Desastre (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

L'espetec dels sabres làser ofegava el profund respirar d’en Luke Skywalker. Mirava mentre el contundent cop feia que la Mara Jade Skywalker trontollés cap enrere. En Luke podia sentir la Força fluint al voltant d'ella, formant línies que semblaven atacar-la, travessar-la. En Luke va allargar una mà, disposat a convertir aquests abruptes vèrtexs en suaus corbes.

Però, abans que pogués fer-ho, la Mara va emprar la inèrcia del seu moviment. Rodà sobre el costat dret, es va posar dreta i va clavar una estocada escombrant amb el seu sabre làser blau. La seva vermella cabellera centellejava en moure’s d'un costat a un altre. Els seus ulls verds brillaven amb un altre tipus de llum, una llum que feia joc amb la ferotge expressió del seu rostre, que no delatava ni un sol signe de debilitat per part seva.

El seu contrincant va saltar per sobre de la fulla del sabre, però ni tan alt ni tan gràcil com ho haguessin fet altres Jedi. En Corran Horn va aterrar i es va canviar el sabre làser a la mà esquerra, clavant-lo a terra. Van sorgir guspires quan es va trobar amb l'arma de la Mara. En Corran va girar sobre el taló esquerra i li va donar una puntada lateral a la Mara al cap. Ella va sortir impulsada cap enrere i, amb una tombarella, es va posar dreta.

La dona va alçar la fulla en guàrdia, a l'altura del seu cap. En Corran es va posar davant seu, agafant el sabre amb les dues mans i apuntant a terra, cap al seu peu dret. La llum de les fulles semblava convertir la seva suor en una brillantor iridescent, visible a la cara i els braços nus de la Mara i el xop tors d’en Corran.

La Mara va atacar i Corran va esquivar. Van intercanviar cops, retirant-se i atacant per torns. En Luke es va meravellar amb la complexitat de la Força que fluïa al voltant de tots dos. Havia vist grans demostracions de la Força, feia anys, abans d'arribar a comprendre les subtileses de la Força, i demostracions encara més fluïdes del maneig del sabre làser, però l'enfrontament que presenciava en aquell moment era una altra cosa. Mara i Corran, amics des de feia temps, buscaven portar-se mútuament al límit, utilitzant l'astúcia, l'habilitat i la força per fer-ho. Alternaven la defensa i l'atac, passant per una quantitat ingent de variacions. L'objectiu no era fer mal, sinó obligar l'altre a impedir que es fes el dany.

I el que encara ho feia més destacable era que cap dels dos es trobava en plenes facultats físiques. La Mara portava temps lluitant contra una malaltia que minvava les seves forces i desafiava als tremends esforços d’en Luke per ajudar-la. Però aquest sabia que podia haver estat pitjor: la Mara era l'única que havia sobreviscut de les cent persones diagnosticades amb aquesta malaltia. La seva permanència en la Força l'ha mantingut amb vida, i sempre deixa que la Força flueixi pel seu interior durant el combat.

Per la seva banda, Corran acabava d'acabar un tractament de bacta per recuperar-se de les ferides mortals rebudes en la lluita contra els yuuzhan vong a Bimmiel. Encara que les ferides s'havien curat, incloent els efectes a llarg termini d'una biotoxina, no li era fàcil recuperar la forma i estar preparat per al combat. En Luke es va adonar que en Corran respirava amb dificultat a causa de l'exercici, i va somriure. Ja no som tan joves com abans.

La Mara va fer xocar el seu sabre contra el d'en Corran, obligant-lo a retrocedir. A Corran se li va torçar el turmell dret, i va caure a terra de la zona d'entrenament. Va donar una tombarella cap enrere i es va recolzar al genoll dret. La Mara va quedar a la seva esquerra. El seu contrincant va alçar el sabre làser, recolzant l'empunyadura al ventre, i va girar el canell dret. L'acoblament intern de l'arma va variar, duplicant la longitud de la fulla del sabre i donant-li un to de blau ametista profund.

La Mara va deixar anar una riallada i es va llançar a l'atac contra el feix d'energia porpra d’en Corran. Encara que en Corran podia arribar-hi amb el seu sabre, un simple atac podria fer girar la fulla completament, per llançar-se llavors cap endavant i després travessar-lo amb la seva arma. El factor sorpresa implícit en la tàctica d’en Corran duplicant la mida de la seva fulla havia funcionat abans, però Luke sabia que la Mara s'ho esperava, i estava segur que tenia una estratègia per contrarestar-lo.

La Mara va fer un gest per fer a una banda l'arma d’en Corran amb el sabre, però no van saltar espurnes ni hi va haver xiuxiueig trobant-se els dos làsers. El seu potent cop va fer que la dona donés una volta i, en completar el cercle, la fulla blava va descriure el símbol d'infinit en l'aire. Va retrocedir dos passos, va apagar la seva arma i va saludar solemnement a Corran, abans de caure de genolls amb la suor enganxant-li els flocs de pèl a la cara.

En Luke va arquejar una cella, mirant a Corran.

- Quant temps portes esperant per utilitzar aquesta tàctica?

En Corran va apagar el sabre i va tornar a rotar l'acoblament, retornant-lo a la seva posició original. Es va asseure a terra amb les cames creuades.

- Des que vaig lluitar amb els vong. No podem percebre'ls mitjançant la Força, així que no podem intuir on són. Això dificulta la defensa.

La Mara va deixar anar una rialleta burleta.

- Apagar el sabre així, enmig d'una baralla, és una ximpleria.

-Ja ho sé, però també podria haver tornat a variar la longitud de la fulla quan vas llançar l'atac per rebutjar el meu sabre. Una aturada és molt efectiva contra un oponent si saps que et va a atacar. Vaig suposar que hauries de pressionar en l'atac. Vaig duplicar la fulla, donant-te la possibilitat de deixar-me desarmat, i llavors vaig apagar el sabre quan et vas llançar a per ell. Amb només engegar de nou t'hauria enfilat.

En Luke va sentir un calfred. Va recordar al seu Mestre, Obi-Wan Kenobi, alçant el sabre làser a manera de salutació i apagant-se quan Darth Vader el va matar. Aquella vegada també va funcionar com a tàctica. El sacrifici últim per a la victòria última.

El Mestre Jedi va somriure i va obrir les mans mentre caminava cap al centre de la sala d'entrenament. Podia veure al seu voltant, i per sobre del seu cap, l’ordenat fluir de lliscants i hovercamions travessant el cel de Coruscant, a l'altra banda de l'enorme cúpula de transpariacer. Tot semblava tan natural i normal quan mirava al món exterior, però dins de la cúpula, al quarter general dels Jedi, a Coruscant, les coses anaven regirades, com núvols de tempesta formant-se en l'horitzó.

- Els dos ho heu fet de meravella, tenint en compte la situació.

La Mara es va aixecar amb un cert esforç.

- Podem fer-ho millor. Hem de fer-ho millor. Vinga.

En Corran va negar amb el cap, esquitxant amb la suor del pèl i la barba.

- A mi em queden forces encara per a un més, crec.

En Luke va arrufar les celles.

- No, s’ha acabat, ja heu tingut prou.

Per l'altre extrem de la sala s'aproximava un Jedi, la seva túnica negra onejava al seu pas, caminant a grans gambades per la galeria. A més de la seva impressionant aparença, feia gala d'una ardent mirada. Els seus llavis es van corbar amb menyspreu mentre esbossava un somriure. Un fred somriure.

- Bona tarda, Mestre Skywalker.

Pronunciava la paraula "Mestre" convertint-la en un simple títol, ja que eliminava d'ella qualsevol tint de respecte.

- Bona tarda, Kyp Durron -En Luke va mantenir la veu ferma, tot i que no li agradava el to emprat per Kyp -. Pensava que havíem quedat més tard.

En Kyp es va aturar a l'altre costat dels suats combatents.

- Vaig convèncer als altres perquè es donessin pressa a arreglar els seus assumptes -va assenyalar amb la mà enguantada cap a la galeria -. Estem preparats per celebrar la conferència bèl·lica.

En Luke va alçar la barbeta lentament.

- Això no és una conferència bèl·lica. Els Jedi no van a la guerra. Som protectors i defensors, no agressors.

- Amb tots els respectes, Mestre Skywalker, aquesta diferència és simplement semàntica - Kyp es va posar les mans a l'esquena -. Els yuuzhan vong són aquí i pretenen conquistar gran part de la galàxia, si no tota. Com a defensors ja hem fracassat, però com agressors assaborim el triomf. En Ganner Rhysode i Corran van atacar Bimmiel i es van dur la seva recompensa. Nosaltres vam defensar Dantooine i vam ser rebutjats.

En Corran va sospirar.

- I ara, per si no t'havies adonat, Bimmiel també pertany als yuuzhan vong, Kyp -va dir -. I Ganner i jo vam fer el que vam fer per protegir un grup de persones a les que havien fet presoneres. Va ser així de senzill.

En Kyp va arrufar les celles, contemplant Corran i emanant irritació.

- Semàntica altra vegada. Vàreu atacar als yuuzhan vong i vau acabar amb ells, que va ser l'única manera que vau tenir de salvar els que protegíeu. En fi, els altres han vingut amb mi i esperen a l'auditori. Què haig de dir-los, Mestre?

En Luke va tancar els ulls un moment i va assentir lentament.

- Digues-los que agraeixo el fet que hagin vingut tan aviat. Que, si us plau, descansin. Que passin la nit en la contemplació de la Força. La seva petició serà escoltada amb respecte i tinguda en compte. Demà ens reunirem.

- Demà​​? Escolto i obeeixo, Mestre.

En Kyp va inclinar el cap de forma ràpida i superficial, va girar sobre els seus talons i va sortir d'allà, marxant amb precisió. En Luke va notar que Corran contemplava la sortida d'aquell home mentre acariciava el botó d’encensa del seu sabre làser. La Mara ni tan sols mirava a Kyp, però els rampells de fúria fluïen d'ella com els senyals de radiació en un púlsar.

- Sé que us sembla una mica irritant...-va dir en Luke.

En Corran es va girar en sentir a Luke.

- Irritant? O jo estic ocultant els meus sentiments o tu estàs sent massa amable. Si tingués algun talent per a la telequinèsia l’hauria escanyat amb la seva pròpia capa.

- Corran! -La Mara el va mirar disgustada.

- Ho sento, suposo que això no seria propi de mi...

- No és propi de tu ser tan evident -La Mara va aclucar els ulls -. Has de ser més subtil. Localitzar una artèria parcialment bloquejada en el seu cervell i pinçar-la. Sense més, ell cau i ja està.

En Corran va somriure.

- Ara sí que sento no controlar la telequinèsia.

- Ja n'hi ha prou -En Luke va negar amb el cap -. Sé que només feu broma, però això contribueix a agreujar el problema que tenim amb Kyp i els seus. Han crescut en l'era posterior a l'Imperi. Sempre han somiat amb arribar a ser uns Jedi que destruïssin la major amenaça mai coneguda. El mateix que vaig fer jo per lluitar contra l'Imperi, el que vaig haver de fer per vèncer l'Imperi... Creuen que totes les amenaces s'han de tractar així. El cop del sabre làser és l'última paraula de la justícia. I ells saben que no és així, però el fet que els yuuzhan vong siguin aliens a la Força ens deixa amb el sabre làser com a única arma per combatre'ls.

El Jedi corellià es va eixugar la suor de la barba.

- I suposo que matar dos yuuzhan vong a Bimmiel no va ajudar molt a què canviessin de parer, no?

- No vau tenir elecció, Corran; i vas estar molt a prop de morir a Bimmiel -En Luke va sospirar -. En Kyp i els seus han passat això per alt. Tu vas acabar ferit, i ara et consideren feble. No arriben a entendre el poder dels yuuzhan vong. I atès que els seguidors d’en Kyp es creuen millors que tu, pensen que si tu els vas poder vèncer, ells també podran fer-ho, i amb facilitat.

La Mara va assentir.

- I el fet que l’Ànakin matés encara més yuuzhan vong a Dantooine ha provocat que molts d'ells subestimen el potencial dels vong. El que vam aprendre a Dantooine és esgarrifós. Als yuuzhan vong només els importa complir el seu deure, i no tenen por en absolut a la mort. I els Jedi que recorren a la intimidació per mantenir a ratlla als seus enemics haurien d'estar terroritzats davant un enemic que no tem morir en absolut.

En Luke es va fregar les temples.

-Això és el que més em preocupa. La por i el terror, el dolor, l'enveja i el menyspreu. Totes són qualitats del Costat Fosc.

- Sí, Mestre, però cal ser realistes - Corran es va col·locar el sabre làser en el cinturó -. Els vong són cruels i inexorables. No podem percebre’ls amb la Força. Això elimina la majoria de les habilitats emprades pels Jedi. I la pèrdua de potencial porta a la por.

- No, Corran, t'equivoques -En Luke va tancar el puny dret i se'l va endur a cor -. Som Jedi. No és el poder que tinguem o les armes que utilitzem. No deixo de ser un Jedi quan un ysalamiri em priva de la Força. I els altres permeten que la por els distanciï d'aquesta veritat irrefutable. Servim a la Força, tant si els nostres enemics són part d'ella, com si no.

En Corran va arrufar les celles, cavil·lant, i després va assentir.

- Entenc el que dius, però no estic tan segur que ells ho entenguin. Admet-ho, la reacció normal davant la por és atacar el que ens atemoreix.

- O bé -va afegir la Mara en to inquietant - intentar guanyar-nos el seu favor per procurar no ser el seu objectiu.

En Luke va xiuxiuejar.

- No m'agrada com sona això, Mara.

A Belkadan, Luke havia vist éssers esclavitzats pels yuuzhan vong, però es preguntava si aquesta situació no s'hauria produït amb el beneplàcit de les criatures. La por pot motivar la gent a fer tot tipus de coses irracionals. No volia ni pensar en la possibilitat d'haver d’enfrontar-se a ciutadans de la Nova República per rebutjar un atac dels yuuzhan vong.

-Però Corran sí que té una mica de raó. En Kyp està anomenat a aquesta trobada "conferència bèl·lica", i això és senyal evident que alguns vulguin donar un escarment als yuuzhan vong. -En Luke es va passar una mà pel front -. La nostra missió com a Jedi és senzilla. Anem als planetes fronterers i ajudem a evacuar els indefensos, coordinant a més les posicions defensives. Dantooine és un mal exemple de com poden sortir les coses, però la veritat és que vam aconseguir que escapés part de la població. No ho haurien aconseguit d'una altra manera.

La Mara va alçar la mirada.

- I les missions d'exploració? Això va ser el que vas fer a Belkadan i va ser d'utilitat. Vam aprendre molt de la teva estada allà. En Corran i Ganner també van obtenir informació profitosa, com aquestes mostres de biotecnologia que utilitzen els yuuzhan vong, i aquest cadàver momificat d'un dels seus. Com més dades recopilem sobre ells, millor podrem vèncer.

- Estic d'acord, però amb menys de cent Jedi i centenars de planetes com a objectius potencials, com repartirem als nostres?

En Corran va assentir.

-Bé, crec que tots som conscients que amb això no tenim forma de guanyar la batalla política. Si no hi ha Jedi al planeta que sigui envaït, ens culparan. Si hi ha pocs Jedi i no poden detenir-los, i sabem que és el més probable, també fracassarem. No suggereixo que ens creuem de braços, però hem de tenir present que mai podrem complaure aquells als quals no podem ajudar.

"D'altra banda, l'argument de la Mara conté una obvietat: els únics llocs on sabem amb seguretat que trobarem als vong és en els planetes que ja han pres. Puc repassar les dades sobre aquests mons per descobrir si és possible infiltrar una missió en ells. No serà fàcil.

- Res d'això serà fàcil, Corran - el Mestre Jedi es va acostar i va agafar la mà de la Mara -. Nosaltres hem d'assegurar-nos que els Jedi facin tot el possible per complir amb la seva missió. No temo les crítiques externes. El que em fa por és que un fracàs nostre pugui destruir els Jedi des de dins. I, si això passa, els yuuzhan vong es trobaran sense oposició alguna.

Següent