Desastre (XXXVI)

Anterior

CAPÍTOL 36

En el seu solitari retorn al Llegat del Suplici, Deign Lian va assumir el comandament de la flota yuuzhan vong. Es va apropiar de les estances d’en Shedao Shai i va emetre immediatament una ordre que portava preparant un mes, des del moment en què es va adonar de quina era la forma més ràpida de solucionar el tema Ithor. En Shedao Shai l'havia rebutjat, però l'altre senyor d’en Deign Lian l’aprovava.

Va fer llançar dotze càpsules de corall Yorik amb forma de llavor des d'una dotzena d'alvèols de coralites modificats per a l'ocasió. Si bé aquestes naus sense pilot no eren ni de bon tros tan sofisticades com els coralites normals, si posseïen una intel·ligència rudimentària que els permetia utilitzar els dovin basal per aferrar-se a la massa planetària d’Ithor i accelerar el seu descens cap a la gravetat. Les cobertes exteriors van començar a escalfar-se i a cremar quan van entrar a l'atmosfera ithoriana. Les dotze càpsules es van dispersar i van travessar el cel en rutes que les repartien per tota la cara il·luminada del planeta.

A l'estació mèdica del Ralroost, l'almirall Kre'fey es va allunyar del tanc bacta on surava Corran Horn i es va emportar l’intercomunicador a la boca.

-Aquí Kre'fey, endavant.

-Aquí sensors, almirall. L'Arc de Sant Martí informa d'una dotzena d’anomalies gravitatòries de la flota yuuzhan vong -l'oficial bothan va grunyir-. Semblen coralites, però han entrat en l'atmosfera. L'Arc de Sant Martí ha informat d'explosions aèries.

- Explosions aèries? Vaig al pont. Envieu les dades al Quimera -l'almirall va apagar l'intercomunicador i es va girar per preguntar al Luke Skywalker la seva opinió sobre aquell estrany succés. Però la seva pregunta va quedar en l'aire. El Jedi es retorçava de dolor i queia a terra, colpejant-se contra les parets.

Les explosions aèries sobre la Mare Jungla van vaporitzar les càpsules yuuzhan vong, que es van expandir en un enorme núvol tòxic. Les gotes resultants van ruixar la jungla formant una fina boira. Els agents bacteriològics allotjats en elles van arribar ràpidament a terra. La jungla era per a ells el que una rajada de tauntaun per a una criatura del gel Wampa amb molta gana. Els bacteris van començar a metabolitzar-ho tot i a reproduir-se en progressió exponencial.

Un líquid negre ple de bacteris va lliscar cap avall des de les fulles més altes, per les branques. Els bacteris treballaven a tal velocitat que el fètid fluid gairebé semblava àcid. Les branques van caure, vessant bacteris per les altres branques i les criatures arbòries. Un shamarok alat va voletejar cap al cel, però les gotes negres de les seves ales les van foradar, i el pobre animal va caure en una espiral d'agonia fins a xocar amb el terra.

Una serp arrak es va acostar lliscant i va veure el shamarok. Va obrir la boca i va començar a degustar aquell menjar tan poc freqüent, però els bacteris van començar a afectar-la a ella també. Menjant-se el shamarok, els bacteris la van devorar a ella, obrint-li úlceres a la carn i consumint-la de dins a fora. La serp es va sacsejar en el seu agònic frenesí de dolor i es va desfer en un pudent bassal de protoplasma que va començar a actuar sobre la matèria orgànica del sòl.

El toll augmentava a mesura que les herbes es marcien al seu pas i es fonien en el fluid. Les branques caigudes van contribuir a generar més protoplasma, creant colònies al voltant del brou de cultiu original. Com les branques també es feien líquides, van crear suficient protoplasma per desbordar la lleugera depressió del terreny, arrasant les altres colònies alternatives. Al cap d'un moment, un fluid negre va començar a escampar-se per la Mare Jungla, acabant amb les arrels, derrocant arbres enormes i fonent-los abans que s'extingís el ressò de la seva caiguda.

Cap criatura viva d’Ithor podia resistir als bacteris. El fluid va penetrar a terra, destruint insectes i altres formes de vida. Va fluir per túnels de cucs i caus de rosegadors. Les criatures, sorpreses, es van veure arrossegades per una onada pútrida que dissolia la seva carn, deixava l'os i després tornava a atacar destruint la massa òssia.

L'onada es va obrir camí entre les arrels, cap amunt i cap avall. Algunes plantes d’arrelat feble simplement es venien a baix. Altres, més resistents, provocaven que els bacteris ascendissin pel seu sistema circulatori per devorar-los directament el nucli. El fluid negre sortia llavors a la superfície, tacant el tronc. Fluïa de forma constant, de manera que les branques queien, i el protoplasma trobava més vies d'escapament.

Finalment, un torrent de nèctar fosc s'obria pas mentre el tronc de la planta es partia en dos i acabava desplomant-se.

Els bacteris atacaven sense pietat i ràpidament. La seva metabolització de la vida del planeta alliberava molt hidrogen i oxigen. La temperatura va començar a pujar, els oceans es van enfosquir i una ombra pudent es va elevar sobre Ithor.

Els bacteris van arribar on jeia el cos sense vida d'en Shedao Shai pel que es consideraria poc temps a escala humana. La seva carn va resistir als bacteris un moment, però l'agent infecciós es va obrir pas a través de la ferida que li havia infligit Corran. Els bacteris se’l van menjar, consumint ossos i teixits. El seu esquelet es va desfer, els seus ossos cruixir i es van convertir en fluid negre quan la medul·la va ser devorada. Finalment, els bacteris van liquar el seu crani, eliminant l'últim rastre de la seva presència en un planeta on hauria d'haver-lo salvat de la mort.

En Pellaeon va contemplar fixament la representació hologràfica d'Ithor.

-Estic d'acord, almirall, han fet alguna cosa. Oxigen, hidrogen, les altes temperatures. Si l’Skywalker té raó, tota vida està sent devorada...-l'almirall imperial es va estremir, incapaç de concebre la utilització d'una arma que metabolitzés un planeta sencer.

La comandant Yage mirà des de la seva posició a l'estació de sensors.

-Almirall, la flota yuuzhan vong s'està movent. Surten per un punt extern.

- El punt alfa-7?

-L'únic que tenen obert.

En Pellaeon va fer un gest a la diminuta representació hologràfica d'en Kre'fey, que s'aixecava en una cantonada de l'escàner planetari.

-Estan sortint per alfa-7. És hora de moure’s. Ithor clama venjança.

Deign Lian va somriure en contemplar el víllip amb la cara del seu senyor.

-Ja està fet, mestre bèl·lic Tsavong Lah. En Shedao Shai ha mort. L'amenaça d’Ithor ha estat eliminada. Ens marxem.

-Esplèndid -la imatge del víllip va somriure, i la cara del Mestre Bèl·lic gairebé semblava agradable-. Ho has fet molt bé, Lian. El Llegat del Suplici és teu. Quan arribis a Dubrillion, tindràs ordres esperant-te.

-Entenc, senyor -Deign Lian va assentir solemne-. I espero les seves... què ha estat això?

Una sacsejada va estremir violentament el Llegat del Suplici, tirant el víllip del seu suport. Deign Lian el va recollir, i una altra empenta va sacsejar la nau. El yuuzhan vong va caure de genolls. Alguna cosa va malament, molt malament. Ignorant els crits del víllip que jeia a terra, Deign Lian va sortir de la cabina i va córrer cap al pont.

En la setmana de treva que va aconseguir Corran per a la Nova República, els almiralls Kre'fey i Pellaeon no havien perdut el temps. En estudiar el comportament de les naus yuuzhan vong, tant de les grans com de les petites, havien descobert un punt dèbil que creien poder explotar.

Els pilots dels caces havien descobert que la projecció de buits reduïa la capacitat del pilot per maniobrar. Els dos almiralls es van preguntar si no passaria el mateix a l'inrevés, sobretot en el cas de les naus principals. I, amb aquesta fi, Kre'fey havia fet cridar l'Arc Iris de Corusca, de la flota encarregada de defensar Agamar, i ho va fer arribar a la part del darrere d'una lluna, fora de la vista de la flota yuuzhan vong. Quan els yuuzhan vong van començar a anar-se'n, el creuer Interdictor va aparèixer en una òrbita propera a Ithor i va alinear els seus quatre projectors de gravetat. Això va duplicar la massa d’Ithor i va fer augmentar el seu camp de gravetat, el que va provocar que el planeta comencés a absorbir lentament al Llegat del Suplici cap a la seva moribunda superfície.

Els yuuzhan vong a bord del Llegat es van posar mans a l'obra per contrarestar aquest efecte. Van activar més dovin basal, intentant enllaçar-los amb la gravetat del sol i les llunes. Van alentir la caiguda i van acabar per detenir-la. A poc a poc, van reprendre la ruta de sortida, i, quan en Deign Lian va arribar al pont, la nau ja estava de nou en moviment.

Però, per desgràcia per a Deign Lian, per a la tripulació del Llegat i per a la pròpia nau vivent, l'Arc Iris de Corusca havia fet alguna cosa més que activar els seus projectors de gravetat. Els oficials d'armament varen programar aplicacions de tret per al gran creuer yuuzhan vong. La seva telemetria es va enviar a la flota de defensa principal. Cada caça que va sortir de les naus, els creuers i els destructors estel·lars va emprar aquestes dades per apuntar els seus torpedes de protons i els seus míssils d'impacte.

Les explosions es van succeir sobre la corba de l'atmosfera d’Ithor. Van xocar contra el Llegat, que mancava de buits gravitacionals, fent saltar a trossos el corall Yorik. L'energia alliberada en les detonacions va incendiar el teixit neuronal i va cremar als dovin basal. La primera andanada va desintegrar completament la popa, obrint la nau al buit espacial. Però abans que l'aire i la tripulació fossin absorbits cap a l'exterior, va tenir lloc una altra explosió que va vaporitzar encara més restes de la nau i va encendre l'atmosfera al seu interior. El Llegat estava en flames.

En Deign Lian va tenir un moment d'agonia quan la bola de foc va recórrer l'interior del transport. Hauria cridat, però l'aire es va cremar en els seus pulmons abans que pogués articular cap so. En el mig segon de claredat que va tenir la seva ment, va sentir a Shedao Shai aconsellant-li que acceptés el dolor, que en fes part de si mateix per poder unir-se als déus. El seu últim pensament va ser rendir-se al dolor, deixar que el consumís, negant-se a si mateix la meta definitiva perquè no va poder arribar a admetre que en Shedao Shai li havia ensenyat l'única forma d'arribar-hi.

L'atac va esquerdar l'estructura del Llegat. La nau es va trencar en tres, i la part davantera es va allunyar per un moment del planeta. La popa en flames va caure cap a Ithor, agafant velocitat. La part del centre surà uns pocs segons en l'espai i va començar a precipitar lentament i feixugament cap al planeta. La proa, amb els moribunds dovin basal rendint-se un a un, també va sucumbir a l'abraçada d’Ithor.

La veritat és que era igual que el Llegat estigués cremant quan va entrar en contacte amb l'atmosfera del planeta. La simple fricció de l'entrada generaria tanta calor que la tartana hauria cremat en una atmosfera amb tant oxigen. Les flames es van estendre, i aviat va cremar el planeta sencer. L'atmosfera sobreescalfada es va expandir, allargant petits tentacles que es retorçaven molt a prop dels caces i de la flota de la Nova República. Una de les flames va arribar a fregar una corbeta yuuzhan vong i va provocar l'explosió de la nau, però la resta ja s'havien allunyat prou com per escapar.

La flota yuuzhan vong, o el que quedava d'ella, va desaparèixer ràpidament pel punt de sortida.

Ithor, que una vegada va ser un planeta pacífic, va cremar al seu pas. I amb ell es van consumir les esperances de la Nova República.

Següent