Un blàster calent anomenat Amor (I)

Un blàster calent anomenat Amor


Paul Danner 

I

El jove empolainat va sortir d'Armament Bala Perduda, amb un petit paquet subjecte sota el braç. El seu rostre anodí es va fondre sense dificultat entre la multitud de gent que deambulava per un dels gairebé interminables districtes comercials de Coruscant. Ningú es va molestar a prestar atenció quan es va introduir en un petit carreró de servei i va començar a parlar a les ombres.

-Està dins. A punt?

Un ràpid cop d'ull al petit blàster de butxaca que tenia subjecte al cinturó li va dir que estava carregat al màxim. Coneixia bé aquesta sensació. Daniera Karmony va respirar profundament i calmadament, deixant que la tensió es llisqués fora del seu cos. Va mostrar un brillant somriure a Cabe.

- A punt.

- El general compta amb tu. – En Cabe va fer una pausa i va col·locar la mà sobre l'espatlla de la Daniera -. Tots ho fem. Però vés amb compte. Solia ser un de nosaltres, però ningú sap per què se'n va anar. Potser ni tan sols en Cracken. Les seves fulles de servei estan segellades en els nivells més alts.

Ella va assentir amb gravetat i es va preparar per anar a comprar...

***

- Puc ajudar-te?

La Daniera va aixecar la vista de l'expositor de carrabines blàster que s'estenia a la paret posterior d'Armament Bala Perduda. La mirada de la jove va recórrer amb aire casual prestatge rere prestatge de brillant armament negre i finalment es va posar en l'home gran que estava assegut darrere del taulell. El propietari de la Bala va estudiar la Daniera amb una petita ganyota de curiositat mentre prenia tranquil·lament un glop d'una tassa fumejant.

- En realitat, només estic fent una ullada - va dir ella arronsant les espatlles -. Gràcies de totes maneres.

El va estudiar amb una mirada de reüll. Pensant-ho millor, no semblava tan gran en edat com en esperit. Els seus eren ulls que havien vist massa per a una sola vida. Però també hi havia quelcom més... una lluentor que fins i tot la pesada càrrega del temps no podia atenuar.

L'home va assentir amb serenitat.

- Bé, si necessites alguna cosa, només fes-m'ho saber, preciosa. - La ganyota es va convertir en una cosa més semblant a un somriure sarcàstic mentre prenia un altre glop -. M'enorgulleixo d'oferir un descompte del 20 per cent als nerfs.

Ara la Daniera el mirava fixament.

- Disculpi?

- Oh. Ho sento. Nerfs... el meu acrònim preferit per a agents: "Nova República - Força de Seguretat". - Va oferir un somriure radiant -. No pretenia ofendre, és clar.

- No tinc ni idea del que... –La Daniera va fer una pausa, i després va moure el cap -. Com ho has sabut?

- No t'ho prenguis a malament, cor. No és tan obvi, llevat que sàpigues en què fixar-te.

- Per exemple?

-És dolent per al negoci explicar els secrets d'un. - Va deixar la tassa -. És per això que venc armes personalitzades... i no els plans.

La Daniera es va recolzar al taulell de transpariacer.

- Dóna'm el gust.

L'home va sospirar un instant amb fingida reticència.

-Bé, no rebo moltes visites de dones que només vulguin mirar, i les poques que vénen normalment es queden mirant les purrialles d'aquestes vitrines -va dir, indicant la que servia de suport a la Daniera en aquell moment -. Petits i bonics blàsters de mà, blàsters de butxaca amb acabat de nacre que càpiguen còmodament a la bossa, aquest tipus de coses.

La Daniera va començar a protestar, però ell la va interrompre abans que pogués emetre una sola síl·laba.

- Tot això són fets contrastats, per cert, lliures d'opinions sexistes. En qualsevol cas, estaves mirant el material bo de la paret del fons, apreciant alguns dels meus millors treballs, i això vol dir que no ets una aficionada casual. I després hi ha aquest bony de la teva jaqueta que -va tornar a mostrar el somriure sarcàstic -, suposant que no tinguis deformitats físiques, a mi em sembla una pistola BlasTech CMP 489, la preferida actualment per Seguretat de la Nova República.

La Daniera va creuar els braços al pit.

-Ets bastant bo, però...

Ell va aixecar una mà.

- No m'has deixat acabar... però, ets massa atractiva per a les forces de seguretat estàndard, o fins i tot per Forces Especials, així que apostaria per INR. Sé com a aquest vell bantha d’en Cracken li agrada entabanar a la gent fent servir dones atractives... - Després d'un últim i triomfal glop de la seva gerra, va afegir - : Bé, almenys quan no estan bocabadades d'aquesta manera. Això tendeix a restar punts d'atractiu. - Va tornar a seure a la cadira i va somriure radiant -. I bé, alguna pregunta?

Després d'agafar-se un instant per recuperar les bones formes, ella va assentir.

- Només una... Què galàxies li va passar al gran M'Kyas Amor per a deixar que el seu considerable talent es malbaratés adulant a clients en una botiga d'armes de mala mort a Coruscant?

- Per a la teva informació, només venc mercaderia d'alta qualitat, i -va aclucar els ulls amb aire amenaçador - les meves creacions personalitzades es venen per més crèdits dels que probablement hagis vist en tota la teva vida, nena.

- Et sorprendries.

-Bé, ara jo sé qui ets i tu saps qui sóc jo. - Va agafar la seva tassa buida i va començar a caminar a la part posterior de la botiga-. No m'agrada jugar si no hi ha apostes pel mig, així que per què no ens estalvies un temps preciós a tots dos i em dius què vols.

- Grandyl Dolor.

A favor seu, cal destacar que la Daniera ni es va immutar quan la tassa va colpejar el terra i es va fer miques.

M'Kyas Amor es va tornar lentament per mirar-la a la cara. Prement un botó, el senyal lluminós de la porta davantera va parpellejar passant de "obert" a "tancat".

Lentament va tendir una mà, indicant a la Daniera el camí a una habitació del darrere.

- Parlem.

***

- Grandyl Dolor. Aquest és un nom que no he escoltat en molt de temps. -Amor va lliscar una tassa fumejant davant de la Daniera i es va asseure al seu costat -. Un col·lega latarzià, un dels assassins més letals mai creats per l'Imperi. Se li ha donat erròniament per mort en nombroses ocasions, però té la molesta costum de sobreviure a qualsevol mort segura. Pel que recordo, no s'ha sabut d'ell des de la Batalla d'Endor. Això va ser fa uns quants anys.

La Daniera va prendre un cautelós glop de la beguda que li havien ofert, va decidir que li agradava, i va deixar que el líquid l’escalfés.

-Bé, doncs ha tornat. Contractat per un grup imperial desconegut per assassinar oficials clau de la Nova República. - Va deixar la tassa sobre el posagots amb un sonor cop-. I fins ara està fent un treball magnífic.

Amor es va recolzar en el seu seient.

- De tornada després de tot aquest temps, eh? - Va arronsar les espatlles -. Vaig pensar que s'havia retirat.

La Daniera va aixecar una cella.

- No sembles massa preocupat per la notícia del seu retorn.

- Hauria?

- Segons diu la llegenda, va ser la teva persecució implacable la que va fer que acabés ocultant-se. I com que Dolor sembla estar recuperant antigues aficions, no creus que li encantaria fotre-li un tret al seu arxienemic?

-Crec que has vist massa holofilmes, noia.

- La realitat és que està morint gent. Un altre senador ha estat trobat assassinat aquest matí. Ja són quatre en menys de dues setmanes. Cada un més important que l'anterior.

-Em pensava que la Nova República promulgava la igualtat -va dir amb una rialleta.

- Ja saps a què em refereixo - va exclamar la Daniera, cada vegada més irritada -. Fins ara estem donant pals de cec. Ningú sap si més no quin aspecte té aquest monstre Sith.

- Jo sí. - Va fer una pausa -. I per això estàs tu aquí.

- Fins ara només hi ha hagut un avanç. Els nostres agents han descobert la identitat del següent objectiu de Dolor: la cap d'estat Leia Organa Solo. – La Daniera va respirar profundament abans de continuar -. Tu t'has acostat més que ningú a aquest monstre. Necessitem la teva ajuda.

Ell va negar amb el cap.

-Potser Dolor no estigui retirat, però jo sí. Ja he complert la meva quota com a rastrejador de naus, caçador de recompenses, detectiu privat i vigilant del sector. Vaig complir el meu servei en els nerfs i vaig jugar el paper de superespia per al general Cracken. -Amor es va aixecar, amb els ulls fixos en la Daniera -. Així que pots tornar i dir-li a Cracken que els dies que em queden els gastaré fent coses que no incloguin que em disparin, em torturin, o em lisien de qualsevol altra forma.

La Daniera va quedar en silenci per un llarg instant, i després es va posar bruscament dreta. En uns pocs passos secs i curts es va trobar al costat de la porta, però es va aturar breument per tornar a mirar als ulls a Amor.

- El general Cracken va pensar que et negaries. Em va dir que et donés això.

Va lliscar alguna cosa a la mà de l'home i després, sense més paraules, va caminar cap a la porta principal.

Amor va mirar reticent al xip de dades, passant acuradament els seus dits per la brillant superfície estriada. Havia estat esborrat. A Cracken li agradava la ironia, després de tot...

- Espera.

Amb una mà a la porta, la Daniera el va mirar de dalt a baix.

Ell va tocar la paret amb un dit i un panell secret es va apartar per revelar un compartiment encastat. Amor va treure de l'interior una funda faixada de replicuir que albergava la qual molt probablement era la pistola blàster pesada amb l'aspecte més terrible que la Daniera hagués vist mai. Sorprenentment, el seu pes va lliscar amb suavitat en el seu lloc sota el braç esquerra d’Amor. Es va tirar per sobre una gavardina gastada però d'aspecte car que va ocultar fàcilment l'enorme arma.

- Bé. Estic llest.

Aquesta vegada era el torn de la Daniera de somriure sarcàsticament.

- Per a què?

- No ho sé, preciosa -va dir, donant uns copets a l'embalum sota la seva gavardina -, però, per l'humor que tinc ara mateix, més val que inclogui disparar molta gent.

 Següent