Desastre (XIII)

Anterior

CAPÍTOL 13

-Es presenta la tinent Solo a les seves ordres, coronel.

La Jaina Solo estava dreta a la porta oberta de la cabina del coronel Darklighter, al Ralroost. No sabia per què havia enviat a M3, l'androide militar de protocol M-3PO de la unitat, a buscar-la, però li agradava tenir la possibilitat de parlar amb ell. El que ha passat amb el seu germà la setmana anterior li havia deixat un malestar general. Quan vaig pensar que havia mort...

- Entra, Jaina, si us plau, pren seient- Gavin Darklighter li va assenyalar el banc de la paret. Ell es va asseure en una tauleta adjunta a la paret, davant de la cabina. Sobre ella hi havia diversos datapad, diverses targetes de dades i un petit holocub que mostrava imatges de la seva família. Només aquell petit holocub aconseguia llevar-li a la cabina tota la fredor, tot i les parets blanques i els panells grisos.

La Jaina es va asseure, i ell va girar el seu seient per posar-se al davant. Encara que seguia sent un home jove, ja tenia cabells blancs a les temples i algunes arruguetes al voltant dels ulls. Havia pres el comandament de l'Esquadró Murri després de la signatura de la pau amb el Romanent, però els gairebé vint anys que havia viscut anteriorment per al cos li havien deixat empremta. Per a la Jaina, era una de les poques llegendes que no només havien sobreviscut a l’Esquadró Murri, sinó que a més havien prosperat dins d'ell.

- Jaina, hauria d'haver parlat d'això abans amb tu. El que va passar a Garqi va ser terrible, però també necessari. La seguretat de l'operació requeria que ningú de dins del sistema sabés que l’Esperança Perduda anava a precipitar-se al buit entre flames.

La Jaina va assentir.

- M'han dit que l'almirall Kre'fey i els tècnics que van preparar la nau, així com el personal de l'operació, eren els únics que sabien el que anava a passar. Sé que vostè no ho sabia, així que no va poder advertir-me.

- Sí, ja m'han informat de com d’amable que ets suposant que ho hauria fet si ho hagués sabut. Però la veritat és que tampoc t'ho hauria explicat de saber-ho -la va mirar fixament i ella es va estremir -. La decisió de mantenir en secret aquesta informació va partir d'un nivell superior al meu, i jo hauria respectat les exigències de seguretat que m'haurien mantingut en silenci. I encara que sé que tu no hauries revelat res del que estava passant, una vegada més no m'hauria correspost decidir córrer o no aquest risc.

La Jaina es va agafar a la vora del seient per mantenir-se ferma. Se sentia traïda per les paraules del coronel, en gran part perquè el creia molt més bondadós que el que ell afirmava que era. Ella havia confiat en ell, i aquí estava, dient-li que no es mereixia aquesta confiança. I encara que la seva veu semblava sincera, el que estava dient era, ni més ni menys, que s'hauria callat sense importar qui o què estigués involucrat.

El seu enuig respecte aquesta qüestió va agafar a la Jaina per sorpresa. Ella no havia cregut merèixer un tractament especial, però el seu enuig indicava clarament que, en part, si creia merèixer-lo. Després de tot, era una Jedi, així com el seu germà, i això havia de comptar per alguna cosa. Els assumptes dels Jedi no paraven de veure’s interferits, i això no estava bé. I, el que era més important, després de tot el que la seva família havia fet per la Nova República, no s'hauria d'haver pres alguna mesura perquè no patís? És que no li devia això la Nova República, decidir córrer aquest risc o no?

Va localitzar de seguida la seva ràbia i la va suprimir. Es va adonar que l’amargor pel fet que els temes dels Jedi es veiessin compromesos estava massa a prop de la doctrina d’en Kyp i els seus. Els Jedi tenim habilitats que els altres no tenen, però això no ens fa millors que ningú. I pel que fa als meus objectius amb l'Esquadró Murri, sóc primer pilot, i després Jedi.

Aquest pensament li va portar a aprofundir en la idea que la Nova República li devia alguna cosa. Potser encara tinguin un deute amb els meus pares, però no amb mi. L'única manera que la Nova República m'hagi de deure alguna cosa és que ella guanyi alguna cosa amb mi. I, de moment, en comparació amb el que van fer els meus pares, jo no he fet res.

El coronel Darklighter es va tirar cap endavant, recolzant els colzes als genolls i ajuntant les mans.

- No he parlat abans amb tu per rigor, i encara que podria haver-te estalviat una mica de dolor, vaig pensar que era millor poc ara que molt després. Quan jo vaig entrar a l’esquadró tenia la teva edat, i tenia una càrrega. Biggs Darklighter era el meu cosí, de manera que la reputació dels Darklighter va recaure enterament sobre mi. I, com tu, era tan jove que pensava que podia fer qualsevol cosa. Vaig tenir sort que els membres de l'esquadró m’acceptessin, m'ajudessin i em permetessin salvar l'honor de la meva família.

"Però la teva càrrega és molt més gran, i a més ha variat lleugerament. Vas néixer envoltada de privilegis, mentre que jo vaig ser el mocós d'un granger d'humitat. Els meus pares no eren ningú. Els teus van salvar la galàxia i segueixen al seu servei. I servint-la es van guanyar enemics, i tu ets prou llesta per saber que quan la teva mare va abandonar el poder, els seus enemics van començar a debilitar la seva imatge, a més de la dels Jedi.

La Jaina va assentir.

- He conegut gent que em considerava una nena mimada Jedi. I he treballat molt perquè s'adonessin que no tenien raó.

-Això és obvi, i els de l'esquadró estem molt contents que estiguis amb nosaltres. Però hi ha altres a la nau i en el cos que no ho veuen així - va sospirar -. I part del que va tenir lloc aquí va servir per demostrar que no hi ha favorits. No hi ha ningú aquí que no sentís profundament la mort del teu germà, i a ningú li hauria agradat estar al teu lloc quan va explotar l’Esperança Perduda. Tots saben com de malament que ho has passat. I quan es van assabentar que els teus superiors havien decidit no dir-t'ho deliberadament, ni a tu ni a ningú en l'Esquadró Murri, es van adonar que tenies més en comú amb nosaltres del que imaginaven. Es van adonar que el problema dels yuuzhan vong és prou greu com perquè la Nova República no camini amb favoritismes: ni amb l'Esquadró Murri, ni amb els Jedi, ni amb cap Solo.

La jove pilot va tancar els ulls i es va passar una mà pel front. Segons ho explicava ell, tot tenia sentit. La Jaina va descobrir que havia heretat dels seus pares la creença que el seu deure, i el deure de la seva família, era salvar la galàxia. I la veritat és que els seus actes eren crucials, però els que van poder beneficiar-se i mantenir les victòries que altres havien aconseguit van ser els centenars de milers d'éssers que van formar la Rebel·lió. És cert que fer explotar l'Estrella de la Mort va eliminar uns quants perills de la galàxia, però no va alliberar ni un sol dels planetes imperials. Això va costar l'esforç de molts altres.

I calia demostrar-los que aquest esforç serà crucial aquí. Ella va obrir els ulls i va mirar al seu comandant.

- Coronel, jo... Vaja, quina lliçó d'humilitat. Suposo que no m'havia adonat que necessitava un gerro d'aigua freda.

En Gavin va riure obertament i va assentir.

- No ho necessitaves tant com altres pensaven. No ets el primer pilot de la unitat a qui li resten un o dos punts. I recorda, a tots ens van tractar igual. L'Esquadró Murri és la millor unitat de la Nova República, però ara els nostres camarades saben que a tots ens mesuren amb la mateixa vara en el tracte.

Va alçar un dit.

- I una altra cosa més amb la qual espero que et quedis després d'això. En el temps que vaig passar amb l'Esquadró Murri he vist morir molta gent. He perdut molts amics, gent que apreciava, i alguns als quals estimava molt. El que va fer l'almirall Kre'fey és recordar-nos a tots, gràcies al teu germà i a Corran, que cap de nosaltres som immunes a la mort allà fora. Ens va recordar que és probable que se'ns exigeixin sacrificis que no vulguem fer, i això està bé. Seria una estupidesa per la nostra part pensar que som invulnerables. Els estúpids moren i gairebé sempre s’emporten amb ells a qui tenen més a prop.

- Sí, senyor, gràcies, senyor -durant les simulacions que havia realitzat després d’allò de Garqi, la Jaina ja havia vist que estava volant amb més precisió que abans. Tenia més control, i sabia què anava a necessitar contra els yuuzhan vong.

- Molt bé, tinent -ell es va redreçar a la cadira -. Vagi a buscar als teus companys d'esquadró i digues-los que tenen dues hores abans de presentar-se a l'hangar de llançament. L'almirall Kre'fey sembla haver trobat la manera de neutralitzar part de l'amenaça yuuzhan vong a la qual ens enfrontem, però seguirem realitzant les patrulles per si hi hagués un error de càlcul. Vull a tothom a punt per sortir, perquè vull que al final d'aquesta petita incursió tornin tants caces com van sortir.

Segellat dins de la cabina del seu Ala-X, situat a les entranyes de l’hangar inferior de llançament del Ralroost, Gavin no va arribar a veure el creuer d'assalt bothan tornar a l'espai real. En el precís instant en què els sensors de la nau principal van estar operatius, van inundar l'ordinador d’en Gavin amb dades de sistemes de Sernpidal. El control d'enlairament li va donar permís per sortir, així que va encendre els repulsors giratoris i va accelerar a fons. L'Ala-X va agafar velocitat mentre avançava pel túnel de llançament. Després va travessar la bombolla magnètica de contenció al final i es va dirigir cap al punt de trobada traçant un bucle.

Va alçar la mà dreta i va prémer un interruptor que bloquejava els alerons-S del caça en posició d'atac. Després va comprovar els escuts, els làsers i, finalment, el sistema localitzador d'objectius.

- Ralroost, aquí Murri U. No hi ha senyals d'amenaça immediata.

- Rebut, U. Iniciïn incursió.

- A les seves ordres -Gavin va captar la freqüència tàctica de l'esquadró al seu intercomunicador -. Grup U amb mi. El Dos amb el Tafaner. Tres, situeu-vos a sota. De moment tot va bé, però aneu amb compte.

En Gavin va comprovar de nou els monitors i va veure una mica de moviment en els límits del sistema. Les dades procedien del sensor del Ralroost i identificaven a les llunyanes naus com coralites. Llevat que realitzessin un microsalt a l'hiperespai, trigarien un mínim de quatre hores a arribar al Ralroost, i per llavors la nau ja s'hauria anat feia temps. I si efectivament aconsegueixen arribar al Ralroost abans d'aquest temps, llavors sí que s'haurà anat per sempre.

L'almirall Kre'fey coincidia que la col·lisió d'una lluna contra Sernpidal no podia ser un simple acte terrorista. Els recursos emprats eren excessius com per no esperar un benefici posterior. Ja que Sernpidal no era en absolut una amenaça i podria ser útil per al que fos que estiguessin fent els yuuzhan vong amb Dubrillion, era de vital importància infiltrar-hi una missió que esbrinés el que passava.

Una missió d'exploració estàndard apareixeria amb tota normalitat pels límits del sistema, emprant sondes robot o sensors de llarga distància per obtenir la màxima informació possible. Kre'fey va suposar que els yuuzhan vong col·locarien les seves defenses a la vora del sistema per impedir aquest tipus d'estratègia. L'almirall havia ordenat que els astronavegadors realitzessin nombroses anàlisis de les dades de la trajectòria de sortida emprada pel Falcó Mil·lenari. Utilitzant aquesta informació, van crear models que mostraven com es desintegraria el planeta arribat el moment. Els models van ajudar a determinar fins a quin punt el planeta fragmentat provocaria canvis en el perfil gravitatori del sistema en desfer-se a trossos. Van trobar un punt molt pròxim al planeta destruït, pel qual una nau podria entrar i sortir, sabent que els salts dins del sistema eren difícils per als yuuzhan vong.

Així que ens deixaran anar en aquest espai i allà hi anirem. En Gavin va donar la volta al seu caça i es va ficar en el laberint creat per la runa de Sernpidal. La caiguda de la lluna havia destrossat el planeta, però no havia estat una destrucció tan completa com la causada per l'Estrella de la Mort a Alderaan. En Gavin havia sobrevolat el Cementiri d'Alderaan, però les restes de Sernpidal eren més grans que les petites roques de mida asteroide que havien quedat d'Alderaan.

Podia veure grans trossos que en algun moment havien estat la costa. Va suposar que si volava prou a prop veuria les ruïnes de les ciutats. No li atreia en absolut la idea de fer això, per no dir que estava molt allunyada dels paràmetres de la missió. La meva feina consisteix a creuar la pantalla de runa i veure què hi ha més enllà, si és que hi ha alguna cosa.

El grup de coralites situat al límit del sistema feia suposar que els yuuzhan vong protegien alguna cosa, però fins que Gavin no va creuar entre els fragments d'escorça planetària i la roca fosa que s'havia quedat congelada pel buit de l'espai, no va tenir ni idea del que estaven fent els yuuzhan vong. Quan finalment es va travessar tot aquest espai i va portar el seu caça fins a la llum del sol de Sernpidal, se li va assecar la boca.

- Pels ossos negres de l'Emperador!

En Gavin va sentir la maledicció per l'intercomunicador i va estar a punt de saltar per la falta de disciplina, fins que es va adonar que era ell qui ho havia dit.

- Tafaner, estàs operatiu?

- Afirmatiu, U. Monitors activats.

- Bé, vull que ho agafis tot.

En Gavin no estava segur del que estava veient, perquè, encara que havia contemplat coses semblants, mai ho havia vist en l'espai. Amb la seva dona, a Chandrilà, el planeta natal d'ella, havia anat a bussejar i s'havia meravellat davant les formes de vida sota la superfície de l'aigua. Venint d'un planeta desèrtic, mai se li havien passat pel cap les coses que podien amagar-se més enllà de les ones. Finalment va acabar per enamorar-se del busseig, i gaudia sobretot observant l'abundant vida que bullia en les formacions de corall del Mar de Plata.

En les cares que donaven al sol dels fragments de Sernpidal hi havia coses que semblaven cargols, però d'una mida descomunal. Prou grans com per albergar un grup d'Ala-X! Podia veure el rastre que havien deixat alguns lliscant pel terra, un rastre lleu, com si s'estiguessin menjant la roca. Al seu pas arrossegaven nombroses criaturetes d'aspecte similar. Semblaven estar seguint algunes vetes minerals específiques que els grans deixaven quan passaven.

Però els cargols enganxats a la roca no va ser l'únic que va veure. Hi havia altres, molts, que vagaven a la deriva cap a un punt que semblava equidistant de gairebé tots els fragments. Aquí va ser on Gavin va albirar una espècie d’enreixat gegant, de forma més o menys oval i de la mida d'una lluna petita. Alguns dels cargols, tant grans com petits, s'arrossegaven sobre l'enreixat, deixant roca al seu pas. D'altres, amb closques diferents als que menjaven roca, estaven incorporant-se a l’enreixat, al llarg de l'estructura central i en altres llocs. Uns filaments elàstics que relluïen sota la llum del sol li van recordar a les imatges que havia vist de les connexions nervioses.

Estan criant una nau, una nau enorme. En Gavin va mirar el seu mesurador de distància i va veure que encara estava a més de quaranta quilòmetres de l'esquelet. És tan gran com l'Estrella de la Mort.

- Què fem, U?

En Gavin va escoltar a la major Varth demanant una missió i va començar a designar objectius. Però quan es va adonar de l'absurd que era fer-ho, es va aturar. Potser amb un torpede de protons n’hi hagués prou per destruir una Estrella de la Mort, però aquella cosa no tenia un port de sortida del reactor blindat. No té reactor. Està viu... o ho estarà. Si tots els torpedes de protons de l'esquadró donessin en el blanc aconseguirien afeblir una mica les seves defenses, però no el destruirien.

-Nou, no fem res. Només hem vingut a observar - les paraules li van deixar un sabor amarg a la boca, però no podia dir res més -. Algú més llest que jo haurà de pensar en alguna cosa, Murris. Esperem que ells puguin.

Següent