Desastre (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

En Corran Horn es va recolzar sobre un genoll en la mala herba prop del lloc de trobada que havia acordat amb el seu contacte local. Portava un uniforme de combat encoixinat reforçat amb pegats de plastidur en braços i cames. Els pegats, així com el vestit, tenien un colorit patró de vermell, gris i morat, que lligava amb la vegetació de Garqi. Submergit com estava en la mala herba, era gairebé invisible per a l'ull inexpert.

El seu contacte arribava tard, i encara que Corran no percebia res fora del normal en la Força, no per això deixava de sentir-se incòmode. Si els yuuzhan vong s'estiguessin apropant per tendir-los una emboscada, tampoc els sentiria amb la Força. Com a mesura contra aquesta possibilitat, en Jacen, en Ganner i els noghris havien establert un perímetre. En Corran estava segur que si els hi passava alguna cosa i per alguna raó no podien fer servir l’intercomunicador per enviar-li un missatge, ell percebria el seu malestar mitjançant la Força i quedaria alertat.

Però alertar-me per haver perdut algú... no és el que vull. De moment, la missió a Garqi ja durava una setmana exempta d'incidents. El Millor Sort s'havia allunyat bastant del lloc de la col·lisió, i els yuuzhan vong semblaven no voler o no poder seguir els petits rastres que havien anat deixant enrere mentre escapaven. Havien portat la nau a una esplanada situada en un complex agricombinat a uns quaranta quilòmetres al nord de Pesktda, la capital del planeta, i l'havien ocultat en els edificis que en el passat van albergar als grans androides recol·lectors.

Van suposar que els yuuzhan vong haurien massacrat als androides que realitzaven les tasques de cultiu del planeta. Androides recol·lectors de diverses mides i formes havien estat uniformement reduïts a masses amorfes de duracer fos que embrutaven els camins limítrofs. Els cultius s'apropaven al moment de la collita, però no hi havia manera de salvar-ho tot sense els androides. Això atorgava força avantatge a l'equip d'investigació, perquè així era més fàcil trobar aliment.

En Corran es va sorprendre admirant a contracor la postura dels yuuzhan vong davant les màquines. Si bé el planeta Garqi no era de gran importància en l'esquema general, produïa molt més aliment del que la població local era capaç de consumir. En el cas que els yuuzhan vong consumissin les mateixes coses que els habitants de la galàxia que estaven envaint, Garqi era una banya de l'abundància esperant a ser devorat. Si jo estigués al comandament aquí, hauria recollit la collita i després hauria destruït les màquines, perquè, sense elles, no hi ha manera de salvar tot això. Però és obvi que qui sigui que està al comandament prefereix que la collita es podreixi abans de deixar que les màquines que detesta s'encarreguin de recollir-la. És una postura interessant davant els seus principis.

Això deixava oberta la qüestió sobre què estaven fent a Garqi els yuuzhan vong. L'equip d'investigació no havia vist ningú mentre s'obrien pas cap a la capital. A les hores acordades, buscaven amb els intercomunicadors les freqüències i els codis que la Nova República havia establert en cas que es produís un atac del Romanent per prendre Garqi. Durant les primeres nits no van rebre res, però després, als quatre dies, van captar un soroll que, després de ser descomprimit en un datapad, va resultar ser un llarg missatge de text dirigit a qualsevol que hagués sobreviscut a la col·lisió al sud de Pesktda. El missatge incloïa una llista dels moments i els llocs en què es produirien els rescats, i gairebé tots els llocs estaven molt prop de l'equip.

En Ganner i en Jacen afirmaven que aquell missatge no era més que una trampa, però Corran no estava d'acord.

- Si els vong no poden emprar màquines per recollir les collites, que tenen un valor evident, no van a utilitzar una per una tasca que no saben si donarà algun resultat. D'altra banda, els vong no semblen molt capaces de tramar argúcies. Podem apropar-nos a un d'aquests llocs, mirar, veure el que passa, i després acudir a la trobada en el següent lloc.

Els noghris no van donar la seva opinió sobre si anaven a ficar-se o no en un parany. En Corran sospitava que, com un noghri havia mort a mans d'un yuuzhan vong que intentava assassinar la Leia Organa Solo, tots els noghris es consideraven obligats a venjar aquesta mort pel seu honor. Era conscient de la reputació dels noghris de ser summament letals, i li semblava més que bé que sentissin un odi personal pels yuuzhan vong.

Almenys sé que no deixaran que la situació es descontroli. No tenia la mateixa seguretat pel que fa a Jacen i Ganner. L'animadversió que en Ganner sentia pels yuuzhan vong procedia dels actes que havia presenciat a Bimmiel. En Corran sabia que Ganner no era idiota i que no es precipitaria en els seus actes, però podia imaginar-lo fent tot el possible per provocar una lluita amb els yuuzhan vong. Aquest desig d'afrontar els vong podria causar molts problemes.

I en Jacen era un cas a part. A Belkadan havia estat vençut i capturat per un guerrer yuuzhan vong. Malgrat haver-se enfrontat, i vençut, a diversos guerrers a Dantooine, i haver matat allà a molts soldats esclaus dels vong, seguia sense tenir l’honor que posseïa el seu germà petit d'haver lluitat, i probablement matat, a més d'una dotzena de guerrers a Dantooine. En Corran no creia que Jacen fora a llançar-se a un festival de sang només per igualar el marcador, però això tampoc li facilitava la tasca de predir les accions del jove.

Un instint de determinació tenyit de precaució va arribar a Corran a través de la Força. Va mirar cap al sud, per on s'acostava un jove solitari riu, travessant la selva tropical. Gràcies a la Força, en Corran no va tenir problema a l'hora de localitzar-lo, però la forma en què es movia l'home hauria dificultat aquesta tasca a qualsevol altre. Era obvi que havia viscut a Garqi el temps suficient com per a no ser detectat a la selva.

En Corran va fer apilament de la Força i va projectar la imatge d'algú movent-se ràpidament per la mala herba a l'esquerra de l'home. El jove es va girar ràpidament, traient una carabina làser per cobrir el seu moviment. En Corran va sortir del seu amagatall i es va acostar a ell. El jove es va posar la mà a l'orella dreta, i Corran va suposar que estava comunicant-se amb algú que l'havia vist a ell. L'home es va girar i li va apuntar amb la carrabina.

Una onada de por va emanar de l'home, però la va suprimir immediatament.

-Verd.

En Corran va assentir.

- Groc.

El jove va somriure, redreçant-se, i va baixar la carrabina. La contrasenya acordada era un color de l'espectre visible de llum, i la resposta era el que va estigués situat a continuació del primer color.

- Sóc Rade Dromath.

Apropant-se, la cara del noi li va resultar coneguda a Corran. El nom també li sonava familiar.

- Dromath, em sona aquest cognom.

-El meu pare estava amb la Nova República. Va morir en les guerres Thrawn.

Les coses van començar a tenir sentit per Corran.

-La teva mare era de Garqi.

El jove, alt i ros, va assentir.

- Dynba Tesc. Ella va fugir de l'Imperi, va conèixer al meu pare i es va casar amb ell. Va tornar aquí a la seva mort.

A Corran li va recórrer un calfred.

- La vaig veure una vegada, aquí. Com està?

El jove va negar amb el cap.

- Va morir. Els yuuzhan vong van acabar amb ella en la seva primera escomesa. Hi havia organitzat algunes coses, atès el que explicava de la seva època de la lluita contra l'Imperi, i per viure tan a prop del Romanent. Tampoc és que la cosa li obsessionés, però va amagar un parell de coses. La seva previsió és el motiu pel qual encara estem aquí... em refereixo a la Resistència.

-Em sap greu que morís - va sospirar en Corran. Recordava Dynba Tesc com una dona una mica somiadora, però entusiasta, prou valenta com per enfrontar-se a l'Imperi en un planeta on la rebel·lió no era realment necessària. La seva adhesió als seus ideals li havia portat problemes, però a ell li va permetre sortir d'aquell planeta i unir-se finalment a l'Esquadró Murri -. La teva mare era molt especial.

En Rade va parpellejar amb els seus ulls blaus, i va assentir.

- D’acord, ja sé qui ets. Horn, el que la va ajudar a sortir de Garqi.

- Ella va sortir sola, jo només la vaig portar.

En Rade va somriure.

-El meu pare era el seu heroi i l'amor de la seva vida, però et recordava amb molt afecte i s'alegrava del teu èxit.

Una punxada de penediment va recórrer a Corran. Hi hauria d'haver mantingut el contacte amb ella, hauria d'haver fet alguna cosa quan el seu marit va morir. Va negar amb el cap.

- Si tenim temps, m'agradaria que m'expliquessis coses d'ella. Aquest no és moment ni lloc, suposo. Trucaré als meus perquè vinguin, tu fes el mateix. Teniu algun lloc segur als voltants?

- Sí, a poca distància cap a l'est. Els yuuzhan vong no s'han acostat per allà.

En Corran va contactar de seguida amb el seu equip. En Jacen i Ganner van arribar els primers, seguits per tres dels noghris. En Corran no va esmentar que hi havia tres noghris per aquí, conscient que volien actuar com a rereguarda. En Rade va convocar a quatre membres del seu equip: dues dones, un altre home i una trandoshana. Junts es van dirigir cap a l'est i van trobar un búnquer mig enterrat i envoltat de mala herba que semblava ser més antic que l'Imperi.

Un cop dins, Rade els ho va explicar.

- En els primers temps, els colons practicaven una agricultura definitiva. Talaven esplanades senceres, plantaven, esgotaven la terra, i després es traslladaven i deixaven que el bosc es recuperés del tot. Aquest búnquer va allotjar en el seu moment als agriandroides que van treballar aquestes terres.

En Jacen Solo es va recolzar contra una biga rovellada que es corbava per subjectar l'estructura arquejada de ferrociment.

-Hem vist el que van fer els yuuzhan vong als androides. No hem vist indicis que hagin plantat víllip o les altres coses que vaig veure a Belkadan.

En Ganner va assentir.

- Aquest planeta és molt fèrtil, jo pensava que ho utilitzarien per cultivar coses.

- I així és -En Rade es va estremir -. Demà us ho ensenyarem. Estan criant un exèrcit.

Abans de l'alba van iniciar una llarga caminada cap a l'oest, i després cap al sud, cap als afores de la capital. Allà, a l'oest del Jardí Xenobotànic de Pesktda, van ser conduïts fins al vessant d'un turó des del que podien contemplar un complex d'edificis que abans van formar part de la Universitat Agrícola de Garqi. Diversos blocs d'edificis estaven disposats en cercle al voltant d'una esplanada rectangular central de gespa. Dels barracons sortien files i files d'homes i dones alts i esvelts. Estaven alineats per rangs davant del sol naixent, i unes petites criatures reptiloides s'afanyaven al seu voltant, donant ordres a tort i dret.

En Jacen es va treure els macrobinoculars.

- Els petits reptiloides són com les tropes que van usar contra nosaltres a Dantooine.

En Ganner es va tirar cap endavant, fixant la vista a la formació.

-Aquesta gent d'aquí té les mateixes malformacions que els esclaus que vam veure a Bimmiel.

- I els de Belkadan, però aquestes malformacions són més similars entre si.

En Corran va estudiar als humans i va estar d'acord amb les dues afirmacions. Les malformacions de corall, que eren més blanques i suaus que les que havia vist amb anterioritat, havien travessat la carn d'aquells humans. Les conques oculars i els pòmuls estaven hiperdesenvolupats, potser per protegir-los els ulls, i tenien petites banyes sortint-los-hi del crani. Tenien els artells protuberants per les anomalies òssies, i uns petits esperons els hi creixien en colzes, canells i genolls. Les malformacions variaven en grandària i ubicació segons l'esquadró, i un parell fins i tot portaven platejades armadures d'os implantades al pit, esquena, braços i cames. Els humans del quart esquadró estaven completament revestits d'aquest material, de manera que semblaven soldats d'assalt tallats en ivori.

En Rade va sospirar.

- Aquests són els últims. Els yuuzhan vong porten aquí un mes. Van produir dir dos esquadrons al principi. Els entrenen i els deixen anar en districtes de Pesktda sense cap resta de vida. Els petits reptiloides i alguns guerrers yuuzhan vong van a per ells. Encara no han destruït totes les màquines, així que tenim imatges de les lluites gràcies a les holocàmeres de vigilància. Hem vist algunes baixes entre els yuuzhan vong, i els esquadrons estan millorant, que és pel que pensem que estan criant un exèrcit aquí. Aquests són prototips, i quan troben un que funciona bé, suposo que poden transformar a qualsevol en un soldat.

En Corran es va passar una mà per la barbeta i es va treure els macrobinoculars.

- Això respon a la pregunta de per què no els importa que hi hagi granges desateses. Han portat a la gent a alguna granja, suposo, i els obliguen a recol·lectar a mà, amb el que obtenen més que de sobres perquè tothom mengi i estigui sa. Cullen els millors, els transformen i treballen des d'aquí.

- Així és. Nosaltres estem en contacte amb altres grups de resistència. Podem organitzar una incursió i alliberar els presoners, però no podem detenir els que han estat transformats, i, francament, no podem impedir que els yuuzhan vong reprenguin el control.

La frustració i pena que tenyia el discurs d’en Rade va fer que a Corran se li encongís el cor al pit. Mirà als altres dos Jedi.

- Algun suggeriment?

En Jacen es va gratar un ull, distret.

- Sé que hauríem de fer alguna cosa, però la nostra missió aquí és investigar les activitats dels yuuzhan vong. Podríem atacar la seva estació experimental i destruir-ho tot, però no sabem si això serà un cop definitiu o una esgarrapada sense conseqüències. A més, les repercussions podrien ser fatals per als nadius en cas que els yuuzhan vong decideixin castigar-los pel que fem nosaltres.

En Ganner es va posar a la gatzoneta. Tot i portar un uniforme de combat de color cridaner, aconseguia mantenir un aire de dignitat.

- La clau és realitzar un atac al recinte experimental. Ens carreguem el seu treball i potser puguem emportar-nos alguna mostra perquè els nostres puguin desenvolupar una cosa que contraresti el que els yuuzhan vong fan aquí als humans. Hem vingut a recollir dades, les mostres serien les millors dades possibles, i les necessitem.

En Corran va assentir lentament.

-Crec que tots dos esteu en el cert, però introduir-nos en el recinte no és la solució. Si ho féssim, què descobririen els vong?

En Jacen va arrufar les celles.

- Que estem aquí i que sabem el que han estat fent.

- Així és. A veure, a Bimmiel vam fer servir la manipulació genètica per respondre l'amenaça dels seus insectes, així que hem de suposar que saben que no només podem manipular màquines, sinó també la vida -En Corran va assenyalar als esquadrons -. És gairebé segur que les modificacions realitzades en cada esquadró es basen en les realitzades en les generacions anteriors. El que significa que la seva línia experimental continuarà, tret que sàpiguen que tenim la informació suficient com per neutralitzar-la. Si aconseguim obtenir mostres sense que ho sàpiguen, potser puguem crear algun tipus de vacuna contra el que estan fent. És a dir, si aquests implants funcionen com, diguem, berrugues, podríem preparar anticossos per avortar aquestes malformacions des d'un principi.

En Ganner es va gratar el clatell.

- Vols que fem una incursió de segrest per treure un parell de membres de l’esquadró del llit?

- No, això els donaria proves que hem estat aquí. Tinc una altra idea -En Corran va somriure -. La propera vegada que treguin a un esquadró per a un joc de guerra, nosaltres estarem allà també. Agafem a algun membre de l'esquadró i ens anirem, mentre l'aldarull ens cobreix la retirada i oculti el fet que ens emportem a un parell d'individus.

- Estàs obviant conscientment el fet que estarem en un camp de batalla amb un munt de yuuzhan vong i els seus petits esbirros? - Jacen va negar amb el cap -. Això augmenta lleugerament les possibilitats que ens descobreixin, no?

En Ganner es va redreçar i va recolzar una mà sobre l'espatlla d’en Jacen.

- Ho sap, Jacen, però aquestes possibilitats continuen sent molt abundants, siguem on siguem. Nosaltres sabrem on són ells, però ells no sabran que nosaltres hem estat allà fins que sigui massa tard.

-I si ho esbrinen, Ganner? Què passaria llavors?

El bell Jedi va somriure amb fredor.

Llavors sabran que per molt letal que sigui la seva tropa experimental, no és res en comparació amb un trio de Jedi.

Següent