IV
La Daniera
hauria de sentir-se molt còmoda. Estava asseguda en una confortable cadira de
replicuir, els controls del filtre d'aire estaven en la configuració perfecta,
i estava bevent d'un tebi bol de suc. Bé, més aviat
sostenint-lo al platet sobre la seva falda, perquè l'última vegada que va
intentar prendre un glop, la mà li tremolava massa per poder emportar-se la
tassa als llavis amb èxit.
Mirà de
reüll a Amor, que estava assegut al seu costat, però la seva atenció estava
centrada en el obès ubès assegut darrere de l'estrany escriptori. Aparentment
estava construït exclusivament de matèria òssia fosa. La Daniera va poder
comptar més de dues dotzenes d'espècies representades. I per si això no fos
prou pertorbador, ara sabia com s'havia guanyat Mah-Luu el seu sobrenom.
L'home de
negocis ubès sostenia a les mans una esfera platejada, reconeixible
universalment com un detonador termal. Mah-Luu jugava amb ell, com un ésser amb
un hàbit nerviós. Només que qui es posava nerviós amb aquest hàbit era la
Daniera.
Mah-Luu
lliscava el disparador, activant el retard de sis segons integrat en el
dispositiu. Després, uns segons més tard, tornava a prémer el disparador
deixant-lo en la seva posició original, desactivant el dispositiu.
Malauradament, de vegades, Mah-Luu es perdia en els seus pensaments o es
concentrava en la conversa, i el seu dit romania fix en la posició d'activat.
El compte
enrere avançava ràpidament i la Daniera contenia l'alè i es preparava a
reunir-se amb els seus avantpassats morts molt temps enrere, però després
arribava la desactivació en el que estava segura que era l'última fracció de
microsegon.
Per si
això no fos prou dolent, Mah-Luu tenia tendència a riure entre dents en moments
inoportuns, com per exemple quan ningú havia fet una broma. La Daniera esperava
que el vocalitzador de l’ubès tingués un error de funcionament que fos el
causant d'aquestes rialles. En qualsevol cas, pel que havia pogut veure fins
ara, "Termal" Mah-Luu certament no era la classe d'ésser a qui
voldries veure mai sostenint un detonador termal sota cap circumstància,
excepte possiblement si et trobaves molt, molt lluny... en una altra galàxia,
per exemple.
En
realitat, la Daniera no estava segura de què li posava més nerviosa, el
detonador termal, o el fet que Amor no semblés estar preocupat en absolut per
la seva presència.
- No tinc
ni idea de què m'esteu parlant.
Amor va
mostrar la figureta d’en Darth Vader.
Mah-Luu
es va limitar a arronsar les espatlles.
- Molts
clients es guarden records. No podeu esperar que em recordi de cada ésser que
creui el llindar del meu selecte establiment.
- Per què
no? -Va voler saber Amor-. Probablement tinguis videocàmeres gravant les 36
hores del dia amb el propòsit de futurs xantatges.
- M’ofens
-va dir en Mah-Luu, activant el detonador -. Vinga, saps que no puc revelar els
noms dels membres del meu club sota cap circumstància. Això és dolent per al
negoci. I el que és dolent en el meu negoci només és bo per aconseguir acabar
mort. - Va començar a riure, i després va apagar el dispositiu. Igual d’abruptament,
va tornar a activar el temporitzador -. Per no esmentar que tinc certes
responsabilitats ètiques com a propietari d'aquest establiment. Un vincle amb
els meus clients. Una mútua confiança que el que passa dins d'aquests murs mai
veu els durs retrets de la llum del dia.
Quan va
haver acabat el seu soliloqui, va tornar a posar el detonador en mode d'espera.
- Ja sé
que l'ésser en qüestió n’era membre. Fins i tot sé per què. Vaig poder olorar
el perfum barat d'una de les teves noies per tot el seu cos.
La Daniera
va obrir els ulls com plats, però va romandre en silenci.
En Mah-Luu
va inclinar el seu corpulent cos cap endavant. El detonador es va activar...
-
Llavors, em pregunto, per què ets aquí, Amor?
-Vull
veure la noia.
- Et
costarà el mateix que a qualsevol altre.
- Bé.
-Amor es va furgar a la butxaca.
El dit de
l’ubès va flotar ansiosament sobre el detonador, encara actiu.
Amor va
extreure una fitxa de crèdit.
El
detonador es va apagar. En Mah-Luu va estendre una corpulenta mà per agafar la
fitxa i examinar acuradament el valor de la mateixa. La seva rialleta va
trencar el silenci.
El
detonador es va activar. L'alè de la Daniera es va aturar.
Amor va
clavar els seus ulls en els d’en Mah-Luu i per uns segons va semblar tenir lloc
un silenciós duel de voluntats.
Es va
desactivar el detonador.
- Qui?
- El
senador Luralon Odaay.
- Ah, si.
El Turian. – En Mah-Luu va prémer un botó ocult sota el seu escriptori i la
porta es va obrir. "Termal" va deixar anar una aguda rialleta -. Li
encantava Induki.
- Aposto
a què si.
La fitxa
de crèdit va desaparèixer de la vista, però l’ubès va seguir jugant amb el
detonador.
Amor va
entrar per la porta, seguit com una ombra per la Daniera.
- S'ha
acabat aquesta molesta ètica.
- He de
concedir-t’ho, Amor. Encara ets força bo en el que fas... per l'edat que tens, naturalment.
Amor el va
mirar fixament.
- Ara és
quan em dones el discurs de reclutament?
En Mah-Luu
va riure amb aquest comentari.
- A tu?
Ja! Abans contractaria un barra-fixa luudrià. Almenys quan els ulls se li
posessin vermells, sabria que anava a trair-me. Dubto que tu vinguis amb
mesures de seguretat semblants. –L’ubès va enfocar la seva mirada en la Daniera
-. La teva companya no parla molt... M'agrada això en una dona. –L’ubès la va
mirar lascivament -. Què dius, trosset de carn? Busques feina?
Bastant
molesta ja per haver de representar el paper de la subordinada muda, la Daniera
va tornar a l'escriptori d'una gambada i va apuntar el seu blàster de butxaca
al cap d’en Mah-Luu.
- Busques
un tercer ull?
L’ubès es
va limitar a riure amb més força.
- Oooh.
És ferotge, a més! He de tenir-la. Vinga, Amor.. Quant?
- No està
a la venda, "Termal". I encara que ho estigués...
La Daniera
va mirar per sobre de la seva espatlla.
-... No
podries pagar-la ni en un milió d'anys - es va afanyar a acabar Amor.
En Mah-Luu
va semblar molest mentre tornava la fitxa de crèdit a Amor.
- Tracte
just. Ella per Induki.
Amor va
negar amb el cap.
-Això no
és una oferta.
- Tens
raó -va dir en Mah-Luu, activant el detonador -. No ho és.
Dos
fornits guardaespatlles rodians van aparèixer a la porta, vestits amb capes
color escarlata i brandant carrabines blàster.
Amor va
mirar fixament a Mah-Luu.
- Teníem
un tracte!
- S'ha
acabat aquesta molesta ètica -va dir en Mah-Luu amb una rialleta, desactivant
el detonador.
La Daniera
no havia mogut la seva arma.
- En cas
que ho hagis oblidat, hi ha un blàster apuntant-te al cap.
En Mah-Luu
rigué entre dents, assenyalant als seus guàrdies amb el cap.
- I
altres apuntant a cadascun dels vostres. Amb reforços de camí. No són les
millors probabilitats.
La mà
dreta d'Amor estava lliscant sota el seu abric mentre parlava.
-Sempre
prefereixo jugar amb les cartes que m'han tocat.
-
Llàstima que jo no opini el mateix. - "Termal" va esclatar en una
salvatge riallada -. Normes de la casa, ja saps. - Va prémer un altre botó sota
el seu escriptori amb un dit inflat, obrint un canal de comunicacions -. Vab,
dóna-li unes vacances a Induki. Ja.
La Daniera
va creuar la seva mirada amb la d'Amor. Ell li va picar ràpidament un ull i
després es va tirar de sobte a terra com un bantha ferit, aterrant sobre la
seva esquena. El blàster pesat ja es trobava a les seves mans i abans que el
primer guàrdia pogués baixar la seva pròpia arma per apuntar al seu enemic, ara
a terra, Amor va prémer el gallet.
Un rugit
ensordidor va ressonar per la sala quan un vibrant tret blàster va colpejar de
ple al mercenari rodià, aixecant-lo del sòl i fent-lo volar més d'un metre cap
enrere. El guàrdia va xocar contra la paret i es va ensorrar a terra, amb el
pit ennegrit i fumejant.
Sense
retirar la mirada d’en Mah-Luu, la Daniera va fer girar el braç que sostenia
l'arma i va llançar tres ràpids trets al mercenari restant.
En Mah-Luu
va tractar de posar-se dret, però la Daniera ja tenia de nou el canó de l'arma
apuntant-li.
- Oo-ta goo-ta, Tubbo?
Amor va
somriure, col·locant-se al costat de la Daniera.
- Anul·la
aquesta última ordre -va ordenar ella -. Digues a Vab que porti aquí a Induki.
El
mercader ubès la va mirar amb desdeny.
- Dubto
que siguis capaç de disparar a un home desarmat...
- Ella
potser no - va respondre Amor per la Daniera -, però jo sí.
I sense
més cerimònia va disparar a Mah-Luu a boca de canó al pit.
La Daniera
va cridar commocionada, i es va girar per mirar a Amor
- Amor,
estàs boig!
-Gràcies.
- Com has
pogut...?
-
Relaxa't, preciosa -va dir Amor mentre girava una roda del seu blàster de
tornada a la seva posició original -. Aquesta cosa pot ajustar-se per atordir,
saps?
Ella va
tornar a mirar a "Termal", que havia caigut doblegat sobre la seva
cadira, transportat pel lliscant estel·lar de la inconsciència.
- Genial,
però què passa amb Induki?
Amor va
inclinar de sobte el cap a un costat. S'escoltava l'inconfusible so de vehicles
repulsoelevadors acostant-se.
Abans que
la Daniera pogués obrir tan sols la boca, Amor va sortir corrent cap a la
porta. Es va aturar al passadís una fracció de segon, i després va tornar a
entrar corrent a la sala i va propinar a l'inconscient Mah-Luu un cop de puny a
l'estómac. El detonador termal a la mà de l’ubès va saltar pels aires, i Amor
va atrapar amb facilitat el dispositiu en el seu ascens. Després va girar i va
sortir corrent al passadís.
La Daniera
estava just darrere seu.
- Amor,
estàs boig de remat!
-Gràcies.
Ella
gesticulava frenèticament.
- Per
aquí és un carreró sense sortida. Hem de tornar per l'altre...
Les
paraules van morir en els seus llavis quan va escoltar el so de les trepitjades
de moltes botes apropant-se des d'aquesta precisa direcció.
- Amor!
Estem a punt de tenir companyia.
Amor
seguia corrent cap a la paret a tota velocitat mentre premia amb el polze
l'interruptor per activar el detonador termal. Va llançar el dispositiu rodant
davant seu i va començar a comptar en veu alta el temporitzador de sis segons.
Apropant-se
des del darrere, la Daniera es va adonar del que estava fent.
- Surt
del radi d'explosió, tros de llunàtic!
Amor li
va fer un gest d'enuig amb la mà. Havia estat tota l'estona mesurant les
gambades al córrer, i ara ella li estava fent perdre el compte.
- Dos.
Un! -Va exclamar Amor just quan l'esfera platejada colpejava la paret davant
seu amb un so metàl·lic. Hi va haver una petita resplendor, i després el camp
de partícules del detonador es va expandir cap a fora amb velocitat encegadora,
i el radi d'explosió va vaporitzar el mur, la major part del sostre, i part del
sòl.
Amb la
plataforma d'observació acabada de crear, Amor i Daniera tenien una vista clara
dels esdeveniments que tenien lloc al carreró inferior.
Una jove
forcejava mentre dos dels matons rodians de capa escarlata d’en Mah-Luu l’introduïen
a la força en un camió lliscant que esperava. Tres motos lliscants d'aspecte
desmanegat, cadascuna portant a un pilot rodià, escalfaven motors al costat del
camió lliscant.
Per
descomptat, tots es trobaven ara mirant cap amunt, cap a ells, completament
estupefactes. La sorpresa va ser temporal. Els dos mercenaris van llançar a
Induki a l'interior i el camió lliscant va arrencar abruptament i es va
endinsar a l'inframón, seguit per una de les motos. Els rodians de les dues
motos restants van apuntar amb les seves carrabines blàster.
Amor ja
estava traient la seva artilleria blàster portàtil. Va apuntar ràpidament i va disparar
dues vegades. Els rugents trets van fallar el seu objectiu, però Amor estava
segur que els mercenaris s'ho pensarien dues vegades abans d'embrancar-se en un
tiroteig prolongat.
El blàster
pesat va gemegar fortament mentre es recarregava, i el primer dels rodians va aprofitar
l'oportunitat per començar una precipitada fugida mentre el seu col·lega es
demorava per proporcionar una mica de foc de cobertura.
La Daniera
va efectuar mitja dotzena de trets a la moto que anava al capdavant, però
l'abast del seu blàster de butxaca era, en el millor dels casos, limitat. La
major part dels trets no van arribar al seu objectiu, així que va passar la
seva atenció al rodià restant.
Amor va
apuntar amb cura i va llançar un altre tret eixordador cap al mercenari que
fugia. El tret va colpejar la part posterior de la moto lliscadora, i la força
de l'impacte va fer que el vehicle donés una volta de 180 graus i xoqués contra
el costat d'un edifici en ruïnes proper. L'acolorida explosió va fer que
ploguessin runes ardents per tota la zona.
El segon
pilot no tenia intencions de quedar-se aquí quiet per a una altra demostració,
però just quan començava a moure’s, tres dels trets carmesí de la Daniera li van
colpejar a l'esquena. Quedant-se sense genet, la moto es va aturar en sec amb
una sacsejada, activant-se l'interruptor de seguretat, i es va quedar surant
immòbil sobre el sòl.
Immediatament,
Amor va prendre impuls i va saltar de l’irregular cornisa. Va dirigir la seva
caiguda cap a la moto i va aterrar amb sorprenent agilitat sobre el seient
buit. Després de prendre’s un instant per sentir sorpresa de si mateix, es va
tornar per cridar a la Daniera:
- Tornaré
a per tu!
No
obstant això, Amor va quedar sorprès en veure que ella ja no estava a la part
alta de la cornisa. I després la Daniera el va empènyer cap endavant mentre
aterrava al seient del darrere.
Es va
tornar per mirar-la en total sorpresa.
La Daniera
es va limitar a donar-li un copet a l'espatlla i va bordar:
- Calla i
pilota aquesta cosa.
- Sí,
senyora! - Va dir ell rient i va accelerar el potent motor de la moto.
- Saps
una cosa, Amor? Estàs més boig que un bantha descentrat!
-Gràcies.
***
-Aquí
estan -va exclamar la Daniera.
- Ja els
veig. -Amor va accelerar ràpidament, inclinant al mateix temps el morro de la
moto cap avall per esquivar una gran passarel·la elevada que els hi bloquejava
el pas.
El camió
lliscant havia perdut la major part del seu avantatge en el retorçat laberint
de decadència que era l'inframón de Coruscant. La mida i la massa del vehicle
eren entrebancs a les arcaiques autopistes i els retorçats passadissos. Aquí
les motos tenien un clar avantatge.
Amor
maniobrava destrament la moto lliscadora a través del caòtic embolic de bigues
caigudes, murs esfondrats i bolets verinosos sobredimensionats. La Daniera va continuar
llançant trets al rodià restant, que no podia treure de la seva estela a la
tenaç parella.
El
mercenari es va girar per efectuar un tret amb la seva carrabina, però el tret va
sortir molt desviat. No obstant això, el que sí va aconseguir va ser alentir
prou perquè Amor es posés a la seva alçada.
Amor va
subjectar el manillar de la moto amb una mà i va tractar d'arribar a la seva
pistola, però abans que pogués treure-la ni tan sols de la seva funda, la Daniera
va deixar escapar un crit ofegat.
Amor va
girar el cap per veure si havia estat ferida, just a temps per veure com
saltava de la seva moto a la part posterior de la del mercenari. Hauria estat
difícil determinar qui estava més sorprès, si Amor o el rodià...
-Sense
pilot -va grunyir la Daniera mentre colpejava el clatell del mercenari amb la
culata del seu blàster de butxaca. Abans que el rodià atordit pogués
reaccionar, el va llançar fora de la moto... a una pila de fems en
descomposició que hi havia per sota.
Amor va
intercanviar una mirada amb la Daniera, que va posar la seva moto de nou al
costat de la d'ell.
- Recorda’m
que no et faci enfadar.
- Massa
tard -va dir la Daniera amb un somriure mentre accelerava la moto i sortia a
tota velocitat darrere del camió lliscant.
***
Van
trobar el camió lliscant en un carreró dèbilment il·luminat a uns centenars de
metres de distància. Completament apagat, el vehicle estava mortalment
silenciós.
Tant Amor
com Daniera van desmuntar i es van acostar amb cautela.
L'únic
soroll provenia del torrencial plugim que va esclatar de sobte sobre ells...
els microclimes d'aire ascendent i humitat condensada de l'inframón creaven
petites tempestes on un menys se les esperava.
Amor va
arrufar el nas. L'aire era dens, amb l'olor de les escombraries podrida, el
metall corroït i l'aigua estancada. Però hi havia una altra olor que Amor va
reconèixer a l'instant...
- Queda't
aquí un moment -va ordenar.
La Daniera
va estar a punt de protestar, però va veure la mirada que Amor tenia als ulls.
Va assentir en silenci. I la pluja va lliscar en silenci al seu voltant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada