5
El matí del dia en què veuria per
primera vegada a Nil Spaar, la Leia es va aixecar del llit amb una espatlla
adolorida, els ulls irritats i un munt de fatiga sobre els seus membres, amb un
pes invisible que va fer que tingués la sensació que estava a punt
d’emmalaltir.
L’Ànakin havia despertat d'un malson aterridor
a altes hores de la matinada, i la Leia havia permès que el petit es fiqués al
llit entre ella i en Han amb l'esperança que això l'ajudaria a agafar el son.
Però la Leia no estava acostumada a què hi hagués tres persones al llit, i la
presència d'aquell petit cos l'havia obligat a adoptar postures força estranyes
per dormir. A més, i això havia estat encara pitjor, el somni de l’Ànakin havia
estat bastant inquiet, i la Leia va acabar trobant-se pendent de cadascun dels
seus moviments, i s'havia despertat una vegada i una altra quan l’Ànakin es
donava la volta i es removia al costat d'ella.
En Han, i el fet de descobrir-ho va
irritar considerablement a la Leia, havia dormit profundament sense que semblés
afectar-li res del que havia passat, els seus propis roncs inclosos.
El seu cansament va persistir durant
tot l'esmorzar. Mentre es vestia per la seva entrevista amb el virrei de la
Lliga de Duskhan, la Leia només se sentia capaç de pensar a tombar-se sobre el
llit, per fi buit, per fer una migdiada. Era la classe de demà en què tot
semblava temptar-la perquè infringís la regla, fixada per ella mateixa, que
prohibia l'ús d'estimulants i es permetés prendre una tassa de te de brots de
Naris o mastegar una barreta de xiclet tonificant.
La temptació es va anar tornant més
i més forta a mesura que s'anava aproximant el moment de l'entrevista. La sala
de conferències semblava estar plena de cossos, i tothom semblava estar parlant
alhora.
Caldria tractar d'aconseguir drets
de trànsit i permisos de descens per a casos d'emergència com a base
provisional, i això hauria de ser un primer pas per acabar aconseguint plens
drets de navegació. Joruna i Widek formen part de la Nova República, i els
vaixells de càrrega han de donar una volta enorme.
-Gairebé totes les dades sobre el
Cúmul de Koornacht de què disposem actualment són de fa trenta anys. Va estar
en mans de l'Imperi des de les Guerres Clòniques fins poc després de la batalla
d'Endor. L'Imperi no deixava entrar ningú, i, almenys fins ara, als yevethans
no semblava interessar-los sortir del cúmul.
-Pel que hem pogut esbrinar, la
Lliga de Duskhan només inclou els onze mons habitats pels yevethans. Creiem que
en el Cúmul de Koornacht hi ha un mínim de disset planetes habitats per altres
espècies, i que no formen part de la Lliga de Duskhan. Però fins al moment no
hem pogut enviar missions d'exploració ni posar-nos en contacte amb ells.
- Hi ha alguna mena de recursos
minerals disponibles per al comerç? Què passa amb aquesta informació? És que no
figura en l'expedient de sol·licitud d'admissió presentat per Duskhan? Se
suposava que havia d'estar inclosa.
-No hi ha cap sol·licitud
d'admissió. Els yevethans no han demanat ser admesos a la Nova República. Això
més aviat és un examen..., i som nosaltres qui hem de superar-lo. En Nil Spaar
deu pensar que això és una espècie de reunió al cim. Tampoc vol que li diguin
«ambaixador».
-Em pregunto per què Intel·ligència
no ens ha proporcionat més informació. Quina posició ocupa un virrei en
l'estructura de poder de la Lliga de Duskhan?
-No crec que hi pugui haver cap
dubte que en Nil Spaar representa més mons, més població, més riqueses
materials i a una base tecnològica-industrial més avançada que qualsevol altre
visitant arribat a la Ciutat Imperial durant els últims dotze anys. I
probablement ell també ho sap.
-Des d'un punt de vista estratègic,
Leia, és indubtable que seria fantàstic tenir un amic tan robust interposant-se
entre nosaltres i les forces que la Daala hagi pogut reunir en el Nucli, siguin
quines siguin. En aquests moments Koornacht és un dels punts més febles del
Perímetre Interior.
- Hi ha algú que disposi
d'informació realment fiable sobre el que vol l’Spaar?
-El segon dia es va establir una
connexió entre la xarxa d’hiperona de la Nova República i el sistema
d'informació de Coruscant, però el personal de l’Spaar es va encarregar de
totes les operacions. Almenys sabem que no podien limitar-se a escoltar les
transmissions pel seu compte.
- On és l'anàlisi tècnica sobre la
nau que ha portat fins aquí a l'ambaixada de Duskhan?
- Puc saber si algú més pensa que
els yevethans podrien ser parents llunyans dels twileks?
- Has tingut ocasió de repassar els
resultats de la recerca de dades duta a terme a la biblioteca d'Obra-skai?
-Leia, et trobes bé?
- Princesa Leia?
Movent el cap, la Leia va apartar el
seu seient de la taula, es va aixecar i va anar cap a la porta. Un mareig
sobtat va fer que s'hagués d'aturar quan ja havia creuat mitja sala de
conferències. La Leia va trontollar i l'almirall Ackbar, veient que la Leia
estava a punt de perdre l'equilibri, va anar corrent fins a ella i la va agafar
del braç.
-Ajudeu-me a arribar al meu despatx
-va murmurar la Leia.
L’Ackbar va ajudar a la Leia a
estirar-se sobre un sofà a la intimitat de la suite presidencial, que es
trobava un pis per sobre de la sala de conferències.
- Què li passa? -Va preguntar
l’Ackbar-. Potser hauria de cridar l'androide metge.
La secció executiva tenia assignat
permanentment un AM-7, un androide mèdic mòbil especialitzat en casos
d'emergència.
-No. De seguida estaré bé. Només
vull dormir durant uns moments.
-No té bon aspecte. Vol retardar
l'entrevista?
La Leia va bellugar el cap en una
negativa gairebé imperceptible.
-No... No, això només serviria per
complicar encara més la situació. Ja hi ha hagut excessius retards. M'he
aixecat massa de pressa, això és tot.
-Potser una altra persona hauria de
dirigir la sessió d'avui...
-Ningú més pot fer-ho -va replicar
secament la Leia.
-Doncs llavors no hauria d'estar
sola durant l'entrevista.
-Nil Spaar espera tenir l'ocasió de
parlar en privat amb la Cap d'Estat de la Nova República. Va insistir en això,
i vam acordar que així seria. No podem introduir cap canvi sobtat una hora
abans de l'entrevista..., no sense ofendre'l greument -va dir la Leia, i va
tancar els ulls-. Ara vagi-se'n i deixeu-me tota sola durant uns minuts perquè
pugui descansar. Estaré preparada quan arribi el moment. Això no és una crisi.
Tot anirà bé.
Gràcies a un subtil exercici de
coreografia organitzat pels enllaços de protocol de les dues parts, la princesa
Leia Organa Solo, presidenta de la Nova República, i en Nil Spaar, virrei de la
Lliga de Duskhan, van fer la seva entrada a la Gran Sala des d’extrems oposats
exactament en el mateix instant.
La Leia va avançar amb pas ferm i
mesurat. Havia passat una bona estona tota sola sumida en una profunda
meditació, obrint la seva connexió amb la Força i establint contacte amb els
seus corrents més profunds i poderoses, permetent que el seu etern fluir
netegés el seu cos i la seva ment i els hi infongués noves energies. El fet de
fer-ho havia suposat una petita ferida per al seu orgull, de la mateixa manera
en què ho hauria estat permetre’s prendre una tassa de te de brots de Naris,
perquè significava admetre que necessitava una crossa. Però l'havia deixat més
preparada per enfrontar-se a la responsabilitat que l'esperava.
Nil Spaar va avançar a l'uníson amb
ella, donant un pas per cada un dels seus. El virrei no era una figura
excessivament imponent: no era més alt que la Leia, i potser fins i tot fos una
mica més baix i aconseguís dissimular-lo gràcies a les seves botes de sòlids talons
quadrats i gruixudes soles. Els seus ulls eren sorprenentment humans, i al
principi van impedir que la Leia es fixés en la cresta de plaques òssies que
recobria la part de darrere del seu coll amb una rígida cuirassa i en les
franges de vius colors facials que desapareixien sota el delicat remolí de roba
que li embolicava el cap. La mirada d'en Nil Spaar era afable i oberta, i el
seu somriure resultava encantador.
El yevethà portava les mateixes
peces que la Leia li havia vist vestir pel carrer en tots els enregistraments
de vigilància que havien estat preses d'ell: una jaqueta de màniga llarga,
bastant cenyida al cos i d'un color marró que es tornava una mica més clar a
les espatlles, pantalons més foscos amb els camals ficats en les botes, i
guants de color beix que desapareixien dins de les mànigues de la jaqueta. No
hi havia ni rastre de joies o insígnies visibles, excepte per la diminuta
agulla que subjectava el turbant amb el que envoltava el seu cap. Tampoc hi
havia cap indicació del seu rang o posició, com les que la Leia s'hauria pogut
esperar en un uniforme o vestit cerimonial.
Per un acord tàcit, els dos es van
aturar quan l'altre es trobava encara a un pas de distància.
-Virrei -va dir la Leia, i es va
inclinar.
-Princesa Leia -va dir en Nil Spaar,
inclinant-se al seu torn-. Em complau moltíssim estar aquí amb vostè. Així és
com havia de ser. Vostè, que està al capdavant d'una confederació de mons
forts, orgullosos i pròspers..., i jo, que estic al capdavant d'una
confederació de mons forts, orgullosos i pròspers. M'ha donat la benvinguda com
a un igual, i jo li corresponc de la mateixa manera.
-Gràcies, virrei. Voleu seure? -Va
preguntar la Leia, assenyalant les dues butaques, cadascuna amb una tauleta
lateral, que havien estat col·locades en el centre de l'habitació de manera que
quedessin l'un de cara a l'altre.
-Per descomptat -va dir en Nil
Spaar. La butaca del virrei, proporcionat i, meticulosament ajustat pel seu
majordom, consistia en una S de reixeta metàl·lica. A sobre de la taula col·locada
al costat d'ella hi havia dos cilindres negres proveïts de tubs d'alimentació-.
Hauríem de poder seure i parlar sincerament i honradament, com a estadistes i
com a patriotes. Vostè mateixa va lluitar en la gran rebel·lió contra aquesta
bèstia abominable anomenat Palpatine, oi?
-Em vaig embrutar els genolls i els
colzes en unes quantes ocasions -va respondre la Leia-. Però hi va haver molts
altres que van fer molt més que jo.
- Quanta modèstia! -Va exclamar en
Nil Spaar-. Però, i torno a insistir-hi, em sembla que estem condemnats a
entendre'ns. Jo també vaig interpretar un petit paper quan va arribar el moment
de prendre Koornacht als repugnants esbirros de l'Emperador. En conseqüència,
els dos sabem el que significa empunyar les armes en defensa d'una causa a la
qual hem consagrat les nostres vides i el nostre honor. De fet, i mentre estem
asseguts aquí en aquest mateix instant, estic segur que tots dos seguim
responent a la crida d'un deure que ens ha estat imposat pel nostre sentit de
l'honor... No és així?
Leia no volia deixar-se portar a un
terreny tan personal.
-La vida és el que et passa mentre
estàs molt ocupat fent plans prudents i acuradament meditats..., o això és el
que he sentit dir -va respondre amb un somriure-. Faig el que puc per preservar
allò que estimo. Que jo sàpiga, això no em fa diferent de la immensa majoria de
les persones amb qui tracto cada dia.
-Ah, veig que la seva saviesa és
molt més gran del que es podria esperar donada la seva edat -va dir en Nil
Spaar-. Però, naturalment, vostè sap que allò que estima és precisament el que
la distingeix dels altres. Què és el que li importa? Vostè mateixa, per
descomptat, i els seus fills, i els seus companys... Però, més enllà d'això, hi
ha un cercle d'amics, una comunitat basada en el parentiu, i un conjunt
d'ideals. I passa exactament el mateix amb mi. Em sentiria enormement complagut
si aquí, lluny de les interferències i les distraccions, fóssim capaços de
forjar una aliança que beneficiés aquells a qui estimem.
-Aquest és el propòsit de la Nova
República -va dir la Leia, esquivant la paraula «aliança» tan cautelosament com
si fos una extensió de sorres movedisses-. Em sembla que si parla amb els
líders d'alguns dels cent mons que s'han convertit en membres de la Nova
República durant els últims vint dies, descobrirà que els beneficis són tan
considerables com immediats.
-No ho dubto -va dir en Nil Spaar-.
Només cal contemplar el miracle de Coruscant. Per ventura no han transcorregut
tan sols mitja dotzena d'anys des dels dies en què aquest món va ser devastat
pel clon d’en Palpatine en persona?
-Sí...
-I ara el trobo reconstruït des de
les seves pròpies cendres i elevat a una nova glòria que pot rivalitzar amb tot
el que s'explicava del seu passat -va dir en Nil Spaar en un to ple d'admiració-.
He recorregut la seva ciutat durant hores i hores, i m'he meravellat davant la
capacitat de treball de la seva gent, l'astúcia de les seves invencions i la
grandesa de les seves visions. Quins edificis tan orgullosos s'han erigit usant
l'esperança i el fang com a fonaments, i quins somnis tan agosarats han sabut
construir sobre les ruïnes dels fracassos del passat!
-Fem el que podem..., i el que hem
de fer -va dir la Leia-. M'agrada pensar-hi com un símbol del que és possible,
un mirall en el qual podem contemplar el millor dels nostres semblants. La
vitalitat que ha vist aquí és un reflex de la vitalitat de tota la Nova
República. Vull que Coruscant representi la idea de què hi ha una alternativa a
la guerra i la tirania. Cooperació i tolerància..., el millor de tots
nosaltres, disponible per a tots nosaltres.
- I són vostès tan nombrosos! -Va
dir en Nil Spaar-. Estic segur que durant la meva primera hora d'estada aquí he
vist més espècies diferents que durant tota la meva vida anterior. Dotzenes, si
és que no un centenar... Com funciona tot aquest sistema? En què basen la
condició de membre, en la política o en la genètica?
-La Nova República és un pacte
d'autoprotecció mútua entre més de quatre-centes espècies intel·ligents, i una
societat econòmica entre més d'onze mil planetes habitats -va respondre la
Leia-. Però descobrirà que l'autonomia dels mons que la formen amb prou feines
es ressent de...
-Sempre que estiguin disposats a
cooperar i a ser tolerants -la va interrompre en Nil Spaar.
-D’això no hi ha cap dubte.
-Potser haurien deixar-ho ben clar
des del principi -va dir en Nil Spaar-. El no fer-ho podria conduir a errors
d'interpretació, i a pressuposicions equivocades.
La Leia, perplexa, va sentir com si
el sòl hagués tremolat de sobte sota els seus peus.
-No crec que cap delegació hagi
vingut mai a Coruscant esperant trobar-se amb una altra cosa.
-Vostè ho deu saber millor que jo.
Però si es dedica a pensar-hi, potser descobreixi que alguns han vingut aquí
més aviat per aconseguir que Coruscant lliurés els seus combats per ells que
per abraçar els ideals de la Leia Organa. Els febles sempre estan buscant
campions. Està segura que no té ningú d'aquestes característiques amagant-se
sota les seves faldilles?
-Si els febles no poden comptar amb
la protecció de Coruscant, llavors la Nova República no existeix..., i només hi
ha anarquia. I l'anarquia només pot conduir a més tirania.
-Una bona resposta.
-Gràcies -va dir la Leia-. Però, i
atès que acaba de treure a la llum el tema, li importaria explicar-me per què
són aquí vostè i la seva delegació?
-En absolut -va dir en Nil Spaar-.
Vull que ens entenguem clarament des del primer moment. Malgrat com m'han
impressionat les seves idees, la seva capital i la seva confederació, la Lliga
de Duskhan no desitja entrar a formar part de la Nova República ni
col·lectivament ni en qualitat de mons individuals.
-Penso que la Lliga de Duskhan seria
un membre molt valuós de la Nova República -va dir la Leia-. No volia descartar
la possibilitat sense haver parlat amb vostè abans.
En Nil Spaar va respondre amb un
somriure d'amable tolerància.
-Ara ja pot descartar-ho..., i li
prego que ho faci.
-Bé, en aquest cas... Què ha vingut
a buscar aquí?
-Una aliança, com ja li he dit.
Desitgem un acord entre iguals que redundi en benefici d'ambdues parts.
La Leia va arrufar les celles.
-Virrei, no li preocupa la
possibilitat que els que anomeneu «els membres febles» de la Nova República
vagin a ser una càrrega excessiva per a vostès?
-No. Això no suposarà cap problema.
-Molt bé -va dir la Leia-. Però crec
que hauria de saber que ens resultarà molt difícil arribar a un «acord entre
iguals» que ens permeti respondre militarment quan vostès es vegin amenaçats.
El pacte que regeix el funcionament de la Nova República estipula molt
clarament el contingut de l'acord general sobre la defensa mútua i la forma de
fer respectar els articles que regulen la condició de membre..., i pràcticament
no hi ha res més a dir sobre el pacte.
-Veig que segueix sense entendre-ho
-va dir en Nil Spaar-. Ni volem seva protecció ni la necessitem. Hem gaudit de
la "protecció" de l'Imperi durant la meitat de la meva existència, i
estem decidits a evitar aquest tipus de benediccions en el futur. El que volem
per sobre de tot és que ens deixin en pau. Gravi’s això a la ment, i llavors
potser per fi serà possible que comencem a parlar en el mateix llenguatge.
La diplomàtica i delicada
insistència de la Leia va acabar aconseguint que en Nil Spaar compartís amb
ella algunes de les experiències patides pels yevethans sota l'implacable
govern dels generals i els soldats de les tropes d'assalt d’en Palpatine. Les
històries eren prou familiars en el seu contingut general, encara que no ho
fossin en els detalls.
El governador imperial de Koornacht
havia de sotmetre als yevethans i se li havia donat permís perquè emprés
qualsevol mitjà que li semblés adequat. El governador havia ordenat a les seves
tropes que raptessin a un considerable nombre de yevethanes, que van ser
esclavitzades per satisfer els desitjos eròtics dels seus alts oficials, i
havia usat a molts yevethans com a blancs vius per als seus soldats. Els cossos
destrossats van ser exhibits a les escoles, els llocs sagrats i els canals
d'informació pública, que tots els yevethans estaven obligats a sintonitzar
dues vegades al dia.
Quan això no va produir el grau de
cooperació desitjat, el governador imperial va començar a capturar nens.
L'oposició es va ensorrar, però el terror dels segrestos executats a l'atzar va
persistir. Quan l'exèrcit d'ocupació imperial va ser expulsat per fi de
Koornacht, els alliberadors van trobar a set mil ostatges yevethans a la
guarnició del governador..., i també van trobar els ossos de més de quinze mil
morts.
-Ja n'hi ha prou -va dir la Leia-.
Prou, si us plau... Tot això són malsons que hem d'oblidar, i em temo que ja
hem dedicat massa temps a parlar d'ells.
-Volia que comprengués la
profunditat dels nostres sentiments en aquesta qüestió.
-La comprenc -va dir la Leia, i va
pensar que després del que havia sentit, potser ella mateixa també podria
comprendre millor la profunditat d'alguns dels sentiments que havien impulsat
als rebels a lluitar per la Nova República.
-Doncs llavors centrem la nostra
atenció en el futur -va dir en Nil Spaar.
Durant l'hora següent, els dos van
fer grans esforços per decidir quin podia ser el llenguatge de l'aliança. Tot i
l'aparent bona fe, es van trobar ensopegant contínuament amb seriosos
conflictes d'idees que van fer que resultés bastant difícil avaluar els
progressos que poguessin estar fent. Però al migdia, quan el virrei es va
aixecar de la seva butaca, semblava sentir-se bastant satisfet.
-Ha estat una reunió de treball molt
valuosa i agradable -va dir-. Què li sembla si la reprenem dins d'una hora?
-M'encantaria seguir treballant
mentre esmorzem -va respondre la Leia-. Podríem fer que ens portessin una mica
de menjar.
La seva proposta va semblar
escandalitzar en Nil Spaar.
-He disculpar-me, però això és
impossible -va dir quan va haver recuperat les bones formes-. El meu poble
considera que menjar davant d'una altra persona és una greu incorrecció que ha
de ser evitada a tota costa. I, personalment, considero una estupidesa diluir
la devota atenció que hem de dedicar al menjar amb la distracció que suposa
mantenir una conversa mentre es menja.
-Li demano disculpes -va dir la
Leia, posant-se dreta -. Fins d'aquí a una hora, doncs.
-Esperaré amb impaciència aquest
moment.
El comitè de discussió i anàlisi
estava format per la Leia, l'almirall Ackbar en representació de la Flota,
l'almirall Drayson en representació del general Rieekan, director del Servei
d'Intel·ligència, Behn-kihl-Nahm pel Senat, el Primer Administrador Engh, dos
androides de registre, i mitja dotzena de secretaris i ajudants.
Tots van escoltar atentament a la
Leia sense interrompre-la en cap moment mentre repetia ràpidament la seva
conversa amb en Nil Spaar fins allà on ho permetia la seva memòria. Després
tots van tenir ocasió de fer-li preguntes o d'oferir els seus comentaris.
Gairebé tots els comentaris van ser
bastant predictibles, naturalment. A l’almirall Ackbar, que sempre estava
pensant en els problemes estratègics, li preocupava que encara no haguessin
abordat el tema dels drets de navegació, i volia que aquesta qüestió gaudís de
prioritat en la reunió de la tarda. En Drayson, que sempre estava buscant nous
canals d'intel·ligència, es va preguntar com reaccionaria el virrei davant la
proposta de reviure el Sistema d'Intercanvi de Biblioteques, en el qual alguns
dels mons dels yevethans havien participat anteriorment.
Behn-kihl-Nahm, que sempre era molt
conscient del flux incessant i, eternament variable dels corrents del poder, va
preguntar si la Leia posseïa l'autoritat necessària per negociar tots aquells
assumptes sense que existís una sol·licitud d'unió a la Nova República. I
l’Engh, que sempre era molt conscient del gran poder dels diners a l'hora de
reforçar els vincles polítics, va instar a la Leia a què agités tot el catàleg
de mercaderies davant dels ulls d’en Nil Spaar en un intent d'induir-li a
canviar de parer sobre els avantatges d'unir-se a la Nova República.
-Després d'haver sentit el seu
informe, suposo que insistiran que totes les mercaderies que entrin i surtin de
Koornacht han de ser transportades per naus yevethanes -va dir l’Engh-. Això és
magnífic per als seus comerciants, però no és el tipus de situació a què estan
acostumats els nostres.
-No estic segura que els yevethans
sentin molt interès pel comerç -va respondre la Leia.
-Això és interessant -va dir en
Drayson-. Si no volen convertir-se en membres de ple dret de la Nova República
i no els interessa el comerç, per què són aquí?
-Crec que són aquí perquè la Nova
República ha arribat a ser prou gran i poderosa com per començar a
preocupar-los -va dir la Leia-. No volen unir-se a nosaltres, però tampoc volen
que acabem trepitjant-los.
- Quin és el seu poder militar? -Va
preguntar en Behn-kihl-Nahm.
-No crec que ho sapiguem -va
respondre en Drayson.
-Abans de l'ocupació imperial, hi
havia dos sistemes amb un índex militar de Classe Dos en el Cúmul de Koornacht
-va dir l’Ackbar-. Però ja fa molt temps d'això, naturalment... L'Imperi va
poder confiscar o destruir moltes d'aquestes naus.
-Segons el virrei, han transcorregut
nou anys des del final de l'ocupació -va dir en Drayson-. En aquests moments,
crec que no podem formar-nos cap idea raonable de fins a quin punt han arribat
en el seu procés de rearmament. No hi ha dubte que la nau que va transportar a
la delegació fins a Port de l'Est és un bon testimoni dels seus progressos en
el camp de l'enginyeria.
-No em sembla que això tingui cap
importància -va dir la Leia-. Estic totalment convençuda que els yevethans se
senten amenaçats per nosaltres. Crec que és vital que no els hi proporcionem
cap raó tangible que pugui justificar aquests temors.
-Si se senten amenaçats, això hauria
de proporcionar-nos un mitjà de pressió bastant útil -va dir en Behn-kihl-Nahm.
-No estic buscant una manera
d'exercir pressió sobre ells -va replicar la Leia-. Aquest és el pitjor
llenguatge que podríem arribar a emprar en aquestes converses. Els yevethans
tenen molt bones raons per recelar de nosaltres, i es tracta de raons amb les
que tots els presents en aquesta sala haurien de poder identificar-se sense cap
dificultat. No vull retorçar-los el braç. Vull guanyar-me la seva confiança. No
resultarà fàcil, i caldrà molt temps. Però crec que en Nil Spaar i jo tenim una
possibilitat d'arribar a desenvolupar la classe de relació personal que pot
permetre superar els moments més difícils. No sé si acabarem obtenint una
aliança o una sol·licitud per entrar a la Nova República, però no vaig a
preocupar-me per això en aquests moments.
-Cinc minuts -va un secretari.
-Gràcies, l’Alole.
-Li prego que tingui molta cura amb
les promeses que faci, Leia -va dir en Behn-kihl-Nahm mentre tots es posaven
drets -. La idea que tots som iguals davant els ulls de Coruscant és molt
important per a l'estabilitat i la fortalesa de la Nova República.
-Sóc conscient, Behn-kihl-Nahm.
-Llavors també ha de ser conscient
que si els yevethans arriben a obtenir els beneficis que comporta el fet de ser
membre de la Nova República sense haver de carregar amb les obligacions
corresponents, hi haurà una gran commoció al Senat, així com en milers de
capitals. I si se'ls concedeixen privilegis que no es troben a l'abast dels
nostres membres, veureu com centenars de mons decideixen deixar de formar part
de la Nova República.
-Això no passarà -va replicar la
Leia-. La meva postura en aquest assumpte és que qualsevol tractat amb els
yevethans els hi proporcionarà únicament una petita part dels drets continguts
en els articles del pacte de confederació, i que moltes coses queden totalment
excloses d'ell: no hi haurà mercats oberts, control monetari, resolució de
disputes, veu al Senat, paraigües militars...
-L'absència del llop sol fer que no
es doni molt valor a la presència del pastor -va dir en Behn-kihl-Nahm.
-Potser és així -va dir la Leia-.
Però hi ha moltes coses a guanyar forjant un primer vincle amb els yevethans,
sigui quina sigui la classe de vincle de què es tracti. El Senat ho comprendrà.
-Moltes idees totalment estúpides
han obtingut un considerable suport dins d'aquest organisme polític -va
replicar en Behn-kihl-Nahm-, i són moltes les falsedats que han circulat per
aquesta sala. Princesa, per molt que tots vulguem comptar amb aquest aliat en
el Perímetre Interior, o per molt que desitgem tenir accés als metalls i la
tecnologia dels yevethans, sempre hem de ser conscients del preu a pagar per
això. Nosaltres som la núvia, i són ells els que han de guanyar-se la nostra
mà..., i no a l'inrevés.
-Li agraeixo els seus consells,
Behn-kihl-Nahm.
-Recordi que Cortina i Jandur també
es van presentar aquí embolicats en una aparatosa aurèola d'orgull i
fanfarronades, i que aquests dos planetes van acabar signant els articles del
pacte de la confederació. I això va passar fa molt temps, quan ser membre de la
Nova República significava bastant menys del que significa avui.
- És l'hora! -Va anunciar el
secretari.
La Leia va buidar el seu got en un
parell de ràpids glops.
-Si em disculpen...
En Behn-kihl-Nahm va assentir i va
marxar, deixant-la a soles amb l'almirall Drayson i un androide de registre.
-Fi de la gravació -va dir en
Drayson. La capseta negra del sistema de control de l'androide quedava gairebé
totalment amagada per la seva mà-. Podem parlar un moment, princesa?
-Un moment, però no gaire més.
-Aquest procés de negociacions em
preocupa bastant, i el fet que tots els seus assessors han de confiar en
informació de segona mà és una cosa que em preocupa molt especialment. Això fa
que els resulti bastant difícil proporcionar-li els consells ben meditats i
lliures de prejudicis que vostè espera d'ells.
- Què em suggereix?
-Que em permeti introduir més ulls i
orelles a l'habitació perquè assisteixin a la reunió amb vostè. Podria
proporcionar-li un comunicador de polsos codificats tan petit que fins i tot el
general Solo tindria moltes dificultats per descobrir-ho.
-No espero que el virrei vagi a
escorcollar-me -va dir la Leia-. I vostè no pot prometre que el comunicador
resultaria totalment indetectable per als yevethans, oi? Si nosaltres podem
escoltar el que es digui dins d'aquesta habitació, en teoria ells també poden
fer-ho.
-És cert -va dir en Drayson-. Els
recursos tècnics sempre poden ser descoberts, per descomptat. Naturalment, si
ells estiguessin espiant discretament les seves reunions amb el virrei, llavors
probablement no s'atrevirien a...
- Té alguna prova que ho estiguin
fent?
-No. Però de vegades em sembla més
prudent donar per descomptat el que no salta a la vista que el fet de creure
que el que no puc veure no hi és.
-Em temo que no entenc aquesta forma
de pensar, almirall Drayson..., especialment en aquest cas.
- És l'hora, princesa Leia! -Va dir
l’Alole, traient el cap pel forat de la porta des del passadís.
- Ja vaig! -Va replicar la Leia-.
Res de «recursos tècnics» a la Gran Sala, general. Haurem de conformar-nos amb
els meus ulls i les meves orelles. No correré el risc de confirmar els pitjors
temors dels yevethans permetent que em sorprenguin espiant-los. Ho ha entès?
-Per descomptat, princesa.
El lliscador de superfície yevethà
que havia anat a recollir a Nil Spaar en les entranyes del complex
administratiu de la Ciutat Imperial va dipositar al seu passatger a les
entranyes de la nau ambaixada Aramàdia després d'uns minuts de viatge.
Allà no hi havia ningú per donar-li
la benvinguda, però això no era cap sorpresa. Tampoc ho era el fet que el
conductor esperés dins del lliscador a què en Nil Spaar sortís sense ajuda del
compartiment de passatgers i recorregués amb uns quants passos la curta
distància que el separava de la comporta de sortida incrustada a la paret
davantera. Tot just la comporta es va haver tancat darrere d'ell, un espès
núvol de gas groc va començar a omplir la cambra en què s'havia posat el lliscador.
Poc després, un diluvi abrasador va brollar de milers de diminutes toveres i va
caure sobre el lliscador, dissipant la boirina groga i empenyent-la cap a les
reixetes i els forats del sistema de desguàs.
A l'altra banda de la comporta, en
Nil Spaar es va trobar amb una estació d'accés sanitària. El procediment ja li
resultava molt familiar, però aquell dia hi havia una nova i nerviosa pressa en
els seus moviments. Es va treure ràpidament la roba i la va deixar caure dins
d'una incineradora estèril. La seva mà va tancar el conducte de càrrega, i
l'acció va produir un tranquil·litzador espetec seguit per un xiuxiueig. La
part davantera de l'incinerador es va escalfar prou perquè en Nil Spaar pogués
percebre la calor en els seus dits.
Després en Nil Spaar va entrar a la
cambra de neteja. Amb els ulls tancats, les mans van invocar el ruixat de
gotetes tan fines que semblaven agulles: primer va arribar la suau pluja del
líquid fumigant, i després la dolorosa mossegada dels raigs de neteja. Mentre
l'aigua colpejava el seu cos, la seva expressió es va anar suavitzant a poc a
poc fins a fregar l'èxtasi. En Nil Spaar va romandre llarga estona dins la
cambra, i va suportar de bon grat un segon cicle de neteja. Després va creuar el llindar de la sortida,
on les mans que havien estat esperant la seva arribada van embolicar el seu cos
en una túnica blava foc.
-Virrei... -Va dir el secretari,
inclinant-se davant en Nil Spaar.
-Gràcies, Erin -va dir en Nil Spaar,
acceptant el pesat collaret protector de plata que simbolitzava el poder del
virrei i tancant-lo al voltant del seu coll-. Hauré d'acostumar-me a
suportar-ho, oi? La pestilència que desprenen els seus cossos segueix
impregnant les meves fosses nasals sigui quin sigui el temps que passi dins de
la cambra de neteja.
-Els meus sentits no perceben cap
contaminació -va dir l’Erin.
-Confiaré que aquesta afirmació
sigui alguna cosa més que una mostra de cortesia -va replicar en Nil Spaar-. I
Vor Duull? M'està esperant?
-Sí, virrei.
-Excel·lent. Fes que preparin resums
dels informes i exàmens de la sessió d'avui, i assegura't que m'estiguin
esperant a la meva cambra quan arribi allà. No trigaré molt.
En Nil Spaar va entrar en una cabina
magnètica que va ascendir veloçment al llarg dels onze nivells de cobertes que
separaven l'accés pel qual havia tornat a la nau dels dominis de Vor Duull,
guardià d'informació i ciències de l'Aramàdia. Quan va entrar en ells, va ser
saludat amb una ràpida reverència.
-M'alegra enormement que torneu a
estar entre nosaltres, virrei.
-Ningú s'alegra d'això més que jo
-va dir en Nil Spaar-. Heu pogut rebre el senyal?
-Sense cap interrupció -va dir Vor
Duull-. Seguint les vostres instruccions, hem obtingut un enregistrament
complet i l'hem introduït a la vostra biblioteca.
- Has vist la gravació?
-Només prou per assegurar-me que els
descodificadors i estabilitzadors funcionaven correctament.
En Nil Spaar va assentir.
- Què opines d'aquestes criatures?
-El virrei va veure que Vor Duull titubejava, i el va animar a respondre-. Apa,
apa... Tens el meu permís per parlar.
-Em semblen febles, i tremendament
crèdules... Estan disposades a fer qualsevol cosa per tal de complaure'ns.
Aquesta dona no és una adversària digna del nostre virrei.
-Ja ho veurem -va dir en Nil Spaar-.
Gràcies, guardià. Segueix complint amb els deures tan bé com ho has fet fins
ara.
Després la cabina magnètica,
movent-se tan de pressa com abans, va recórrer l'espiral central de la nau fins
a portar-lo a la tercera coberta, on començava la zona d'accés restringit als
nivells superiors de la jerarquia yevethana. En Nil Spaar va acceptar les
salutacions de la guàrdia d'honor i un petó de la seva dama, i després va
desaparèixer darrere de les portes de les seves estances.
En Nil Spaar va seure davant d'un
criptocomunicador en la intimitat de la seva sala privada. El seu breu missatge
va ser enviat a N'zoth, capital de la Lliga de Duskhan, sota la forma d'un
enfilall aleatori de bits introduït en la incessant successió dels despatxos
oberts normals.
-He mantingut la meva primera reunió
amb les feristeles -va dir en Nil Spaar-. Tot està anant molt bé.
A primera vista, la targeta de dades
que l'almirall Hiram Drayson va introduir en el quadern de dades que hi havia
damunt de l'escriptori no es diferenciava en res de les targetes estàndard del
sistema d'Intercanvi Universal de Dades.
Però les targetes que Alfa Blau
utilitzava per emmagatzemar les dades concernents als assumptes d'alta
seguretat empraven un procés de codificació diferent a l'habitual, que feia que
la targeta semblés estar en blanc quan era introduïda en un quadern de dades
estàndard. El petit rectangle de plàstic fins i tot podia ser esborrat i
reformatat sense que això destruís la informació que hi contenia..., que, en el
cas d'aquella targeta, consistia en extractes d'un enregistrament obtingut feia
algunes hores mitjançant un diminut audio-telescopi amagat en les complexes
motllures que recobrien el sostre de la gran sala. Els extractes havien estat
seleccionats per un androide analitzador d'Alfa Blau, el qual havia utilitzat
sofisticats protocols de processament basats en el context per decidir quins
fragments mereixien l'atenció d’en Drayson.
En Drayson es va recolzar en la seva
butaca i va ajuntar les mans a sobre de l'abdomen, i va començar a escoltar
aquella gravació que cap altre ser intel·ligent havia sentit..., o sentiria,
llevat que en Drayson decidís compartir les dades amb ell.
Primer va escoltar la veu de la
princesa Leia.
-Vull que Coruscant representi la
idea que hi ha una alternativa a la guerra i la tirania. Cooperació i
tolerància..., el millor de tots nosaltres, disponible per a tots nosaltres.
Després va escoltar la veu del
virrei Nil Spaar.
-Ni volem seva protecció ni la
necessitem. Hem gaudit de la "protecció" de l'Imperi durant la meitat
de la meva existència, i estem decidits a evitar aquest tipus de benediccions
en el futur.
«Tant de bo ens hagués permès entrar
en aquesta habitació amb vostè, Princesa -va pensar en Drayson mentre escoltava
la gravació-. Però faré el que pugui per assegurar-me que en el futur no s'hagi
d'arribar a lamentar haver pres aquesta decisió.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada