Desastre (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

L’Ànakin Solo se sentia bastant bé amb si mateix. Quan Luke, Mara i Mírax van tornar al Feix de Púlsar, va començar una discussió sobre els possibles llocs als quals la Daeshara'cor podria haver fugit des de Vòrtex. Van estar d'acord que hi havia poques possibilitats que ella esbrinés que havien descobert la seva tapadora, pel que era segur que es traslladaria al següent lloc on pogués obtenir informació sobre un bessó de l'Ull d’en Palpatine.

L'opció lògica, per tant, era Belsavis, ja que allà va ser on va viatjar el primer Ull. Dues raons feien problemàtica aquesta idea. La primera, que Belsavis era un planeta habitat que sens dubte hauria donat l'alarma en cas d'haver albirat un altre Ull; la segona, que mentre que la primera nau tenia una missió que la portava fins allà, una hipotètica segona nau no tenia per què rebre la mateixa missió.

L’Ànakin va restringir l'accés als ordinadors del Feix i va enfocar la recerca d'una manera més sistemàtica. Va descarregar arxius sobre naus que havien partit de Vòrtex amb les seves destinacions, i va relacionar aquests planetes de destinació amb un índex dels arxius imperials que hi havia disponibles. Un nom va aparèixer immediatament en el primer lloc de la llista: Garos IV.

Garos IV era conegut sobretot per la Universitat de Garos, ubicada a Ariana, la capital. Garos IV no es va unir a la Nova República fins a la derrota d’en Thrawn. Ysanne Isard havia aconseguit destruir bastants arxius en els ordinadors de Coruscant quan el planeta va passar a mans de la Rebel·lió, però aquesta destrucció no va tenir lloc a Garos IV. Els acadèmics van prendre el planeta amb la intenció d'utilitzar els arxius imperials secrets per completar els estudis sobre l'Imperi. A l’Ànakin li va semblar bastant probable que la Daeshara’cor accedís en aquests arxius per continuar la seva recerca d'una arma que pogués emprar contra els yuuzhan vong.

En Luke va estar d'acord, per la qual cosa la Mírax va planejar una ruta amb una parada breu a Garos IV. La veritat és que, estant a la vora la Nebulosa de Nyarikan, era bastant difícil generar una ruta, però entre Xiulador i R2D2 van acabar ràpid i van realitzar el trajecte en un temps rècord. Això va augmentar les seves esperances d'arribar abans que la Daeshara’cor pogués escapar. L’Ànakin tenia l'esperança que actuaria espatlla amb espatlla amb el seu oncle, recorrent l'univers per atrapar-la.

Les seves bones vibracions es van esfumar quan Luke li va dir que li esperés a la nau. Els altres no hi eren, així que l’Ànakin va arrufar les celles i va sentir com si una enorme càrrega li clavés al seient del copilot.

-No és just haver de quedar-me aquí.

En Chalco va riure.

-Bé, espero que no et queixis per la companyia, perquè al pobre Xiulador li deixaries fet pols si així fos.

El jove Jedi es va redreçar una mica al seient i va mirar a Chalco, que estava dempeus a la porta de la cabina.

- Jo només volia poder fer alguna cosa, saps?

-Ja ho sé, i ja ho estàs fent.

-Sí, esperar.

- Esperar aquí ens dóna a tu i a mi més probabilitats d'atrapar-la.

L’Ànakin es va recolzar al respatller.

- I com has arribat a aquesta conclusió?

L'home va riure en veu alta.

- Vinga, espavilat, vas ser tu el que va suposar que ella vindria aquí. Hauries de ser capaç de seguir filant.

- D’acord, ella ve aquí a buscar la informació. Va a la universitat i torna aquí per poder sortir del planeta –L’Ànakin va mirar cap amunt -. Tampoc és gran cosa.

- D’acord, una pista. Què faig jo aquí?

- Ajudar a trobar-la.

- Per què?

- Perquè la vas veure a Coruscant.

-Jo i tot el Temple Jedi. Repeteixo, què faig jo aquí?

L’Ànakin es va quedar bocabadat.

- Perquè tu coneixes els espaiports de la mateixa manera que la Daeshara’cor. I ella els coneix perquè passa molt temps en ells. I atès que gairebé tota la seva formació es va desenvolupar a l'Acadèmia Jedi, és probable que no estigui còmoda en l'ambient d'una universitat abarrotada.

En Chalco es va gratar la barbeta.

- A la universitat hi ha massa gent a vigilar, molts records que es podrien veure remoguts, si no vol ser vista.

- D’acord. Així que ella no ha anat personalment a la universitat. Trobarà una altra manera d'arribar als arxius.

En Chalco va somriure.

­-Bé. El teu oncle va dir que no ens allunyéssim de l’espaiport, però crec que hi ha unes quantes àrees properes on ella trobarà al tipus de gent que busca. Si ampliem la zona de recerca crec que podrem localitzar-la.

El jove Jedi aclucà els ulls blaus.

-El Mestre Skywalker sol ser molt específic amb les seves ordres. - Però això era una ordre o un suggeriment? Vull dir, si la veiéssim aquí i ella se n'anés, ell esperaria que nosaltres la perseguíssim, no?

-Així és – L’Ànakin va mirar a Xiulador mentre l'androide es lamentava amb un petit gemec greu -. No anem a allunyar-nos molt, Xiulador, i podem estar connectats amb tu a través dels intercomunicadors. A més, puc cridar al Mestre Skywalker i demanar-li permís per explorar.

En Chalco es va entrellaçar els dits, els va doblegar i va començar a fer-se petar els artells.

- Podries fer-ho, però si ens equivoquem i ella es troba en la universitat, i el teu oncle decideix tornar aquí, la perdrà.

L’Ànakin va mirar Chalco de reüll.

- És aquest tipus de lògica circular la que et fica en tants problemes, ho sabies?

-És el que m'ha portat fins aquí, xaval, pel que estic en posició d'ajudar-vos a recuperar aquesta Jedi vostra i portar-la pel bon camí -tenia el tipus de somriure desafiant que l’Ànakin va reconèixer com la que normalment solia exhibir el seu pare quan estava a punt de fer alguna cosa arriscada -. Anem, xaval, aixeca't. És hora d'anar de caça.

Saps que no hauries de fer això. L’Ànakin va sentir que li advertia la veueta del seu interior, però el fet que li sonés més a la veu d’en Jacen que a la seva el va apartar del camí de la sensatesa. En Jacen s'havia enfrontat per impuls a un guerrer yuuzhan vong. Però l’Ànakin sabia que aquesta missió no era en absolut tan perillosa. Només vaig a sortir a trobar algú a qui estem buscant.

Es va posar dret, espolsant-se aquell pressentiment que li rondava pel cap.

- Anem-nos-en.

L’espaiport d'Ariana estava als afores de la bonica ciutat. La batalla per alliberar Garos IV havia estat breu, de manera que no va patir molts danys. Les fluctuacions econòmiques de la Nova República no afectaven molt al planeta, atès que era autosuficient. De fet, el creixent nombre d'acadèmics no havia fet sinó augmentar la reputació de la universitat. A mesura que s'ampliava per rebre més estudiants, també es van expandir les activitats que atenien les seves necessitats i les del personal docent. Es va produir un conseqüent i sobtat auge econòmic que va permetre una reconstrucció sense problemes i que va donar com a resultat que Garos IV estigués entre els llocs on millor es vivia.

Tot i que el planeta entrava en una edat daurada econòmica, l'àrea que envoltava l’espaiport tenia la típica barreja de zones industrials juntament amb una varietat de cantines, casinos, hotels de mala mort barats i altres sòrdids llocs d'esplai. Els enlluernadors cartells hologràfics, la brutícia i la potent mala olor que emanava dels carrerons... Totes aquestes coses assaltaven els sentits de l'Ànakin. Sabia molt bé que aquests llocs existien, com sabia que el seu pare havia passat darrerament gran part del seu temps en ells, però era la primera vegada que s'acostava tant en aquesta realitat.

En Chalco no va fer res per aïllar, en la mesura del possible, el noi d'aquell desagradable lloc, com hauria fet Lando Calrissian o el seu pare. O Chewie. L'home li havia dit que no podia sortir amb els vestits de Jedi, per la qual cosa van agafar una mica de roba del Feix i l’Ànakin es va vestir més d'acord amb l'entorn. El jove va suposar que la roba pertanyia a Corran, i només li estava una mica gran. Això li beneficiava, ja que havia d’amagar el seu sabre làser en la jaqueta de pell de Nerf. Va trobar un petit enganxament al folre que li permetia penjar-se’l sota el braç esquerre.

Un cop vestit adequadament, i després que en Chalco li regirés el cabell castany, despentinant-li, l’Ànakin va seguir l'home pels carrers. Va percebre el canvi en els passos d’en Chalco, que en certa manera va començar a coixejar. L'home es va inflar una mica, assentint, fent l'ullet i senyalant a la gent que passava mentre caminaven. Era com si volgués cridar l'atenció deliberadament, i això realment semblava desarmar alguns dels que es creuaven amb ells. L’Ànakin seguia percebent una sensació de rebuig per part de la majoria, o una mica de curiositat per part d'alguns.

Va posar gran atenció a concentrar la Força al seu voltant. Sabia que era molt poderós pel que fa a la Força, però seguia sense tenir un gran control d'ella. Va suposar que la Daeshara’cor estaria atenta a presències en la Força, i en cap cas volia que ella li detectés abans a ell que ell a ella. Pitjor que estar seguint a Chalco en una absurda incursió seria revelar la seva presència a la Daeshara'cor i provocar així la seva fugida.

Mentre avançaven, l’Ànakin va començar a notar que la seva admiració per Chalco creixia. L'home es va parar en un quiosc d'informació, en què els viatgers connectaven seus datapads per descarregar notícies procedents de diferents planetes. Un cop allà va realitzar diverses consultes, i, lentament, va començar a somriure.

- Què passa?

- He trobat un lloc nou on mirar. Aniré allà, trobaré un altre lloc, i així fins que la trobem.

L’Ànakin es va posar de costat per esquivar dos enormes ithorians, i va tornar a situar-se a l'altura d’en Chalco.

- Com ho fas?

- Fer què?

-El que estàs fent. T’ho fas per sobreviure sense fer res realment. Actues com si coneguessis a tota aquesta gent, però apostaria a què no els havies vist en la teva vida. Acabes de parlar amb aquest tipus i ell t'ha comentat alguna cosa.

La barba incipient d’en Chalco es va estarrufar quan va somriure.

- No conec aquesta gent en concret, Ànakin, però conec els de la seva mena. El tipus del quiosc d'informació sent molts rumors. La gent espera d'ell que sàpiga coses. Realitza barates amb la informació. Li vaig preguntar pels arxius imperials secrets de la universitat i m'ha enviat a parlar amb un altre tipus.

-Però no li has pagat.

-És clar que sí -En Chalco va assentir -. Li vaig dir que un bon operador en aquest planeta podria fer molts diners a curt termini comprant places d'hotel a l'engròs.

- Què?

En Chalco va guiar a l’Ànakin per un carreró i es va inclinar una mica per mirar-lo cara a cara. A l'altra banda del carreró, un gotal esparracat se'ls va quedar mirant, però una ombrívola ganyota d’en Chalco va fer que s'allunyés trontollant.

-El que li he dit té tot el sentit del món, Ànakin. Aquest planeta és un bon lloc per viure. Molta gent voldria viure aquí. Bé, els refugiats procedents dels planetes que han pres els yuuzhan vong acabaran venint aquí. Necessitaran habitacions i pagaran a algú per elles. Si aquesta gent compra edificis, o més aviat, li passa la informació a algú que pugui comprar-los, llavors arribarà algú que els compri al seu torn. En cosa d'un any podria duplicar els seus diners. Li vaig donar informació a canvi d'informació.

-Jo mai vaig pensar que...

-No vas haver de fer-ho, xaval, però sé que el teu pare si -En Chalco es va redreçar i va regirar el pèl a l’Ànakin -. No et negaré que alguna vegada hagi robat, però sóc més un comerciant com el teu pare o Talon Karrde. I porto les meves existències al cap. Observo les coses, calculo les possibilitats i obtinc resultats.

L’Ànakin va arrufar les celles mentre tornaven al carrer principal.

- D’acord, això ho entenc, però no t'adones que el que fas està malament?

- Que està malament? Vinga ja.

- No, de debò, pensa-ho. Diguem que algú compra els edificis i el preu s'eleva fins al punt de perjudicar als refugiats.

En Chalco va somriure.

El Govern els ajudarà.

- D’acord, però d'on treu el Govern els diners?

-Dels contribuents -l'home li va picar l'ullet -. Ja sé per on vas, nano, però no pensaràs que jo pago impostos.

- No, però la gent a la qual robes sí que ho fa. I si no tenen diners, no tindran les coses que tu els hi treus. Et costarà alguna cosa, per molt que vulguis evadir-te.

En Chalco va obrir la boca i va tornar a tancar-la de cop i volta.

- Què passa?, Vols que em mori de gana?

- No, vull que tinguis en compte les conseqüències dels teus actes –L’Ànakin va sospirar -. Si dónes informació que permeti als especuladors beneficiar-se a costa d'altres especuladors, els únics que sortiran perjudicats seran els que arrisquin els seus diners. Els cobdiciosos seran els que en surtin mal parats, no aquells als qui les seves vides seran destrossades.

- Ho entenc. I això quin marge em deixa a mi? Béns i serveis? Això podria funcionar - Chalco arquejà una cella -. Escolta, això que vaig dir abans de "espavilat" no anava de debò.

- No, ja ho sé. Anem-nos-en.

La segona parada els va portar a una botiga de curiositats. L’Ànakin va esperar al carrer mentre Chalco entrava a l'establiment. Va poder percebre la sensació de plaer que emanava d'ell, abans fins i tot que sortís.

- T'han explicat alguna cosa, eh?

-Sí, m'ha dit on va manar a l'altra persona que va venir demanant la mateixa informació - Chalco va somriure mentre obligava a l’Ànakin a apressar-se -. Em va dir que l'havia oblidat, però que els seus diners en efectiu havien disminuït considerablement cap al migdia. Així que va repassar les gravacions de les holocàmeres de vigilància i va recuperar una conversa amb una twi’lek. Ella va haver de deixar-li la memòria en blanc després, però l’holocàmera seguia tenint la seva imatge, i coincidia amb la descripció que em va fer el teu oncle. Va parlar amb el dependent farà unes tres o quatre hores.

-Això és que estem a prop.

-Molt. El tipus a qui va enviar la Daeshara'cor trigarà mitja hora a arribar.

L’Ànakin va esperar que un lliscant blau girés la cantonada abans de creuar el carrer.

- Què li has ofert a canvi de la informació?

-Li vaig dir que era agent de seguretat privada d'incògnit i que l'estava seguint. Li vaig prometre que li tornaria els seus diners, a més de la recompensa. Chalco va arronsar les espatlles -. Estic segur que quan va cobrir la caixa oberta va treure d'ella encara més crèdits dels que la Jedi li havia robat, així que ja ha recuperat la seva part.

-Això està bé.

L'home va assentir.

- I, no sé, em produeix una estranya sensació de satisfacció saber que, això..., que he enganyat a un estafador. Que estrany, eh?

- Per res. És el més proper a la justícia que podria donar-se en aquesta situació.

-Bé, ningú surt ferit, llevat que el cap del tipus aquest es doni compte que el dependent ha recuperat el que li havien robat de la caixa -Chalco va escurçar per un carreró -. Vine, és per aquí. El Viska Violeta.

L’Ànakin va empal·lidir davant l'entrada de la cantina. Una escultura d'un Viska formava un arc sobre l'entrada. Les lluents ales de gairebé tres metres de llarg s'arquejaven cap avall, de manera que el cos de dos metres de la criatura quedava a la part alta de l'estructura. Un parell de braços sortien del centre del seu tors i s'elevaven com si estiguessin a punt de baixar per agafar una víctima. El cap de la criatura tenia una punxeguda probòscide d'uns quaranta centímetres. Els Viskes, comunament coneguts com els grans dimonis vampirs de Rordak, s'alimentaven exclusivament de sang, i l’Ànakin es va preguntar quina classe d'establiment escolliria una criatura tan horrible com a emblema.

L'interior, que feia olor de ferment calent, suor rància i de refrigerant, no tenia viskes penjant de les fosques bigues. L’Ànakin estava segur que això era perquè la capa de greix que ho cobria tot hauria impossibilitat que res pogués mantenir-se agafat allà. Es va ficar a la cabina que li va indicar Chalco i es va fregar les mans frenèticament en els pantalons per netejar-se-les.

Va veure el seu company obrint-se pas fins a la barra i parlant amb el cambrer baragwin. L'alienígena d'enorme cap va assentir i va assenyalar cap a una porta que hi havia al fons. Chalco es va girar, va fer l'ullet a l’Ànakin i va aixecar una mà per indicar-li que no es mogués. L'home va travessar la multitud, va avançar cap a la porta i va desaparèixer rere d'ella.

L’Ànakin va arrufar les celles i va intentar semblar un tipus valent davant els alienígenes de tota mena que li passaven per davant. Estava decidit a no creure que havia estat abandonat, però això no el va detenir a l'hora d’abstreure’s en els seus pensaments. Hauria de fer alguna cosa, perquè si Daeshara'cor està amb la persona amb la que vagi a reunir-se Chalco, aquest va a córrer un greu perill.

L’Ànakin va sortir de la cabina i va percebre un moviment prop de l'entrada. Es va girar just a temps de veure la cua d'una túnica sortint per la porta. I uns lekkus també. Era una twi’lek, i era del color de la Daeshara'cor.

Va córrer cap a l'entrada, va esquivar una rajada de jawes i va mirar a dreta i esquerra pel carreró. Al lluny, cap a l'esquerra, va veure una figura encaputxada, desapareixent. L’Ànakin va córrer darrere seu amb el pit inflat per l'eufòria. Es va endinsar en la Força i va intentar trobar-la.

I ho va fer, però la va percebre darrere d'ell. Xocant contra un mur es va adonar que la twi’lek havia projectat en el cervell del noi la seva pròpia imatge escapant. És un truc vell i jo he picat.

L’Ànakin va veure les estrelles. Va rebotar i va caure a terra. Es va quedar en blanc un moment, i després el món va tornar a posar-se al seu lloc.

La Daeshara’cor estava dreta al seu costat, amb els tentacles del cap agitant-se nerviosament.

- Ànakin Solo... Si tu ets aquí, el Mestre Skywalker també estarà. I és una trobada que no volia tenir, almenys no tan aviat -va agitar una mà i l’Ànakin va sentir que el seu cos s'elevava lentament en l'aire -. Però no està tot perdut. I, al final, amb tu en el meu poder, potser encara obtingui la victòria.

Següent