minut més i estaran aquí.

- Creus que hauríem d’esperar-los? -Va preguntar en Sentinella.

- No -va dir en Su-mil fermament, amb els seus grans ulls brillant -. Hem arribat massa lluny. Siguem els primers a presentar-los el premi.

- Per altra banda, encara controlen les seves defenses principals des d'allà dins - li va recordar en Tornado -. Com més ràpid l’atrapem, més ràpid les desactivarem.

Trenta segons després, ja estaven preparats.

- Mantinguin-se a cobert -els va prevenir en Sentinella als eickaries, els quals s'havien agrupat davant de l'entrada oculta -. Quan això esclati, serà fort.

- I digues que ens deixin entrar primers -va agregar en Tornado a mesura que en Su-mil traduïa l'advertiment d’en Sentinella -. Encara han de comptar amb molta potència de foc esperant allà dins, i nosaltres som els únics amb armadura.

En Su-mil va donar una altra ordre.

- No et preocupis –li va dir a Tornado, tornant al bàsic -. Farem el que calgui.

- Bé -va dir en Tornado, retrocedint un pas -. Sentinella: endavant.

L'altre va prémer el detonador, i la pasta ràpida es va encendre amb la seva destructiva esplendor habitual. En Tornado va comprovar els seus sensors una última vegada, mig esperant que alguns dels lakra de dins s'haguessin escapat per alguna de les altres entrades al bastió i llançat una incursió d'última hora. Però aparentment el Senyor de la Guerra preferia mantenir a tots els seus guardaespatlles entre ell i els atacants.

La pasta ràpida va arribar al seu crescendo final, i en Tornado va albirar una sobtada xarxa d'esquerdes sota molta pressió a la roca abans que tota la porta esclatés en una rosada de grava ennegrida. Per reflex, va fer una ganyota de dolor mentre la pluja de roques el banyava...

En Tornado va ser gairebé aixecat en l'aire a mesura que els eickaries el passaven a onades. Cridant en senyal de desafiament, van carregar a través de l'obertura.

- Espereu! -Va cridar en Tornado -. Su-mil...!

Però en Su-mil ja s'havia unit a la turba general traspassant la porta.

- El nostre món! -Va exclamar per sobre la seva espatlla -. Les nostres regles!

Amb aquesta última paraula se n'havia anat, desaparegut dins del bastió i el foc d'armes pesades que ara se sentien des de l'interior. Grunyint una maledicció, en Tornado va recuperar l'equilibri i va intentar obrir-se pas a la força a través de la rereguarda de la formació d’eickaries, escoltant impotentment els sons dels trets i els crits de les víctimes.

Llavors, tan abruptament com havia començat, el tiroteig va cessar. Obrint-se pas a empentes per l'últim grup d’eickaries, en Tornado finalment va aconseguir arribar dins.

El bastió era l'escenari d'una carnisseria. Hi havia cossos d’eickaries per tot arreu, alguns encara retorçant-se, altres jaient immòbils amb el pes de la mort. Una altra dotzena encara es mantenia dempeus, diversos d'ells agafant-se dolorosament els seus torsos i membres. Estirats a terra més enllà d'ells hi havia una dotzena de cossos de lakra, els últims guardaespatlles del Senyor de la Guerra. Cap d'aquells cossos es retorçava.

I més enllà d'aquests últims, encara lluint la seva sofisticada armadura de cos sencer, hi havia el Senyor de la Guerra en persona.

Estava estirat sobre la seva esquena a terra, la seva fosca placa facial retorçada, els seus braços estesos als costats. Aturat sobre ell, amb els seus peus fixant els canells del Senyor de la Guerra a terra, el seu llança-cartutxos preparat per a l'acció, estava en Su-mil.

Però la seva arma no apuntava al Senyor de la Guerra, preparat per a rebre el cop de gràcia que l'honor eickarie demandava. En comptes d'això, apuntava al semicercle d’eickaries que tenia davant.

Els seus ulls es van girar cap en Tornado quan el soldat d'assalt va traspassar l'anell d’eickaries.

- Vaig dir-los -va dir, la seva veu panteixava, i només llavors en Tornado va observar la porció ennegrida de la seva roba sobre el seu costat esquerre -que vam fer un pacte. Tu vas alliberar a la nostra gent, jo he deixat al Senyor de la Guerra amb vida.

-Gràcies -va dir en Tornado, tocant l'interruptor del comunicador vocal mentre es posava a un costat d’en Su-mil i s'encarava cap als altres eickaries. Per sobre de la consola d'estat principal, va notar perifèricament, que podia escoltar el so apagat de trencament de circuits pesats mentre en Sentinella començava a desconnectar les defenses de la fortalesa -. Comando; aquí Set Aurek -va dir -. Hem penetrat el bastió, i apagat els remots.

- Comprès, Set Aurek -a tornar una veu cruixent -. Què hi ha del Senyor de la Guerra?

En Tornado va sentir a Su-mil desplomar-se contra el seu maluc.

- El tenim -va dir al comandant -. Gràcies als eickaries.

Següent