Desastre (V)

Anterior

CAPÍTOL 5

Quan Luke va entrar a l'auditori va veure que havia comès un error tàctic en deixar que en Kyp s'encarregués dels preparatius. Les cadires i les taules estaven a l'escenari, davant del pati de butaques en el qual van prendre seient els Jedi. Les dues taules de l'escenari estaven gairebé una enfront d'una altra, formant una falca amb un podi en el vèrtex. A l'esquerra estaven Kyp Durron, Ganner Rhysode, Wurth Skidder i la twi’lek Daeshara'cor. La seva presència en aquest costat va sorprendre al Luke, ja que ella sempre havia considerat massa extremista la posició d’en Kyp.

A l'altra taula només hi havia tres cadires. En Corran Horn i Kam Solusar estaven al seu costat, parlant. En Luke va suposar que la Mara ocuparia la tercera, però després va percebre que no estava darrere seu. Mirà escales amunt i la va veure en un fosc racó de la sala.

En Luke va somriure. Què propi d'ella observar qui està de la meva part i qui no.

El Mestre Jedi va pujar sense cerimònia les escales que conduïen a l’escenari i va saludar a Kyp amb una inclinació de cap. El jove Mestre Jedi li va tornar la salutació amb la mà, indicant-li que prengués seient al podi; però, en lloc d'això, en Luke es va girar i es va inclinar davant els seixanta Jedi assistents.

- Us dono la benvinguda. No fa molt que vam tenir l'última reunió, i ara els esdeveniments tornen a provocar una trobada.

En Kyp es va acostar al podi i va començar a ajustar el micròfon, fet que va deixar anar un grinyol ensordidor.

- Mestre, la llum i el so són millors des d'aquí darrere.

En Luke es va permetre un somriure de mig costat, va assentir i es va asseure en el mateix escenari, recolzant els peus a les escales.

-Potser sigui així, Kyp, però aquells que coneixen la Força preferiran fiar-se d'ella a fer-ho dels seus ulls i oïdes.

Una onada de sorpresa va recórrer a Kyp, però la va reprimir immediatament. Des de les últimes files, la Mara va assentir mirant al Luke. A la seva dreta, Kam i Corran es van acostar i van baixar de l'escenari per col·locar-se per sota del nivell d’en Luke. Això va obligar a Kyp i als seus a fer el mateix, excepte Daeshara'cor, que es va asseure a la vora de l'escenari i es va embolicar en els seus lekkus com si fossin un xal.

-Gràcies per unir-vos a mi. Heu treballat molt per muntar això, però jo no volia que fos tan formal. S'assembla massa a una conferència bèl·lica. El que necessitem aquí són éssers pensants que decideixin el curs del nostre futur.

- Mestre, tu ets el primer entre els iguals -En Kyp es va inclinar davant d’en Luke -. La teva saviesa ens guiarà.

Au, Kyp, quina sorpresa et donaria si utilitzés aquestes mateixes paraules per dir el que hem de fer. En Luke va percebre que Corran considerava allò una petita victòria, i l'instava a atraure Kyp cap a la seva pròpia trampa, però va negar amb el cap.

- El coneixement atorgat per la Força no em pertany només a mi.

Wurth Skidder va somriure cautelós.

- Heu dit que això no és una conferència bèl·lica, Mestre, però ens trobem en guerra amb un enemic cruel que pretén envair la Nova República. És que no es van crear els Jedi per respondre davant amenaces com aquesta?

-Sí, aquest és el nostre objectiu –En Luke va ajuntar les mans i va fer una pausa -. Els Jedi han de protegir i defensar la galàxia. Però per evitar la seducció del Costat Fosc és crucial conèixer la diferència entre protectors i guerrers.

En Ganner Rhysode, alt i bru, de mirada dura d'ulls blaus, va intervenir, eclipsant a Skidder.

- Potser, Mestre, la nostra confusió rau en el punt a partir del qual una acció ofensiva pot esdevenir defensiva. Un atac preventiu a un objectiu, per exemple, és defensa preventiva.

En Corran es va passar una mà per la boca abans de començar a parlar.

- Aquests són jocs semàntics, Ganner. La manera de formular aquesta frase no té en compte l'objectiu real de la hipotètica operació. Sí, l'atac serà defensiu en una situació on la inhabilitació de la capacitat de resposta de l'enemic sigui crucial per garantir la seguretat d'altres; d'altra banda, desplegar un assalt planetari per exterminar els vong abans que puguin expandir-se per altres mons és estrictament ofensiu.

- Corran, el teu argument em dóna la raó. Quan es creua la frontera entre allò defensiu i ofensiu? Jo penso en la intenció, tu parles del nombre. És obvi que totes aquestes variables s'han de tenir en compte, i crec que tots estem d'acord que l'única clau és la saviesa.

-Aquí tens tota la raó, Ganner -En Luke li va somriure i va contemplar als Jedi allà reunits, humans i tota mena d'alienígenes, que projectaven un gran interès esquitxat de certa preocupació. El Mestre Jedi va assentir lentament, va notar que la preocupació s'esvaïa i va alçar la mirada -. El punt d'equilibri arriba amb la definició del perill. Els yuuzhan vong s'han apoderat de diversos planetes. Ara hi ha molts éssers en perill, però aquest perill no ha estat definit. Mentre l'amenaça no passi de general a específica no podem emprar tècniques de defensa preventiva contra elles. L'exemple d’en Corran no fa sinó subratllar el fet que, des d'una perspectiva tàctica, trobar l'objectiu de l'amenaça és més senzill que actuar a una escala superior.

Els tentacles verdosos de la twi’lek es van estremir.

- Estàs dient que mentre no esbrinem quin és aquest objectiu no podrem fer res?

En Luke va alçar la mà.

-Jo no he dit això en absolut. Tenim moltes coses a fer. Hem d'estar allà fora, al front, per poder reaccionar ràpidament quan es detecti un objectiu clar. Hem d'estar allà per ajudar a tranquil·litzar als refugiats, i servir d'exemple perquè no desesperin.

En Kyp va arrufar les celles.

- Però, Mestre, com anem a servir d'exemple a ningú sense enfrontar-nos directament als yuuzhan vong? No acabaran veient-nos com covards tan espantats de l'enemic com qualsevol refugiat?

- Aquestes preguntes, Kyp, donen per feta una mala imatge dels Jedi -En Luke va sospirar -. És culpa meva perquè després de la Rebel·lió jo vaig adquirir la imatge del guerrer que havia destruït les Estrelles de la Mort, a Darth Vader i al mateix Emperador. Les següents missions van ajudar a augmentar el mite. Si algú es veia en el dubte de trucar a un caça-recompenses o un Jedi, cridava als Jedi perquè treballem gratis i perquè ens preocupen els danys col·laterals.

- Mestre, no has estat l'únic que ha col·laborat en la creació d'aquesta imatge.

- No, Kyp, però jo hauria d'haver sabut veure l'error i haver fet alguna cosa per contrarestar-lo. I, de nou, aquest fracàs ha estat meu. Pel que ara, més que mai, el nostre deure és projectar una imatge correcta dels Jedi. Hem de servir com a exemple d'esperança per al poble.

La Daeshara’cor va fer un salt i va baixar de l'escenari, caient àgilment. Es va redreçar a poc a poc i després es va inclinar davant Luke.

- Amb tots els respectes, mestre, crec que t'equivoques.

El Mestre Jedi va mantenir un to de veu tranquil.

- Daeshara'cor, explica't, si us plau.

La femella d'ulls negres va començar a parlar lentament, amb la veu prou baixa com per atreure l'atenció de tots els presents.

- Es va perdre molt durant l'època fosca de l'Imperi, Mestre, de manera que hi ha moltes coses sobre els Jedi que desconeixem; però el que sabem no té res a veure amb el que estàs dient. El Mestre Obi-Wan Kenobi i el Mestre Yoda et van entrenar per ser un guerrer. Et vas enfrontar a Darth Vader tres vegades, vas sobreviure i li vas vèncer. Dir ara que els Jedi no són guerrers és negar el teu èxit i la llibertat que van recuperar milers de milions d'éssers gràcies a tu.

La twi'lek va contemplar la dona de cabells blancs asseguda a la tercera fila.

- Tionne ha recopilat sense descans tota la història Jedi que ha pogut trobar, i què és el que trobem en ella?: Balades i contes que narren les grans gestes dels Jedi. L'aspecte marcial de la nostra tradició és innegable, Mestre, i opino que hem de tornar a la tradició per poder vèncer els yuuzhan vong.

En Kam Solusar, amb els cabells curts blancs, va creuar els braços.

-Hi ha un error gegantí en el teu raonament, Daeshara'cor. Dius que hem perdut molt i després construeixes un tot basant-te en el poc que ens queda. El fet és que per cada gran batalla en la qual va participar un Jedi podria haver hagut milers de petites victòries. Victòries, com les que està esmentant el Mestre, necessàries per arribar a un acord amb els yuuzhan vong.

"I el que és més important, el que ha dit sobre la definició del perill és una cosa vital. En Kyp gairebé perd la vida lluitant contra els yuuzhan vong. Miko Reglia va morir en combat contra ells. Per què? Perquè s'enfrontaven contra els yuuzhan vong sense saber encara qui o què eren.

En Kyp va somriure burleta.

-Però Corran ja sabia el que jo sabia, a més de la seva pròpia experiència amb els vong, i va estar molt més a prop de la mort que jo.

En Corran va assentir.

-Sí. A Bimmiel el perill estava molt definit, i jo gairebé acabo mort. Quan sapiguem prou com per planificar bones missions, tindrem moltes més possibilitats d'èxit. Més que amb una sèrie d'intents aleatoris de lluitar contra els vong i vèncer-los.

En Luke va aixecar una mà.

- Hem de calmar-nos una mica. No volem que les emocions es deslliguin i tot es descontroli. Independentment del que creguem cadascun sobre una postura ofensiva o defensiva, tots estem d'acord que és una sàvia decisió esperar que el perill es defineixi per lluitar contra els yuuzhan vong, no és així? Com ha dit Corran, quan sapiguem com és el nostre enemic, millor podrem planificar i fer ús de les nostres capacitats per enfrontar-nos al perill. Esteu d'acord?

Gairebé tots els Jedi van assentir amb el cap, inclòs Kyp, la qual cosa va fer que en Luke se sentís una mica millor. Potser no estigui d'acord amb el curs d'acció a seguir, però ha admès que la seva proposta té limitacions, i aquest és un punt que m'apunto gustós. La Daeshara’cor era l'única que mostrava una certa resistència, encara que sempre s'havia caracteritzat per ser raonable.

El Mestre Jedi va somriure lentament.

- I ara he de dir-vos que tinc males notícies. Tindrem unes quantes limitacions pel que fa a la nostra tasca. La meva germana em va comunicar ahir que la Nova República no censurarà ni donarà suport a les operacions dutes a terme pels Jedi a la zona de la invasió.

- Què? - La sorpresa d’en Kyp va esclatar com una supernova -. Això és una bogeria. Som la seva única esperança i no volen que treballem amb ells?

Octa Ramis, una jove corpulenta d'un planeta d'elevada gravetat, va negar amb el cap.

- No els convé gens fer això. Però, un cop més, si aquesta és la manera de pensar del Govern, és gairebé millor haver-nos lliurat d'ells.

En Ganner va arrufar les celles.

- Hem de fer-los canviar d'idea. Han d'entrar en raó.

En Luke va anul·lar el comentari amb un gest.

- La veritat és que a mi, en certa manera, m'alegra que prenguessin aquesta decisió.

- Com, Mestre?

En Luke va sospirar.

- Octa ha donat en el blanc. Sense censura, sense suport, sense haver de respondre davant els polítics, serem lliures per prendre les nostres pròpies decisions per solucionar els problemes.

En Ganner es va passar una mà per la perilla.

- Però això ens priva de recursos que podríem necessitar per solucionar els problemes.

- Llavors hauràs de ser més creatiu.

La Daeshara’cor va negar amb el cap.

- Com poden abandonar-nos així, després del que hem fet?

-És millor així - Luke va obrir els braços -. Potser siguem uns cent. Un centenar de Jedi. Si la Nova República comptés amb nosaltres, segur que ens llançarien al camp de batalla i ens farien responsables de tot. Ja ho han fet abans, moltes més vegades de les que m'agradaria recordar.

Va recolzar les mans sobre l'escenari.

- Hem d'admetre que les nostres últimes gestes han estat qualsevol cosa menys modèliques. El problema de Rhommamul, per exemple, i fins i tot la pèrdua de Dantooine. Com la Leia em va dir, els polítics no poden donar el seu suport als Jedi, però això tampoc vol dir que anem a estar completament sols. L'exèrcit no pot ajudar-nos obertament, però està del nostre costat.

En Kyp va deixar anar una rialleta.

- Quina sorpresa. Als guerrers els cauen bé els guerrers.

En Luke va negar amb el cap.

- L'alt comandament sap el que està passant realment. I si ens tenen a nosaltres per encarregar-nos dels civils, ells podran dedicar-se plenament al que millor saben fer.

L’Skidder va grunyir.

- Així que nosaltres farem de cangurs dels refugiats mentre altres planten cara a la batalla?

-Els protegirem i els guiarem. I, si sorgeix el perill, prendrem les mesures necessàries.

En Kyp Durron es va passar la mà per la fosca cabellera.

- I res més? No tindrem missions actives? Cap incursió en territori yuuzhan vong?

En Luke es va agitar nerviós.

- Una missió. En Corran serà enviat a Garqi.

-Era obvi que seria el teu candidat.

- Doncs no, Kyp, no l’era -En Luke va somriure lentament -. Jo no vaig prendre aquesta decisió.

- Què?

L'alegria d’en Corran davant la sorpresa d’en Kyp es va poder palpar en la Força.

-Jo volava amb l'Esquadró Murri i vaig dimitir del meu lloc fa cinc anys. Això em va deixar en reserva i m'acaben de tornar a cridar a files.

En Luke va assentir.

- El coronel Horn portarà un equip de sis comandos i dos observadors civils a Garqi per estudiar als yuuzhan vong, coordinar els possibles moviments de resistència i establir les operacions de sortida dels habitants del planeta.

En Ganner va recolzar els punys als malucs.

- Mitja dotzena de comandos contra un planeta ple de yuuzhan vong.

- Són noghris, Ganner -En Corran va arronsar les espatlles -. D'altra banda, havia pensat que tu fossis un dels dos observadors civils. Vaig suposar que series com l'equivalent d'una altra dotzena de noghris, no?

La dura expressió d’en Ganner es va suavitzar.

- Noghris. La missió té nivell.

En Corran va mirar cap al públic.

- Jacen, he parlat amb el Mestre Skywalker i ha acceptat que siguis tu l'altre observador. Què et sembla?

En Luke va poder sentir les diferents emocions fluint per Jacen, però l’indestructible obediència al deure es va acabar d’imposar.

El jove es va aixecar.

-És, eh, és un honor per a mi. Si creus que he d'anar, Mestre, hi aniré.

- Bé, Jacen, sabia que podia comptar amb tu - Luke va donar una palmada -. Estic en procés d'assignació de missions per a la resta de vosaltres. Haurien d'estar preparades per a finals de setmana. Només cal conèixer els horaris dels transports. Sé que és probable que el que se us demani no sigui el que vosaltres considereu necessari. Potser penseu que les vostres habilitats estan sent desaprofitades. Jo ho entenc, però tingueu en compte que són tasques necessàries.

La fúria va emanar de Daeshara'cor.

- Així que aquesta reunió ha estat una farsa?

En Luke va arrufar les celles.

- En absolut.

- Però si estaves preparant les assignacions és perquè ja ho tenies tot pensat. Sabies el que anaves a dir-nos que féssim. Ni se't va passar pel cap que potser estaves equivocat.

-Això no és així en absolut. Les ordres podien haver-se canviat sense problemes. Si hi hagués hagut un argument que demostrés que el curs d'acció és incorrecte, les hauria canviat -En Luke va allargar una mà cap a ella -. La teva iniciativa ha estat excel·lent, però no tenia el suport necessari per ser convincent.

-Per això l'argument d’en Kam no era definitori. Ha argumentat que la manca total d'evidències que contrariessin la meva evidència era, d'alguna manera, la prova que el meu argument no era vàlid - ella va tancar els punys -. Això és un error, i tu estàs equivocat. I si ens entestem a prendre aquest curs d'acció, ens trobarem als yuuzhan vong aquí mateix, a Coruscant. Ho sé. Puc sentir-ho.

-Potser tinguis raó, Daeshara'cor. Espero que no sigui així -En Luke va endurir l'expressió -. Però, si et fem cas, ens convertirem en guerrers i prendrem el camí de l'ofensiva total. L'últim que ens preocuparia llavors és que els yuuzhan vong arribessin a Coruscant.

Ella va aclucar els ulls.

- Mai arribarien fins aquí.

- Ells no, però potser alguna cosa pitjor vingués en lloc seu -la veu d’en Luke es va ofegar en un ronc murmuri -. En lloc d'això podríem tenir a cent Darth Vader, i això hauria de terroritzar-vos més que tot al que ens enfrontem ara.

Següent