El problema amb els squibs (I)

El problema amb els squibs


Troy Denning 

I

Més enllà de l'extrem del vestíbul brillaven els llums de Pavo Prime un titil·lant escull d'ostentació submarina que atreia per igual a jugadors i observadors de peixos a les cristal·lines aigües blaves del món de casinos més enlluernadora de la galàxia. Un banc de bocallunes daurades nedava fregant l'exterior de la paret d'observació, aliens al culkuda profusament dentat que els aguaitava des de darrere d'un panell lluminós que anunciava grans premis a l’Eriçó de Mar Estel·lar. Dels centenars d'éssers que avançaven per la vorera lliscant, no més d'un grapat era capaç de reconèixer la ironia del que estaven veient; Pavo Prime era una menjadora gegant per depredadors, i la presa favorita no respirava en l'aigua.

En Han Solo era un dels pocs que entenia exactament el que estava veient... i li encantava. Un viatge a Pavo Prime podia ser com prendre tots els moments emocionants de la vida i comprimir-los en només uns pocs dies d'atzar i resplendor. Li feia sentir tan viu com burlar un bloqueig imperial, només que era molt més fàcil escapar quan les coses anaven mal dades. No és que esperés que res no fos malament en aquest viatge. Amb l'ambaixadora més bella de la galàxia al seu costat i deu mil crèdits per gastar a la butxaca, què podria anar malament?

La vorera lliscant va entrar en una bulliciosa terminal de trànsit plena de turistes de centenars d'espècies diferents. La majoria estava empenyent grans carros repulsors d'equipatge i estaven més interessats en els bocallunes de l'exterior que en els lladregots i carteristes que els avaluaven en silenci. En Han va agafar a la Leia del braç i es van dirigir cap a un rètol hologràfic en el qual podia llegir-se LUXSUBS PRIVATS. Com que intentaven passar desapercebuts, Chewbacca i C3PO els seguien amb tres carros d'equipatge vint passos per darrere, prou lluny per no atreure l'atenció sobre els Solo.

En Han i la Leia estaven a meitat de camí cap a l’holocartell quan un ishi tib amb boca en forma de bec va fixar els seus peduncles oculars en ells. Encara que la Leia portava un parell de celles blanques postisses, lents de contacte blanques, i un elegant vel de gasa mirr, en Han no es va sorprendre en absolut quan el ishi tib va continuar mirant-los fixament. Els ulls de la Leia estaven entre els més bonics de la galàxia, i caldria alguna cosa més que un canvi de color i un parell de celles sintètiques per canviar això.

L’ishi tib va començar a acostar-s'hi.

- Escolti, no és vostè...?

- No. -La Leia va interposar la seva petita motxilla entre ells -. Em deu confondre amb una altra persona. Em passa sovint.

L’ishi tib va arrugar el seu aguerrit rostre.

- De debò? La seva veu s'assembla...

- De debò. -la Leia va agafar al Han del braç i va començar a caminar en direcció oposada -. Explica’m de nou per què no podíem utilitzar un atracament privat - li va demanar.

- Perquè els atracadors privats són per als grans apostadors, i resulta que no tenim un milió de crèdits en metàl·lic. - La disfressa d'en Han era més senzilla que la de la Leia, una perilla falsa i un elegant barret que fins al moment no havia atret cap mirada -. I fins i tot si el tinguéssim, assaltar la banca de les taules de sàbacc amb aquestes quantitats no posaria a aquest Ludlo Lebauer d'un humor molt agradable. Els caps de casino odien les grans pèrdues.

La Leia va arquejar una de les seves celles falses.

-Estàs molt segur de tu mateix, pilot.

- Estic vetat a la meitat dels casinos de Pavo Prime -va dir en Han amb orgull -. Pregunta-li a Chewie de quan vam fer saltar la banca en el Cavallet de Mar.

- El Cavallet de Mar? No hi ha cap casino anomenat Cavallet de Mar.

En Han va somriure.

- Precisament.

-Sí tu ho dius. –La Leia va posar afablement els ulls en blanc, sense necessitat de lents de contacte -. Si us plau, no facis entrar en fallida el casino d’en Lebauer fins després que lliuri les boases.

- Això depèn -va dir en Han.

- De què?

-De com d’amablement que m'ho demanis.

Per molt que en Han esperava amb ganes les seves vacances a Pavo Prime, havia estat la Leia qui va suggerir el viatge. La Intel·ligència de la Nova República - INR -s'havia trobat amb un grup de deu estàtues boasa alderaanianes que havien estat fora del planeta quan l'Estrella de la Mort el va fer desaparèixer en un núvol de pols, i la Leia estava ferotgement determinada a preservar les boases per a futures generacions d’alderaanians. Atès que les estàtues pertanyien actualment al cap d'un casino -i que la Leia no tenia res per negociar excepte el seu agut enginy –en Han calculava les seves probabilitats d'èxit entre escasses i inexistents. No obstant això, no hi hauria apostat en contra, ja havia vist a la Leia fer l'impossible tantes vegades que havia perdut el compte. A més, li agradava estar en una missió que no impliqués salvar la Nova República. Al Han li agradava com a qui més fer la seva part, però de tant en tant era agradable anar en un senzill i ordinari viatge de negocis.

La multitud de turistes es va començar a estrènyer, alentint l'avanç per la terminal a un pas lent. Preocupat per si se separaven massa dels seus companys, en Han es va tornar per indicar a Chewbacca que avancés i va veure un parell de rosegadors d'un metre d'alt lliscant cap a ells entre el bosc de cames. Amb musells punxeguts, orelles llanudes i àrids ulls de color castany fosc, eren gairebé tan adorables com nadons de wookiee... i el doble de problemàtics. En l'instant en què van veure que en Han els mirava, van mostrar blancs somriures plens de dents i van alçar les seves petites mans per saludar.

En Han es va tornar en direcció oposada, tirant de la Leia darrere seu, i va començar a obrir-se pas a cops de colze entre la multitud.

-No miris ara -va murmurar -, però tenim problemes.

La Leia no va mirar.

- Què passa? Caça-recompenses? Assassins? - La seva mà va baixar cap al petit blàster ocult a la butxaca del seu vestit -.Vells amics?

- Pitjor -va dir en Han-. Squibs.

La Leia va clavar els seus dits al braç d’en Han.

-No...

- Em temo que sí. - Ignorant l'estela de protestes indignades que deixaven al seu pas, en Han va tirar de la Leia passant al costat d'un parell de duros de pell blava i va veure davant seu el taulell de registre de LUXSUB -. Sligh i Emala.

- Què hi ha d’en Grees?

-No l'he vist.

- Oh -va dir la Leia -. Això és dolent. Molt dolent.

-Sí.

Havien conegut a Grees, Sligh i Emala a Tatooine uns mesos abans, en un viatge per recuperar una altra de les obres d'art alderaanianes supervivents. El desastre que va venir després no va ser completament culpa dels squibs, però la seva "ajuda" certament va complicar la situació. L'últim que en Han- o la Leia - volia era un altre embolic amb aquests tres. Després de tot, se suposava que el viatge a Pavo Prime era més de plaer que de negocis.

En Han es va dirigir cap a l'única finestreta buida on un droide venedor platejat amb els fotoreceptors apagats estava dret al costat d'una porta d'accés tancada. Sobre ell, parpellejava un holocartell daurat: LUXSUBS JOTAJOTA - HO SENTIM, TOTES LES NAUS RESERVADES.

En Han va colpejar el taulell amb el palmell de la mà.

- Desperta, amic.

Els fotoreceptors del droide es van encendre.

- Bon dia, senyor. Em temo...

- Sí, ja sé llegir -va dir en Han, mirant l'escotilla darrere del taulell -. Teniu un saló d'atracada privat?

-És clar -va dir el droide -. Però tots els nostres vehicles es troben llogats per hores. És pràcticament impossible saber quan podria haver algun disponible.

En Han mirà per sobre de la seva espatlla i va veure que els squibs s'acostaven ràpidament, sense deixar de somriure i saludar, i aprofitant al màxim la seva mida per obrir-se pas cap a ell. Pocs passos per darrere, la forma peluda d’en Chewbacca sobresortia de la multitud, amb els ulls fixos a l’holocartell de JOTAJOTA i el cap inclinat cap a un costat mostrant estranyesa. Òbviament, encara no havia vist els squibs.

En Han va estavellar un xip de crèdit al taulell i es va tornar cap al droide.

- Subcontracta a una altra empresa. Pagarem el doble.

El droide va mirar a les files adjacents que, encara que llargues, avançaven ràpidament.

-Però seria més econòmic...

- Ha dit que subcontractis -va insistir la Leia -. Ens agradaria viatjar amb JOTAJOTA; sou coneguts pel vostre excel·lent servei al client.

- No ho sabia. -El droide va llegir el xip de crèdit, i després la porta d'accés es va obrir -. Però tractem de millorar. JOTAJOTA els desitja la millor de les sorts durant la seva estada.

En Han va assenyalar a Chewbacca i va donar instruccions al droide de deixar passar només al wookiee i al seu company droide, després va recuperar el seu xip de crèdit i va seguir a la Leia a través de la porta d'accés.

L'interior de la sala d'atracada era acollidor i ben moblat, amb una doble filera de butaques mòrfiques, un videomur que anunciava les molt diferents atraccions de Pavo Prime, i -al costat de la comporta d'embarcament - una bombolla d'observació amb un panorama de la ciutat submarina que descendia fins a gairebé un quilòmetre més avall. Encara que les llums dels casinos brillaven en tota la seva alçada fins al fons, els submarins només podien veure en els dos-cents metres superiors, més enllà d'aquesta profunditat, els llums en moviment atreien massa grans depredadors.

Sense molestar-se a fer un altre cop d'ull a l'escena, la Leia es va quedar mirant la comporta per la qual havien entrat.

- Què estan fent els squibs a Pavo Prime?

- Realment vols saber-ho? -Va replicar en Han.

- No -va dir la Leia -. Però no ens hem ensopegat amb ells sense més. La galàxia no és tan petita.

- Deu haver-los anat molt bé des que vam sortir de Tatooine -va suggerir en Han-. Potser estiguin aquí només per gastar una mica de diners.

La Leia el va mirar amb aire d'incredulitat.

- Els squibs?

- O potser hagin sentit parlar de les estàtues boasa -va admetre en Han. De totes les obres d'art que havien estat fora del planeta en el moment de la destrucció d'Alderaan, les estàtues boasa eren les més antigues i misterioses, perquè havien estat creades pels misteriosos killiks que habitaven Alderaan molt abans que arribessin els humans -. Potser siguin aquí per comprar les boases.

- I què creus que té més sentit?

Abans que en Han pogués respondre, es va obrir la comporta i van aparèixer Chewbacca i C3PO amb els carros d'equipatge. Chewbacca va donar un cop d'ull a la bombolla d'observació i, en no veure cap luxsub esperant per recollir-los, es va tornar cap al Han i va grunyir.

- I tant que vaig veure el rètol. –En Han va mirar a través de la comporta oberta i, en no veure cap senyal de l’Emala o l’Sligh, es va girar cap a Chewbacca -. Només volia lliurar-me dels squibs.

El pelatge de l'esquena d’en Chewbacca es va posar de punta.

- Squibs? Aquí? -Va preguntar C3PO.

- Llavors no els heu vist?

Va ser la Leia qui preguntar això a Chewbacca.

El wookiee va negar amb el cap.

-Bé, més val això que res. Potser els hem perdut. -La Leia va comprovar el seu cronòmetre i es va girar cap al Han-. Necessitem trobar una forma d'arribar al Casino Illa Perla. Lebauer ens espera en trenta minuts, i arribar tard no ajudarà a la nostra causa.

- No veig cap raó per la qual haguem d’arribar tard, princesa Leia -va dir C3PO -. Aquí arriba el nostre transport.

En Han es va tornar per veure un luxsub amb forma de petxina surant cap a la comporta d'atracada, amb un Mon Calamari d'ulls bulbosos visible a la cúpula del pilot. En la inscripció del casc es podia llegir: "Si Voleu Estil, Voleu amb la Cloïssa Rosa."

Chewbacca va rugir una pregunta.

- Sí, ha estat ràpid -va dir en Han.

Va segellar la comporta interior del saló, i després va esperar amb els altres mentre el luxsub atracava i equilibrava les pressions. Quan la comporta exterior del saló es va obrir, es van trobar mirant a una cabina de passatgers amb seients de vellut rosa, decantadors de beguda rosa, i finestretes tintades de rosa.

-Sembla la gola d'un hutt -va dir la Leia. Es va tornar cap al Han-. Potser hauríem d'anar nedant.

- Nedant? -Va repetir C3PO -. Realment no crec que aquesta sigui una bona idea. M’enfonsaria com...

- Tranquil, 3PO. –En Han va treure el cap per l'escotilla i, a part de la decoració, no va veure res inusual -. És una broma.

Tots van pujar a bord i van segellar l'escotilla, i llavors el luxsub va executar un lent gir passant pel costat del panell lluminós de l'Eriçó de Mar Estel·lar, permetent als passatgers un cop d'ull de prop de l’ossut cap del culkuda que apuntava per darrere del senyal. En Han va donar al pilot la seva destinació, i no va passar molt fins que es van desviar cap a un casino amb forma de muntanya i una marquesina amb perles i palmeres brillant a la part alta.

Cent metres després, la Leia va deixar escapar un sospir d'alleujament.

- No ha estat tan difícil després de tot. Quan vas dir squibs, vaig pensar que se'ns enganxarien com plepes.

- No en aquest viatge. –En Han va tancar els ulls i va unir les puntes dels dits, com si estigués esperant que una carta de sàbacc canviés el seu valor per a ell -. Abans els fotria un tret.

Davant d'en Han va sonar un feble so, com una ampolla obrint-se, i va obrir els ulls per descobrir que el coixí d'un seient al costat de C3PO s'havia aixecat, revelant un parell de fosses nasals negres i dos grans ulls marrons.

-Això fereix els meus sentiments. De veritat, Solo -va dir una feble veu aguda -. Així és com tractes a tots els teus amics?

Chewbacca bramà una protesta, i el sorprès pilot gairebé xoca contra un blottal que passava abans de poder tornar al seu rumb correcte. L’squib va llançar una furiosa mirada a Chewbacca.

- M'ho mereixo? –L’squib es va tornar cap a C3PO -. T'importa, cap metàl·lic? Estàs assegut a sobre de l’Emala.

- Ai mare! - C3PO es va aixecar -. Li demano perdó.

Mentre els dos squibs s'enfilaven fora dels compartiments d'emmagatzematge sota els seients, en Han va mantenir un ull en la Leia, preparat per aturar el seu braç si tractava d'aconseguir agafar la seva pistolera de butxaca. La veritat era que tenia ganes de desintegrar a la parella ell mateix, però fins i tot a Pavo Prime hi havia lleis contra aquest tipus de coses. No seria just dir que els squibs eren responsables del que la Leia havia perdut a Tatooine, però certament havien tret profit.

- Què feu aquí vosaltres dos? -Va preguntar la Leia un cop els squibs haver sortit del seu amagatall i col·locat els seients de nou.

- Proporcionar-los transport -va dir la femella, Emala -. No ho heu posat fàcil.

-Hi ha un motiu -va dir en Han. Es va sentir alleujat escoltant la ràbia en la veu de la Leia, no es tornava realment perillosa fins que els seus sentiments eren inescrutables -. Com per exemple que estem de vacances. Potser no vulguem tenir res a veure amb vosaltres.

- Vacances? – L’Emala va posar els ulls en blanc, i després va estirar un braç o apagar l'intercomunicador -. Des de quan els Solo prenen vacances?

- Esteu aquí en una missió -va dir l’Sligh, girant-se cap a la Leia -. Qui creieu que va parlar a Intel·ligència de la Nova República sobre les estàtues boasa d’en Lebauer, per començar?

En Han mirà la Leia.

Ella va arronsar les espatlles.

- L'oficial d'enllaç només va dir que la informació procedia d'una font fiable.

- Aquests som nosaltres -va dir l’Sligh alegrement -. Fiables. Sabeu que mai tractaríem d’enganyar-vos. Sou massa llestos.

- Sí, és clar -va dir en Han-. On és en Grees? Tractant de colar-se al Falcó?

L’Sligh i l’Emala es van mirar entre si, incòmodes, i els seus ulls es van tornar tan tristos i plorosos que en Han immediatament va lamentar el to de la seva pregunta.

- Mireu, ho sento -va dir -. No ho sabia. L'última vegada que us vam veure, tot va ser...

- No et preocupis per això. – L’Emala va xarrupar pel nas i es va passar el palmell de la mà per les fosses nasals -. No cal que et preocupis pels nostres sentiments. No som aquí buscant la vostra simpatia.

- Llavors sou més llestos del que pensava -va dir la Leia -. Per què esteu aquí, doncs?

- Una proposició de neg...

- Oblida-ho -va dir la Leia.

L’Sligh va arrufar les celles.

- Però si no tan sols heu escoltat...

- No cal -va dir en Han-. Ningú ens pren el pèl dues vegades.

- Estafar-vos? Això és el que penseu? – L’Emala va arrufar el nas amb desdeny -. I jo que pensava que en Han Solo era bon jugador.

- Deixeu-ho estar -va dir la Leia -. No deixaré que us apropeu a aquestes estàtues boasa.

L’Sligh va mirar al sostre i va posar els ulls en blanc.

- Què us fa pensar que volem les estàtues boasa? Si volguéssim les estàtues boasa, hauríem parlat a l’INR d'elles?

- Les estàtues són la vostra recompensa -va afegir l’Emala -. És el que us oferim.

-Aquesta sí que és bona -va dir en Han-. L'última vegada que ho vaig comprovar, no us pertanyien.

-Però hem estat els que s'han assegurat que sapigueu d'elles -va protestar l’Sligh -. Em sorprèn la vostra falta de gratitud.

- I ens necessiteu -va afegir l’Emala -. Ludlo Lebauer és un tipus dur. Si voleu aconseguir d'ell aquestes boases, necessiteu tot l'avantatge que pugueu obtenir. Necessiteu conèixer la situació.

La Leia va semblar pensar-s’ho, i en Han va començar a tenir visions de grans mans de sàbacc que ja no jugarien. Estava a punt d'advertir-li que no mossegués l'ham, quan ho va fer.

- La informació és bona -va dir ella - sempre que sigui necessària. Haureu de convèncer-me que la vostra ho és.

L’Emala mirà l’Sligh.

L’Sligh va assentir.

- Digueu-li, però ens ha d'escoltar fins al final -. Va captar la mirada d’en Han i la va mantenir -. Tens alguna altra cosa que fer? És un llarg viatge fins a la Perla.

- Us escoltem. –En Han va començar a servir-se un dels refrescos roses... i després s'ho va pensar millor-. De moment.

L’Emala va somriure.

- I us alegrareu d’haver-ho fet. Què sabeu sobre com va aconseguir en Lebauer les estàtues?

- Se’m va informar que en Threkin Horm li va lliurar les boases per satisfer un deute de joc -va dir la Leia. Havien descobert a Tatooine que en Horm (el president del Consell Alderaanià) estava subhastant il·legalment la mateixa herència cultural que se li havia encarregat protegir -. Quin mal ha causat aquest home. Si no estigués ja mort, l’estrangularia jo mateixa.

-Potser haguessis de fer cua –li va replicar l’Emala -. En Horm tenia deutes amb tot el món a Pavo Prime. Per mantenir juntes les boases, en Ludlo Lebauer va haver de pagar a tots els altres de la seva butxaca.

- Espero que hàgiu portat un vaixell de càrrega ple de crèdits -va dir l’Sligh.

-El que hem portat o deixat de portar no és de la vostra incumbència. –En Han va haver de resistir l'impuls de veure si el seu xip de crèdit seguia a la butxaca; aquesta era just la classe de pista que els squibs estarien esperant, i ja havia vist a Tatooine com de destres que eren els dits de l’Emala -. Oblideu-vos dels nostres crèdits, d'acord?

L’Sligh va aixecar les mans i va tornar els seus palmells roses cap al Han.

- Tranquil, noi. Saps que no ho intentaria... ets massa llest per això.

- L’Sligh només estava dient que en Lebauer no deixarà que aquestes estàtues us surtin barates -va oferir l’Emala.

- Us asseguro que haurà de considerar la nostra oferta.

La Leia va aconseguir mostrar confiança quan en Han sabia que havia de sentir-se plena de dubtes, perquè l’Emala havia donat just en el punt feble del seu pla. No tenien res a oferir als Lebauer excepte la promesa de la bona voluntat galàctica que generaria retornant les estàtues al poble alderaanià. Pel que estaven dient els squibs, això resultaria exactament tan difícil com en Han s'havia imaginat... però si algú podia aconseguir-ho, aquesta era la Leia.

- De tota manera, com vau arribar a saber vosaltres dos tant sobre els problemes d’en Horm? -Va preguntar la Leia.

En lloc de respondre, l’Sligh va dir:

- Mirat, tot el que heu de fer és comprar una obra d'art per nosaltres, el Segon Error, i vosaltres us quedeu amb les boases.

- Deixeu-me que m’aclareixi -va dir en Han-. Nosaltres posem els diners, us fem un favor, i vosaltres deixeu que ens quedem amb les nostres pròpies boases?

-És un bon tracte -li va assegurar l’Emala -. No ho lamentareu.

- Ja ho lamento. –En Han es va girar cap a la Leia -. Has escoltat suficient?

La Leia va assentir.

- Més que...

- Emala! -Va dir l’Sligh -. Has oblidat parlar del programari!

- Ah, sí, el programari -va dir l’Emala, sense semblar haver oblidat res, realment -. Us quedeu amb les boases, i nosaltres us donem el programari de guia per al MS-19.

La Leia va quedar bocabadada.

- El MS-19 imperial? El nou rebenta-escuts MS-19 de Sienar?

- Vols dir el nou rebenta-escuts auto-guiat M-19 de Sienar -va dir l’Sligh -. Hem entès que el seu primer desplegament a Gondagali va ser tota una sorpresa.

La Leia es va quedar mirant als squibs, sense parla, però en Han reconeixia una promesa buida quan l'escoltava.

- Oblideu-lo -va dir -. Necessiteu una mentida millor que aquesta per enganyar-nos.

- No cal ser mal educat -va dir l’Emala -. Només tractem d'ajudar a la Nova República.

- Em sento dolgut -va afegir l’Sligh -. Després de tot el que hem passat junts, com podeu dubtar de nosaltres? - Encara que estava parlant al Han, va mantenir la mirada fixa en la Leia -. Teniu autorització de l’INR. Segur que heu sentit com de valuosos que han estat els codis de fil-S que us vàrem proporcionar.

La Leia es va tensar, però no va dir res.

- Codis de fil-S? –En Han es va tornar per veure els ulls de la Leia oberts com plats -. Quins codis de fil-S?

- I què hi ha de les especificacions del míssil de bor que vàrem enviar? -Va preguntar l’Emala, mirant també a la Leia -. Estic segura que això va resultar d'utilitat. Els imperials estan realment intrigats per la seva sobtada inefectivitat.

La Leia va panteixar.

- Com sabeu...? No importa.

En Han va començar a veure la resta de les seves vacances caient en un remolí pel desguàs del lavabo, però no va protestar. La reacció de la Leia significava que això era important.

Després d'un instant, la Leia va sortir de la seva sorpresa.

- Molt bé -va dir -. Parleu d'aquesta obra d'art que hem de comprar per vosaltres.

- Què? - La pregunta d’en Han gairebé va ser un crit... però no passava res, ja que ningú va poder sentir-lo a causa del rugit d'incredulitat d’en Chewbacca -. T'ha entrat el mal de les profunditats? Almenys que siguin ells els qui posin els diners!

- Si poguéssim posar els nostres diners, creieu que estaríem molestant a algú tan important com vosaltres? -Va preguntar l’Sligh -. Fins que no aconseguim el Segon Error, no tenim accés a la nostra caixa forta -va explicar l’Emala -. Per això us necessitem.

En Han es va tornar cap a la Leia.

- No pots confiar en ells.

- Probablement no -va dir la Leia.

Chewbacca va grunyir, advertint-li que no oblidés el que havia passat a Tatooine.

- Oh, no ho he oblidat. - Els ulls marrons de la Leia van començar a cremar amb la ferotge crida a la qual en Han anomenava la seva brillantor tossuda -. Però hem de fer-ho malgrat tot.

En Han va arronsar les espatlles, resignat, i després es va tornar cap a l’Sligh.

- Llavors, quant ens va a costar aquest Segon Error?

- No massa -va dir l’Emala -. El valor és principalment sentimental.

- No val més d'un centenar de crèdits -va afegir l’Sligh -. Però en Lebauer està molt apegat a ell. Probablement caldran deu.

- Deu centenars? -Va preguntar en Han-. No seria més fàcil dir simplement mil cred...?

- Deu mil, Solo. – L’Emala va moure el cap amb tristesa -. I nosaltres que pensàvem que eres un peix gros.

El comentari el va ferir més del que hauria.

- Tinc els crèdits, no et preocupis per això -va dir en Han, bastant segur d'estar dient adéu als seus últims guanys de sàbacc -. I realment desitjaria no tenir-los.

L’Emala es va inclinar cap endavant i li va posar la seva petita mà sobre el genoll.

-És el millor per a tots -va dir -. Confia en mi.

***

Següent