3
Els enormes finestrals corbats de la
sala de conferències, que es trobava a gran alçada en les restes restaurades
del Palau Imperial, donaven al més antic i concorregut dels tres espaiports que
canalitzaven el nombrós trànsit de la Ciutat Imperial.
Per raons de seguretat, les
coordenades dels descensos i els enlairaments sempre eren calculades de manera
que cap nau hagués d’acostar-se al complex administratiu reconstruït. Però tot
i així seguia sent possible contemplar les seves anades i vingudes, i
identificar -qui tingués bona vista -models familiars i fins i tot una nau
determinada. La Leia havia anat a la sala de conferències en més d'una ocasió
per veure com el Falcó Mil·lenari partia en alguna missió o per esperar
impacientment el seu retorn.
Però el que les activitats de
l’espaiport arribessin a exigir l'atenció dels que es trobaven a la sala de
conferències era una cosa que no passava moltes vegades. Només les naus més
grans, un ocasional descens d'emergència seguit per una explosió, o la
interrupció inesperada d'un llançament a plena potència podien ser escoltats a
través del transpariacer. Per això quan els panells van començar a vibrar en simpatia
amb les onades de so que queien sobre ells des de l'exterior, tant la Leia com
l’Ackbar van aixecar la vista del seu treball per esbrinar a què es podia
deure.
Van veure com una lluminosa silueta
esfèrica que tenia tres vegades la grandària d'un transport corrent descendia
cap a l’espaiport. Tres naus d'escorta molt més petites traçaven cercles al seu
voltant, com planetes movent-se al voltant d'una estrella. Les ones de
distorsió atmosfèrica brollaven de les depressions que cobrien la part inferior
del casc de la nau esfèrica.
-Em sembla que aquesta nau està
utilitzant impulsors de pols aradians sense cap mena d'amortiment -va dir
l’Ackbar-. Notable, realment notable... Fixeu-vos en com de lent i estable que
és el descens. Hauré de fer-li un cop d'ull de més a prop.
-Bé, sembla que la delegació de
Duskhan ha arribat per fi -va dir la Leia-. Suposo que els espaiports del Cúmul
de Koornacht estaran bastant allunyats dels barris residencials.
- No pensa anar a donar la
benvinguda a l'ambaixador Spaar?
-El Primer Administrador Engh ja
està allà amb un androide de protocol -va respondre la Leia.
-Ja veig -va dir l’Ackbar-. Els ha
enviat algun missatge?
-Oh, poca cosa: només que han de
comprendre que «presidenta» no és un títol honorífic -va dir la Leia-. Però
això no vol dir que estigui així perquè li tingui mania a Duskhan, per
descomptat. A partir d'ara, seré bastant grollera amb tothom. El problema és
que cada setmana arriben senzillament massa delegacions diplomàtiques...
Últimament em passava la meitat del dia esperant a les sales d'arribada. –La
Leia va arrufar la cara en una ganyota d'irritació-. Especialment quan algú
retarda la seva arribada tres vegades, i sempre a l'últim moment.
Mentre parlava, la Leia va tornar a
doblegar el triangle blau de pergamí walallà que un missatger havia col·locat
davant d'ella feia uns moments, i el va deixar a un costat.
L'acte no li va passar desapercebut
a l’Ackbar, atès que només un dels seus ulls estava dirigit cap a la finestra.
- És la carta del senador Peramis?
Leia va assentir.
- I...?
-El to general és bastant humil -va
dir la Leia.
-Excel·lent.
La Leia va tornar a assentir.
-Tant de bo tingués aquest do tan
peculiar que posseeix Behn-kihl-Nahm. Gairebé mai deixa senyals de polzes en
les goles de les seves víctimes..., de les persones a les que persuadeix.
-Haurà d’esbrinar on compra els seus
guants -va dir l’Ackbar. El transport duskhanià ja s'havia posat sobre la
pista, i les naus d'escorta estaven desapareixent una darrere l'altra en un
hangar de la part superior de l'esfera-. Té programada alguna reunió amb en Nil
Spaar?
-Ens veurem d'aquí a deu dies.
- Tant de temps? Hauria de permetre
que el Primer Administrador s'ocupés d'alguns dels mons menys importants del
seu programa d'activitats. I no em refereixo merament a rebre les seves
delegacions, sinó a tot el procés d'admissió.
- Per deixar clar des del primer
moment que van a ser membres de segona classe de la Nova República? No em
sembla que sigui molt bona idea.
-Hi ha d'haver alguna manera de
transferir a altres persones una part del pes que porta sobre les espatlles.
-Acceptaré suggeriments -va dir la
Leia-. Però en Nil Spaar va sol·licitar el retard. Mai ha estat a Coruscant. Va
dir que volia explorar una mica el planeta abans que les negociacions ocupessin
tot el seu temps.
-Comprenc -va dir l’Ackbar-. Potser
el missatge vingui d'ell.
-No estic segura -va dir la Leia. Va
allargar la mà i va agafar un quadern de dades, lliscant-lo cap a ella per
sobre del tauler de la taula-. Bé, almirall... I ara que ja està en condicions
d'operar, què farem amb la Cinquena Flota?
-Respondre a aquesta pregunta
resultarà una mica més complicat del que m'havia imaginat en un principi -va
admetre l’Ackbar-. Tig Peramis ens ha demostrat el que podem esperar que passi
si existeix encara que sigui la més mínima aparença que anem a emprar la
diplomàcia de les canoneres.
La Leia va arrufar les celles.
-No vull que tinguem por d'ensenyar
la bandera, sempre que això pugui ajudar a què acabin prevalent els punts de
vista més racionals.
-Doncs llavors m'agradaria enviar la
Cinquena Flota a la Setena Zona de Seguretat -va dir l’Ackbar-. Sé de diversos
mons que acollirien amb entusiasme encara que només fos una curta visita d'una
nau de la Nova República. I se m'ocorren almenys cinc agulles al mapa dels
problemes on un govern legalment establert ha demanat la nostra ajuda, i en
tots els casos es tracta d'assumptes de tal naturalesa que ni tan sols el
senador Peramis pot protestar si intervenim.
-Doni’m un exemple.
-Aquest matí acaba de produir-se un
de nou -va dir l’Ackbar, ajuntant les mans sobre la taula-. El Comte Just i
Legítim de Qalita U demana ajuda per enfrontar-se a les incursions d'uns
pirates. Han atacat sis naus en només un mes, i a quatre d'elles amb èxit. Els
sindicats de càrrega estan amenaçant amb interrompre els seus enviaments de
subministraments al planeta.
-Bé. Molt bé! Comenceu a treballar i
organitzi un itinerari de patrulla per la Cinquena Flota -va dir la Leia-.
Assegureu-vos que inclou una bona dosi d'invitacions a prendre el te i rescats
de nens perduts. Si hi ha algú més en la Setena Zona de Seguretat que pensi com
el senador Peramis, vull que els seus temors siguin dissipats d'una vegada per
totes.
-Puc tenir preparat un itinerari
abans que es faci fosc.
Van seguir parlant durant diversos
minuts més, i van discutir el desplegament de la resta de les forces espacials
de la Nova República. La Segona Flota era la que portava més temps patrullant
sense permisos i sense haver pogut comptar amb els serveis d'una drassana,
mentre que la Primera Flota havia passat gairebé tot aquest temps gaudint dels
avantatges que suposava actuar com a força defensiva de Coruscant. Després
d'haver escoltat les recomanacions de l’Ackbar, la Leia va accedir a ordenar el
retorn de la Segona Flota i l'enviament de la Primera perquè la substituís al
llarg de les vitals rutes de patrulla per la frontera que les tripulacions
coneixien amb el nom de Carreró del Tro.
-Hauria d'haver-ho fet abans -va dir
l’Ackbar-, però disposàvem de molt poques peces a moure pel tauler. Fins ara
m'he limitat a establir un torn de rotació entre els navilis perquè poguessin
tornar a les drassanes, per por que algun enemic pogués aprofitar la seva
absència. Però si mantenim a la Cinquena Flota a Coruscant durant uns dies més,
llavors podrem dur a terme l'intercanvi sense que ni la capital ni la frontera
quedin desprotegides.
- Creu que segueix havent-hi un
enemic a l'aguait allà fora? -Va preguntar la Leia-. Em refereixo a algú que
disposi tant dels mitjans com de l'atreviment necessaris per enfrontar-se a la
totalitat de la Nova República, naturalment... La veritat és que últimament em
sento molt més preocupada per la nostra estabilitat que per la nostra
seguretat.
-Vostè pot permetre’s aquest luxe,
però jo no -va replicar l’Ackbar-. I recordi que la almirall Daala no ha mort,
i que pot disposar de tots els recursos de centenars, potser milers, de mons
del Nucli per emprar-los com vulgui. La Daala s'anirà tornant més i més forta a
mesura que transcorri el temps, i potser tingui espies a la Ciutat Imperial.
El comunicador de la Leia va emetre
un suau xiulet en aquest moment.
- Leia? -Era Tolik Yar-. Et
necessiten al Senat. Hi ha un problema amb la sol·licitud d'ingrés de Y'taa.
La Leia es va posar dreta.
-Vaig cap allà -va dir, i es va
girar cap a l’Ackbar-. Podem ocupar-nos de la resta d'assumptes pendents
aquesta tarda, quan tingui un itinerari preparat per sotmetre-ho a la meva
aprovació. -Després va somriure-. Potser descobreixi que una part de la
informació que necessita es pot obtenir a Port de l'Est.
-Estic gairebé segur -va respondre
l’Ackbar amb solemne serietat.
La guàrdia personal de la Leia es va
col·locar darrere d'ella tot just sortir de la sala i la va seguir. La guàrdia
era canviada quatre vegades al dia, però això no semblava afectar el seu
aspecte general: els seus dos protectors sempre eren alts i robusts, i sempre
es mantenien en un continu estat d'alerta silenciosa. La Leia s'havia inventat
un parell de sobrenoms per als seus guàrdies, i sempre pensava en ells com el
Rastrejador i el Tirador.
El primer carregava amb una motxilla
plena de sensors químics i electrònics connectats al seu cap. La seva missió
consistia a assegurar-se que cap bomba, verí, agent patogen, radiació o
microandroide pogués fer mal a la Leia. La precedia girant les cantonades i
creuant les portes, i entrant en un espai tancat.
El segon portava armadura de combat
i un escut personal, i empunyava un rifle desintegrador SoroSuub alimentat per
un generador de motxilla. Atès que la Leia es negava a usar un escut personal,
el treball del segon guàrdia consistia a interposar-se entre ella i qualsevol
intent d'assassinat per servir d'escut i eliminar als seus atacants.
En Han havia aconseguit que el cap
de seguretat ordenés la protecció, i després havia parlat amb la Leia i li
havia arrencat la promesa que l'acceptaria.
Però la Leia mai havia aconseguit
acostumar-se a la presència dels guàrdies, que anava semblant cada vegada més
innecessària. I, paradoxalment, havia descobert que la presència dels seus
guàrdies personals no feia que se sentís més segura sinó justament tot el
contrari, ja que eren un recordatori constant que algú podia voler
assassinar-la.
Com a conseqüència de tot això, la
Leia havia après a fer veure que no hi eren fins i tot quan compartien un
ascensor, la cabina d'un lliscador o una vorera mòbil amb ella. No volia
arribar a saber els seus veritables noms o mantenir el més mínim tracte amistós
amb ells: la seva promesa no arribava tan lluny, i la Leia volia que els seus guàrdies
no passessin de ser un parell de mobles.
L'únic moment en què es donava per
assabentada de la seva presència era quan el Rastrejador donava l'alarma amb un
gest i sense obrir la boca. Llavors la Leia permetia que el Tirador la guiés
fins a qualsevol refugi que hagués triat en aquell moment, i esperava allà fins
que el Rastrejador s'havia convençut que no hi havia cap amenaça. Això passava
amb la freqüència suficient perquè ja no la sobresaltés, però no era un
esdeveniment prou estrany perquè la Leia pogués considerar-ho com una simple
molèstia.
Així i tot, la Leia mai s'havia
imaginat que passaria quan estava caminant pel Passadís Commemoratiu, just
davant dels murs de la cambra del Senat.
En un moment donat estava passant
ràpidament al costat de l’holograma del conjunt estatuari dels herois de la
Rebel·lió, amb els plecs de la túnica ondulant al seu voltant i la ment
funcionant a tota velocitat en un vertiginós repàs de tot el que sabia sobre
Y'taa. Llavors, en una fracció de segon, el Rastrejador va aixecar bruscament
les mans i el Tirador va empènyer a la Leia cap a un costat per ficar-la en un
dels nínxols del passadís, allà on la columna que s'alçava entre aquell buit i
el següent oferia una petita protecció.
El pols de la Leia es va desbocar de
sobte, i els seus pensaments es van desbocar amb ell. Una por irracional va
portar a la seva ment el record de Tig Peramis, amb el rostre lívid d'ira i
veient com la filla d’en Vader en comptes de com una descendent de la família
reial d'Alderaan. Estaria Peramis prou enfurismat com per matar-la? Haurien
enganyat a Tolik Yar perquè la traís? Què horrible era que l’obliguessin a
tenir por precisament allà, al llindar del símbol de llibertat més famós de
tota la Nova República, la primera estructura que havia estat reconstruïda
després que les diferents faccions imperials haguessin convertit la Ciutat
Imperial en un camp de batalla.
I un instant després, tot va acabar,
tan sobtadament com havia començat.
-Tot va fora -va dir el Tirador amb
la seva veu impassible i totalment buida d'emocions, fent-se a una banda per
permetre que la Leia pogués sortir del nínxol.
La Leia es va afanyar a seguir el
Rastrejador i, amb les celles amenaçadorament arrufades, va preguntar què havia
causat l'alarma.
-He detectat un nou camp d'energia a
l'entrada de la Sala del Senat -va dir el Rastrejador, assenyalant amb un dit-.
S'ha activat apropant-nos a ella.
La Leia, encara amb les celles
arrufades, va donar uns quants passos més pel passadís i després es va quedar
immòbil..., i no va poder contenir el riure. Algú havia penjat un enorme
cartell hologràfic sobre dels panells recoberts de talles i motllures de la
doble porta de la cambra del Senat. Per si sol el seu aspecte ja n'hi havia
prou per deixar molt clar que el cartell estava bastant fora de lloc allà, la
Leia va pensar que hagués hagut d'estar en una fàbrica, a sobre de l'entrada a
les naus de muntatge, i el que es llegia en ell reforçava aquesta impressió
inicial. La Leia va llegir el text:
882 DIES SENSE UN SOL TRET RECORDA QUE
LA PAU ÉS COSA DE TOTS
La Leia, amb els llavis corbats en
un somriure prou gran perquè il·luminés els seus ulls, va tornar el cap a un
costat i a un altre a la recerca dels autors de la broma.
- D'acord, Confesseu! -Va cridar-.
Qui és el responsable d'això?
Tolik Yar, molt satisfet de si
mateix, va emergir de l'ombra d'una columna a l'esquerra de la Leia i la va
obsequiar amb un radiant somriure ple de dents.
-Si funciona amb els dits trencats,
els bonys al cap i les petites cremades, per què no funcionarà per temes molt
més seriosos?
-M'agrada -va confessar la Leia-.
Però... Bé, potser és una miqueta massa aparatós, no? Behn-kihl-Nahm t'obligarà
a treure’l. Dirà que va en contra de la solemne dignitat del Senat.
-Behn-kihl-Nahm ha col·laborat
activament en la seva instal·lació -va dir en Tolik Yar-. I pel que fa a la
solemne dignitat del Senat... Bé, qualsevol senador a qui li preocupi més això
que els resultats, necessita que algú li recordi urgentment per què som aquí.
No estàs d'acord amb mi?
-Ets una joia, Tolik Yar -va dir la
Leia, sorprenent-lo amb una abraçada. Després va girar i va tornar a contemplar
l’holocartell -. Estic d'acord. I crec que quan aquests números arribin al
miler hauríem de celebrar-ho amb una petita festa.
-Faré córrer la veu. Mentrestant,
bones notícies: el problema amb la delegació de Y'taa s'ha resolt
inesperadament. Et demano disculpes per haver interromput la teva jornada
laboral.
En Tolik Yar es va inclinar davant
la Leia i va retrocedir.
- Fora de la meva vista! -Va dir la
Leia.
Però no va deixar de somriure fins
que hi va haver tornat a seure darrere del seu escriptori.
El director de la drassana estava
somrient d'orella a orella mentre acompanyava en Han Solo i en Chewbacca a
l'interior de l'hangar en què un lluent Falcó Mil·lenari reposava sobre els
seus suports de descens.
-Estic segur que quedaran molt
satisfets -va dir, refregant-se les mans-. Només he permès que fos tocada pels
meus millors mecànics.
-Res d'androides -va dir en Han en
un to d'advertència mentre examinava l'exterior de la nau-. Espero que no hagi
utilitzat cap androide. Els androides són incapaços d'entendre les subtileses
de l'enginyeria creativa.
-Res d'androides -va dir el director
de la drassana, apressant-se a tranquil·litzar-lo -. Tot s'ha fet a mà..., i
aquesta és la raó per la qual hem trigat tant a reconstruir la nau,
naturalment. El cap de mecànics solia ocupar-se dels vaixells de càrrega
corellians quan era a Toprawa. Estic parlant de vaixells de càrrega que no
havien estat alterats des que van sortir de la fàbrica, naturalment, res
semblant al que té vostè... Però almenys coneix el model prou bé com per poder
detectar les modificacions que s'han introduït en ell.
Chewbacca es va aturar sota d'una de
les dues pues davanteres de la nau i va alçar la mirada cap a les planxes
eriçades d'equip. El wookiee va assenyalar un dels emissors del camp deflector
de proa, i després va tornar el cap cap en Han i va deixar anar un udol
gemegós.
- Què passa? -Va preguntar el
director de la drassana, i la seva mirada es va posar ràpidament en el punt que
havia provocat la preocupació del wookiee-. Oh, sí, hem realineat tots els
emissors. Estaven produint nòduls d'interferència a babord i estribord, i això
feia que la nau fos vulnerable a un atac lateral.
-Em va prometre que no canviaria res
-va dir en Han en un to sobtadament amenaçador.
-Li vaig prometre que deixaríem la
seva nau en les millors condicions possibles, i això és el que hem fet -va
replicar el director de la drassana, precedint-los cap a la rampa d'abordatge
-. El primer que vam fer va ser desmuntar tota la nau fins a posar al descobert
l'estructura bàsica, i després vam desmuntar l'estructura... Tenim gravacions
hologràfiques del procés, i hauria de veure com de tortes que estaven algunes
quadernes i biguetes. Estructuralment parlant, ara el Falcó Mil·lenari té un
quinze per cent de peces noves.
En Han va passar de llarg per davant
de la rampa d'abordatge i va seguir movent-se en un lent cercle al voltant de
la nau, com si estigués fent una última comprovació abans d'enlairar-se.
-Sí, bé, la veritat és que ha rebut
uns quants cops... Però tot i així, el Falcó mai m'ha deixat tirat en els
moments decisius.
En Chewbacca va deixar anar un
desafiador grunyit gutural per indicar que estava totalment d'acord amb en Han.
El director de la drassana va baixar
per la rampa amb el nas arrufat i es va aturar darrere d'ells.
-Bé, tenint en compte el que vam
descobrir sota el panell d'accés quan el vam obrir, això és un petit miracle.
Després d'haver vist com estava allò, li confesso que no entenc com aconseguia
reparar els sistemes si es produïa alguna avaria. Quan reconstruïm una nau, ens
assegurem que tots els cables estiguin adequadament identificats i reunits en
els feixos corresponents i que tots els mecanismes quedin protegits de les
vibracions i les sacsejades, i a més vam posar preses de terra i escuts
antiradiacions en tot el cablejat elèctric, i...
-Ah, ja veig que he comès un greu
error deixant que actués pel seu compte -va dir en Han-. Probablement han
aconseguit afegir un parell de tones a...
-La seva nau pesa tres-cents quilos
menys que abans.
-Ho hauria fet tot jo mateix, ja
sap, però ara senzillament no tinc temps de res.
En Chewie va emetre un grunyit molt
expressiu.
-Sí, i jo tampoc hagués pogut
suportar veure-la convertida en un munt de peces soltes -va convenir en Han-.
No volia veure les mans d'una altra persona ficades en els seus budells. Com
més lluny puguis estar de les autòpsies i de les reconstruccions, tant millor
per a tu. -Va fer una pausa, i va alçar la mirada cap a la matriu impulsora-.
Escolti, això d'aquí és un augmentador de Sistemes Seinar?
-Ho és.
-Bé, que em... -L'expressió d’en Han
es va suavitzar i la sorpresa es va apoderar de les seves faccions-. Vam estar
intentant aconseguir-ne un en el mercat negre durant una pila d'anys. Recordes,
Chewie? Però cada vegada que algú ens donava un alè, després ens trobàvem que
es tractava d'un munt de ferralla pre-imperial, o d'un trasto inservible extret
de les restes d'un caça TIE al qual li havien tapat les cremades amb pintura.
Com se les ha arreglat per...?
El director de la drassana va
somriure.
-No m'ho pregunti, general.
En Chewbacca va badallar un
comentari gairebé inaudible, i els llavis d'en Han es van corbar en un somriure
tort.
-Sí, suposo que el fet de portar
galons té uns quants avantatges. -Després es va tornar cap al director de la
drassana i el va mirar fixament mentre inclinava el cap a un costat-. Hi ha
alguna sorpresa més?
-Unes quantes -va respondre el
director de la drassana, adoptant el paper de guia turístic-. Hem substituït
els mòduls d'escapament d'emergència que havien perdut per altres de nous.
També hem tret el vell generador del raig tractor i l’hem substituït per un
Mark Set, i hem instal·lat un motivador d’hiperimpulsió de la Sèrie Quatre Zero
Un per...
-Santa mare dels meteors.
-Hem substituït les lents de tots
els sensors. També hem construït un regulador de bateries YT-1300 partint de
zero a partir dels plànols corellians...
-Això probablement ha estat un error.
-Hem canviat la moqueta dels
compartiments i les cabines. Hem reparat el pestell del mòdul d'emmagatzematge
del Nombre Dos que sempre s'estava embussant. Hem posat una pastilla
condicionadora nova en el sistema de ventilació del cubicle sanitari. -Va somriure-.
Li ve de gust anar a fer una volta?
En Chewbacca va votar aixecant una
mà peluda.
-Sí, tots aquests anys d'història
han desaparegut... Sense els cruixits i les sacsejades, ja mai tornarà a ser el
vell Falcó de sempre -va dir en Han.
-No, no ho serà -va dir el director
de la drassana-. Serà un vint per cent més ràpid, un deu per cent més eficient
i un cent per cent més fiable.
-I suposo que hauran deixat les
claus posades en el panell d'encès, no?
El director de la drassana va
assentir.
-El sistema de seguretat ha estat
reiniciat i està esperant les seves ordres. Ara l'únic que ha de fer és
introduir els nous codis d'autorització.
En Han va mirar a Chewbacca.
-Crec que la Leia podrà sobreviure
una estoneta més sense nosaltres. Anem a veure què tal es porta el Falcó.
-Que es diverteixin -va dir el
director de la drassana, amb el seu somriure de satisfacció brillant novament a
màxima potència-. Ja tenen permís per entrar en òrbita.
En Han i en Chewbacca van agitar les
seves targetes d'identificació davant dels sensors i van entrar al recinte de
la residència presidencial, caminant a grans gambades i amb tota la seva
atenció concentrada en el moment culminant d'una entusiàstica discussió.
-Ho sé, ho sé: tot funciona d'allò
més bé -va dir en Han-. I també sé que nosaltres no podríem haver-la deixat en
tan bones condicions ni que haguéssim invertit un any sencer de caps de setmana
en ella. I què? Odio la perfecció.
En Chewbacca va bellugar el cap i va
emetre un llarg i gemegant udol que expressava tota la frustració que estava
sentint.
- A què ve això que no estic sent
raonable? Com pots dir això? -Va preguntar en Han, alçant les mans en un
aparatós gest de disgust-. És que no et vas adonar? No sé, potser et vas passar
tot el descens amb les orelles tapades i per això no t'has assabentat de res...
En Chewbacca va tirar el cap cap
enrere i va respondre amb un sec grunyit.
-Exacte. Tot just no va fer cap
soroll. Tan lluent i perfecta com una bota nova, eh? -Va dir en Han,
detenint-se i girant-se cap el seu amic-. Escolta, noi, odio les botes noves.
M'agrada que les meves botes estiguin plenes d'esgarrapades i senyals, i
haver-les desgastat prou com perquè estiguin a punt de trencar-se, perquè així
els meus dits tenen espai per moure’s i els meus talons poden girar amb més
llibertat. Tots aquests sorolls que han fet desaparèixer, per exemple... Bé,
doncs aquests sorolls em permetien saber quan estava forçant els sistemes. Com
sabré si ens han donat de ple o no quan tornem a ficar-nos en embolics?
En Chewbacca va bellugar el cap i va
deixar escapar un perllongat grunyit de disgust.
-Pensava que tu ho entendries -va
dir en Han amb veu queixosa -. Chewie, han canviat els coixins de les lliteres
d'acceleració! -Va exclamar, cada vegada més indignat-. És que no poden entendre
per què la gent té mobles vells a casa? Aquesta nau no és el meu Falcó. Tinc la
sensació d'estar volant a la nau d'una altra persona. Escolta, et juro que
estic pensant a dedicar un dia sencer a anar d'un costat a un altre del Falcó
amb una clau hidràulica i començar a afluixar coses...
En Chewbacca havia deixat
d'escoltar-lo en algun moment del discurs. El wookiee es va aixecar i va
decantar el cap mentre atenia un so que semblava venir de lluny. Chewbacca va
acabar agafant al Han per l'espatlla i el va sacsejar suaument per
interrompre’l.
-Arrorrr... -Va dir el wookiee en un
to de reprimenda.
- Què? -Va exclamar en Han,
retorçant-se per tornar la mirada cap als jardins-. No l'havia sentit.
Van anar corrent pel camí fins al
lloc del que havia arribat la veu de la Leia. La van trobar al pati de darrere,
asseguda sobre l'herba amb un quadern de dades sobre de la seva falda. Els tres
nens estaven estirats sobre l'herba al costat d'ella i jeien immòbils l'un al
costat de l'altre, amb els ulls tancats o mirant cap amunt sense que semblessin
veure res.
-Pensava que tornaríeu més aviat -va
dir la Leia, amb una ombra d'impaciència en la veu-. He hagut de retardar una
entrevista amb el senador Noimm.
En Han va baixar els ulls,
sentint-se una mica avergonyit.
-Ho sento, amor -va dir, asseient-se
al costat de la Leia i allargant el braç per agafar-li la mà -. Hi ha hagut
alguns problemes en la drassana.
-I aposto a què tu vas causar la
majoria d'ells -va dir la Leia, inclinant-se sobre en Han per fer-li un petó a
la galta-. No és així, Chewie?
El wookiee de pelatge color bronze
va desviar la mirada, va canviar el pes del seu cos d'un peu a un altre i es va
gratar el cap, no sabent què havia de respondre.
-No et preocupis, Chewie -va dir en
Han-. Seré el meu propi espieta, i així no hauràs de delatar-me. -Després va
dirigir una inclinació de cap als nens, que no s'havien mogut i no havien
produït el més mínim so des que ells dos havien aparegut-. Què els has fet,
matar-los?
Les seves paraules van fer que la
Jaina deixés anar una rialleta, amb el que va espatllar l'efecte general.
-És un exercici -va dir la Leia.
- I per a què serveix? Vols saber
qui aguanta més temps levitant?
-Mossega't la llengua -va replicar
la Leia en un to bastant sec-. Estan aprenent a percebre com la Força flueix a
través de l'herba i de cada planta sense interferir amb el seu flux. És una de
les disciplines Jedi que t'ensenyen a moure't sense deixar cap rastre.
En Chewbacca va grunyir.
-Ei, Chewie, jo no tinc res a veure
amb tot això -va dir en Han, estirat sobre l'herba-. La millor arma
disciplinària que conec és la frase «Espera que la teva mare torni a casa».
La Leia va somriure i li va enfonsar
l'índex a les costelles.
-A vegades tinc la sensació que no
em conec prou bé a mi mateixa com per ser la seva mestra -va dir amb un
sospir-, però he de fer tot el que pugui. D'acord, nens -va afegir, aixecant la
veu -, ja n'hi ha prou.
En Jacen, la Jaina i l’Ànakin es van
anar incorporant un darrere l'altre. En Jacen va arrencar una tija d'herba del
sòl i va començar a tractar de xiular a través d'ella, amb el que va aconseguir
guanyar-se una mirada assassina de la seva germana, a la qual va acompanyar una
expressió de sorpresa dolguda del seu germà menor.
-Digueu-me què heu après gràcies a
l'exercici -va dir la Leia.
La Jaina mirar als seus pares.
-A l'herba no li importa que caminem
sobre ella, però ho nota.
-Tot el que és viu pot sentir el que
li passa -va dir la Leia-. És una veritat de gran importància que heu de
recordar. Ànakin? Jacen? Bé, quines han estat les vostres experiències?
L’Ànakin va entrellaçar els dits darrere del
seu coll perquè li servissin de coixí.
-No sé si realment ho he sentit o si
ha estat cosa de la meva imaginació.
-Va, explica'ns.
-Bé... Estava mirant els núvols. I llavors
em va semblar que podia sentir com l'herba també els mirava. Era com si
estigués preguntant-se si anava a ploure.
-Estic segura que l'herba és
conscient del temps que fa -va dir la Leia-. Però el fet de preguntar-s’hi és
una benedicció que només ha estat atorgada als éssers conscients.
-O una maledicció -va dir en Han.
-Doncs jo he descobert que l'herba
opina que la Jaina fa pudor -va dir en Jacen amb un somriure maliciós,
propinant una empenta a la seva germana bessona i rodant sobre si mateix per allunyar-se
d’ella-. Poder-nos anar a la piscina, mare?
-D'acord -va dir la Leia, acceptant
que l'exercici havia acabat.
Tres cossets es van aixecar de
l'herba i van córrer veloçment cap al pati i la piscina de vòrtexs.
-Puc anar a vigilar-los -va dir en Han,
començant a incorporar-se.
-Queda't. No els passarà res -va dir
la Leia, protegint els ulls amb una mà-. Vist des d'aquí baix sembles encara
més alt que de costum, Chewie. Espero que la teva companya sigui més gran que
jo. Permetre que altres mans toquessin el teu estimat trasto espacial ha estat
tan dur per a tu com per al meu estimat marit, o ho has suportat millor?
En Chewbacca es va agotzonar sobre
l'herba, asseient-se damunt dels seus talons amb un gràcil equilibri que va
recordar-li al Han que el seu amic procedia d'un planeta arbori. El wookiee va
alçar el rostre cap al cel i va deixar anar un grunyit ple d'orgull.
-Oh, està bé, perfecte, fantàstic
-va dir en Han-. Tu ets el tipus pràctic, i jo sóc el que sempre s'està
enfadant per qualsevol ximpleria insignificant. Això és difamació pura i dura,
i de la classe més vil.
-No et preocupis, estimat -va dir la
Leia, donant-li copets a la mà-. Mai permetré que el que pugui dir en Chewie
canviï el que sento per tu.
El primer grunyit del wookiee va ser
una rèplica, i el segon una pregunta.
-Per descomptat que pots parlar -va
dir la Leia-. Endavant, Chewie.
En Chewbacca va moure el cap d'un
costat a un altre amb una fluïda ondulació del seu coll mentre deixava escapar
un llarg i molt ben modulat grunyit. Abans que el so s'hagués esvaït, en Han ja
s'havia incorporat i estava mirant fixament Chewbacca.
- Vols tornar a casa teva? -Va
preguntar-. Vols marxar?
-Doncs naturalment que sí -va dir la
Leia, mirant a Chewbacca-. Tens la teva pròpia família, la teva companya i el
teu fill... Les teves responsabilitats envers ells són tan importants com les
obligacions cap a nosaltres que vas decidir assumir. Digues-li, Han.
- Eh? Escolta, i qui m’ajudarà a
aconseguir que el Falcó funcioni tan malament com abans?
Leia li va clavar un cop de colze a
les costelles.
- Ai!
-Fes un altre intent, estimat -va
dir la Leia.
-Bé, vell amic, suposo que fa molt
temps que estàs lluny de casa -va dir en Han amb expressió compungida-. Si no
tornes allà aviat i passes més temps prop de l'arbre de la llar, la teva
família no et reconeixerà.
El cap d’en Chewbacca va pujar i
baixar en un vigorós assentiment mentre responia.
-I tant que ho entenem -va dir la
Leia-. Has estat aquí cuidant dels nostres fills en comptes d'estar a Kashyyyk
cuidant de la teva família. Sí, crec que realment hauries d'estar-hi quan
Lumpawaroo celebri la majoria d'edat... Insistim que hi vagis. Lamento
moltíssim que hàgim estat tan egoistes.
El wookiee va respondre amb un gruny
vacil·lant que no resultava gens propi d'ell.
-Tot anirà estupendament, Chewie -va
dir la Leia-. Els nois estan fora de perill aquí, i els nostres plans immediats
no inclouen cap recorregut per la galàxia. I en Luke està a Coruscant...
-Leia...
-... i ens donarà una mà amb els
nois. No, t'asseguro que no tens per què preocupar-te. Hauries d’anar-hi tot
just hagis pogut fer l'equipatge. Digues-li, Han.
En Han va assentir.
-La Leia té raó, vell amic. És el
moment ideal perquè te’n vagis. Tot està molt tranquil. Et trobarem a faltar,
però ja portes massa temps fent guàrdia al pont.
Els subtils moviments que van agitar
els seus músculs per sota del pelatge del wookiee van indicar l'alleujament i
la gratitud que sentia Chewbacca.
- Rrargrarg? -Va preguntar,
inclinant el cap cap a un costat.
-Dispara, vell amic -va respondre en
Han, somrient afablement. Però el seu rostre va empal·lidir i els seus ulls es
van sortir de les òrbites quant en Chewbacca va demanar el seu segon favor-.
Oh, no... Oh, no. No pots demanar-me això. Acabo de recuperar-lo després de
cent seixanta-set dies sense veure’l.
El grunyit de rèplica d’en Chewbacca
va ser tan tens com despectiu.
-M'és igual el que hagi pogut dir
abans sobre les botes noves i quant les odio -va contestar en Han-. Veure els
peus d'una altra persona ficats en les meves botes seria encara més horrible.
L'amistat té els seus límits.
- De què esteu parlant? -Va voler
saber la Leia.
-Oh, de res important... En Chewie
està intentant utilitzar les meves pròpies paraules per tendir-me un parany.
Potser ho digués, d'acord, però tinc dret a canviar de parer.
En Chewbacca va deixar escapar un
grunyit d'irritació, i després es va aixecar i va començar a girar sobre els
seus talons per marxar.
-No et moguis, Chewie -va dir la
Leia, emprant un to que no admetia rèplica-. Apa, Han... Hauries de prestar-li
el Falcó.
-Bé, doncs no vull prestar-li -va
dir en Han, aixecant-se i començant a passejar nerviosament d'un costat a un
altre-. No vull que aquesta nau vagi donant tombs per l'hiperespai sense mi.
Vull que estigui en un lloc on sàpiga que el pitjor que li pot passar és que
algun mecànic massa entusiasta aparegui de sobte amb una clau hidràulica a la
mà i es dediqui a ajustar tots els connectors fins a deixar-los impecables. I
ja saps com piloten els wookiees... Chewbacca faria el trajecte d'anada i
tornada amb els indicadors de tots els sistemes clavats a la zona de perill.
La Leia va moure el cap.
-I tu et preguntes per què en Jacen
ens crea tants problemes.
-Arrarraroerrr -va grunyir
gemegosament en Chewbacca, girant-se cap a la Leia.
- Has sentit això? -Va preguntar la
Leia-. Han, estimat... Quants anys de la seva vida li has robat a Chewie? Quant
de temps fa que no li permets tornar a Kashyyyk?
- Jo? Escolta, jo no he fet res. És
aquest condemnat deute de vida wookiee que mai he aconseguit entendre massa bé,
i m'encantarà poder alliberar-me d'ell encara que només sigui durant una
temporada.
-El mínim que pots fer per ell és
permetre que torni com un heroi, a bord de la nau que us ha fet famosos als
dos. Pensa en el que això podria significar per al fill d’en Chewie i per la
seva companya... Saber que en Chewie estava fent alguna cosa important i veure
els honors que ha guanyat amb això potser serviria perquè li perdonessin la
seva absència amb més facilitat.
-Suposo que sí -va dir en Han, no
molt convençut.
-I és el teu amic. No voldràs que
cregui que estaves disposat a prestar-li el Falcó Mil·lenari a Lando, i que en
canvi ara...
En Han la va interrompre bellugant
un dit en un gest d'advertència.
-Això és diferent. Estàvem en
guerra. I segueix sense agradar-me.
-... no vols prestar-lo a ell. No
voldràs que cregui que estaves disposat a perdre el Falcó en una partida de
sàbacc amb Lando, i que en canvi ara...
-D'acord, però això no té res a
veure amb...
-... no vols prestar-lo a Chewbacca
perquè torni a la seva llar. Suposo que no voldràs ferir els seus sentiments
d'una manera tan cruel i despietada, oi, Han?
En Han es va sostenir el cap entre
les mans com si estigués intentant eliminar una migranya amb un desesperat
massatge, i la seva mirada va anar de la Leia a Chewbacca i va tornar novament
a la Leia. Després va aclucar els ulls, va arrufar les celles, es va rosegar el
llavi inferior i va moure el cap. La seva boca es va moure sense emetre cap so,
i va acabar produint el que potser fos un «No és just» pronunciat en un to que
fregava la desesperació.
- Com dius? -Va preguntar la Leia-.
Què has dit?
En Han va escurar la gola per
aclarir-se-la i després va alçar el cap i va mirar a Chewbacca.
-He dit que suposo que si necessitem
que ens portin a algun lloc mentre estàs fora, probablement o la presidenta o
la princesa podran ajudar-nos.
En Chewbacca va expressar el seu
delit amb un potent rugit i es va llançar sobre en Han per envoltar-lo amb els
seus peluts braços.
- Però serà millor que el cuidis bé!
-Es va apressar a afegir en Han, removent-se nerviosament sota l'aclaparadora
abraçada del wookiee-. Vull recuperar-lo sense una sola esgarrapada, m'has
entès? Ni una sola esgarrapada, d'acord? I omple els dipòsits abans de sortir de
Kashyyyk. No penso córrer amb les despeses de les teves visites conjugals.
Com a única resposta, en Chewbacca
es va limitar a regirar-li els cabells mentre l’obsequiava amb un enorme
somriure ple de dents.
Quan en Chewbacca es va haver
marxat, la Leia va embolicar al Han en una abraçada molt més delicada i
agradable.
-Estic orgullosa de tu -va dir-. Mai
ens ho dirà, però segueix sentint terribles remordiments de consciència pel que
va passar quan van segrestar als nois.
En Han no necessitava preguntar a la
Leia com s'havia assabentat del dolor secret d’en Chewbacca.
-Ell no va tenir la culpa que els
segrestessin.
-Mai el convenceràs d'això. Se sent
culpable per haver-nos fallat, i a més se sent culpable per haver descuidat als
seus. Necessita tornar a casa per recuperar la confiança en si mateix. –La Leia
es va inclinar cap enrere, va alçar la mirada cap al seu marit i li va
somriure-. I pel que he sentit comentar, tenir cura d'un petit wookiee és un
bon exercici de preescalfament per aprendre a tenir cura de tres nens Jedi.
-Potser hauria d'anar amb ell.
-No hi ha cap necessitat que ho
facis -va dir la Leia, i li va fer un petó.
-Bé, d'acord -va murmurar en Han-.
Però et diré una cosa: espero que en Luke sigui capaç d'ensenyar als nens què
han de fer per volar agitant els braços, perquè t'asseguro que mentre jo
visqui, en Jacen mai tindrà accés als codis del Falcó.
- Per què? Per ventura tu no vas
començar a pilotar qualsevol cosa que pogués volar tan aviat com vas poder
fer-ho?
-I tant que sí -va replicar en Han
amb indignació-. Per què creus que estic tan preocupat?
El despatx particular de l'almirall
Drayson estava envoltat per cinc perímetres de seguretat i es trobava amagat
darrere d'un teló d'informacions acuradament deformades i negatives d'alta plausibilitat.
El departament que dirigia no tenia
cap nom conegut públicament. El nom privat “Alfa Blau” era conegut únicament
per la dotzena d'alts oficials que gaudien del nivell d'accés més elevat, i no
apareixia en cap de les bases de dades del govern o del comandament militar.
Els homes i dones que Drayson tenia sota el seu comandament no portaven cap
targeta d'identificació d'Alfa Blau i no passaven per sota de cap insígnia
d'Alfa Blava quan anaven a treballar. Lluïen la insígnia d'un gran nombre d'unitats
o, com el mateix Drayson, no portaven cap insígnia i, oficialment, cobraven el
seu sou en concepte de contramestres, sergents d'artilleria, mecànics de
sistemes iònics i funcionaris civils.
Atès tot aquest context, en Drayson
es va quedar una mica sorprès aquell matí quan va entrar al seu despatx i es va
trobar que ja hi havia algú allà, un algú que no havia estat convidat ni
anunciat i que no treballava per a ell i que, però, era prou agosarat com per
seure a la butaca d’en Drayson i recolzar els peus en una cantonada de
l'escriptori d’en Drayson.
-Vaja, vaja -va dir en Drayson-.
Lando Calrissian... Tens sort que no t'hagi fotut un tret.
Lando va somriure.
-Confiava en la seva curiositat
natural. Vaig pensar que veure’m aquí el deixaria tan sorprès que reprimiria el
seu primer impuls de matar-me.
-He dit pegar-te un tret, no
matar-te. Deixar-te sense un genoll hauria estat suficient -va dir en Drayson-.
I ara, tingues la bondat d'aixecar-te de la meva butaca.
-Oh, si insisteix... -Va dir Lando,
i es va aixecar de la butaca amb un elegant moviment que la va deixar girant
lentament sobre el seu eix-. M'he limitat a seguir el consell de la meva
estimada mare.
- Vols dir com forçar panys i aquest
tipus de coses?
-Em refereixo a evitar les tensions
innecessàries. «Mai estiguis dempeus quan puguis seure, i mai estiguis assegut
quan puguis estar estirat.»
-Comprenc -va dir en Drayson,
detenint la rotació de la seva butaca amb una mà i deixant-se caure en ella -.
Feia temps que no sabia res de tu...
-Ho dubto.
-Doncs la veritat és que no he sabut
res de tu des que Mara Jade va mostrar aquesta resistència tan sorprenent als
teus encants.
-És molt amable a recordar-m'ho.
En Drayson va formar un pont amb els
dits.
-La meva teoria és que has intentat
digerir aquesta gran desil·lusió gastant la recompensa de la duquessa de Mistal
a les taules de sàbacc i els divans de plaer. Encara et queda una mica de
diners, o ja t'ho has gastat tot?
En Lando va somriure i es va asseure
a la vora de l'escriptori.
-Estic segur que podria dir-me
quants diners tinc sense equivocar-se en més de mig crèdit. Mai m'ha perdonat
el que vostè i els seus matons chandrilans no poguessin atrapar-me quan em vaig
escapar a bord del Falcó, oi? I tampoc m'ha perdonat el que jo aconseguís
guanyar una fortuna amb aquests petits negocis que vaig fer a Chandrilà mentre
vostè havia de conformar-se amb capturar els contrabandistes més maldestres i
ximples. Realment hauria d'haver-li donat una part dels beneficis.
-Mai aconseguiràs llevar-te del cap
aquesta boja idea que el contraban és una professió respectable, oi? -Va
replicar en Drayson, recolzant-se en la seva butaca-. Què et fa pensar que
hauria acceptat els diners que havies guanyat fent els teus bruts negocis de
contrabandista?
-El fet que sabia quins beneficis
obtenia l'almirall de la Flota de Defensa de Chandrilà d'aquests negocis bruts
-va dir Lando-. Tot bon contrabandista sap que els suborns li permetran arribar
a llocs fins als quals mai podria arribar fanfarronejant i fotent trets.
En Drayson va somriure per primera
vegada.
-Ah, estimat baró Calrissian... No
puc evitar que em caiguis bé, i no suporto que em caiguis bé.
-Ho sé -va dir Lando-. Jo tinc el
mateix problema. Mai vaig pensar que podria arribar a ser amic d'algú a qui li
agraden tant les regles.
-Bé, la vida està plena de
sorpreses. No és que el fet de veure't sigui una d'elles, per descomptat. Si
vols que et digui la veritat...
-Oh, per què començar ara?
-... he estat esperant veure't
aparèixer des que vaig saber que la Dama Afortunada estava atracat en una de
les pistes de dalt. Encara que he de confessar que no pensava trobar-te amb els
peus damunt del meu escriptori, com si estiguessis prenent possessió de tot el
lloc. –En Drayson va creuar els braços sobre el seu pit-. Bé, bé... Què puc fer
per tu?
-Pregunta equivocada, almirall -va
dir Lando-. La pregunta que cal formular és: què puc fer jo per vostè?
- Com dius?
-M'avorreixo -es va limitar a dir
Lando-. Començo a fer negocis, guanyo una mica de diners, perdo una mica de
diners... El joc ha deixat d'interessar-me. Algú em llança un títol de
propietat a la cara, i em dedico a recollir els trossets d'alguna cosa que una
altra persona va deixar caure a terra..., fins que arriba el dia en què me
n'adono que estic assegut darrere d'un escriptori i que m'estic convertint en
tot un Drayson. El contraban no tanca cap desafiament, tret que vulguis anar al
Nucli..., i sóc massa llest per cometre semblant estupidesa. I en vint pàrsecs
a la rodona no hi ha pràcticament res que mereixi la molèstia que suposaria el
fet d’ajupir-se per recollir-lo. Per això sóc aquí.
-T'avorreixes -va dir en Drayson.
-Exactament. Trobi alguna cosa
interessant que pugui mantenir-me ocupat i jo li diré com he aconseguit
obrir-me pas a través dels seus perímetres de vigilància. -Una expressió de
pena va enfosquir-li la cara durant uns moments-. Però em temo que en el futur
hauria de prescindir dels serveis d'alguns dels seus experts en seguretat.
-Comprenc -va dir en Drayson-. I hi
ha alguna raó en particular perquè t'hagis trobat tan sobtadament atacat per
l'avorriment en aquest precís moment?
- Per què m'ho pregunta?
En Drayson va arrugar els llavis.
-No puc dir-te res més a menys que
tornis a treballar amb nosaltres.
-I si ho faig... Bé, creu que ho
lamentaré?
- Que no acabes sempre lamentant-te
del que fas, Lando?
El general Lando Calrissian i
l'almirall Drayson, el cap d'Alfa Blau, estaven immòbils davant d'una enorme
pantalla visora i estudiaven una imatge hologràfica
que mostrava un navili espacial bastant estrany. Els cinc cascos cilíndrics de
la nau, que havien estat col·locats en paral·lel l'un a l'altre com si fossin
un feix de troncs, eren d'un color tan fosc que resultava difícil veure-hi
molts detalls. Però les indicacions registrades pels sistemes sensors escampats
al llarg del marc de la pantalla revelaven la seva mesura.
-Em rendeixo -va dir Lando per fi-.
Per un moment he estat a punt de dir que havia estat construït a Mon Calamari,
però crec que les seves drassanes mai han construït res tan enorme. Què és,
almirall?
-És el Rodamón de Teljkon. -La cara
de Lando no va mostrar cap senyal de reconeixement, i en Drayson va seguir
parlant-. Estàs familiaritzat amb la llegenda de l’Altra Oportunitat?
En Lando va arquejar una cella i li
va llançar una mirada interrogativa.
- El navili arsenal d'Alderaan? Per
descomptat. Cada contrabandista del sector té una història per explicar sobre
ell i del dia en què el va veure, la qual cosa significa que tots els
contrabandistes del sector són uns maleïts mentiders.
- Llavors no creus en la llegenda?
-És un cas claríssim de revisionisme
històric -va dir en Lando, i va moure el cap.
-Explica't.
-És molt senzill. No puc creure que
després que els pacifistes van aconseguir controlar el Consell d'Ancians
d'Alderaan poguessin arribar a ser prou cínics com per ficar totes les armes en
una nau espacial i enviar-la a donar salts per l'hiperespai. Quan l'Imperi va
trucar a la seva porta uns anys després, això els va donar una bona raó perquè
desitgessin haver-ho fet. -Lando va deixar escapar un llarg sospir-. Creu-me,
m'encantaria que la llegenda fos veritat... Tant de bo haguessin fet tornar a
l’Altra Oportunitat abans que l'Estrella de la Mort arribés a Alderaan. Però no
és més que una altra típica història de nau fantasma.
-Estic d'acord amb tu -va dir en
Drayson, estenent el braç i colpejant suaument la pantalla amb les puntes dels
dits-. Però això és una autèntica nau fantasma..., i probablement és la que ha
estat mantenint viva la llegenda de l’Altra Oportunitat. Aquestes imatges hologràfiques
van ser gravades per la fragata de la Nova República Cor Valent, fa cinc anys,
just en el moment més difícil de tots aquells problemes que vam tenir amb la
almirall Daala.
Lando va somriure sarcàsticament, i
va recordar que a prop els «aquells problemes» havien estat de significar la fi
de la Nova República.
-El Cor Valent va disparar una
andanada d'advertència per davant de la proa del Rodamón just després d'haver
gravat aquestes imatges -va seguir dient en Drayson-. El Rodamón va tornar el foc
mitjançant unes armes que seguim sense entendre, i va deixar al Cor Valent
sense propulsió amb un sol tret. Després va saltar a l'hiperespai. No va tornar
a ser vist durant gairebé dos anys. Encara no estàs avorrit?
-No. Seguiu.
L'almirall Drayson va donar
l'esquena a la pantalla i va anar fins una butaca de la taula de conferències.
-En realitat, aquest va ser el segon
albirament documentat. El primer es va produir quan un navili d'exploració de
Hrasskis estava recorrent el sistema de Teljkon.
-D'aquí el nom.
-Exacte. El navili d'exploració va
pensar que s'havien topat amb unes restes a la deriva, i va intentar
interceptar-lo. He dir-te que s'havien passat hores i hores enviant tota mena
de transmissions, i que no havien obtingut ni un sol xiulet de rèplica..., i de
sobte el Rodamón emet una modulació en totes les bandes de l'espectre que dura
cinc segons i que crema pràcticament tots els circuits de comunicacions de la
nau d'exploració. Hi ha una gravació, però està tan distorsionada que en
realitat no ens serveix de res. Bé, el cas és que trenta segons després que el
Rodamón enviés el senyal...
-A veure si ho endevino: va
desaparèixer en l'hiperespai.
-Has donat en el centre de la diana.
- I què hi ha del tercer albirament?
-Aquest podem apuntar-nos-ho.
Pensàvem que anàvem a actuar amb astúcia, entens? Un navili de vigilància del
Servei d'Intel·ligència va intentar adherir una paparra de localització al casc
del Rodamón. Ni tan sols van aconseguir acostar-s'hi.
- I el quart?
En Drayson es va recolzar en el seu
seient i va tabalejar amb els dits sobre l’encoixinat del braç.
-Ha tingut lloc ara mateix, en
l'espai profund prop de Gmar Askilon. Tenim un altre navili de vigilància
seguint-lo...
-Espero que s'estiguin mantenint
prou lluny per no córrer perill.
-Oh, no corren cap risc. Però volem
seguir-li la pista -va dir en Drayson-. Intel·ligència està organitzant una
flotilla en aquests mateixos instants. Volen capturar al Rodamón, abordar-lo i
dissipar d'una vegada per sempre tots aquests enigmes. El coronel Pakkpekatt
del Servei d'Intel·ligència estarà al comandament de la missió. Si haguessis
trigat ni que fos una setmana a venir a veure’m, ja hauria estat massa tard: ja
haurien partit.
- De debò? -Va preguntar en Lando,
amb la cara tan indesxifrable com si estigués jugant una partida de sàbacc-.
Sembla que he sabut escollir el moment, eh?
-Per descomptat que sí. Bé... Et
sembla prou interessant?
-És una història molt interessant
-va dir en Lando, posant un èmfasi una mica maliciós en la paraula «història»
-. Però de moment encara no veig cap paper interessant per a mi en ella.
En Drayson va adoptar una expressió
de solemne serietat.
-M'agradaria que fossis a la nau de
Pakkpekatt..., nominalment en qualitat d'enllaç de la Flota, naturalment. Després
de tot, el Cor Valent era un navili de la Flota. Els d'Intel·ligència no poden
negar-nos el dret a sentir un cert interès per tot aquest assumpte.
-Però això només seria una tapadora,
perquè en realitat jo estaria allà en qualitat d'agent seu, no?
-No -va dir en Drayson-. Podria
haver introduït a qualsevol agent d'Alfa Blava a la tripulació d'una d'aquestes
naus. De fet, tu no pots estar segur que no ho hagi fet. No, no vull que
m’informis.
- I llavors per què vol que formi
part de la missió?
-Perquè penses com un
contrabandista, i perquè en Pakkpekatt pensa com un coronel. Perquè tens una
habilitat especial per arribar als llocs en què la gent no vol que fotis els
nassos, superant trampes que altres no veuen fins que ja és massa tard. Perquè
penso que la missió té més probabilitats d'èxit si estàs allà que si no hi ets.
- Això és tot?
-Això és tot. Aquest és el meu
treball, entens? -Va dir en Drayson-. He d’assegurar-me que ocorrin algunes
coses, i que altres no arribin a passar mai. T'interessa? Vols unir-te a la
cacera del Rodamón de Teljkon?
Lando es va limitar a somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada