Desastre (XX)

Anterior

CAPÍTOL 20

En Jacen va comprovar la pantalla digital de l'injector sedant que sostenia a la mà dreta. Queda una dosi. Els dos presoners havien rebut droga suficient com per mantenir a un grup d'homes sedats una setmana, i, tanmateix, podien moure’s; encara que no gaire, ateses els forts lligams que els havien posat els noghris. Igual de fort era la impressió que li havien causat els experiments dels yuuzhan vong, acompanyada de visions sagnants d'una llarga guerra contra ells.

Va sortir de la part del darrere del Millor Sort i va passar sigil·losament al costat d’en Ganner, assegut amb un embenat a pressió enrogit a la cara. Va sortir per l’escotilla i es va acostar ràpidament on Corran parlava amb Rade. Va saludar-los a tots dos, però va esperar que acabessin la seva conversa abans de començar a parlar.

El garqià va somriure una mica trist.

- Agraeixo l'oferta, Corran, però no vaig a agafar una d'aquestes places lliures que tens a la nau. No puc abandonar la meva gent, i ells es negarien a acatar una ordre d'evacuació. Ens quedarem aquí indefinidament.

- No estic sent altruista, Rade. Els teus coneixements dels vong són molt valuosos, i els necessitem.

-Però encara necessiteu més que nosaltres seguim aquí, en actiu, perquè els yuuzhan vong creguin que l'incendi del Jardí Xenobotànic va ser un acte terrorista -el líder de la resistència va donar un copet a l'espatlla al Jedi de més edat-. La vostra presència aquí ha significat molt, i seguirem passant-vos informació. Heu de marxar per trobar la manera que els nostres tornin a ser com abans. Hem de quedar-nos aquí per assegurar-nos que hi hagi algú que doni la benvinguda als que tornin.

En Corran va aclucar els ulls verds.

- No us estem abandonant, que quedi clar. Tornarem per alliberar Garqi.

En Rade va ampliar el seu somriure.

-Més us val donar-vos pressa a tornar. Estem planejant fer-ho pel nostre compte.

En Jacen li va ensenyar l'injector.

-Els nostres hostes estan sedats, però no sé per quant temps. Queda una dosi. Puc donar-la-hi a Ganner?

- L'ha demanat ell?

El noi va negar amb el cap.

- Però ho està passant malament.

En Corran va pensar un instant i va assentir.

- Pregunta-li si la vol. Si et diu que no, dóna-li de tota manera.

- Serà una broma...

En Corran va negar amb el cap.

-És un Jedi i està patint. No vull que se li dispari la telequinèsia i que es trenqui alguna cosa. No podem anar-nos-en fins que rebem un senyal, i vull que estiguem preparats per enlairar quan això passi. El nostre marge d'escapament no serà molt ampli.

La idea d'haver d’injectar a Ganner una dosi de sedant contra la seva voluntat li semblava a Jacen una violació de la seva intimitat i de la seva dignitat, i, per un moment, va pensar que Corran li havia donat l'ordre per l’animadversió que existia entre ambdós Jedi. Però el raonament d’en Corran tenia molt sentit, i el fet que ho hagués pensat abans de dir a Jacen el que havia de fer implicava que havia buscat possibles alternatives per no afegir greuge al sofriment d’en Ganner. L'ordre podia significar un mal tràngol per a ell, però era pel bé de la missió. Era obvi que els desitjos d’en Ganner, o els de qualsevol altre, havien de subordinar-se al que estaven fent. Per aquesta mateixa raó, m'hauria d'haver anat de la plaça quan Corran m'ho va ordenar, independentment de les conseqüències.

Tot d'una, en Jacen va veure la funció de líder de la missió de manera totalment diferent. Fins a aquest moment, sempre havia vist el líder com algú amb poder, i podia considerar aquesta posició desitjable. Significava que una persona era considerada superior als seus companys. Calia seguir les seves ordres, els seus designis eren la llei. Per a algú tan jove com ell, convertir-se en un líder era com ser ascendit a un estatus d'adult, i no havia mirat més enllà.

L'altra cara de ser un líder i el que això comportava va començar a formar-se en el seu cervell. Sí, Corran podia donar ordres, però assumia completament la responsabilitat dels seus actes. L'èxit o el fracàs de la missió requeia completament sobre les seves espatlles. En Jacen no dubtava que, en cas necessari, Corran ordenaria un assalt suïcida: el que havia succeït al jardí tenia aquestes característiques. I encara que aquestes ordres poguessin estar justificades, Corran hauria de seguir vivint amb les conseqüències dels seus actes.

I l'oncle Luke també... En Jacen es va dirigir a la nau i va entrar. El seu oncle tenia una càrrega encara més pesada d'aguantar, i en Jacen va sentir de sobte alleujament pensant que aquest pes no descansava sobre les seves espatlles. No només era una cosa aclaparadora, sinó que segur que això li impediria descobrir el tipus de Jedi que podia arribar a ser. Ser responsable dels altres podria cegar-me davant la meva responsabilitat amb la Força.

Va acotar el cap i va travessar l'escotilla. Va somriure a Ganner.

- Corran m'ha dit que puc donar-te la última dosi de sedant, si la vols.

- No, no la necessito.

En Jacen va assentir i tot seguit se la va injectar a la cuixa a Ganner. L’injector es va endinsar cinc centímetres en la carn i es va aturar com si estigués intentant clavar-se en transpariacer.

En Ganner el va mirar.

- No m’obliguis a trencar l'injector, Jacen.

Si pot concentrar-se tant, no crec que se li descontroli la telequinèsia.

- Ho sento, Corran va dir que...

- Corran pot dir el que vulgui. No vull sedants. Almenys, no de moment -Ganner va girar el cap i va mirar a un dels noghris -. Sirkha, ajudeu-me, si us plau.

El noghri es va treure el cinturó.

- Demana.

- La farmaciola té un cauteritzador de camp Nilar -Ganner es va treure l'embenat de la cara -. Utilitza-ho per tancar la ferida.

El noghri va assentir i es va ajupir per agafar la farmaciola de sota el seient d’en Ganner. El va extreure i el va obrir. De la caixa va treure un aparell de setze centímetres de llarg capaç d'emetre un raig làser de baixa freqüència i curt abast que cremaria la ferida per tancar-la. El noghri es va redreçar i, per primera vegada, en Jacen es va adonar que alguns dels trets del rostre gris del noghri eren cicatrius. Segur que algunes d'elles se les havia cauteritzat el mateix Sirkha.

- Espera un moment -Jacen va alçar una mà.

La ferida del rostre d’en Ganner començava sobre l'ull esquerre, li partia la cella i li travessava el pòmul fins al mentó. La sang rajava a la part inferior de la ferida mentre Ganner panteixava, i era obvi que l’amfibastó havia arribat fins a l'os quan li va obrir la ferida.

- Esperar què?

- Anem a sortir d'aquí. Podràs submergir-te en un tanc de bacta. Si utilitzes això et quedarà cicatriu.

- Ja m'imagino -En Ganner mirà el noghri -. No vull filigranes, limita’t a tancar la ferida.

El noghri va assentir i es va posar a recompondre la carn d’en Ganner. Va passar el cauteritzador per les vores de la ferida, que va deixar anar petits nuvolets de fum blanc. L'olor agredolça de la carn cremada va penetrar al nas d’en Jacen, que no el va poder eludir. Desitjava amb totes les seves forces allunyar-se d'allà, però tampoc va poder fer-ho.

En Ganner va estrènyer fortament els recolza-braços del seient. Els músculs se li tibaven amb cada frec del cauteritzador. En Jacen podia percebre el dolor emanant d'ell, però era considerablement menor que el fàstic que sentia el Jedi ferit. En Jacen va tenir la impressió que, amb cada toc del cauteritzador, Ganner revivia el tall que li havia obert la ferida.

- No et preocupis, Ganner, no tornaran a enganyar.

En Ganner no va dir res fins que Sirkha es va agenollar i va començar a tancar la ferida de la cuixa del Jedi, que va agafar un drap xop de desinfectant i se’l va passar per la cara, netejant-se la sang. Se'n va anar gairebé tot el vermell, excepte la línia brutal que li creuava la cara des del front fins a la mandíbula. La cicatriu estava en carn viva, però Ganner se la va netejar a consciència sense problemes.

- No ho entens, Jacen, el yuuzhan vong no em va enganyar. Vaig ser jo el que em vaig enganyar a mi mateix -Ganner va tancar els ulls un moment i es va recolzar al respatller. Va obrir l'ull dret -. Des que va començar la missió, i fins i tot des de la primera vegada que vaig sentir parlar dels yuuzhan vong, vaig voler demostrar que era millor que ells. Estava furiós pel fet de no haver-me enfrontat a cap a Bimmiel. El primer que vaig matar aquesta tarda, ho vaig fer enganyant-lo perquè caigués en aquell forat. Jo sabia que era ximple, i va morir per la seva estupidesa. I, d'alguna manera, vaig creure que era un geni comparat amb ells.

Petits nuvolets de fum blanc es van elevar com un vel entre Ganner i en Jacen mentre el noghri tancava l'altra ferida.

- Ha estat una ximpleria per la meva part pensar que era un geni en comparació amb els yuuzhan vong. Porto pensant així molt de temps, a diferència d'altres Jedi. El teu oncle, Corran, Kam, els altres, no pertanyen a la nostra generació de Jedi. Van conèixer l'Imperi, van lluitar contra ell o van estar al seu servei. Són grans. No coneixen la Força com nosaltres, no van rebre la formació que hem rebut nosaltres.

Amb una inclinació de cap, va donar les gràcies al noghri, que ja estava guardant el cauteritzador.

- Krag Val em va fer pagar per la meva arrogància com ningú ho havia fet abans. I podien haver-ho fet. El teu oncle podia haver-me deixat per terra. En Corran podia haver estat més desagradable, però jo em vaig prendre la seva amabilitat com un signe de debilitat. Fins i tot em vaig arribar a burlar del seu fill. Em vaig portar com un idiota i Corran ho va aguantar perquè la missió que ens assignaven era més important que els seus sentiments.

En Ganner va sospirar.

- Així que em quedarà cicatriu, i me l'he merescut. El vell Ganner tenia un rostre perfecte per a una actitud perfectament arrogant. Però això s'ha acabat. Cada vegada que em miri al mirall recordaré que aquest Ganner va morir a Garqi, i que jo ocupo el seu lloc.

El to de fredor en la veu d’en Ganner va fer que Jacen sentís una esgarrifança. Va voler protestar, dir-li a Ganner que no necessitava un rostre desfigurat per recordar la classe de persona que havia de ser. Però no podia articular paraula. Quan creixem canviem físicament. Potser Ganner necessiti aquest canvi, no per recordar qui hauria de ser, sinó en senyal del que ha arribat a ser. El meu oncle va perdre una mà de la mateixa manera. Què em passarà a mi?

En Ganner va sospirar.

- I ara, si no t'importa...

En Jacen parpellejà.

- Què?

-El sedant. Ara sí que el vull.

En Jacen arrufà les celles.

-Però podries haver-lo pres abans, per facilitar-ho tot.

- No volia facilitar-m’ho, Jacen. Volia que fos memorable -va somriure i va tancar els ulls -. Desperta’m quan estiguem de nou fora de perill.

En Jacen va introduir l'injector i li va administrar una dosi completa de sedant. Va somriure en veure Ganner relaxat. Esperem, Ganner, que arribi el moment en què estiguem de nou fora de perill.

En Wedge Antilles estava al costat de l’almirall Kre'fey al pont de comandament del Ralroost. Tots dos contemplaven la pantalla frontal i el brillant punt del sistema que era Garqi. Semblava molt llunyà, però un simple salt en l'hiperespai podia portar la nau fins allà en un instant.

I ficar-nos de cap en una emboscada. En Wedge va negar amb el cap lleugerament.

- Tu creus que ens estan esperant?

L'almirall bothan va arronsar les espatlles, nerviós.

- Encara hi ha moltes coses que desconeixem d'ells, Wedge. Sabem que si enviem un missatge des d'aquí a Garqi triga tres minuts i quart estàndard en arribar als nostres. No sabem si els yuuzhan vong tenen mitjans per comunicar-se més ràpidament. Farà unes dotze hores ens va arribar un missatge d’en Corran sol·licitant la recollida. Potser els yuuzhan vong hagin reaccionat davant la seva operació i hagin demanat suport. Baves de sith!, Ni tan sols sabem si els yuuzhan vong poden viatjar per l'hiperespai com nosaltres, o si són més ràpids que les nostres naus. Ni tan sols sabem com de prop que estan de Garqi, o quin pot ser el seu temps de reacció.

- De viure se n'aprèn...

Els ullals d’en Kre'fey van relluir quan va somriure.

- Si vivim, aprendrem -sense mirar enrere, grunyí una pregunta -. Sensors, no hi ha cap lectura anòmala en el sistema?

- No, almirall, tot està dins de la normalitat. Les lectures de la fluctuació gravitatòria no indiquen cap increment de massa ocult prop de les llunes o els cinturons d'asteroides. Si els yuuzhan vong tenen naus amagades, han de ser molt petites.

-Gràcies, sensors -el bothan es va girar i va fer un gest amb el cap a l'oficial de borrissol fosc de la consola de comunicacions -. Tinent Arr'yka, envieu un missatge al coronel Horn. Digui-li que hem vingut a recollir-los. Sol·liciti que transmeti durant la sortida els informes que hagi elaborat. Activi un senyal repetidor de comunicacions aquí per captar i enviar la informació en cas que hi hagi problemes.

- A les seves ordres, almirall.

El bothan albí mirà a Tycho Celchu, que era al centre d'ordre d'operacions de vol.

- Coronel, sigui tan amable de posar els caces en alerta.

-De seguida, almirall.

En Kre’fey es va girar, aclucant els ulls.

- Podria semblar que la decisió d'avançar és difícil, però la veritat és que no ho és. El tracte que vam fer amb Horn i els seus va ser una ganga. Ells s'endinsen en el perill, nosaltres els hem de treure d'ell. I jo mantindré la meva part del tracte.

- Crec que és el que ha de fer, encara que hi hagi qui pugui qüestionar aquesta decisió en cas que els vong ens estiguin esperant - Wedge li va dedicar un somriure ombrívol al bothan -. Si bé és cert que les crítiques a posteriori sempre es basen en l'excés d'imaginació a priori. El que hauríem d'haver sabut es prendrà com a fets que vam optar per passar per alt.

- Si creu que estic passant alguna cosa per alt, faci-m'ho saber.

- Així ho faré, almirall - Wedge va assenyalar cap a Garqi -. Ara mateix, l'únic que vull veure és l'horitzó de Garqi i una nau acostant-se cap a nosaltres.

- Estic d' acord. Timoner, executeu la ruta de la trajectòria inversa primària. Espavileu-vos tots, tenim uns herois a rescatar.

La Jaina Solo, enclaustrada a la cabina del seu Ala-X, va percebre amb menys intensitat el microsalt l'interior del sistema Garqi que la sensació de malestar dels membres de la tripulació als que no els hi agradaven els salts. Mentre aquestes impressions es dissipaven, va rebre immediatament una autorització d'enlairament, i va accelerar a fons. El caça va sortir disparat pel tub de llançament i va emergir a l'exterior per sota del ventre del Ralroost, situant-se entre la nau i la rotant esfera de Garqi.

La Jaina va portar l'Ala-X al costat de babord de l’Anni Capstan, i ambdues van començar a orbitar.

- Espurnes, sensors al màxim, filtre de característiques de vol dels vong.

L'androide xiulà a manera de resposta.

La Jaina es va aguantar les ganes d'utilitzar la Força per veure si percebia al seu germà. Ja havia patit quan l'equip de treball va ser introduït a Garqi. Racionalment, podia comprendre la necessitat de seguretat en l'operació, i recordava la impressió que van rebre tots a bord del Ralroost pensant que l'equip havia mort. En Gavin es va comportar correctament pel que fa a la tragèdia, i la posterior revelació de la veritat va crear un sentiment d'unitat entre la tripulació i els pilots. El fet de no saber-ho els havia unit, i emprar en aquest moment la Força seria violar la confiança guanyada.

L'últim informe deia que hi havia ferits, inclòs un Jedi. Sabia que no era el seu germà. Estava segura que quan el seu bessó morís ella ho sabria, independentment del lluny que estigués d'ell. I sabia reconèixer l'enorme diferència existent entre ferits i baixes, però en algun lloc de la seva ment pensava que els Jedi eren, d'alguna manera, especials, i no el tipus d'herois que cauen en combat. Per lògica, i basant-se en la història Jedi recent, sabia que això no era estrictament cert, però la imatge de l'heroisme en la tradició Jedi li permetia acceptar a nivell emocional aquesta fantasia com a certa.

Ara mateix l'única possibilitat que has de tenir en ment és la d'acabar amb uns quants vong perquè el Millor Sort pugui tornar a casa. Va comprovar els sensors, però seguien nets.

- Res per aquí, U.

L’Anni Capstan, la seva companya de vol, va informar en la freqüència tàctica de l'esquadró.

- Aquí Dotze. Tinc un contacte procedent de Garqi. Semblen ser els nostres.

- Bé, aguanteu aquí.

La Jaina estava a punt de demanar a Espurnes que contactés amb l’Anni, quan l'androide va deixar anar un bram. El seu monitor del sensor primari es va encendre mostrant un enorme contacte, i després altres més petits, i tots ells van començar a dividir-se en contactes encara menors. La Jaina va alçar la mirada a través del vidre de la cabina i se li va quedar la boca seca.

- Pels ossos negres de l'Emperador!

Els yuuzhan vong havien arribat, i amb tot el seu potencial.

Següent