Pacte Subreptici (II)

Anterior

II

- Fa quatre segles, el cap de la tribu Cro-sal-trei que comandava la fortalesa es va trobar sent atacat per dues tribus -va explicar en Su-mil mentre els tres soldats d'assalt i vint eickaries es movien pel fosc passadís -. Quan va estar clar que la batalla estava perduda, ell i la seva família i els seus partidaris van intentar escapar. Per desgràcia per a ells, les tribus atacants coneixien l'existència de la tercera talaia i van ser capaços d'atrapar-los dins del passadís.

En Tornado es va estremir mentre el seu peu aixafava quelcom sota les soles. Un altre os, probablement. El pis estava cobert amb aquestes coses, juntament amb trossos oxidats de metall i restes ocasionals de roba cridanerament acolorida.

- Sembla que van perdre aquella batalla, també.

- No hi va haver cap batalla -va dir en Su-mil -. Els atacants simplement van segellar les dues sortides del passadís i els van deixar aquí per morir.

Darrere d’en Tornado, en Sentinella va murmurar alguna cosa.

- Hauries preferit que morissin més en un combat innecessari? -Va preguntar en Su-mil, mig girant-se per fulminar amb la mirada a l'altre.

- Si us plau baixa la veu -va dir en Tornado, enviant un senyal d'advertència amb la mà a Sentinella. Tancats dins d'un passadís estret, sobrepassats en nombre de set a un per un grup de paramilitars eickaries, i amb els mercenaris del Senyor de la Guerra no molt lluny, no era moment de tenir una discussió sobre ètica militar -. Podria haver-hi dispositius d'escolta a l'altre extrem.

-No escoltarien res -va dir en Su-mil, encara furiós -. El passadís està fortament protegit contra la detecció i l'atac. Podem semblar primitius per al teu Imperi de la Mà, però no som salvatges.

- Mai he cregut que ho fossin -li va assegurar en Tornado. Això explicava perquè no havien detectat als soldats de Su-mil fins que van aparèixer a les escales. L'edifici talaia sencer probablement incorporava el mateix material bloquejador de sensors que el passadís mateix -. Per què el següent posseïdor no el va obrir i el va tornar a posar en funcionament?

- No se sabia si l'equip supervivent que havia atrapat als enemics hauria quedat dins amb ells -va dir en Su-mil -. Per tant es va creure prudent deixar el passadís segellat almenys un any. Desafortunadament, però, abans que aquest any s'acabés, els vencedors van ser derrotats en un atac sorpresa per una altra tribu.

En Tornado va assentir en senyal de comprensió.

-Els quals no sabien res de la tercera talaia.

- Correcte -va dir en Su-mil -. I no podrien saber gaire cosa perquè les seves víctimes ja havien alterat els plans de l'edifici. Aquest nou grup d'ocupants, inconscientment, va repetir l'omissió amb els seus propis diagrames, i la veritat ha quedat oculta des de llavors.

- Com és que saps tot això? -Va preguntar l’Ombra.

- La família que va tenir l'honor de la derrota final del primer líder tribal va ser la meva -va dir en Su-mil, amb un to d'orgull indiscutible en la seva veu -. És una història que ha estat transmesa entre generacions.

Sens dubte, va decidir en Tornado, amb un ull posat per mantenir-lo com una targeta de triomf davant qualsevol futur enemic. Poc podrien ells haver previst quina classe d'enemic resultaria ser el que se'ls hi oposés.

- Finestreta d'aire venint des de la dreta -va murmurar en Sentinella.

- Hem d'estar doblement silenciosos ara, Su-mil –li va advertir en Tornado -. Les ventiles són bones conductores de sons a llocs on un no vol que aquests hi arribin.

- No veig cap finestreta –va dir en Su-mil, estirant el seu coll cap endavant.

-Està dissimulada -li va dir en Sentinella -. Però puc veure el patró del remolí en la pols.

- Veus extraordinàriament bé -va dir en Su-mil, alçant una mà sobre el seu cap i traçant una pauta amb els seus dits. Abruptament, els sons apagats dels passos dels eickaries i els més suaus sons de les armes fregant contra la roba van cessar completament. Els alienígenes es van convertir en ombres movent-se en la foscor, fins i tot més silenciosos que els soldats d'assalt.

La finestreta hi era, per descomptat, la seva reixeta dissimulada tal com en Sentinella havia predit. En Tornado li va fer una ràpida comprovació mentre el grup passava en fila índia, però no va descobrir cap rastre de sensors de moviment que qualsevol tirà amb dos dits de front hauria d'haver instal·lat. Aparentment, el Senyor de la Guerra realment no tenia coneixement d'aquest passadís.

Es trobaven a vint metres per davant de la finestreta quan Su-mil va parlar una altra vegada.

- El teu company té una vista impressionant -va murmurar -. Jo no podria haver vist la finestreta fins que estiguéssim a l'abast de tres braços d'ella.

-Els nostres cascs tenen incorporats diversos tipus de sensors -va explicar en Tornado -. En Sentinella és la unitat especialista en tecnologia, que entre altres coses vol dir que té un equip més avançat.

- Especialista en tecnologia -va repetir en Su-mil mentre mirava més estretament a Sentinella -. He escoltat el terme, però sempre vaig assumir que això simplement parlava d'algú útil amb les armes i el manteniment de vehicles.

- De cap manera -li va assegurar en Tornado -. Quedaries sorprès davant d'algunes de les coses que poden fer.

- Ens estem acostant -va advertir en Sentinella.

En Tornado va advertir la indirecta i va deixar de parlar. Cent metres de silenci després, van arribar al final del passadís, bloquejat per una porta de metall d'aparença pesada, corroïda pel desgast del temps. Per un parell de minuts els altres es van mantenir a l'espera mentre en Sentinella i l’Ombra l’examinaven, debatent entre ells en curtes frases tècniques. Acabat el seu debat, Ombra va treure el seu pom de pasta ràpida i va començar a passar-lo amb cura dins les esquerdes al voltant de la porta. En Tornado va tocar el braç d’en Su-mil i va fer senyals a ell i als seus soldats perquè retrocedissin a una distància segura.

La pasta funcionava amb la seva, habitualment gratificant, velocitat i eficiència, fonent les làmines de la porta prou perquè els dos soldats d'assalt poguessin investigar el panell lliure i treure'l del mig. Més enllà de la porta hi havia una segona barrera, la qual estava composta de blocs de pedra unides amb ciment a lloses de morter grisenc d'un important centímetre de gruix.

- Suposo que tu i els teus amics no tenien un pla per passar a través d'això, o sí? - Li va murmurar en Tornado a Su-mil mentre en Sentinella passava els seus dits de manera experimental sobre el morter.

- Per descomptat -va dir en Su-mil, buscant sota la seva jaqueta de sarape i traient el seu propi pom -. Dissolvent de morter catalític. Inútil contra estructures modernes, però hauria de ser eficaç contra materials d'aquella època.

-Ho esbrinarem en un minut -va dir en Tornado, passant-li el pom a Sentinella. L'altre el va obrir i va començar a traçar una prima línia al llarg de les grisenques unions, i un suau so crepitant va fer el seu camí cap al silenci. Un minut més tard, els blocs van començar a lliscar lentament cap avall mentre el morter que els separava s'estovava i degotava als costats de la pedra com la cera fosa d'una espelma. Dos minuts després d'allò, el procés havia acabat, amb la paret reduïda a res més que un simple munt de blocs descol·locats.

La pressió vertical que va prosseguir a la pèrdua del morter havia deixat un petit forat just al sostre del passadís. En Tornado el va comprovar amb els seus sensors, confirmant que l'aire que fluïa sobre ells no estava enverinat, i li va fer un senyal amb la mà a Sentinella. L'altre va assentir en resposta, traient immediatament el dispositiu espia de fibra òptica del compartiment de la seva butxaca. Connectà un extrem a la clavilla del seu casc i va lliscar l'altre a través de l'obertura. Per un parell de segons la va moure cap endavant i cap enrere, examinant el que sigui que hi fos a l'altre costat.

- Sembla com una antiga cambra de tortura -va dir silenciosament -. Probablement sense ús: hi ha munts de pols.

- Mantingues-lo en silenci de totes maneres -va dir en Tornado, assentint -. Continua i...

Es va interrompre de cop a mesura que un grapat de soldats eickaries passava fregant-li, empenyent cortesament però fermament als soldats d'assalt a un costat. Estirant-se cap al buit, es van agafar als blocs superiors i van començar a passar a l'altre costat.

En Sentinella va mirar cap en Tornado, la seva postura en silenciosa protesta. En Tornado li va fer un gest de calma igualment silenciós, de mala gana, l'altre li va cedir el pas als alienígenes.

Els eickaries havien remogut la primera filera de pedres i estaven començant per la segona quan el ping d'activació del comunicador va sonar en els auriculars d’en Tornado.

- Totes les unitats: ataqueu! - Va ordenar una veu.

- Millor que us apureu, Su-mil -va dir en Tornado mentre una onada d'ordres i informes tàctics, i els sons llunyans del foc làser començaven a arribar als seus auriculars -. La Companyia Aurek ha començat el seu atac.

- Treballen tan ràpidament com poden -va contestar en Su-mil, les seves taques ataronjades posant-se una mica més fosques amb una apassionada intensitat sobtada -. Significa això que no ens enviaran reforços?

- No ho sé -va dir en Tornado, tocant l'interruptor vocal que apagava novament el seu comunicador i indicant als altres que fessin el mateix. No es podien permetre ser distrets pels sons del combat del qual no formaven part -. Podria contactar amb el comandant i preguntar, però això podria comprometre la nostra posició.

- Doncs no ho facis -va dir en Su-mil, l'ataronjat tornant-se encara més fosc-. Si hem de fer-ho sols, que així sigui.

Tres minuts després, els eickaries havien tret suficients pedres per permetre el pas. Ombra i Sentinella van anar primer, llançant-se alhora a través del forat amb els seus BlasTechs preparats. En Su-mil estava directament darrere d'ells, la resta dels seus soldats apilotant-se juntament amb ell abans que en Tornado pogués trobar un forat en la marea.

Finalment va aconseguir entrar i es va obrir pas a cops de colze entre el cercle d’eickaries cap a la porta. Ombra i Sentinella estaven amb els cascos enganxats al panell, en Su-mil dret a un pas per darrere d'ells.

- Informe -va ordenar, esforçant-se a mantenir el seu enuig pels eickaries allunyat de la seva veu. Els tres soldats d'assalt eren clarament els millors equipats del grup per liderar la marxa cap a un possible perill, i en Su-mil segurament ho sabia.

De qualsevol manera, com en Núvol havia assenyalat abans, Kariek era el seu món. Igual suposava que això els donava dret a llançar-se estúpidament en la seva defensa.

En Sentinella va treure el seu casc de la porta.

-Hi ha un munt d'activitat per aquí dins -va informar -. Tota a una bona distància, però. Pel patró de l'eco, endevino que hi ha un passadís bastant ampli que es mou en línia recta des de la nostra posició entre cinc i quinze metres, i després fa intersecció amb un corredor en creu.

- El soroll probablement són els reforços dirigint-se a les talaies -va afegir l’Ombra -. No puc veure cap altra raó per la qual tanta gent estigui en aquest fons subterrani, sobretot amb un atac a escala per dalt.

En Tornado es va girar cap a Su-mil.

- Saps on són les masmorres?

- A la dreta -va dir en Su-mil, gesticulant amb aquesta mà -. No haurien d'estar lluny.

En Tornado va assentir. Si poguessin esquivar els mercenaris i mantenir el factor sorpresa, hi havia una possibilitat que poguessin ajudar els presoners a escapar i dirigir-se cap el bastió interior del Senyor de la Guerra abans que els lakra caiguessin en compte que hi havia intrusos entre ells.

- Està tancada aquesta porta?

- Ho estava -va dir Ombra, lliscant el panell obert un parell de centímetres.

En Tornado va agafar amb força el seu BlasTech.

- Endavant.

L’Ombra va obrir la porta un altre parell de centímetres, va donar un cop d'ull fora, després va tirar de bat a bat i es va plantar al passadís amb en Sentinella i en Su-mil enganxats a la seva esquena. Aquesta vegada, en Tornado les hi va arreglar per posar-se al capdavant de la resta del grup.

El passadís era ampli, de sostre baix, i feblement il·luminat, amb el corredor en creu que en Sentinella havia suposat a uns vuit metres de distància. El so sord de peus lakran movent-se omplia l'aire, ressonant en les parets de pedra i fent difícil de fixar-lo en una direcció o distància. Tot i això, en Tornado pensava, mentre s'afanyaven cap al corredor en creu, que les entrades a les altres talaies haurien d'estar almenys a un parell de passadissos de distància des de la seva actual posició, i ambdues en algun lloc a la seva esquerra. Si els infiltrats poguessin arribar al corredor en creu sense ser detectats, llavors s'allunyarien del focus principal d'activitat mentre enfilaven cap a les masmorres.

Es trobaven prop del corredor en creu quan la seva sort es va esfumar.

Els sis mercenaris enfundats en armadures que venien fets una turba enfurismada pel corredor en creu, gairebé van aixafar a l’Ombra mentre aquest començava a treure el seu casc per la cantonada. Hi va haver un xiscle de sorpresa d'un d'ells mentre van rebentar amb un fre desigual que els va deixar eixarrancats en una fila d'un costat a l'altre de la intersecció. Van tractar maldestrament d'agafar els seus desintegradors, intentant alçar-los per apuntar sobre els inesperats intrusos.

En Sentinella i l’Ombra ja es trobaven disparant, els seus BlasTechs escopint una interrompuda successió d’andanades làser sobre les plaques del tors dels dos lakra a l’altre extrem de la intersecció. Automàticament, en Tornado va concentrar la seva atenció en l'altre extrem de la galeria de tir, enviant una ràfega de foc a través del pit d'aquell mercenari. Darrere seu, en Su-mil estava disparant al lakra al costat de l'oponent d’en Tornado, els forts sons esmorteïts del seu llança-cartutxos formant una simfonia amb l'agut gemec dels desintegradors imperials.

Va ser quan els seus objectius lakra començaven a trontollar sota la seva escomesa que en Tornado es va adonar que cap dels altres eickaries estava disparant.

El que deixava dos dels lakra completament lliures d'oposició mentre apuntaven les seves armes.

La primera descàrrega li va impactar directament en el seu pit. Però amb les seves armes encara en moviment només un reduït nombre dels feixos d'energia van aconseguir donar a la seva armadura, la resta va passant per sota... o per dalt. Després hi va haver un sobtat xerroteig a la seva esquena mentre un dels eickaries pel que sembla rebia alguns dels ferotges trets...

Llavors en Su-mil va variar el seu blanc, abandonant el seu objectiu primari i retronant un parell de cops de geni sobre cadascun dels fins ara indemnes lakra.

No era suficient per detenir-los, no tan coberts d'armadures com estaven. Però a diferència dels BlasTechs, el llança-cartutxos colpejava prou dur. L'impacte va deixar als dos lakra trontollant, desviant els seus trets cap al sostre per potser mig segon.

Mig segon va ser suficient. En Sentinella i Ombra havien acabat amb els seus oponents i ara estaven obrint foc sobre els dos que en Su-mil acabava de fer bressolar sobre els seus talons. En Tornado va desviar el seu foc una altra vegada cap al seu primer i no, del tot, silenciat enemic, observant en Su-mil fer el mateix amb el seu.

Tres segons més tard, tot havia acabat.

L’Ombra i en Sentinella estaven ficats al corredor en creu a cavall sobre els fumejants cadàvers lakran mentre comprovaven els dos extrems del passadís.

- Tot net -va anunciar en Sentinella -. Però no ho serà per molt.

- Comprès -va dir en Tornado, mirant als eickaries a la seva esquena.

Estaven simplement aturats aquí, alguns d'ells tremolant una mica, altres tocant les seves armes de manera insegura, tots ells mirant fixament als enemics morts.

Enemics que ells no havien aixecat un dit per ajudar a matar.

En Tornado va deixar que la seva mirada vagués un segon més, després es va girar cap a Su-mil.

- Tu els vas anomenar com soldats? -Va preguntar detingudament.

Els reflexos ataronjats d’en Su-mil havien passat a un marró cendrós.

- Es van paralitzar per la sorpresa -va dir, la seva veu indesxifrable. Explicació o excusa, en Tornado no podria dir quina era -. Em disculpo pel seu fracàs. No tornarà a passar.

- Realment m'agradaria creure-ho -li va dir en Tornado -. Per desgràcia, no crec que pugui arriscar-me a què succeeixi.

- Vols dir que faltaràs a la teva promesa? -Va preguntar en Su-mil sense embuts.

En Tornado va vacil·lar. Els eickaries li donaven molta importància a les promeses fetes entre aquells que havien intercanviat els seus noms complets. Però al mateix temps, ell tenia una missió i ordres pròpies de complir.

-Igual alliberarem als teus presoners -va contestar -. Però només després que hàgim capturat al Senyor de la Guerra.

En Su-mil no va respondre. En Tornado el va mirar un altre segon, donant-li tota ocasió per discutir el seu argument.

- Llavors seria millor que ens moguem -va dir l’eickarie per fi.

- Passos -va dir en Sentinella, ell i l’Ombra retrocedien cap a la parcial cobertura de la cantonada.

- Direcció? -Va preguntar en Tornado, amb una sensació preocupant en el buit del seu estómac mentre s'avançava per unir-se'ls.

- Podria ser qualsevol -li va respondre en Sentinella, girant el cap en cercles -. Tots aquests ecos...

- No hi fa res -va tallar en Tornado, prenent una sobtada decisió. El gruix dels lakra encara estaria congregant-se a la seva esquerra per enfrontar-se a l'atac de la Companyia Aurek. Per tant, ell i la seva unitat anirien a la dreta -. Anirem a la dreta. Potser puguem moure'ns furtivament entre ells.

Va fer un pas a prop de la cantonada i va passar apressadament pel corredor, els altres dos soldats d'assalt en formació darrere d'ell. Deu metres més endavant, un altre corredor en creu tallava el seu en un angle. Podien sentir el so sord que feien més passos, alguns d'ells definitivament venien de molt a prop...

- Alto! - Va bordar de sobte la veu d’en Su-mil darrere d'ell -. Baixin les seves armes!

En Tornado es va girar, la pura sorpresa fent-lo aturar-se. En Su-mil i els seus soldats havien entrat a dojo al corredor per darrere dels imperials i s'havien format en una clàssica paret d'afusellament de doble fila.

- Què diables estàs fent? - Va preguntar.

I llavors, deu metres per darrere dels eickaries, una dotzena de lakra van aparèixer sobtadament per un cantó, abalançant-se pel passadís cap a ells com un riu iracund. Hi va haver un altre rampell de so a la seva esquena, i en Tornado va tornar a girar-se per veure una altra esquadrilla de mercenaris aparèixer pel corredor angular d'endavant.

La unitat Set Aurek de la 501 havia estat atrapada.

- Posin les seves armes a terra -va repetir en Su-mil, apuntant el seu rifle directament a la cara d’en Tornado -. Feu-ho ara, o moriran.

No semblava haver-hi moltes més opcions.

- Feu-ho -va grunyir en Tornado a Ombra i Sentinella, ajupint-se i deixant el seu BlasTech a terra.

Lliscant el seu rifle per aferrar-lo amb una de les seves mans, en Su-mil va alçar l'altra mà sobre els caps dels seus soldats i va gesticular cap als lakra que s'acostaven.

- Compatriotes servents de la nostra Gloriosa Majestat! -Va cridar -. Els hem capturat!

Següent