Un blàster calent anomenat Amor (III)

Anterior

III

El general Cracken feia girar una vegada i una altra a les seves mans la petita figureta de Darth Vader.

- No és tan intimidatori a escala 1/1000, oi?

En Cabe donava voltes per l'oficina, irritat.

- No necessitem a Amor, general.

El fantasma d'un somriure va apuntar als llavis d’en Cracken.

- Vinga. Tots necessitem amor - va dir en veu baixa el general.

En Cabe estava massa ocupat queixant-se per captar l'acudit.

- Això és una pèrdua de temps i efectius en el moment menys oportú.

En Cracken va aixecar una cella, examinant al comandant.

- De manera que creus que m'estic equivocant, Cabe?

L'agent de l’INR es va aturar per un instant.

- Amb el degut respecte, general...

En Cracken va aixecar una mà i va somriure.

-Pots acabar aquí. Cap bona notícia va començar mai amb aquesta frase. – Va fer una mirada a la Daniera, que estava pacíficament asseguda i, fins al moment, en silenci -. Tu què en penses?

- Amor és enutjós, egoista, i completament desproveït d'honor. – En Cabe val somriure amb suficiència veient confirmada la seva opinió, però després la Daniera es va quedar pensant un instant -. Però també és intel·ligent, perceptiu, i té molta experiència.

Això va esborrar el somriure d’en Cabe i va portar una altra als llavis d’en Cracken.

- Ens vindria bé la seva ajuda -va continuar ella-, encara que no podem comptar amb ella. Pot ser que això recaigui enterament sobre les nostres espatlles.

En Cracken va assimilar les seves paraules, reclinant-se al seu seient mentre els seus ulls tornaven a Cabe.

- Com van els preparatius per al Ball de Màscares?

- Tot l'equipament de seguretat intern està col·locat. Els equips de tècnics estan col·locant escàners biològics i d'armament a cada entrada. A part de la seguretat d'uniforme, tindrem agents de l’INR camuflats. – En Cabe va bellugar el cap amb disgust -. No obstant això, segueixo pensant que hauríem de cancel·lar completament l'esdeveniment. És un risc massa elevat. Especialment per a la vida de la cap d'Estat.

- La Nova República té una ferma política de no cedir a les amenaces. No ens humiliarem davant el terrorisme. - La veu d’en Cracken es va suavitzar una mica-. A més, la Leia mai accediria a cancel·lar l'esdeveniment. La recaptació del Ball de Màscares Maltesara proporciona fons per a centenars d'obres de caritat. És l'esdeveniment social de Coruscant.

- I el lloc perfecte per a un assassinat -va replicar en Cabe.

-El nostre treball consisteix en assegurar-nos que això no passi. - El general va allargar la figureta de tornada a la Daniera -. Mira a veure què pots descobrir en el Vòrtex... però vés amb molt de compte.

- Sempre -va somriure la Daniera.

- Voldria anar amb ella -va dir en Cabe.

- Negatiu, comandant. Tu i jo anem a supervisar personalment els últims preparatius de seguretat al Gran Saló de Ball del Palau. – En Cracken es va posar dret i va conduir a la porta als seus agents de l’INR subordinats -. Cada un de nosaltres té una missió a realitzar.

***

La Daniera es va embolicar en la capa mentre caminava pel passadís ombrívol. Les lumes que apuntaven desordenadament pel passadís oferien certa il·luminació, almenys les poques que encara funcionaven. Al principi li va costar creure que un establiment tan exclusiu pogués trobar-se en semblant lloc, però pel que havia descobert recentment sobre la clientela del Vòrtex Fosc, potser no fos tan estrany després de tot.

No gaire allunyat, ni per ubicació ni per esperit, del llegendari Inframón de Coruscant, el Vòrtex atenia als peixos grossos de l'element criminal del planeta. Es rumorejava que el club podia comprar o vendre qualsevol cosa, incloent-hi éssers i persones. Per descomptat, no tots els parroquians podien ser relacionats directament amb el crim organitzat, molts d'ells eren simplement el típic ric i poderós que pensava que era emocionant barrejar-se colze amb colze amb el perill.

La Daniera va mirar amb les celles arrufades el gastat passadís, ple d’hidrotuberies amb fuites, murs coberts de fongs, i els esvorancs panells del sòl coberts per una mena de fang marró que només el Creador podia saber què era. Ella estava segura que no tenia cap intenció de barrejar els seus colzes amb res l'entorn immediat.

El seu avanç va ser detingut per una gran porta blindada d'ònix en bon estat. Punts blancs cobrien l'exterior de banús, donant la impressió general d'un cel estrellat.

La porta llisa no tenia cap panell d'obertura de la porta, ni tan sols un pom o quelcom similar, ja posats. La Daniela va recórrer la superfície amb una mà enguantada, però no va poder detectar cap nansa, palanca o qualsevol altre tipus de mecanisme ocult.

Tot d'una va tenir una idea i es va portar la mà a una butxaca. Després d'uns instants de rebuscar a l'interior, es va adonar que el que estava buscant havia desaparegut.

La Daniera va maleir per a si mateixa i va pegar un bot, sobresaltada, quan una suau veu va sorgir de les ombres.

- Busques això? -Va preguntar la veu.

El canó del blàster de butxaca de la Daniera va estar en menys d'un segon pressionant sota la mandíbula de l'home.

- Surt a la llum -va ordenar -. Ja.

Somrient, Amor va fer el que se li ordenava.

- Oooh. No hi ha res com una dona amb dots de comandament.

La Daniera va guardar la seva arma, amb els ulls brillant amb una ferotge barreja de ràbia i alleujament.

- Què fas aquí?

- Avaluar el talent -va dir Amor -. Has aprovat. -Li va allargar la estatueta d’en Darth Vader.

- Així que el gran M'Kyas Amor també és un carterista consumat.

- Hi ha molts, molts talents en els quals destaco.

- Com rondar en les ombres?

Amor va mostrar la millor dels seus somriures.

- Em vaig graduar en aguait el primer de la meva promoció.

Ella gairebé va somriure, però simplement es va tornar cap a la porta. Amb un ràpid gir va activar el sabre de llum en miniatura. La diminuta fulla carmesina va il·luminar la porta amb la seva brillantor fantasmal i... no va passar res.

Amb un grunyit de disgust, la Daniera es va preparar per llançar a l’hiperespai el mini Vader, però Amor la va detenir posant-li la mà al braç.

- Espera - va xiuxiuejar -. Mira.

La Daniera es va tornar a mirar la porta i va observar amb sorpresa com una de les estrelles més grans del camp estel·lar començava de cop i volta a brillar amb un color roig a joc.

Cautelosa va aixecar un dit i va prémer el panell il·luminat. La porta va retronar i després va començar a ascendir cap al sostre.

-Ja podem entrar –va dir la Daniera. Un passadís poc il·luminat s’obria davant d’ells perdent-se en la foscor.

-Vés amb compte – va dir Amor. –I sé que es dur però deixa que sigui jo qui parli. Les dones tan sols estan un parell d’esglaons per sobre dels esclaus en aquest antre i les coses poden posar-se una mica lletges.

La Daniera va fer una pausa, aclucant els ulls fins que es van convertir en simples ranures.

- Així que ja has estat aquí abans, eh?

- Sí, però no per plaer. Un dels meus coneguts és l'amo del lloc.

- Llavors sabies des del principi com entrar?

Amor simplement li va somriure i després van entrar al Vòrtex.

***

La Daniera encara estava rondinant quan van entrar en una sala de recepció circular. Un gran faristol negre era l'únic moble de l'ombrívola habitació, encara que una dotzena de cortines vellutades conduïen a llocs desconeguts.

Un Twi'lek d'aspecte greixós vestit amb una cara capa negra romania rere del faristol, examinant la Daniera amb una mirada voraç.

La Daniera es va inclinar per xiuxiuejar.

- És cosa meva, o sembla que abunden els servents bavosos d'aquesta espècie?

Amor va somriure i va afegir en veu alta.

- Cada petit Twi'lek somia en créixer i convertir-se en el majordom d'algun sòrdid mercader galàctic. No és cert, Vab?

- Amor, no tinc paraules per expressar el molt que m'alegro de veure't -va grunyir Vab D'Buula -. Perquè no me n'alegro en absolut. -El Twi'lek va tornar la seva famolenca mirada cap a la Daniera, deixant que apuntessin els seus incisius groguencs i la seva llengua pustulosa -. Encara que ha estat extremadament amable per part teva portar-me les postres.

La Daniera es va arronsar apartant-se de l’espantós encarregat, però Amor va avançar fins a recolzar els colzes al faristol.

- L'únic que vas a assaborir són les teves pròpies cues cranials llevat que em diguis darrere de quina cortina s'està amagant aquest llimac espacial d’en Mah-Luu.

Sense deixar-se impressionar, en Vab es va aixecar en tota la seva alçada.

- Tens una cita per veure l'amo?

-És clar -va dir Amor recorrent l'interior del seu abric -. Aquí està.

En Vab es va trobar mirant al molt gran canó de la molt, molt pesada pistola blàster d'Amor. Amor va pressionar lleugerament el gallet, causant que l'arma sobredimensionada emetés un intimidant brunzit mentre es carregava per disparar.

En Vab només va haver de considerar l'oferta per un microsegon.

- Cortina nombre tres. Tercera porta a la teva dreta.

Amor va somriure, i mentre passava al seu costat va donar al Twi'lek un amistós copet a l'espatlla, fent que l'encarregat s'estremís visiblement.

La Daniera es va unir a Amor mentre aquest apartava de banda la tercera cortina.

-Això ha estat força bé. Recorda’m que no jugui amb tu al sàbacc, mai sabria quan t'estàs tirant un farol.

- No era un farol. - Va assenyalar a Vab amb el cap -. L'última vegada es va passar tres setmanes en un tanc de bacta.

- No et puc creure.

- Has de fer el que sigui necessari per acabar la feina - va dir, posant-li una mà a l'espatlla, que ella immediatament es va treure de sobre -. Escolta, noia. Les coses es posaran intenses allà dins -va dir, assenyalant amb el cap la porta al passadís davant d'ells -. A Luu-Mah "Termal" Mah-Luu li agrada mantenir als seus convidats en tensió.

Després de comprovar el paquet blàster, Amor finalment va tornar a lliscar l'arma cap a la funda.

- Encara que no volgués semblar mal educat...

Mentre avançaven pel passadís, la Daniera va preguntar:

- En el nom de Byss, què és aquest canó que portes?

-Bé, a més de tenir capacitats olfactives i auditives sorprenents, nosaltres els latarzians també som uns mestres armers tremendament hàbils. Les nostres armes preferides són més que simples pistoles, són declaracions de qui som. - Va tornar la mirada cap a ella, una mica avergonyit -. Però no t’avorriré amb els nostres petits i ximples costums. - Va fer una gran pausa, i després li va tendir l'arma com un cadet oferint la seva arma per a la inspecció -. La base és una pistola blàster pesada Calban Model X, amb un visor blàster lateral afegit, un patró galven millorat, ajust de la vàlvula del convertidor d'energia, i mitja dotzena de petites modificacions més que poca gent coneix.

La Daniera va donar voltes a la pesada arma a les mans, assentint amb apreciació.

-És sorprenent.

Amor estava radiant com un pare orgullós.

- Estic pensant d’afegir un cervell droide i un vocabulador.

Ella l'hi va tornar.

- Una pistola parlant?

-Sí -va dir mentre s'enfundava el blàster -. Xula, eh?

La Daniela només va poder moure el cap.

-Bé. Ja saps el que diuen... Una gran arma tracta de compensar...

-... Els problemes per acabar amb el teu objectiu -va completar Amor just quan arribaven a la porta correcta. Va acostar la mà al panell de control, però ella el va detenir sobtadament.

- Espera un moment. – La Daniera va aclucar els ulls fins que només van ser escletxes -. Per què li diuen "Termal"?

- Oh. Ja ho veuràs.

Següent