V
Amor va
forçar la porta lateral i va entrar a l'interior, blàster en mà. Els dos
mercenaris rodians estaven desplomats a la cabina, cadascun amb un impacte de
blàster a boca de canó al clatell.
Va
continuar amb cautela cap a la part posterior del camió, i la va trobar
estirada a terra. Amor es va agenollar al costat del cos de l’Induki. La noia
era molt bonica, i més jove del que li havia semblat en un primer moment.
Amor va
passar el seu dit índex per l'empunyadura daurada de la vibrofulla clavada al
pit. Es va inclinar sobre ella, tancant els ulls un instant mentre aspirava una
alenada del perfum de la noia morta...
I llavors
ho va saber.
Amor va escoltar
un panteix ofegat i va alçar la mirada quan la Daniera va entrar finalment.
- Dolor
ja ha estat aquí? - Va dir ella, després d'agafar-se un instant per recobrar el
componiment.
-
Probablement hagi estat dins tot el temps. Arreglant el seu desordre. -Amor es
va posar dret -. Va ser descuidat per la seva banda deixar testimonis, per
començar.
- Què
vols dir?
Amor li
va passar una fitxa de crèdit. La Daniera va obrir els ulls com plats en llegir
la quantitat.
- Això
estava a la seva butxaca. Probablement Dolor li va pagar per dur a Odaay a la
Reina de Kaerlia, encara que òbviament el senador no va obtenir allò pel que
havia pagat...
- Però
per què Dolor alteraria de sobte els seus costums? Les marques de tret que
tenen aquests rodians no semblen haver estat causades per la mateixa arma. - Va
assenyalar el cos de l’Induki -. I la noia va ser assassinada realment amb la
vibrofulla.
Amor va
passar pel seu costat mentre sortia del camió.
-Bé, tens
raó a mitges.
- Què?
Amor va
sortir a l'exterior, al fètid carreró, sacsejant-se les gotes de pluja que
s'acumulaven amb rapidesa sobre el seu abric.
-
Definitivament eren ferides de blàster estàndard. Molt estàndard. De reglament.
- Es va asseure a cavall sobre la seva moto lliscadora -. I la noia no ha estat
assassinada per cap arma esmolada, almenys no per la més evident.
- M'he
perdut per complet.
Amor va
arronsar les espatlles mentre la moto començava a guanyar potència.
- És
difícil seguir els passos d'un geni.
La Daniera
va muntar la seva pròpia moto, apartant-se el cabell humit dels ulls.
-
Llavors, a on ens condueix això ara?
- He de
confirmar una sospita que tinc.
- En
marxa, llavors.
Amor va
negar amb el cap.
-
Necessito que tornis a l'oficina d’en Cracken. Revisa els informes de l’INR sobre
totes les víctimes.
-Els
nostres millors especialistes d'anàlisi han estat bolcats en aquests arxius des
que va començar tot aquest enrenou. Què et fa pensar...?
-
Concentra't en els exàmens toximòrfics - el va interrompre Amor-. No li diguis
a ningú el que estàs fent, entesos? I després reuneix-te amb mi al Blàster de
butxaca en 45 minuts.
Amb
aquestes paraules, es va perdre en les ombres amb el rugit de la seva moto.
La mirada
de la Daniera va romandre fixa en la silueta d'Amor mentre s'allunyava, i després
va tornar lentament al camió lliscant.
-Això no
és l'única cosa que vaig a comprovar.
***
La Daniera
es va deixar caure a la cadira del general Cracken. Tècnicament només el
general tenia permès utilitzar l'ordinador, però, una de les normes no escrites
d’en Cracken deia que si en algun moment un dels seus agents de l’INR favorits
ho necessitava, podia usar la potent màquina.
El veloç
ordinador només va necessitar uns pocs minuts per trobar les dades que
necessitava. Va estudiar els resultats de les proves toximòrfiques de totes les
víctimes de Dolor, però no va trobar res fora del comú. Encongint les
espatlles, va copiar la informació en la seva pròpia tauleta de dades.
La Daniera
es va preparar per marxar, però es va aturar i després va tornar a seure. Va
començar una recerca d'informació sobre M'Kyas Amor Tal com s'esperava, els
arxius estaven encriptats amb contrasenya. Després de tot, el negoci de l’INR
era mantenir secrets. Potser fos una greu violació de protocol, possiblement
tan greu com per sentenciar-la a mort, però necessitava saber. Desxifrar els
arxius allà mateix i en aquell moment li prendria massa temps, així que...
usant l'enllaç de la seva tauleta de dades, la Daniera va transferir també a la
seva tauleta de dades els arxius personals d'Amor, i va posar la seva unitat de
desencriptat integrada a treballar-hi.
Va tornar
a guardar la petita tauleta de dades en la seva jaqueta i va apagar l'ordinador
d’en Cracken, sumint la sala en la foscor.
***
Amor es
va obrir pas a través dels molts parroquians reunits en l'hora feliç i es va
inclinar sobre la barra. Després d'uns quants cops de colze prudencials, va
aconseguir aclarir una mica d'espai per respirar. Encara que tenint en compte
els diversos olors que emanaven dels clients del Blàster de butxaca (així
anomenat per la principal causa de mort en el local), això no era
necessàriament una cosa bona.
El
cambrer estava ocupat fregant un got com si la seva vida depengués d'això, i
encara no havia mirat ni tan sols en direcció a Amor
Amor es
va aclarir la gola amb la intensitat d'un hutt, però només va aconseguir
atreure algunes mirades d'enuig per part dels borratxos asseguts al seu
voltant. Semblava que si no eres un client habitual, rebies la mateixa
consideració que unes tifes de rata womp fresques sobre el casc recentment
polit d'una nau.
El cap
del cambrer va romandre baix, i el got ràpidament es va anar convertint en
l'objecte més net de tota la cantina.
Hi havia
moltes, moltes coses a la galàxia que a Amor no li agradaven. Definitivament,
que li ignoressin era una d'elles.
Amor va lliscar
una mà sota el seu abric, mostrant amb aire casual el gegantí blàster enfundat
en el seu faixat de replicuir.
- A qui
cal matar perquè li serveixin a un una copa aquí?
Silenci.
Llavors
algú (clarament poc preocupat per la seva seguretat personal) va donar a Amor
uns bruscos copets a l'espatlla.
Amor va
girar el seu cap lentament.
- No
m'agrades -va xiuxiuejar un devaronià amb una sola banya i un alè que podria
tombar un bantha a deu metres.
- Sí,
sí... -Amor va tornar la seva atenció al cambrer -. Estalvia-t’ho per al
següent granger, amic. Ara mateix estic realment assedegat.
- Estic
condemnat a mort en...
- Quatre
sistemes? Cinc? Genial. Felicitats. La teva unitat maternal ha d'estar molt
orgullosa. Ara fes-nos un favor a tots dos i aparta't del meu espai personal.
-Amor va agitar el cap amb desgrat -. Alguna vegada t'has dutxat des de
l'Antiga República?
Amor va
donar un cop d'ull a l'entrada i va comprovar el seu cronòmetre. Un microsegon
més tard va aparèixer la Daniera, just a temps, però no semblava contenta.
La seva
boca es va obrir, i Amor va tenir la sobtada imatge d'unes bateries turbolàser
carregant-se per disparar. S'estava preparant per al pitjor quan la boca de la
Daniera es va tancar de sobte i va introduir una mà de manicura perfecta en la
seva jaqueta.
La fiable
intuïció d'Amor li va dir que estava a punt de rebre un tret.
- Dani...
Idea
correcta. Direcció equivocada.
Un blàster
de butxaca es va clavar de forma molesta al clatell d'Amor. El fètid alè del
devaronià el va embolicar per complet.
Amor va
somriure a la Daniera com si tot anés bé.
- Ja era
hora que arribessis. Estava començant a pensar que no anaves a aparèixer.
La Daniera
va obrir els ulls com plats, sorpresa. Va continuar avançant cap a ell, però no
va treure la seva arma.
- No m'ho
hauria perdut per res del món.
Amor va
somriure mentre la seva mà esquerra lliscava silenciosa en direcció al seu
potent blàster.
- Ho
sabia... tard o d'hora sucumbiries davant el meu encant.
El
devaronià va mostrar enuig, clavant amb més força el blàster al clatell d'Amor
per cridar la seva atenció.
- Idiota!
És que no t'has adonat que estic a punt de matar-te?
- En
realitat -va dir Amor mentre estrenyia el gallet de la seva pistola, encara
enfundada -, no.
El
polsant projectil blàster va sorgir del canó, va obrir un forat esquinçat a
l'esquena de l'abric d'Amor, i va impactar directament al pit del devaronià.
La força
de l'impacte va llançar a l’alienígena a l'altra banda de l'habitació. La
multitud es va apartar del camí fins que el devaronià va acabar caient sota
dues taules. L'impacte va destrossar cadires, va enviar menjar volant per tot
arreu, i va llançar una cara ampolla de choholl cassandrà cap a la barra.
Amor va
seguir la trajectòria de l'ampolla, agafant-la netament en ple vol.
Va alçar
el choholl en un brindis, i després es va portar l'ampolla als llavis amb gest
triomfal. Hi va haver una breu pausa. La va agitar una vegada, dues vegades. No
quedava ni una gota.
Amor va
sospirar, llançant el recipient buit per sobre de la seva espatlla.
Hi va
haver un estrany so dringant, seguit d'un esgarrifós cop sec i el lleuger
espetec del vidre trencant-se.
Amor es
va girar lentament.
No per
coincidència, el cambrer havia desaparegut de la vista.
Amor es
va inclinar per sobre de la barra per fer una ullada, i va fer una ganyota.
Ara, tot
el món de la cantina li estava mirant.
-Bé -va
preguntar Amor -, a qui més cal matar per aconseguir un glop en aquest lloc?
Com si
aquest fos el seu senyal, una taula sencera de rodians amb capes escarlates es
va posar dret i li va apuntar amb carrabines blàster d'aspecte desagradable.
Amor va
fer una pausa, lleugerament desconcertat.
- Vaja,
era més aviat una pregunta retòrica.
La Daniera
es va posar al seu costat.
- Semblen
més dels matons de lloguer d’en Mah-Luu!
- Ah,
sí... Se’m va oblidar mencionar-te que també és l'amo d'aquest lloc?
La resta
dels parroquians s'havia fet a un costat, deixant-los exposats. Fins i tot els
borratxos reconeixien els problemes quan els veien.
- En nom
de Byss! Per què volies reunir-te amb mi aquí, doncs?
- Acabo
de dir-t'ho.
Com una
taca, la mà d'Amor va llançar ràpidament per l'aire una petita ampolla. Un
líquid de color blau es va agitar en el seu interior mentre girava gràcilment
per l'aire i aterrava entre els rodians. L'ampolla es va fer miques, esquitxant
els mercenaris. Un instant estaven drets, preparats per disparar... i al
següent instant, els sis havien caigut a terra, aparentment morts.
La Daniera
no va poder fer res més que mirar-lo fixament.
- Amor,
ets una manifestació vivent del costat fosc.
-Gràcies.
La Daniera
va caminar amb cura sobre els cossos.
- No et
preocupis. Aquesta cosa s'evapora en un segon o dos després de quedar-se
exposada a un mitjà no líquid. Com l'aire. Per descomptat, fa la seva feina en
un quart d'aquest temps.
Ella va
temptejar l'ampolla trencada amb la punta de la seva bota.
- Què és?
- Un
derivat altament concentrat de la neurotoxina Fex-M3. Li diuen Blau- 8118 pel
color del seu agent líquid. Un cop arriba al torrent sanguini, causa la mort en
microsegons.
La Daniera
es va tornar per mirar-lo.
- Però
els rodians no s'ho han injectat.
- Exacte.
Però el Blau- 8118 és tan potent, que el simple contacte amb la pell és
suficient per causar una fallada sistèmica massiva que col·lapsa el cos. -Amor
va somriure -. Estaran dempeus i en marxa en uns deu minuts, però no li
desitjaria a ningú el dolor que tindran en despertar.
- On ho
has aconseguit?
Amor va
assenyalar amb el cap cap a la barra.
- Acabo
de recollir la meva comanda a la sala de darrere. I no sóc l'únic que ha fet
una compra recentment.
- Dolor. –
La Daniera se li va quedar mirant -. Però com ho vas saber?
- No ho
sabia. Ho sospitava. -Amor es va unir amb ella, prenent un fragment de
l'ampolla -. Vaig olorar una cosa exòtica en el cos de l’Odaay. Molt dolça i
floral. Al principi vaig suposar que era el perfum d'una noia, probablement l’Induki,
però quan la vam trobar no era el mateix. Però també vaig detectar-hi aquesta
mateixa olor malaltissament dolça.
Amor va ensumar
l'ampolla i després la hi va tendir a la Daniera. Ella la va ensumar amb cura,
i va obrir els ulls com plats.
- El Blau-
8118...
- Et
garanteixo que si examines els cossos a la recerca d'aquesta mostra genètica
específica, hi haurà rastres del verí a la sang de cadascuna de les víctimes.
- Però
com ho introdueix? Amb les vibrofulles?
- No.
Aquesta cosa és massa delicada. Fins i tot amb una generosa capa de Blau- 8118,
l'aire se l’hauria menjat. Havia de ser un sistema de lliurament més precís.
-Amor va mostrar un petit dard, gairebé transparent -. Vaig trobar això en ella.
Aparentment el seu assassí no va tenir temps de cobrir les seves petjades
aquesta vegada, amb nosaltres seguint-la.
-Això
explica els grans forats de blàster en les altres víctimes. Dolor tractava de
desfer-se de les proves. – La Daniera va moure el cap -. Tot encaixa, però no
té cap sentit. Per què Dolor canviaria de sobte els seus mètodes?
- No ho
faria. -Amor va començar a avançar cap a la porta, mirant per sobre l'espatlla
-. Saps? Al principi, quan vas entrar, vaig pensar que anaves a disparar-me.
- Per
què?
Amor va
creuar la porta.
- Oh, per
res.
-Tot això
és un excel·lent treball de detectiu, Amor, però encara no estem més a prop del
nostre assassí.
-
Equivocada de nou. – Va fer una mirada al seu cronòmetre -. Serà millor que me’n
vagi anant.
- A on?
-Hi ha un
intent d'assassinat disfressat de ball benèfic on he d’assistir.
- Voldràs
dir tenim, no?
Amor li
va tocar el braç i va somriure.
- No.
La Daniera
va sentir de sobte que se li anava el cap. Mirà el seu braç, i el líquid blau
que el dit enguantat d'Amor havia impregnat allà.
- Amor,
ets un...
La resta
de les seves paraules es van esvair amb la seva consciència i el seu últim
record abans que la negror li emboliqués va ser el so de la veu d'Amor..
-Gràcies.
***
La Daniera
es va despertar finalment amb el xiulet penetrant que emetia la seva jaqueta.
Encara atordida i amb tot el cos adolorit, va examinar la seva tauleta de
dades. La pantalla deia: "desencriptat finalitzat".
Va tocar
la tauleta i va esperar que apareguessin els resultats.
Moments
més tard, la tauleta de dades va relliscar dels seus dits tremolosos. La Daniera
ja estava corrent a la moto lliscadora fins i tot abans que la tauleta copegés
el sòl.
***
El Gran
Saló de Ball del Palau Imperial estava ple en tot el seu aforament. Moure’s
entre la densa multitud requeria paciència, bona sincronització, i un ús
prudent dels colzes. Pel que semblava, el Ball de Màscares Benèfic Maltesara
seria un rotund èxit. Tota l'elit de Coruscant hi havia acudit: polítics, homes
de negocis, dames de l'alta societat, fins i tot membres de cases reials
alienígenes. Disfresses de colors vius i extravagants màscares atorgaven un
aire d'acolorida elegància a l'acte.
El
personal de la Força de Defensa de la Nova República estacionat al voltant de
la sala de ball era discret però totalment vigilants, igual que els agents de l’INR
disfressats, dispersos entre la multitud.
Els
eixordadors ressons de les converses i les rialles es van apagar de sobte
davant el potent so de les simpto-trompes reals. Tots els ulls es van centrar
en les immenses portes dobles de l'entrada principal de la sala de ball quan
aquestes van començar a obrir-se.
La Cap d'Estat
va fer finalment la seva aparició, atesa per una falange de guàrdies de la
Força de Defensa abillats amb voluminoses armadures cerimonials. Leia Organa Solo
semblava brillar amb una simple túnica color ivori, un medalló de robí amb
forma d'estrella, i una intricada màscara de carnestoltes alderaaniana. Va
començar el llarg camí cap a l'estrada, avançant per la llarga fila d'importants
convidats que volien saludar-la.
***
A prop
del final de la fila dels que esperaven a saludar, el general Cracken romania
en posició de ferms, esperant pacientment a la Cap d'Estat. Al seu costat, en Cabe
es va ajustar la seva màscara.
- Em pregunto
on estaran -va dir en Cracken.
- Serà
millor que la Daniera es trobi bé -va dir en Cabe -. Aquest Amor m'inspira
tanta confiança com un Wampa en un estable de tauntauns.
- Confio
plenament en ell. – En Cracken mirà nerviosament el seu cronòmetre -. Bé...
solia confiar.
***
Ocult en
les ombres d'una gran columna a 20 metres de la fila de recepció, Amor
observava en silenci els actes. A mesura que la Cap d'Estat es va anar
acostant, va treure el blàster pesat de la seva funda. Va observar amb satisfacció
que l'arma estava completament carregada.
Bé.
Perquè
probablement només disposaria d'un tret, i havia d’assegurar-se que fos bo.
***
La Daniera
va ignorar el dolor que oprimia el seu cos i va esprintar pel vestíbul del
palau cap al Gran Saló de Ball. Els guàrdies de la Força de Defensa estacionats
a l'entrada van agafar als seus rifles blàster veient la seva esbojarrada
arribada.
Ella va
disminuir lleugerament quan va arribar als escàners biològics i d'armes. La Daniera
va mostrar precipitadament la seva identificació amb una mà i es va aixecar la
jaqueta per mostrar-los el blàster de butxaca enfundat.
- Això és
una emergència. La vida de la Cap d'Estat corre un greu perill!
Els
guàrdies van intercanviar mirades...
***
La Leia
Organa Solo gairebé havia arribat al final de la fila. Per sort, la seva
màscara ocultava l'alleujament del seu rostre. Va suportar els compliments
excessivament entusiastes del Prex d'Empreses Taldan, recordant-se a si
mateixa, com ja havia fet un miler de vegades aquesta nit, que tot era per una
bona causa.
Mentre
l'home de negocis prosseguia la seva xerrameca, va joguinejar amb aire absent
el robí estrellat encastat en el medalló d'or. Havia estat un regal d'última
hora d'un admirador secret, el que com a mínim era inusual. Però era tan bonic,
que difícilment podia resistir-s’hi. A més, no era bona idea ofendre un donant
el dia d'un ball benèfic.
Es va
tornar i va oferir un somriure genuí al seu següent admirador... el general
Cracken.
***
Amor va
sortir de les ombres i va avançar entre la multitud, sostenint el blàster pesat
a l'altura de les seves cuixes mentre s'acostava a la fila de benvinguda des
del costat oposat.
Aquí hi
era. Amor va quedar sorprès de com de bella que era la Leia de prop. Certament
no havia perdut la presència real dels seus dies com a princesa.
Li estava
donant parcialment l'esquena, però Amor podia veure que la Leia acabava
d'estendre una ben cuidada mà al general Cracken, que va fer una reverència a
l'estil dels cavallers.
Amor va
recolzar la seva espatlla contra un obès senador vestit amb una estilitzada
túnica d’incursor tusken i va alçar la pesada pistola blàster...
***
La Daniera
es va obrir camí a l'interior de la sala de ball, passant pel costat de l’estrada
mentre es dirigia a la fila de recepció. Ja tenia el blàster de butxaca a les
mans mentre examinava precipitadament la multitud. Llavors el va veure...
La Cap
d'Estat estava saludant a Cracken, però ni el general ni en Cabe, que romania
rígid al seu costat, podien veure Amor sortir d'entre la gent a l'altra banda. L’Organa
Solo els bloquejava la visió d'Amor mentre aquest apuntava amb el seu blàster.
-
Seguretat de la Nova República! -Va cridar la Daniera amb tota la força dels
seus pulmons -. Tothom a terra!
***
El dit
d'Amor va començar a prémer el gallet. Només uns segons més...
Quan va
escoltar el crit de la Daniera, no va poder creure el que estava sentint.
Llavors la seva visió va ser el següent sentit que va haver de qüestionar quan
la va veure sortir d'entre la multitud, amb el seu blàster apuntant directament
a ell!
- Dani?
El tret
de blàster li va donar a l'espatlla dreta, fent que perdés l'equilibri i
caigués a terra. El seu blàster pesat va sortir lliscant per terra.
La
multitud atordida havia quedat en un silenci sepulcral excepte per alguns crits
dispersos.
Els
guàrdies aviat van formar una barrera protectora al voltant de la Cap d'Estat.
Cracken va desenfundar el seu propi blàster, avançant per tenir una millor
visió del que passava al seu voltant. Cabe va romandre on era, flanquejant als
guàrdies darrere l’Organa Solo.
-
Què estàs fent? -Va exclamar en Cracken dirigint-se a la Daniera, que es
trobava dreta sobre Amor, apuntant-li directament al cap amb el seu blàster.
Ella va
dirigir una ràpida mirada al general que s'acostava a ella.
-
Arrestar Grandyl Dolor per l'intent d'assassinat de la Cap d'Estat!
Amor va
alçar la mirada completament atònit.
- Què? Jo
no sóc... - Va assenyalar amb un dit acusador -. És ell!
Tots els
ulls es van tornar cap al lloc que Amor estava assenyalant.
Allí es
trobava en Cabe somrient, amb una petita pistola de dards al palmell de la mà i
apuntant directament a la Leia Organa Solo.
- Massa
tard, em temo -va dir, i va prémer el gallet.
- Cabe!
-va cridar la Daniera -. No!
Tant
Cracken com Daniera van obrir foc, derrocant a Cabe a terra, però era massa
tard. El dard va sortir disparat sense que res l'hi impedís cap a la Cap d'Estat.
La sala
va quedar de nou sumida en un silenci sepulcral, excepte Amor, que va dir una
única paraula.
- Escut.
El robí estrellat
del medalló de la Leia va parpellejar una vegada.
Un dels
guàrdies va tractar valentament de posar-se davant d'ella, però el petit dard
era molt més ràpid.
El dard
va colpejar el seu objectiu.
O per ser
més exactes, va colpejar alguna cosa, però no era la Cap d'Estat, el projectil
va rebotar en una barrera invisible a escassos centímetres de distància de la
pell de l’Organa Solo. Perdent irreversiblement el seu impuls, el dard va caure
inofensivament a terra.
Des de la
seva posició a terra, en Cabe, ferit, va rugir presa de la ràbia. Va dirigir la
pistola de dards cap a la Daniera i el general Cracken.
- Algú ha
de morir!
L’eixordadora
explosió va colpejar a Cabe al pit, fent que sortís relliscant pel terra contra
una columna de pedra. L'aspirant a assassí es va ensorrar, amb un gegantí forat
fumejant al pit.
-Sempre
hi ha algú que mor. -Amor va baixar la pesada pistola blàster i va trontollar
per posar-se dempeus amb l'ajuda d'en Cracken -. Gràcies, general.
La Daniera
només va poder mirar-lo fixament.
- Però
ell és Grandyl Dolor. Vaig veure els seus registres!
En Cracken
va somriure.
- Tens
raó. Però s'ha redimit més vegades de les que m'he molestat a comptar. Ja fa
anys que treballa per a nosaltres.
- De
Dolor a Amor?
Amor va
somriure.
- Idea
del general. Gaudeix dels seus girs irònics.
-
Sospitava que teníem un talp a l’INR fent-se passar per Dolor -va dir en Cracken
-, i qui millor que el veritable Dolor per fer sortir al fals?
- Ho
veus?
- No m'ho
puc creure -va dir la Daniera.
- Tu no t’ho
pots creure? -Amor es va dur la mà a la petita ferida de la seva espatlla -.
M'has disparat!
-Bé... –S’ho
va pensar per un instant -. Et vaig dir que no em diguessis Dani.
En Cracken
va mirar a Amor
- Quina
va ser la pista definitiva?
Amor va
assenyalar el cadàver d’en Cabe amb el cap.
- Va
comprar una pistola de mà Sigil 2VX d'Armes Prax a la meva botiga uns minuts
abans que la Daniera arribés per reclutar-me per a aquesta missió.
- I
certament estic agraïda que li reclutés -va dir la Leia.
El trio va
aixecar la mirada mentre la Cap d'Estat s'aproximava. Va recórrer el medalló
amb la mà.
- Aquest
és, de lluny, un dels millors regals que he rebut mai.
- Una de
les meves petites creacions personalitzades -va dir Amor amb orgull. Un
generador d'escut de partícules en miniatura. Només funciona per uns pocs
segons o així, però en aquest cas era tot el que era necessari.
-Gràcies
-va dir l’Organa Solo, mirant-los a tots per torn -. A tots. -La Leia va
efectuar una lleugera reverència -. Especialment per donar-li una mica de vida
a aquest esdeveniment -va dir fent l'ullet abans d'afegir, en veu més alta - :
Ara, si em disculpen...
Mentre la
Cap d'Estat se n'anava, la Daniera se la va quedar mirant.
- Amor,
ets un...
Amor es
va preparar a rebre la reprimenda.
- En realitat,
no estic segura de què ets -va acabar.
- Oh,
això puc dir-t'ho jo -va somriure, apropant tendrament a la galta la seva
pistola fumejant -. Un blàster calent, això és Amor.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada