Desastre (XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

Alliberat de l’Abraçada del Dolor, en Shedao Shai va allargar el braç i va agafar amb la mà esquerra un dels esvelts membres del dispositiu. Es va penjar tot el que va poder i va girar ràpidament el cos cap a la dreta. La seva espatlla esquerra va cruixir sorollosament, i el so va rebotar a les parets de la seva cabina al Llegat del Suplici. Quan el braç va tornar a col·locar-se en la seva articulació, una explosió de dolor li va fer estremir, i li van tremolar els genolls. Podria haver-se tirat a terra, però rendir-se al dolor l'hauria rebaixat.

I mai permetria que el meu subordinat em veiés cedint a la debilitat. Va tornar el cap lentament cap a on estava Deign Lian, amb els ulls fixos a terra.

- Espero que tinguis un bon motiu per molestar-me.

- Sí, comandant, molts motius.

- Digues-me llavors quin és el millor d'ells.

L'amenaça implícita de l'ordre va fer estremir a Lian, i Shedao Shai s'entusiasmà dintre seu. El seu subordinat no va alçar la mirada i no va poder evitar que la veu li tremolés.

- Oh, líder, creiem haver determinat per què els jeedai es van amagar a Garqi.

- Ah, sí? - El líder yuuzhan vong va mantenir un to de veu baix i inquisitiu -. Després de tot aquest temps? Què us fa pensar que heu encertat?

- Com recordarà, comandant, vam tenir molts problemes amb la recerca duta a terme en aquesta zona. Gairebé totes les sondes van fallar. Vam suposar que una de les generacions de sondes patia un error no detectat durant el seu cultiu. Vam utilitzar una altra generació i vam obtenir resultats similars.

En Shedao Shai va assentir.

- Ja m'has avorrit abans amb aquestes excuses.

En Lian  es va estremir lleugerament.

- Les criatures que estàvem utilitzant eren de la mateixa raça que els crancs vonduun. Vàrem fer servir un altre dispositiu per a realitzar les investigacions forenses de les sondes que van fallar. Aquestes sondes tenien els sistemes respiratoris inflamats, i amb les noves criatures d'escaneig vàrem descobrir grans de pol·len. Les sondes van morir per una reacció al·lèrgica al pol·len. L'armadura de crancs vonduun va tenir una reacció encara més immediata i violenta cap a aquest pol·len.

El líder yuuzhan vong va alçar la mà esquerra, ignorant la tensió de l'espatlla. La idea que les seves armadures poguessin ser presa d'un element bastant comú en la naturalesa li semblava increïble. Aquesta revelació tenia greus implicacions. La primera, a un nivell estrictament militar, era que ara l'enemic tenia una arma que podia emprar i que suposava una greu amenaça per als guerrers yuuzhan vong. No tenia dubte que l’enemic l’utilitzaria, ell no dubtaria a fer-ho si estigués tan acorralat. Tot d'una, qualsevol situació de combat era un desastre potencial.

El segon i més greu problema era l'oposició biològica i botànica a la seva invasió. Des que es va ordenar la invasió, una de les forces de motivació era que l'enemic estava a favor de les màquines. Creaven màquines que eren grolleres imitacions de la vida. La seva confiança en les màquines denotava que eren defectuosos, febles, menyspreables i que, per descomptat, mereixien la mort. Eren infidels, blasfems i heretges, i res podia justificar les seves vides.

Però ara és un ésser vivent que s'enfronta a nosaltres. Va negar amb el cap lleugerament, adonant-se del perillós camp de batalla al qual li portava aquest nou gir. Igual que un grup polític va donar un primerenc cop per obtenir el control de la invasió, ara la cúpula religiosa podia aprofitar-se d'aquest nou enemic per reforçar la seva influència. En Shedao Shai tenia confiança absoluta en la validesa de la croada, tot i el descobriment, però era millor deixar la guerra als professionals.

Va aclucar els ulls.

- Qui coneix la informació que m'acabes de revelar?

- Tan sols jo i aquells que la van descobrir -un indici de somriure va apuntar als llavis d’en Lian -. Ja han estat aïllats. No se sabrà ni una paraula d'això.

- Molt bé -va dedicar una sincera inclinació de cap al seu subordinat -. Has aïllat la planta que produeix aquest pol·len?

- Són els arbres bafforr, naturals del planeta que anomenen Ithor. El planeta es troba en la nostra actual zona d'invasió, i accessible des de Garqi -En Lian va alçar la barbeta -. M'he pres la llibertat de traçar un pla per a l’aniquilació del planeta.

- Alguna cosa com la destrucció de Sernpidal?

En Lian  va negar amb el cap.

- No, comandant. Els meus investigadors m'han garantit que poden preparar una arma d'assalt que podrem difondre per tot el planeta. Ithor és ric en matèria orgànica. Destruir-lo serà fàcil.

En Shedao Shai es va passar un esperó per la barbeta i el va baixar per la gola, escoltant el soroll que feia mentre raspava la seva endurida pell.

-Ens quedarem fora del planeta i enviarem l'agent infecciós.

-És el més eficaç, líder.

- Així és, però és un malbaratament -En Shedao Shai va negar amb el cap -. No ho farem així.

-Per què no? - La impaciència es va reflectir en el rostre d’en Lian. Va assenyalar amb la mà cap al planeta que tenien a sota -. Ni tan sols la presa de Garqi es va dur a terme sense patir danys, i això sense comptar les morts del jardí. Segur que els infidels ja estan fortificant Ithor. No permetran que els hi arrabassem. El combat serà molt dur.

El comandant yuuzhan vong es va abalançar cap al seu ajudant i li va donar amb el cairell de la mà a la gola. Lian va alçar les mans, però no prou ràpid. El cop va donar en el blanc, no molt fort, just per fer-lo retrocedir un pas i arrencar-li un panteix.

En Lian  va caure de genolls i va tocar terra amb el front.

- Perdona, oh, líder, per enfadar-te -el seu greu lladruc no va donar ninguna pena a Shedao Shai, però la por que desprenia sí que li va produir satisfacció.

- Creus que ens venceran en la presa d’Ithor?

- No, senyor.

- Creus que als nostres guerrers els acoquinarà la possibilitat de morir allà?

- No, senyor.

- Bé -Shedao Shai va donar l'esquena a Lian i va clavar els talons a terra mentre passejava -. El que suggereixes seria el més eficaç, però ens reportaria més pèrdues que beneficis. Hem de demostrar-los-hi que els esclafarem per molts preparatius que facin. Fins ara no hem realitzat una operació militar sòlida contra cap dels seus planetes. Sí, vam apressar Garqi, però l'oposició va ser mínima. La posterior infiltració i extracció d'agents embruta aquesta victòria. I, com tu has indicat, han d'estar fortificant Ithor. Quan prenguem aquest planeta, enviarem un missatge a la resta de la Nova República amb els supervivents. Aquest missatge serà que som implacables i invencibles. Aquest és el missatge que necessiten sentir els nostres enemics.

- Amb tots els respectes, comandant, crec que ha passat massa temps amb l’Élegos.

- Ah, sí? -En Shedao Shai es va girar lentament, i un dels seus esperons va grinyolar quan s’arrossegava pel terra -. D'ell he après molt dels nostres enemics. I ara ell serà el portador del meu missatge per a ells. La seva preparació per a aquesta funció ja ha estat completada, i ara ja sabem on hem d'enviar el missatge: a Ithor. Ell tornarà allà amb els seus i no em fallarà.

-Tot això està molt bé, comandant, però la seva preocupació per com pensen és...

- És què? -En Shedao Shai es va acostar fins a Lian i va recolzar el peu dret al cap del seu subordinat -. S’està acostant massa a l’heretgia? És que he fet alguna cosa que indiqui que estic abandonant el nostre camí? He tocat cap màquina? És que he dit que dubti dels nostres propòsits? He qüestionat els dictats dels déus o dels Sacerdots?

- No, líder, però...

- Però res, Lian. Hi ha moltes coses que l’Élegos podria ensenyar-te, fins i tot en els pocs dies que li queden amb nosaltres -el comandant yuuzhan vong va augmentar la pressió, aixafant el front d’en Lian contra el terra -. M'ofereixes un pla que serà eficaç des del punt de vista tàctic, però no des de la perspectiva estratègica. A més a més, el teu pla podria ser considerat blasfem perquè destruirà una reserva natural de vida. Ithor podria ser un regal dels déus, que ens demanen que l'hi arrabassem a l'enemic, i tu prefereixes destruir-lo abans que complir la voluntat dels déus i alliberar-lo.

En Shedao Shai va tirar el peu cap enrere, girant el turmell i clavant l'esperó del taló al crani d’en Lian. Flexionant el genoll i aixecant la cuixa, va alçar el cap del seu subordinat. Quan va poder veure els ulls d’en Lian, va extreure l'esperó i es va quedar allà, dempeus. Va contemplar en silenci el filet de sang que va començar a lliscar lentament pel terra.

- Tens sort, Lian, perquè jo no permetré que et deshonris a tu mateix. Compliràs els designis dels déus -En Shedao Shai va creuar els braços -. Planejaràs per a mi un assalt a Ithor que començarà d'aquí a un mes. També llançaràs un desafiament de forces al planeta anomenat Agafar. Caurà, i, si no ho fa, el prendrem després d’Ithor. Tu planejaràs aquests atacs, utilitzant tots els efectius que m'han estat assignats.

- Comandant, és un honor per a mi, però no hauria de ser vostè qui els planegés?

-Jo revisaré i modificaré els teus plans. Ets prou competent com per desenvolupar el treball de camp bàsic. I, mentre ho fas, jo continuaré una missió que només jo puc fer - va assentir lentament -. L’Élegos ens proporcionarà la primera via d'atac a la Nova República. Dins d'una setmana estarà fent la nostra feina. Després tindré temps per supervisar el que hagis preparat, corregir i fer que funcioni.

- Sí, oh, líder -En Lian va assentir lentament -. Es farà com ordeni.

- Una última cosa.

- Sí, comandant?

- No vull que absolutament ningú sàpiga ni una paraula sobre el pol·len. Si els teus investigadors troben la manera de modificar l'armadura perquè sigui immune, bé. En cas contrari, lluitarem sense armadura vivent -En Shedao Shai va somriure -. Som els yuuzhan vong. La nostra causa és justa i correcta. Els déus seran la nostra armadura en el combat, i llançar-nos a ell amb una armadura inert serà la prova de la nostra fe en ells.

Deign Lian es va retirar a la seva cabina del Llegat del Suplici i va segellar la porta darrere seu. La petita estada ovoide amb prou feines tenia espai per poder caminar per ella sense donar-se amb el cap al sostre. Va mantenir el cap cot, no volia omplir de sang el sostre, i es va posar de genolls davant del petit espai d'emmagatzematge que tenia sota el llit. Va treure un sclipune.

Va dipositar suaument la criatura al llit, de manera que la línia en què s'unien les dues meitats de la closca va quedar just davant d'ell.

Acariciant el teixit sensorial de l'esquerda, Lian va moure els dits en una combinació de posicions a les quals la criatura estava entrenada per respondre. La meitat superior de la rodona petxina es va elevar, deixant veure un víllip ocult en el seu interior, com una perla. El yuuzhan vong va acariciar un cop el víllip per despertar-lo, i va sentir la seva estructura pulmonar accelerant-se quan va començar a adquirir els trets del seu veritable senyor.

En Lian  va ajupir el cap immediatament.

-El meu senyor, perdoni la meva intrusió, però tinc una cosa que comunicar.

- Procedeix -el víllip va articular l'ordre en to regular, però seguia tenint un toc de la veu del seu amo.

- Va passar el que vostè va dir que passaria. Vaig oferir a Shedao Shai el pla per destruir Ithor, però el va rebutjar. En lloc d'això, vol que l’assaltem de forma més convencional. I potser no tan convencional.

Les celles del víllip es van corbar d'estranyesa, imitant la cara del seu amo.

- Explica't.

En Lian  no va utilitzar gestos ni inflexions de veu. Sabia que elaborant la seva resposta es ficava en un joc perillós, però Shedao Shai li forçava a participar en ell. També estava segur que el seu senyor sabia que jugava a això, però potser no estigués al corrent de la seva capacitat de manipulació política.

-Segueix obsessionat amb l'infidel. Està tan preocupat que no té temps per planejar l'assalt a Ithor. Està convençut que l'eliminació de l'amenaça que suposa Ithor serà, a llarg termini, pitjor per a l'assalt, per la impressió que causaríem en l'enemic.

- I què importa el que pensin els infidels? - El víllip va aconseguir transmetre la indignació del seu amo -. Planejaràs aquest assalt per a ell i ho faràs bé. Calcularàs el potencial bèl·lic necessari per poder prendre el planeta i afegiràs unes quantes naus més. En Shedao Shai retallarà els teus càlculs. Quedarà com un idiota.

- Com vulgui, senyor meu, així es farà -En Deign Lian va assentir emfàticament, i després va realitzar una jugada ràpida -. No passarà molt temps abans que tots els elogis es facin en nom seu, senyor meu. Aviat, en boca de tots hi haurà el nom de...

- Calla, imbècil!

En Lian  va inclinar profundament el cap.

- Sol·licito disculpes, senyor.

- No em facis dubtar de tu. Estàs en posició de fer que tot surti bé. No m'agradaria gens haver de buscar un altre agent per substituir-te, però això no és impossible.

- Sí, senyor -En Lian va deixar que un toc de por apuntés en les seves paraules. Mentre el Mestre Bèl·lic pensés d'ell tan malament com Shedao Shai, Deign Lian estaria en posició d'enganyar-los a tots dos per enfrontar-se entre si. En Shedao Shai hauria de perdre aquesta ronda perquè Deign Lian fos nomenat el seu substitut, però llavors el seu protector polític hauria de caure. Només llavors arribaré la posició per a la qual em van criar.

- Continua amb el teu treball. Informa quan sigui necessari i mantingués-me al corrent del desenvolupament de la batalla a Ithor. Estàs fent un bon treball, la voluntat dels déus -la cara del víllip va assumir una expressió serena -. Quan la conquesta estigui acabada, seràs recompensat abundantment.

-Gràcies, senyor. Sempre seré el seu lleial i obedient servidor.

En Lian  va alçar la mà i va tancar l’sclipune. S'hauria rigut, però una gota de sang va caure a la closca de la criatura. Lian es va tocar amb la mà i va veure que tenia els cabells tacats de sang. La ferida circular estava arrugada i inflada. La va tocar un moment amb els dits i va arronsar les espatlles, content de què almenys aquesta no li causaria una altra cicatriu.

Va amagar l’sclipune de nou i es va xuclar la sang dels dits. Totes les humiliacions que patia a mans d’en Shedao Shai serien recompensades amb una gran sorpresa pel seu superior. L'única pena és que no veurà la meva mà en la seva caiguda. Per un moment es va disgustar per això, però després va deixar de banda el disgust.

Puc passar sense aquesta satisfacció. És un sacrifici que ofereixo als déus. Va somriure d'orella a orella, sabent que els déus trobarien satisfactori semblant sacrifici. Segons les ordres d’en Shedao Shai, faltava un mes per a la batalla d'Ithor. Un altre mes d'aguantar humiliacions.

Un mes, i ocuparé el càrrec que fa molt temps hauria d'haver estat meu.

 Següent