II
Els
agents de seguretat de la Nova República que muntaven guàrdia davant la porta
van observar en silenci com Daniera i Amor sortien del turboascensor i
avançaven pel passadís. La parella de soldats fortament armats va canviar
lleugerament de postura i va saludar els nouvinguts amb els canons de sengles
carrabines blàster.
La Daniera
va mostrar la seva identificació i els guàrdies van relaxar immediatament la
seva postura, permetent-los passar a l'habitació de l'hotel. Ella va entrar
primer, col·locant-se un parell de guants d’examinació Duraguard.
Amor es
va aturar, tornant la mirada al passadís on els equips d'agents de l’INR
escanejaven electrònicament la zona a la recerca de la més petita pista. Va
arronsar les espatlles i va entrar darrera la Daniera a l'habitació, tancant la
porta darrere seu.
Ella ja
estava movent-se metòdicament per la zona d'estar.
- Tota la
planta ha estat precintada per la Seguretat de la Nova República. Mentre parlem,
hi ha agents de l’INR interrogant a tot el personal, fent escàners a nivell
molecular, i revisant el registre d'hostes de l'últim mes.
Amor va
assentir.
- Que bé.
Una pèrdua de temps i diners, però, escolta, la burocràcia sempre és la
burocràcia, sense importar-li com d’alts que siguin els seus ideals i la seva
moral.
La Daniera
se’l va quedar mirant, tractant de trobar una manera d'expressar el que estava
pensant.
Ell li va
allargar una mà.
- Ho
sento. Només dóna'm les lents d'augment, d'acord? Escolta, et molesta si et dic
Dani?
-Sí.
- Bé.
Comencem, Dani...
La Daniera
va sospirar.
- La
víctima número quatre és el senador Luralon Odaay, Turian, gairebé humà, del
sector Limbala. Tenia 47 anys estàndard d'edat, casat, amb un fill. El senador
Odaay habitualment torna al seu planeta natal quan se suspenen els plens del
Senat, així que quan la sessió està convocada ocupa una habitació d'hotel en
lloc de tenir una residència permanent a Coruscant. - Va assenyalar a la ben
equipada habitació-. El Reina de Kaerlia ha estat la seva favorita en els
últims anys. De fet, ha demanat aquesta mateixa habitació l'any passat.
Amor va
assimilar la informació.
- No hi
ha signes que s'hagi forçat l'entrada, i el crim va tenir lloc... - Va buscar
amb la mirada l'entrada al dormitori -. Allà?
La Daniera
va assentir lentament amb el cap, aparentment poc entusiasmada per tornar a
visitar l'escena del crim.
Ell va passar
al seu costat, col·locant-se un parell de guants Duraguard.
- Com
sabeu que és Dolor?
- Mort
violenta i sagnant.
- La
major part d'homicidis entren en aquesta categoria.
- I el
monstre Sith va deixar la seva targeta de visita. Dolor -va xiuxiuejar entre
les seves dents premudes -. Quina classe de nom és aquest, de tota manera?
- Un
latarzià. En néixer, només ens posen nom de pila. Ens guanyem els nostres
cognoms amb les nostres accions.
- Però,
"Dolor"?
La seva
veu es va tornar distant.
-
Probablement, els seus pares lamentaven el fet d'haver-lo engendrat.
La Daniera
se li va quedar mirant.
- Llavors
no estic segura de voler saber-ho.
- Què?
- Sobre
el teu cognom... Amor?
Ell li va
oferir un somriure maliciós i li va fer l'ullet.
- Pregunta-m’ho
en un altre moment.
Amor va
mostrar un macabre somriure i després va entrar al dormitori.
***
El cos
del senador Odaay estava estès cap per avall sobre el llit de mida imperial. Els
gruixuts llençols havien absorbit la major part de la sang blava fosca, l’apelfada
catifa Tapani havia quedat amarada amb la resta. Un vibroganivet d'empunyadura
daurada apuntava de la part inferior de l'esquena de la víctima. Certament no
era el cop letal, probablement infligit post mortem. La targeta de visita
personalitzada d’en Grandyl Dolor, derivada del seu nom; Grandyl era la paraula
latarziana per nomenar l'or.
Amor es
va aturar a l'entrada, examinant l'escena durant tot un minut abans d'apropar-se
al cos de la víctima.
La Daniera
va entrar silenciosament a l'habitació darrera seu. Per la seva conducta ferma
i la seva experiència, es veia que era encara una agent jove... nova davant
molts dels horrors del negoci.
Ell va
tornar la mirada cap a ella i va somriure tranquil·litzadorament.
- Saps
quin és el problema amb la gent avui en dia?
Ella va
negar amb el cap, els seus ulls clavats a la funesta escena.
- Bé,
doncs t'ho diré. Ningú pot mantenir mai els musells fora dels negocis dels
altres. La galàxia seria un lloc més agradable si cadascú ens ocupéssim només
dels nostres propis assumptes. -Amor es va agenollar al costat del cos,
realitzant una revisió exhaustiva. L'home s'havia desplomat sobre el llit,
agafant un coixí amb una de les seves mans de sis dits. L'altra penjava de
l'extrem oposat del llit. Amor va donar la volta al voltant per poder veure
millor. Estava fermament tancada en un puny -. És un fet, el 45 per cent dels
clients d'homicidi estan tesos perquè van seguir el seu sentit de l'olfacte
fins al més enllà.
Ara havia
captat l'atenció de la Daniera. Ella va creuar els braços i se li va quedar
mirant.
- Ah, sí?
-Sí -va
dir Amor entre les seves dents premudes mentre intentava obrir el puny del mort
-. El que em recorda... Saps quin és el sentit menys usat?
Ella el
va mirar mentre forcejava amb el cadàver, i va arronsar les espatlles sense
voler respondre.
- El
sentit comú. –Amor va grunyir quan, accidentalment, va trencar dos dits. El
senador Odaay havia estat agafant una petita figureta.
Estupefacta,
la Daniera va fer un ràpid pas endavant.
Amor es
va netejar amb el braç la suor que degotava pel seu front.
-L'altre
45 per cent són els típics crims passionals -va dir, amb un somriure lasciu -.
Res amarga tant com l'amor. Bé, excepte potser el lum.
- No et
calles? - Va dir ella posant-se al seu costat.
- El
restant 10 per cent són bàsicament pobres diables atrapats en el foc creuat. -
Va examinar l'estatueta donant-li voltes i voltes a les mans. Tenia una
semblança bastant sorprenent amb Darth Vader -. El curiós és que la gent està
més preocupada per caure en aquesta última categoria. Em pregunten com poden
evitar que els encertin. Els hi dic a tots el mateix... - Va retorçar el cap
del petit Senyor del Sith amb un audible espetec -. Ajupint-se.
La Daniera
va observar amb sorpresa com un sabre de llum hologràfic en miniatura sorgia de
la diminuta mà enguantada. Amor li va allargar la rèplica de Vader i ella va
tocar acuradament el petit sabre. Va deixar anar un petit espurneig, donant-li
una diminuta descàrrega.
Amor va
voltejar el cadàver sobre la seva esquena amb cura i va estudiar la
carnisseria. El senador mort mostrava un immens forat al centre del seu pit,
envoltat per òbvies cremades blàster. Amor va estudiar per un instant la ferida
letal, xiulant lleugerament entre dents.
Va
començar a retrocedir, i després es va aturar. Tot d'una es va inclinar cap
endavant fins que el seu nas gairebé va estar tocant el coll del senador mort,
i va ensumar.
- Hmmm...
La Daniera
va girar el cap d’en Vader, desactivant el sabre de llum amb un petit brunzit.
- Bé, què
tenim?
- Tinc un
cadàver que ha rebut el que sembla un impacte d'artilleria blàster a boca de
canó. -Amor es va girar cap a la Daniera -. No tinc testimonis, ni punt
d'entrada, ni ferides defensives.
- Just
com en els altres tres crims. –La Daniera no va poder evitar somriure,
complaguda amb ella mateixa -. No m'has dit res que no sabés ja.
Amor va
continuar com si ella ni tan sols hagués parlat.
- L'únic
que tinc és el fort pressentiment que el nostre amic aquí present era membre
del Club Vòrtex Fosc.
El
somriure envanit de la Daniera es va esvair de sobte.
Amor va
caminar sense més cerimònia a la porta, tirant-se els guants Duraguard a
l'espatlla.
- Tot el
que tens, preciosa, és un bon desordre per netejar. El meu treball aquí ha
acabat.
Ella el va
seguir a l'exterior de l'habitació d'hotel.
- Ja
està?
- Acabo
de donar-te tot el que necessitaves per resoldre aquest cas -va dir,
indicant-li l'estatueta que portava a les mans-. Això és una clau de pertinença
al club. Però estic segur que probablement ja sabessis això també.
La Daniera
es va aturar per un instant, però Amor va continuar avançant pel passadís.
-Bé, ho
hauria descobert per mi mateixa... - Després va afegir en veu baixa - : Abans o
després.
- Bona
sort -va exclamar ell de dalt a baix mentre entrava a l'ascensor -. Si tens
èxit, t'enviaré un bonic ram de flors. Si no, suposo que l’enviaré al funeral de
l’Organa Solo.
Amor li
va fer l'ullet just abans que les portes es tanquessin i desaparegués.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada