Pacte Subreptici (III)

Anterior

III

La primera onada de lakra va passar amb cura sobre els cadàvers dels seus camarades en la intersecció i es van aturar darrere dels eickaries, les seves armes apuntant amb cautela sobre les esquenes dels nadius. Deixant a la resta de la seva esquadrilla disposada, el líder dels mercenaris va passar a grans gambades entre el grup per situar-se al costat d’en Su-mil, empenyent a un costat a qualsevol que no fos prou ràpid per sortir del seu camí.

- Què tenim aquí? -Va grunyir amb una veu que sonava com roques caient sobre un batut de fruites, el làser pesat en la seva enorme mà fermament encarat sobre el pit d’en Tornado -. Soldats d'assalt imperials. Una interessant pesca.

Va mirar de reüll en Su-mil.

-Sí en realitat van ser pescats -va afegir intencionadament -. Qui ets, i què estàs fent aquí sense haver estat convidat a la llar de Sa Gloriosa Majestat?

- Sóc en Su-mil. -L'objectiu d’en Su-mil va canviar lleugerament, com si ja no necessités mantenir vigilats als imperials ara que els lakra havien arribat -. Sóc un súbdit lleial de Sa Gloriosa Majestat, el qual es troba trist per la invasió de la meva llar pels intrusos imperials.

- Potser és així -va dir el líder de l’esquadró -. Per què ets aquí?

- Ah, això és un relat d'extrem coratge eickarie -va dir en Su-mil amb orgull -. Els vam trobar al carrer, amb la clara intenció d'atacar la llar de la nostra Gloriosa Majestat. Ens van apuntar amb les seves armes i ens van obligar a què els fiquéssim dins.

En Tornado va arrufar les celles. Això no era el que havia passat. Què buscava fer en Su-mil, fent semblar a ell i els seus amics més heroics?

- I així ho vas fer? –El va incitar a continuar el lakra.

Un altre cop, l'objectiu d’en Su-mil va canviar lleument de posició.

- Els hi vam mostrar on s'ocultava el passadís i els vam conduir per ell -va dir.

- Com? -Va preguntar el lakra -. Ambdues torres estan vigilades.

-Hi ha una entrada que no ho està.

- Ens portaràs en aquesta entrada tan aviat com aquests enemics siguin assegurats -va dir sinistrament el líder de l’esquadrilla -. Hi ha més d'ells de camí?

- No -va respondre en Su-mil -. Aquests tres van ser tots els que vam introduir.

- Encara pot haver-hi d’altres -va dir el lakra, girant-se a mitges i donant una ordre ràpida en el seu propi llenguatge. Un dels mercenaris va grunyir una resposta, i un terç d'ells va girar i va tornar corrent per on havien vingut. Passant una altra vegada amb cura sobre els cadàvers dels seus camarades caiguts, van tornar a la cantonada on havien aparegut per primera vegada i van formar una posició defensiva -. I això? -Va continuar el líder, assenyalant cap als lakra morts -. Què els hi va passar?

- Els imperials els van abatre -va dir en Su-mil, el seu to de veu despectiu. Novament, la seva arma va canviar de posició -. La meva gent i jo no vam ser part de la massacre.

- Fins i tot amb aquestes armes que porten? - Va prorrompre el líder de l’esquadrilla, la seva veu sobtadament carregada amb suspicàcia -. I com les han portat, si els invasors simplement els van detenir al carrer?

L'arma d’en Su-mil va tornar a canviar de posició.

- Les armes són les nostres -va admetre -. Vam dir als imperials que acordaríem d’assistir. - Una vegada més, el seu objectiu va canviar -. Però nosaltres mai faríem servir aquestes armes contra la nostra Gloriosa Majestat i els nostres compatriotes servents.

En Tornado va fer una ganyota. Ell era un traïdor, molt bé, un traïdor a la seva pròpia gent com també als imperials que sagnaven i morien per intentar ajudar-los. I un desvergonyit xerraire per sobre de tot, aturat aquí mirant amb calma les seves víctimes mentre apuntava la seva arma cap a l'ull esquerre d’en Tornado.

El seu ull esquerre?

En Tornado es va quedar rígid mentre queia sobtadament en compte. El moviment aparentment arbitrari de l'arma no era de cap manera arbitrària. Era, en canvi, que en Su-mil alternava acuradament el seu objectiu entre l'ull esquerre i l'ull dret d’en Tornado.

Esquerrà: mentida. Destrà: veritat.

Ràpidament, va tornar a repassar la conversa, aquesta vegada prestant atenció cap a on l'arma havia estat apuntant amb cada canvi. Els hem capturat: mentida. Sóc en Su-mil: veritat. Sóc un súbdit lleial de Sa Gloriosa Majestat: mentida. Els vam trobar al carrer, amb la clara intenció d'atacar la llar de la nostra Gloriosa Majestat: veritat. Ens van apuntar amb les seves armes i ens van obligar a què els fiquéssim dins: mentida. Els hi vam mostrar on s'ocultava el passadís: veritat. La meva gent i jo no vam ser part de la massacre: mentida. Vam dir als imperials que acordaríem d’assistir: veritat.

Nosaltres mai faríem servir aquestes armes contra la nostra Gloriosa Majestat i els nostres compatriotes servents: mentida.

I per primera vegada des que la Set Aurek havia ensopegat amb Su-mil i els seus soldats, en Tornado va sentir un prim somriure apuntant-li a la cara. Un camarada intel·ligent i inventiu, aquest Su-mil. I estava òbviament esperant que en Tornado i els seus companys imperials fossin igual d'intel·ligents.

Doncs estava sobtadament clar el que l’eickarie tenia en ment. Hi havia dit la veritat sobre l'entrada desprotegida cap a la fortalesa, però el líder d'esquadrilla lakran havia arribat a la conclusió que aquesta entrada estava connectada a un dels dos passadissos coneguts. El fet que hagi enviat en algunes de les seves tropes cap enrere per protegir qualsevol possible intrusió des d'aquella direcció ho provava.

El que significava que si la Companyia Aurek havia enviat reforços, podrien aparèixer en qualsevol moment al bell mig d'una bretxa de la força enemiga.

Les dues de les quals estaven mirant cap a la direcció incorrecta.

Tocant-lo amb la seva llengua, va accionar l'interruptor del comunicador.

- Núvol: informació –va murmurar, posant la seva veu prou baixa per ser inaudible fora del seu casc.

La veu d’en Núvol en la seva oïda va ser la cosa més grata que havia escoltat en dies.

-Estem a la sala més enllà de la paret -la veu d’en Núvol va arribar sense demora a les seves oïdes -. Situació?

- Atrapats a la dreta de la primera intersecció -va dir en Tornado, sentint a l’Ombra i en Sentinella remoure’s lleugerament a mesura que prenien els seus comunicadors i rebien les notícies de l'aproximació de reforços -. Bretxa enemiga: 4-8. Amistosos atrapats amb nosaltres a la dreta.

- Comprès -va dir en Núvol -. Anem de camí.

-És bo saber que la Gloriosa Majestat té partidaris així de lleials -li va grunyir el líder de l’esquadrilla lakran a Su-mil amb una mena de sarcasme -. Ara posaran les seves armes sobre el sòl.

-Però ens enfrontem a enemics molt perillosos -va protestar en Su-mil, la seva arma canviant cap a l'ull dret d’en Tornado -. No podem saber quan caldrà disparar.

- Els lakra s'encarregaran de qualsevol enfrontament necessari -li va assegurar el líder de l’esquadrilla, apartant el seu làser d’en Tornado i pressionant el canó contra el costat del coll d’en Su-mil -. Ara. Baixin les seves armes.

- No tindràs problemes en aquest sentit de totes maneres -va comentar en Tornado, alçant la seva mà dreta i assenyalant amb el dit índex directament cap a l'ull dret d’en Su-mil -. Quan vegis els teus amics desplomar-se davant teu, sabràs que el moment de morir ha arribat.

- Silenci! -Va escopir el líder de l’esquadrilla, llançant una mirada assassina als soldats d'assalt. Dels auriculars d’en Tornado van sorgir un parell de clics dobles en senyal d'assentiment mentre l’Ombra i en Sentinella confirmaven la seva ordre vetllada -. D'aquí a molt poc, vostès pregaran que el moment de la mort se'ls hi permeti.

- Compte enrere: 3 -va murmurar la veu d’en Núvol a les orelles d’en Tornado.

- Oh, no ho sé -va dir en Tornado orgullosament, aixecant la veu per omplir el corredor i ajudar a amagar qualsevol inadvertit so de passos -. D'alguna manera, no ho crec.

I a mesura que l'última paraula surava en l'aire, un grup d'homes amb armadures blanques va irrompre al corredor darrere dels eickaries.

En Tornado no va esperar per veure res més. A l'instant en què els reforços van començar a disparar als dos extrems de la bretxa de força lakran, ell i la resta de la Set Aurek es van llançar de cap a terra.

Deixant una directa línia de foc entre els mercenaris del darrere i la paret d'afusellament eickarie.

En Su-mil havia promès que els seus soldats no es paralitzarien la propera vegada. Tenia raó. En Tornado fins i tot no havia arribat a agafar la seva arma caiguda quan l'amalgama d'armes eickarie va obrir foc, enviant una pluja de metralla sobre l'esquadrilla lakran. Per quan havia recollit el BlasTech entre els seus braços i rodat per usar-la, l'enfrontament havia acabat.

Es va aixecar a corre-cuita sobre els seus peus.

- Informe -va sol·licitar pel seu comunicador.

- Net -va respondre la veu d’en Núvol -. Sense baixes.

El mateix, per desgràcia, no es podia dir pels eickaries. Dels vint soldats que en Su-mil havia portat amb ells, sis estaven a terra, quatre retorçant-se de dolor silenciosament, els altres dos morts. Fins i tot sobrepassats en nombres com havien estat, l'esquadrilla lakran havia trobat una bona quantitat d'ells.

Almenys, ell esperava que totes les baixes hagin estat causades pels lakra. Seria molt desafortunat si algun dels rescatadors hagués desencertat els seus objectius accidentalment.

- Per aquí, Tornado -va cridar en Núvol. En Tornado va alçar la vista de les víctimes eickarie per trobar la resta de l'esquadró de soldats d'assalt retrocedint pel corredor cap a la intersecció on jeien els lakra recentment abatuts -. La companyia s'està trobant amb una forta resistència als passadissos -va continuar -. Les noves ordres són d'atacar des d'aquest sector i intentar trencar les seves defenses.

En Tornado va mirar en Su-mil. L’eickarie estava dret sobre el cadàver del líder de l’esquadrilla lakran, els seus ulls sobre en Tornado, els seus reflexos ataronjats tornant-se foscos novament.

- Ho sento, però no podem fer-ho -va dir a Núvol -. He fet un acord amb Su-mil per raspallar les masmorres primer.

En Núvol es va aturar en sec, tornant-se per clavar la mirada sobre el seu líder d'unitat.

- Tornado, va ser una ordre directa -li va advertir.

- Comprès -va dir en Tornado -. Bona sort. Ens reunirem amb tu quan puguem.

Un dels altres soldats d'assalt s'havia aturat al costat d’en Núvol.

- Vas dir, però, que no podries ajudar-nos-hi, -li va recordar en Su-mil silenciosament.

- Això va ser quan no estava segur que podria confiar en els teus soldats -li va respondre en Tornado -. Ara han provat que puc. -Un moviment va cridar la seva atenció: en Núvol i l'altre soldat d'assalt havien acabat la seva conversa, i en Núvol tornava trotant pel corredor cap a ells mentre la resta dels soldats d'assalt continuaven la seva marxa en una altra direcció -. Espero que no vinguis a discutir -li va suggerir mentre en Núvol s'aturava davant d'ell.

- Difícilment -li va assegurar en Núvol -. He decidit que si poden arreglar sense tres de nosaltres, probablement puguin fer-ho sense quatre.

- I siguin molt més eficients els consells de guerra per a tota la unitat? -Va dir secament l’Ombra.

- Una cosa així -va acordar en Núvol -. Belluguem-nos.

Següent