II
Les cançons d'amants perduts o abandonats i els intoxicants consumits per
oblidar estan entreteixits en el tapís de cada cultura desenvolupada al voltant
del viatge espacial i la producció d'alcohol. Corèllia tenia un milió d’aquests
madrigals; Fen sabia de la meitat d'ells, i havia viscut a l'altra meitat. Quan
havia estat una nena petita amb la cara bruta, on cantar les lletres pujades de
to en un atrafegat port espacial era una forma segura de guanyar alguns crèdits
addicionals o fins i tot un menjar calent. Ara, trenta i tants anys després,
les cantava quan estava nerviosa, excitada, o borratxa.
La Fen va córrer a través de la cabina principal de la Dama recollint el seu equip.
-El millor que puc esperar és una vida llarga i alegre. Una mort ràpida i
fàcil.
Cantant lleugerament fora de to, va obrir l'últim calaix tancat.
En Zeth va romandre dret pacientment, sense dir res mentre la Fen afegia
dos detonadors més a la pila sobre la taula davant d'ell.
-Una nau ràpida i robusta -La Fen va cantar amb més entusiasme sobre la nau
que la mort fàcil. Va començar a ficar metòdicament els artefactes i ginys a
les butxaques del seu vestit de vol -. Una cervesa alta i una altra més -va
acabar amb un floreig.
La Fen va deixar caure un vibro-punyal a cada bota i va afegir el seu
blàster opositor de la sort a una altra butxaca a la seva màniga. Amb un sospir
satisfet va començar a verificar la configuració del pesat blàster.
En Zeth es va cobrir la boca amb la mà per evitar somriure. Després va
remoure el seu cinturó, el va posar sobre la taula, i es va treure el seu
mantell de Jedi. Cabdellant-lo, va tirar el mantell en una cantonada. Es va
posar el seu cinturó de nou, va desprendre el sabre de llum que hi penjava, i
el va fer lliscar en una butxaca al seu costat.
- Bé? -Va preguntar finalment -. Passo?
-Lleva aquesta expressió seriosa de la teva cara i podria funcionar.
El somriure va esclatar finalment, i ell va mirar cap a un costat per
amagar-lo.
- Tens una arma portàtil? -Va preguntar la Fen, girant al seu voltant per a
fer una inspecció més minuciosa.
-No necessito cap.
-Espera. No em diguis. La Força et protegirà.
-En realitat, vaig pensar que tu portaves suficient capacitat
armamentística per defensar-me a mi i a Coruscant. -Quan l'única rèplica va ser
la mirada maligna de la Fen, Zeth es va esmenar -: Tinc el meu sabre de llum...
I la Força.
-Aquest és el meu poder de la Força. Es diu blàster. -Va posar l'arma en el
seu lloc en el seu maluc -. Anem-nos.
***
La Fen generalment era tan comunicativa com un gamorreà. Però carregar al
llarg d'una avinguda fosca per rescatar algú que no mereixia ser salvat
semblava inspirar les confidències. Així que mentre esgotava ampolla rere
ampolla d'una beguda gasosa i altament carregada, apropiadament anomenat
Frenesí, les paraules van fluir d'ella amb una velocitat que rivalitzava amb la
de la seva carrera precipitada a la nit.
Va comptar a Zeth sobre la seva joventut als carrers de Coronet i fins i
tot una mica sobre en Jett.
El relat d’en Zeth, igual que el seu, va començar vacil·lant, i llavors va
fluir. En saber que ell havia estat a Kèssel, van passar l'hora següent
intercanviant històries d’en Moruth Doole.
-Així que, de tota manera -va dir en Zeth, prenent un altre llarg glop de
la seva ampolla -, jo mai hagués sortit de Kèssel si en Han no hagués aparegut.
- Solo? -La Fen es va ofegar amb un glop de la seva Rush.
-Sí. -En Zeth va esperar un moment abans d'afegir -El coneixes.
-Roman fora de la meva ment, Jedi –li va advertir.
-No estava dins -va replicar -. Però no puc evitar-ho si tu transmets els teus
sentiments com un holovídeo emocional.
-Suposo que només hauré de pensar més silenciosament al voltant teu, oi?
-La Fen va tancar la seva boca.
-Tens sentiments profunds i una lleialtat poderosa –En Zeth va afirmar -.
Per què tractes d'amagar-ho? -Sense intimidar-se davant el seu silenci petri,
va pressionar -: Perquè si no, per què anem darrera de la Ghitsa, de totes
maneres? Clarament, ni tan sols t'agrada.
-Perquè ella és la meva companya, per això -La Fen va esclatar finalment -.
I ningú danya qualsevol company meu. Excepte jo.
- Algú va danyar en Jett? -Va preguntar en Zeth suaument.
La Fen va riure, breument i amargament.
-Si consideres fer mal a un vibro-punyal a través del coll, llavors suposo
que sí.
-Em sap greu, Fen -va dir suaument.
Volia abraçar la còlera, com ho faria amb un blàster o un amant. Però en
canvi, amb la sinceritat no sol·licitada i la misericòrdia d’en Zeth, va sentir
el dolor escórrer sense l'energia per mantenir-lo.
-Gràcies -va dir, i el sarcasme va ser el millor que va poder conjurar -.
És molt Jedi de la teva part.
La Fen va mirar prou ràpid per veure’l somriure.
- Així que d'on sorgeix aquest desdeny pels Jedi? -Va preguntar -. La teva
denigració s'acosta a una forma d'art.
-Oh, no sé –La Fen va respondre, igualant el seu to més lleuger -. Només
tinc un problema amb l'autoritat i amb la gent que es dóna aires de
superioritat moral.
-Així que ets un bon tros d'escòria Sith –En Zeth va replicar.
-Cuida la teva boca, júnior. Aquesta classe de llenguatge podria ficar-te
en problemes.
En Zeth va riure.
-Tens raó. Si torno dient paraulotes com un contrabandista, mai em deixaran
sortir una altra vegada.
La Fen somrigué malgrat tot.
-Només digues que ho vas aprendre d'un gran mestre.
El seu riure va parar sobtadament. En Zeth es va voltejar per mirar
fixament i malhumoradament en la foscor.
Van conduir en silenci mentre la Fen tractava d'entendre què havia dit per
provocar la reacció capritxosa d’en Zeth. Donant-se per vençuda, va provar
l'enfocament directe.
-Així que, ja que hi som vessant les nostres ànimes per tota la coberta,
quin és el bantha sobre la teva esquena? Vas deixar caure una roca sobre un
altre doblador de culleres o alguna cosa?
En Zeth va romandre en silenci, com sospesant què dir-li. La seva veu va
sonar distant i trista quan finalment va parlar.
-Vaig fer servir el meu poder com a Jedi... per venjança.
La Fen va observar-lo. Estava mirant fixament els seus palmells girats cap
amunt com si estiguessin bruts d'alguna manera. Va arrencar els seus ulls de la
visió per concentrar-se de nou en el camí. La venjança era una cosa que podia
indubtablement comprendre, però sobtadament la Fen no volia escoltar més de la
història torturada d'aquest jove.
Abans que pogués dir alguna cosa, en Zeth va continuar.
-En la meva arrogància vaig pensar que els fins justificaven els mitjans. -
La veu d’en Zeth va descendir a un xiuxiueig -. El meu germà i molts altres van
pagar el preu per la meva caiguda al costat fosc.
La Fen va panteixar quan les peces van començar a col·locar-se en posició.
Els rumors salvatges que havia escoltat, les coses que ell havia dit. Quan la
resposta va venir definitivament a la seva consciència, ella no estava segura
de si ho havia deduït per si mateixa o si ell l'havia plantat aquí.
-Càrida -va xiuxiuejar. Milions de morts, bilions, un sistema estel·lar
sencer esborrat de l'existència.
Va virar bruscament el lliscador cap al costat, clavant els frens mentre la
seva ment cridava una altra vegada. "Càrida!" Horroritzada, va girar
per veure el Jedi mirant fixament per la finestra, lluitant amb les llàgrimes
que s'aferraven a les seves pestanyes. Va assentir amb el cap molt
lleugerament.
Ella estava compartint un lliscador terrestre, la seva vida, amb el més
notori assassí de masses des d’en Palpatine. Aquest home d'aparença innocent,
aquest nen, era un altre Vader. Un carnisser. Va matar mil milions.
Sentint sobtadament claustrofòbia al lliscador tancat, la Fen va buscar a
les palpentes una fugida. Una brisa fresca va fluir quan va obrir l'escotilla
d'una empenta. La Fen va trontollar pel camí, sentint l'univers vacil·lar sota
els seus peus. Mil milions de morts. I li queia bé. Això era el pitjor. Li
havia caigut totalment bé pels seus grans ulls innocents, el seu somriure
espantadís.
La incongruència la va copejar com una nova. Va perdre la batalla de
controlar les seves tumultuoses emocions i les onades de nàusea que esquitxaven
sobre ella. Caient sobre els seus genolls, la Fen va buidar el seu estómac en
el camp llis i llaurat.
L'univers tot just deixava de girar quan el va escoltar venir darrere seu.
La Fen es va posar dreta.
-Així que, ets aquest maleït Sith Durron? -Va exigir -. Kyp Durron?
-Sí.
-Em vas mentir.
La Fen s'alçà i va ficar les mans a la butxaca, mirant fixament els seus
peus. Necessitava noves botes, va notar, i llavors es va picar mentalment per
permetre aquest pensament ara.
-Sí – va respondre en Kyp després d'una llarga pausa.
-Hi ha un nom per el que vas fer. Es diu genocidi.
-Ja ho sé -En Kyp va respondre, la seva veu lleugerament entretallada.
La Fen es va donar mitja volta, la ira cega superant l'autoprotecció. Ella
va colpejar el seu dit índex en el centre del seu pit.
-Llavors digues-me, Jedi -es va ofegar en la paraula -. Per què se't permet
vagar per la galàxia reclutant altres, reclutant a la meva companya, perquè
segueixin les teves empremtes?
En Kyp va romandre silenciós, espatlles encorbades, mirant fixament el
terra.
- Per què no estàs a la presó? -Va exigir. Donant-li una altra empenta molt
més forta, va grallar -: Per què no vas ser executat?
Ell va caure a terra en un munt submís.
-No ho sé -En Kyp va dir, la seva veu dissonant -. Hauria d'haver estat.
Hauria d'estar mort.
La Fen va buscar el consol del seu blàster, amargament fred al tacte. El va
aixecar, apuntant a l’escòria davant seu. Hi havia matat a millors abans i per
menys crims contra la galàxia.
Ell finalment la va mirar, i ella va poder veure llàgrimes brillant-li a la
cara.
-Ningú et culparia mai, Fen, per matar l'assassí de mil milions d'éssers.
La Fen va sentir una coïssor en els seus dits. Vol que el mati, es va adonar sobtadament.
Si us plau, Fen, el gemec va venir a la seva ment. Ell va estendre les mans cap a
ella.
La Fen estava commoguda, però no per compassió.
-Ets un veritable covard de cor negre, Jedi -va dir amb fúria, empenyent el
blàster de tornada en la seva pistolera -. Tractant d'aconseguir que faci el
que no tens el valor per fer per tu mateix.
Va tirar d'ell posant-lo dempeus.
-Escolta, tu, Senyor del Sith. - Va forçar tant verí a l'acusació com va poder
i va tenir el plaer de veure-li fer una ganyota de dolor davant un epítet que
ja no era divertit. La Fen va jurar que mai faria servir la maledicció de nou
-. No dono deu crèdits per tu tant si vius com si mors. Gustosament t'hauria
aniquilat i lliurat l'univers de la teva miserable existència. - El va agafar
bruscament pel colze, empenyent-lo cap al lliscador -. Però no abans que
lliurem a la meva companya. Ho entens?
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada