Desastre (XXXIII)

Anterior

CAPÍTOL 33

-Et rebo, gràcies, Base U -En Corran mirà als sis Jedi que l'acompanyaven -. Ja ho heu sentit. El general Dendo diu que han mossegat l'ham. En Gavin ha localitzat la nau que els serveix de caserna general. Munteu. Anem cap allà.

En Corran, abillat com els altres, amb l'uniforme negre de combat Jedi, va pujar a una motojet que portava un bagul d'alumini polit lligat a la part posterior. Va prémer el botó d'encesa i va sentir com rugia el motor. Una petita imatge hologràfica de la jungla aparèixer entre els dos manillars, descrivint amb cridaners colors els arbres de la jungla ocults per la foscor.

Va somriure. Ell podia sentir aquests arbres amb la Força i esquivar-los. Aquesta cosa em dirà on aguaiten els vong, la temperatura sanguínia dels seus cossos delatarà la seva presència encara que estiguin amagats.

En Corran mirà al seu voltant un moment, i va somriure a Jacen, ocult entre les ombres.

- Tu què mires?

- El jove va assenyalar al bagul.

-Aquest bagul. És una mica difícil no fixar-se.

- Sí, oi? -En Corran va assentir segur -. Aquest és precisament el propòsit de tot això. En Shedao Shai estarà lluitant, i amb això anem a recordar-li de nou els motius pels quals lluita.

A una ordre d’en Shedao Shai, el batalló yuuzhan vong va avançar, sortint de la jungla i corrent a camp obert cap a l'edifici ithorià. De les parets van començar a sortir trets vermells, dards de llum que anaven en totes direccions. Els chazrach corrien al voltant d’en Shedao Shai, udolant i panteixant. Entre ells es movien els guerrers yuuzhan vong, més alts i prims que els seus subordinats, avançant en un mar de caparrons.

El líder yuuzhan vong, que veia a les seves tropes com siluetes a la llum del foc enemic, es va posar al capdavant. Els dards d'energia explotaven al pit dels chazrach, amputaven membres i feien girar als diminuts guerrers fins que queien a terra fumejant. Alguns dels ferits es lamentaven i es queixaven, altres lluitaven per seguir avançant. En Shedao Shai no va malgastar el temps administrant el cop de gràcia als ferits greus, sinó que els hi va oferir l'honor de morir patint per redimir-se del seu fracàs.

Tot i que el foc dels làsers era molt concentrat, els autòmats que controlaven les armes eren incapaços de canviar de tàctica segons el desenvolupament de la situació. Totes les variables que estaven preparats per assumir canviaven constantment, de manera que a cada segon havien de realitzar nous càlculs i moviments que imitaven de manera imperfecta els de l'enemic viu al qual s'enfrontaven. Cada màquina responia a una velocitat diferent, per la qual cosa de vegades deixaven alguna zona al descobert mentre altres zones que deixaven de ser perilloses, rebien una cobertura doble. Esclaves de la seva programació, les màquines no podien prescindir d’allò insignificant per concentrar-se en el més important.

Tal com fan les criatures vivents. En Shedao Shai va veure que un dels seus guerrers queia i es portava la mà al costat. Li va treure l’amfibastó a aquell cos inert i el va brandar per sobre del seu cap, llançant-se a la càrrega i deixant-se portar per la ira i la fúria.

Els insectes d'atac dels yuuzhan vong omplien l'aire al seu al voltant. Alguns donaven en el blanc i feien explosió, enderrocant parets, destruint parapets electrònics armats i reduint als autòmats a restes espurnejants i membres desllorigats.

Un enemic viu seguiria lluitant, però aquestes coses no.

Els chazrach van escalar el mur com un eixam i van córrer per les rampes cap al pis superior. De les torres sorgien més trets làser, tot i que les armes no eren tan flexibles com per apuntar a les terrasses superiors. En Shedao Shai va somriure, perquè una criatura vivent, una criatura intel·ligent, no hauria passat això per alt. Un autèntic guerrer empunyaria aquestes armes i dirigiria aquesta energia letal cap a nosaltres. Aquests autòmats ni tan sols són tan intel·ligents com les bèsties.

Els insectes explosius, apuntats amb perícia, van fer explotar la part superior d'una de les torres, arrencant un crit triomfal al líder yuuzhan vong. El so metàl·lic dels amfibastons i les espurnes que deixaven anar els coufees tallant els cables es van unir en una simfonia de destrucció. Hi va haver més explosions a la nit, i una segona torre va caure amb tanta força que tot l'edifici va retrunyir fins als fonaments.

En Shedao Shai es va veure a si mateix cridant victoriós amb els seus, però, de sobte, es va quedar en silenci. Va fer un pas enrere, amb una freda sensació de por travessant-lo, mentre els guerrers yuuzhan vong i els chazrach entraven a l'edifici. Alguna cosa no anava bé, i no es va adonar fins que va ser conscient que l'estructura lleugera d'una simple torre esfondrant-se no tenia per què fer tremolar un edifici sencer.

No és una estructura permanent. Mirà de nou al seu voltant, amb els ulls oberts com plats, aterrit. Al seu voltant hi havia una orgia de destrucció. Els chazrach reduïen a cendra les consoles, i els panells de circuits eren arrencats de les seves estructures amb els cables penjant com intestins de colors. Fins i tot els seus guerrers es van apropiar de cables i juntes per adornar-se amb relíquies d’allò conquistat.

Les seves tropes havien perdut tota cohesió i disciplina. La presa de l'edifici i la destrucció tecnològica continuava dins, i els crits que se sentien atreien més i més guerrers cap a l'interior. És el que ells volien, ells sabien com ens provocarien posant aquí les seves abominacions. Sabien que ens ofendríem i que perdríem el cap.

En Shedao Shai va saltar el mur i va començar a retirar-se de l’edifici. Va cridar a les tropes per a què es retiressin i que fessin córrer la veu. El chazrach que estava al seu costat es va allunyar ràpidament, i altres reptiloides van emprendre la fugida, però cap dels guerrers yuuzhan vong. No, és clar que no. No acceptaran que un chazrach els ordeni que abandonin el seu deure sagrat.

Es va disposar a utilitzar el víllip per cridar a la caserna general, amb la intenció que ells enviessin una crida de retirada general, però va començar a sentir una tremolor que estremia el sòl, i en Shedao Shai va saber que ja era massa tard.

Els defensors de la Nova República, que sabien des de feia temps que donar en el blanc era difícil quan no hi havia blanc, van decidir donar als yuuzhan vong una cosa que atacar a la mateixa superfície d’Ithor. L'havien defensat amb armes làser automatitzades i el van omplir de carcasses d'androides, fetes de peces soltes i amb els circuits justos perquè poguessin moure’s una mica. Sabien que, en emprar el que semblaven ser androides per defensar un objectiu, els yuuzhan vong es desfermarien i es llançarien a una orgia de destrucció. I, amb aquesta finalitat, van construir un edifici bastant ràpidament, sense preocupar-se molt de l'estructura de suport o de fonamentar-lo en profunditat.

No el van consolidar en profunditat, però sí van cavar un clot per sota. Un forat ple d'explosius sobre el qual s'aixecava l'edifici. Els detonadors dels explosius estaven connectats a un ordinador situat en ple centre de la construcció. Un cop activat a distància pel general Dendo, la seqüència de detonació només començaria quan s'apagués l'ordinador.

El fet de tenir un amfibastó travessant-lo de banda a banda va ajudar molt a què s'apagués.

L'explosió resultant va partir en dos l'estructura i va omplir de foc el soterrani, consumint a mitja dotzena de chazrach que havien baixat fins allà. La bola de foc va pujar al següent pis, emportant-se per davant el guerrer yuuzhan vong, l’amfibastó i l'ordinador que havia destruït. L'esclat va esquerdar els pocs suports interns que havien estat ubicats a l'edifici, i, a mesura que la bola de foc s'esvaïa, la construcció es va enfonsar.

Les parets es van corbar i el pis superior va caure sobre l'inferior. Els murs exteriors van cruixir i es van desplomar, encara que de forma irregular, de manera que als supervivents els hi va quedar una mica d'espai per ajupir-se. El fum i la pols sortia pels finestrals trencats, al costat dels laments dels ferits i els atrapats.

En Shedao Shai s'aixecà de terra i va grunyir. El víllip de la seva espatlla esquerra va començar a xerrar, però el xiulet del làser aproximant-se des de la jungla, a la seva dreta, el va advertir d'un problema més immediat. El fet de no sentir res al flanc esquerre li disgustava encara més. Va deixar anar una ordre al víllip, ordenant la retirada, i va començar a endinsar-se en la nit.

Com he pogut deixar que passés això?

Va aclucar els ulls. Élegos! El caamasià era tan obert i pacífic, tan intel·ligent i tan honest, que en Shedao Shai no va creure enfrontar-se al tipus d'astúcia i picardia necessàries per planejar aquesta emboscada. Segur que van suposar el que jo pensaria d'ells basant-se en la meva impressió de l’Élegos. Aquesta gent no són chazrach. La seva conquesta no serà fàcil.

En Shedao Shai va deixar escapar un udol iracund a la nit. Però aquesta conquesta arribarà, i serà a mans meves.

La Mara va escoltar la crida de l’Ànakin i l'ordre que li van donar d'acudir a la gruta d'òpal. El va buscar en la Força, el va trobar i va percebre problemes en la proximitat. Va prémer l’intercomunicador.

- Jade en moviment per interceptar Dotze.

La Mara va sentir la Força fluint en el seu interior. Havia estat esperant dins de la formació Jedi, a l'altre costat del lloc que ocupava l’Ànakin. La lluita en el seu costat no havia estat molt violenta, així que no li havien demanat que es traslladés de lloc. Va córrer per una galeria, que va saltar per una balustrada fins al pis de sota, es va adonar per què.

Els yuuzhan vong havien fet un forat en el centre de la formació Jedi. En Kyp Durron i Wurth Skidder, ambdós sagnant abundantment per diverses ferides, s'enfrontaven a quatre dels guerrers. Al lluny, avançant per la galeria, l’Ànakin s'havia aturat a la part alta d'un petit pendent. Havia deixat a terra la Daeshara'cor i s'enfrontava amb dos sabres làser a un ramat de reptiloides.

Haurien d'haver demanat, ajuda. La Mara va encendre el seu sabre làser, deixant anar una llum freda i blava sobre els yuuzhan vong. Va donar un salt i es va ajupir per evitar que la tallessin per la meitat. Va passar la seva fulla entre les cames del yuuzhan vong i li va donar per darrere del genoll. Es va aixecar al mateix temps, tallant el membre del tot.

Grunyint, el guerrer va començar a caure. La Mara va saltar per sobre del feble cop que el yuuzhan vong va deixar anar en resposta, i li va aixafar el canell d’una trepitjada. Els ossos van cruixir i el guerrer va deixar anar l’amfibastó. La Mara li va donar una puntada a l'altra mà, trencant-li els dits, i li va enfonsar la fulla a la gola.

La dona es va girar sentint el crit d’en Wurth. L'home va retrocedir, doblegant el braç com si no tingués colze, en una direcció que cap colze podria haver aguantat. El seu sabre làser havia desaparegut. El seu oponent va girar l’amfibastó, que va brunzir en l'aire, i va intensificar el seu atac. Ràpidament, la Mara li va tirar un grapat de terra d'un test a la cara. El yuuzhan vong es va posar les mans als ulls i en Kyp Durron va aprofitar per assestar-li una estocada a l'estómac.

El guerrer yuuzhan vong va sospirar caient a terra. Un altre guerrer va apuntar el seu amfibastó cap a la Mara, obrint-li una ferida a l'espatlla esquerra. La Mara va bloquejar el cop següent, va girar i va donar una puntada de peu al guerrer al pit. Ell va retrocedir i es va ensopegar amb el cadàver del seu camarada. Desplomant-se, la Mara el va desarmar, tallant-li el canell, i li va travessar el pit fins al cor.

La fulla blanc-i-violeta d’en Kyp es va alçar en un poderós moviment que va tallar al yuuzhan vong des del maluc fins a l'espatlla. El guerrer es va allunyar cap enrere i va trontollar, agafant-se la brutal ferida. Va mantenir unida l'armadura esquinçada com si això li fos a salvar la vida, es va recolzar contra una paret i va caure a terra en un bassal de la seva pròpia sang.

La Mara va apuntar amb el sabre làser a Wurth.

- Treu-li d'aquí. Veig sang. És una fractura composta. Cauteritza-la amb el sabre làser si ho veus necessari.

En Kyp va aclucar els ulls.

- Sobreviurà. No vaig a deixar-te aquí.

- No necessito la teva ajuda, Kyp. Ell sí. Vés mentre hi hagi temps. Vinga. Ell la va mirar a través de la màscara de sang que li rajava d'una ferida al crani.

- Conec els meus deures.

- Llavors compleix el teu deure envers el teu amic -li va grunyir mentre corria cap a l’Ànakin -. Treu-lo d'aquí!

A la part alta de la galeria, els dos sabres làser havien permès a l’Ànakin mantenir a ratlla als reptiloides, però els quatre s'acostaven lentament. La Mara va fer apilament de la Força per saltar fins al seu nivell, però abans que pogués saltar, un dels reptiloides va agafar el seu amfibastó per l'altre extrem i el va fer girar a l'altura dels malucs, tallant per la meitat a la seva víctima.

Llavors, el reptiloide es va llançar a per un altre dels seus camarades, encertant-li al pit. Mentre el tercer contemplava l'escena atònit, l’Ànakin va atacar amb la seva fulla porpra, esborrant la sorpresa del rostre del reptiloide. Una estocada fugaç amb la fulla escarlata de la Daeshara'cor va matar l'últim reptiloide, que va deixar anar les seves últimes raneres als peus de la Mara, quan aquesta va aterrar del seu salt.

- Què has fet, Ànakin?

- Res -el noi va somriure i va mirar-la de dalt a baix. La Mara es va girar i va veure al Luke, tot calma i serenitat, enmig del caos.

El Mestre Jedi els va indicar que s'apropessin.

- Anem-nos-en. Ànakin, tu primer.

La Mara va apagar el sabre làser i es va posar la Daeshara'cor a l'espatlla.

- Com has fet això? -La presència d’en Luke era reconfortant per a ella.

- Vaig substituir la imatge de l'Ànakin per la dels altres reptiloides en el cap d'aquest esclau. Poc més que un truc.

-Però un truc efectiu -va assentir ella -. Has vist a Kyp i a Wurth?

- Estan davant nostre. Ja veus la sang -En Luke va passar la mà a la Mara per la cintura -. Hauries d’haver-me cridat per demanar ajuda.

- Vaig suposar que em sentiries per l'intercomunicador i vindries en cas necessari -ella va riure suaument perquè ell sabés que somreia -. I me n’alegro que ho fessis.

-Gràcies per salvar l’Ànakin.

- Li ho havia -el seu somriure es va fer més ampli quan va veure l’Ànakin protegint l'entrada d'un passadís amb dos sabres làser -. A més, dintre d'un segle, quan els Jedi cantin balades sobre l’Ànakin Solo, el gran heroi Jedi, vull que em coneguin per alguna cosa més que per ser la dona a la qual va salvar a Dantooine.

-Creu-me, Mara -va dir el seu marit en veu baixa -, això no serà així.

A bord del Llegat del Suplici, Deign Lian va veure centellejar les armes d'una de les naus infidels. Els seus raigs daurats i vermells es van dirigir cap a una de les petites naus de la formació yuuzhan vong i van passar per entre els buits disposats per interceptar aquests febles trets. Els projectils d'energia van fondre el corall Yorik del casc, que va passar de sòlid a gasós, dissolent-se en l'espai.

Dos trets que van passar per la columna dorsal van deixar al descobert el principal canal neuràlgic de la nau vivent, exposant-lo al fred de l'espai. El teixit es va fondre immediatament, dipositant un bloc gèlid que impedia que les dades sortissin o arribessin des del pont a la part davantera de la nau. Els dovin basal de proa, privats de les dades sensorials sobre el foc enemic entrant, es van posar en mode d'espera, situant els buits com a millor van poder per protegir-se a si mateixos i a la nau.

Les naus enemigues van deixar anar ràfegues encara més violentes. Algunes van ser absorbides pel buit, però la resta va traspassar les defenses. Van foradar el casc, traçant una línia que anava des de la proa fins a la meitat de la nau. Els panells de corall Yorik a mig fondre es van separar i van sortir acomiadats. La part davantera de la nau es va desintegrar sota el bombardeig. El Fill de l'Agonia va quedar a la deriva, esbessant-se del que havia estat la seva estructura davantera, i va començar a orbitar Ithor com una lluna nova i inert.

Què està passant? Teníem una estratègia. Deign Lian va contemplar la caiguda d'una altra nau sota un atac. Va començar a resplendir i es va fondre com el gel sobre una pedra calenta. Això no pot estar passant!

Tot d'una, en Deign Lian va saber el que havia de fer. Va emetre una ordre a totes les naus perquè es retiressin a la meitat del planeta en la qual era de dia. Va concentrar el seu armament en les naus enemigues petites perquè no els seguissin, i va deixar que el planeta verd s'interposés lentament entre ell i la força enemiga.

Enfurismat, Deign Lian es va treure el casc de cognició. Ell sabia que passaria això. Per això està allà baix. Ho ha fet a propòsit per avergonyir-me.

El yuuzhan vong va assentir solemnement. I ha demanat reforços. Doncs no els obtindrà de mi. Espero que estigui mort. I, si no ho està, potser hagi de matar-lo jo mateix.

L'equip Jedi apostat a la jungla va atacar amb empenta la caserna general en terra dels yuuzhan vong. En Jacen va disparar dues vegades amb els canons làser de la seva motojet. Va donar a un guerrer yuuzhan vong, el cos decapitat va quedar donant voltes fins que va xocar contra la paret de la gàbia. Els reptiloides queien sota el foc làser, i diversos Jedi van desmuntar per rematar amb els seus sabres als que quedaven dempeus. En Jacen sabia que ho feien principalment per no sentir-se tan distants i aïllats de la vida que estaven segant, i no pel plaer de matar.

En Corran va saltar del seient del seu lliscant i va deixar anar els lligams del bagul. Va córrer cap a la gàbia amb el sabre làser apagat a la mà. En Jacen el seguia de prop, i Ganner va anar també darrere d'ells. En Jacen va pujar la rampa, empunyant la seva arma, però va trobar a Corran a l'interior de la nau, sol, a excepció d'un reptiloide que s’ajupia acovardit contra un racó.

El Jedi de més edat es va col·locar davant d'un grup de víllip i els va contemplar. Gairebé tots s'assemblaven a un yuuzhan vong, encara que en Jacen no hagués pogut distingir-los. Alguns dels víllip van començar a afluixar-se i a marcir-se mentre els contemplava, el que li va fer suposar que els yuuzhan vong als quals estaven connectats havien caigut.

- Com saps amb quin has de parlar?

En Corran va col·locar el bagul a terra i es va emportar una mà a la boca.

- Busco el que sembli més important. Les probabilitats que en Shai estigui per aquí són escasses, però qui estigui al comandament tindrà els seus... bé, el que sigui que tinguin els vong per orelles.

En Jacen va arronsar les espatlles.

- Busca un de molt lleig.

-Això pot funcionar -En Corran va somriure de sobte -. Aquest és un gran dia per al nostre equip. No podem oblidar aquesta cara tan lletja -va allargar la mà i va donar unes palmetades no molt suaus a un dels víllips -. En Shedao Shai, aquí Corran Horn. M'he apropiat del teu quarter general, i tens als meus envoltant-te. Tens comandos de la Nova República a la dreta, i noghris a la teva esquerra. Però els de l'esquerra són molt silenciosos.

El rostre yuuzhan vong del víllip es va endurir.

- Tens menys honor que un ngdin.

En Corran mirà a Jacen, i el noi va arronsar les espatlles.

- No sé què és això, però no sona molt bé.

-Potser no tingui honor, però el que sí tinc és un munt d'ossos aquí amb mi. Vaig suposar que els voldries.

- Tornar-me’ls no suavitza la teva traïció.

-Encara no els he tornat, col·lega. Et proposo un tracte. Si no l’acceptes, enviaré aquests ossos directes al sol.

El yuuzhan vong va aclucar els ulls.

- I el tracte és?

-El que tots dos volem. Tu, jo i els nostres homes de confiança. Els ossos contra Ithor. Si guanyes, et quedes amb ells; si guanyo jo, em quedo amb el planeta -la veu d’en Corran es va endurir -. Les nostres forces tindran una treva fins que nosaltres ens enfrontem. Tots dos recuperarem als nostres morts, i tu i jo arreglarem això.

- Comercies com un vulgar mercader -els llavis del víllip es van corbar en una ganyota burleta -. A l’Élegos li hauria fet vergonya veure't caure tan baix.

-Bé, suposo que gràcies a tu mai sabrem realment el que hagués pensat, no és així? Tu i jo, en Shedao Shai. Els ossos contra Ithor.

- Quan ens trobarem?

En Corran va pensar un instant.

- Dintre d’un cicle lunar. Sóc un Jedi, vull lluitar sota la lluna plena.

- Recorda la lliçó de Sernpidal. Puc arreglar-ho perquè realment lluitis sota una lluna plena. Dos cicles planetaris. Hi ha un altiplà al cim d'una muntanya a l'oest d'aquí. Ho farem allà.

- Dues setmanes.

- Quatre dies.

- Deu.

- M'estic cansant d'aquest joc, jeedai -la fúria satisfeia les seves paraules -. Una setmana. No més.

En Corran va assentir.

- Una setmana.

La cara del víllip es va suavitzar un moment, però després va tornar a endurir-se.

- Set cicles planetaris a partir d'ara. Fins llavors, hi haurà treva. Que així sigui.

- Bé, molt bé. Ens veurem aviat.

- Així serà -la veu del víllip es va enfonsar en un grunyit profund -. Vine preparat per a morir.

Següent