Desastre (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

En Shedao Shai va girar abans que l'agut i intens crit ressonés al carrer. Un esclau humà destrossat, amb la pell coberta de pols i una barba irregular, va sortir del taller i va córrer cap a ell. Els ulls de l'esclau van brillar darrere les soques de corall que creixien a les seves galtes, mentre enarborava un enderroc de durciment amb el que pretenia colpejar el líder yuuzhan vong.

Dos joves guerrers van fer un intent tardà per interceptar l'assassí, però en Shedao els va bordar una ferma advertència perquè es quedessin al seu lloc. El líder yuuzhan vong no creia que pogués ferir-lo, estant embolicat en una armadura de crancs vonduun i portant el bastó de rang, el Tsaisi, enredat entorn del seu avantbraç dret. Es va fer cap endavant, mantenint el centre de gravetat baix, i després es va alçar, agafant el coll de l'esclau amb la mà dreta. Va aixecar sense esforç l'home, tirant a terra l’enderroc amb la mà esquerra.

L'esclau va agafar el canell dret d’en Shedao. Els seus ulls es van obrir com plats veient que el Tsaisi xiulava i s'alçava, preparant-se per atacar. Els llavis de l'humà es van corbar en un somriure deformat, i va mirar a Shedao als ulls de forma desafiant. Incapaç de parlar per la pressió del puny en la seva gola, l'home va assentir una vegada, ràpidament, com per exigir al yuuzhan vong que li matés.

En Shedao va passar el polze per la mandíbula de l'home, acariciant la corba de l'os i tocant-li el crani rere l’orella. Els dos combatents es van mirar l'un a l'altre. Tots dos sabien que Shedao Shai separaria el cap de l'home del seu tronc amb un simple augment de pressió. L'home, amb saliva caient dels llavis i a punt d’amarar el guant del yuuzhan vong, va assentir de nou, reptant a Shedao al fet que li matés.

El comandant yuuzhan vong va negar una vegada amb el cap i va llançar l'home cap als dos guerrers que vigilaven aquell grup de treball.

- Porteu-lo davant els Sacerdots. Que el preparin. Si sobreviu, ens serà útil.

Els dos guerrers van agafar l'home d'un braç cada un, es van inclinar a manera de respectuosa salutació, i es van allunyar arrossegant a l'home pel carrer.

En Shedao Shai va esperar que haguessin caminat deu passos i va afegir:

- I quan estigueu allà, demaneu als Sacerdots que us donin un règim de contemplació per guerrers mandrosos.

Els guerrers es van inclinar de nou i van seguir caminant, aquesta vegada molt més de pressa.

Deign Lian, el seu subordinat directe, va reprendre el seu lloc a un pas i mig per darrere d’en Shedao, a la seva esquerra.

- Ha estat això savi, líder?

- Podria ser gairebé tan savi com el fet que tu qüestionis les meves decisions aquí, al carrer -Shedao Shai es va alegrar que la màscara ocultés el somriure que li va provocar l'esgarrifança d’en Deign sentint la seva resposta -. Els guerrers tornaran castigats, il·luminats i més dedicats al seu deure.

- No em referia a això, comandant, sinó a enviar l'home amb ells. Va intentar assassinar-lo. Els altres esclaus veuran la seva supervivència i exaltació com una llicència per tornar a intentar matar-te.

En Shedao Shai va continuar en silenci la seva ronda per la gran avinguda de Dubrillion, conscient que l'absència de respostes causaria en el seu ajudant un impacte més gran que qualsevol rèplica. La destrucció causada per la conquesta de Dubrillion no havia estat total. Gran part de la ciutat seguia sent reconeixible, i els destacaments de treballadors estaven fent una gran tasca en la retirada de runa. Aviat, els esclaus rebrien formació per aprendre a utilitzar els gricha en la reparació de danys menors, i portarien gragriches per crear edificis yuuzhan vong apropiats.

- Crec, Deign del Domini Lian, que estàs anant més enllà del que és obvi per explorar un regne en el qual mai ens endinsarem. Les teves preguntes donen per fet que els esclaus sobreviuran a la inculcació. I això no ho sabem. Sí, el vaig escollir pel seu temperament. No li feia por el dolor, i, el que és més, volia que jo el matés. Hi havia acceptat la seva insignificança, el que implica que la nostra inculcació pot donar un nou sentit a la seva vida. És com un recipient preparat per omplir-se amb la veritat de l'univers. Ens serà molt útil si és capaç de contenir tot el que aprengui.

- Això ho entenc, comandant Shedao del Domini Shai -En Deign va inclinar el cap mentre parlava.

Utilitzant el títol formal complet d'en Shedao, imitant la formalitat del seu comandant, reconeixia la seva condició de subordinat. En Shedao sabia que aquest reconeixement no era totalment sincer. El Domini Lian pretenia retornar als vells dies de glòria, i en Deign era la seva millor oportunitat per a aquest retorn. En Shedao sabia que en el seu ajudant tenia un ferotge amfibastó aferrat al pit que li clavaria els ullals en si més no ho esperés.

- Llavors potser el que no entenguis és que no coneixem en absolut al nostre enemic, malgrat el treball d'agents com Nom Anor. Aquesta Nova República té una forma curiosa d'enfocar la guerra.

- Són covards de cor, líder.

- Fer aquest judici tan fredament, Deign Lian, és negar que ens queda molt què aprendre -En Shedao va mirar a la seva esquerra, captant una espurna d'odi als ulls del seu assistent -. La il·luminació sempre és útil, i amb aquest poble necessitem més, molta més.

En Shedao Shai va ignorar els follets murmuris d’en Deign sobre la seva saviesa. La Nova República i la seva reacció a la invasió yuuzhan vong li tenia perplex. Nom Anor havia ofert una succint anàlisi política de la situació en la Nova República, que va decidir el lloc per on envairien. Havien decidit atacar la Nova República en el seu punt més feble, en una línia que l’unia amb el romanent Imperial. Això era pura estratègia militar: qualsevol força és més feble en el punt d'unió de dos cossos diferents. El Romanent no havia reaccionat atacant el flanc, la qual cosa alliberava les unitats que Shedao havia retingut per aquesta possibilitat.

La Nova República seguia sense reaccionar, i Shedao Shai no ho entenia. Sabia de la guerra civil galàctica que havien viscut, i li semblava possible que alguns pobles no volguessin reviure un conflicte a gran escala. Tanmateix, les accions de l'esclau demostraven que eren capaços de conductes marcials. No li semblava racional una completa acceptació de la invasió, la qual cosa li feia sospitar que amagaven alguna cosa.

També estava disposat a admetre que, dels planetes ocupats, només Dubrillion tenia una importància real. Els altres estaven poc poblats i molt subdesenvolupats, pel que la seva pèrdua era irrellevant per a la galàxia. Per exemple, Garqi, l'ocupació i transformació estava sent supervisada pel Krag Val, produïa diversos aliments, però la seva pèrdua podria ser compensada, ja que la majoria dels seus productes estaven destinats al consum de l'elit i no de les masses.

Les forces de la Nova República s'havien efectuat en les seves trobades bèl·liques tot un seguit d'ofensives de rereguarda. En Shedao Shai es negava a admetre la destrucció de la base yuuzhan vong a Helska IV perquè aquesta operació havia anat a càrrec de la Pretòria Vong. Quan els polítics juguen a ser guerrers, s'acosta el desastre. Va mirar Deign una altra vegada. I el contrari també pot ser nefast.

D'alguna manera, en Shedao Shai trobava als seus enemics admirables. Era indubtable que eren corruptes i febles. La seva confiança en les abominables màquines denotava la seva decadència moral, però li semblava sorprenent la facilitat que tenien per emprar les eines. La seva resposta militar durant les primeres trobades amb la biotecnologia dels yuuzhan vong havia anul·lat l'avantatge dels invasors, deixant els seus caces en igualtat de condicions.

La batalla terrestre de Dantooine també havia demostrat com de formidables que podien ser els homes de la Nova República. A Shedao Shai se li va encongir l'estómac revisant una llista que enumerava les baixes de les dues esquadres de guerrers que perseguien un parell de refugiats. Tenint en compte que els dos perseguits eren jeedai, era lògic esperar algunes baixes, però no que la presa acabés escapant. El Domini Lian va perdre quatre guerrers en aquesta escapada, la qual cosa només remetia parcialment la pèrdua del Domini Shai: dos homes davant un jeedai a Bimmiel.

En la seva admiració a contracor per l'enemic, en Shedao Shai es preguntava si la reticència dels habitants de la Nova República a atacar se centrava al voltant del mateix problema que tenia ell: que no coneixien el suficient als yuuzhan vong per poder formular una estratègia sòlida. Si necessiten més informació, infiltraran homes en els planetes conquerits. Van investigar Belkadan, i és probable que ja sàpiguen que hi produïm coralites. No m'imagino què més van poder esbrinar, però era lògic suposar que ho sabrien tot.

En Shedao Shai va pujar els esglaons de l'edifici en el qual hi havia ubicat el seu despatx. La construcció l'irritava i el calmava a un temps. La irritació procedia de la predominança de les línies rectes, les pronunciades arestes i les canonades exposades, tot dissenyat amb vulgaritat industrial. L'edifici no era més elegant que una enorme caixa de pedra, i el to gris uniforme amb què l'havien pintat no ho millorava molt.

No obstant això, l'havia triat com a base a causa de la finalitat per a la qual s'havia construït. L'edifici havia estat l'Aquari de Dubrillion, i estava ple de tancs de transpariacer plens de criatures marines d'aquest i altres planetes. Una columna central plena d'aigua recorria el cor de l'edifici, i per ella nedava un arc de Sant Martí de peixos, que incloïa enormes taurons maragda.

En Shedao Shai no va prestar atenció als guàrdies de la porta entrant a l'edifici. Va pujar per les escales de la dreta i va girar de nou a l'esquerra, cap a la sala central. Els peixos van girar en un remolí lent per la columna i eclipsaven a les tres figures de qui les seves siluetes quedaven borroses per l'aigua. Les dues més altes eren dels seus, però la piràmide daurada que hi havia entre ells li intrigava.

Va envoltar la càmera per la dreta i va veure una criatura de llargs braços recoberta d'or asseguda a terra. Tenia creuades les llargues cames, les mans recollides sobre la falda i l'esquena recta recolzada sobre el mur de durciment. A la cua dels ulls li naixien ratlles morades que li arribaven a les espatlles. Portava un tapall morat lligat amb un cordó daurat.

Quan Shedao Shai va aparèixer en escena, l'individu es va aixecar sense basar-se en les mans. Els guàrdies van trigar massa a impedir-li-ho; era obvi que no havien previst el seu moviment. Els ha portat fins a la indiferència, la qual cosa denota la placidesa amb la que va permetre que el portessin aquí. De la mateixa manera, l'agilitat amb què va apartar de les seves espatlles les mans dels guàrdies denotava que era un enemic potencialment perillós.

El comandant yuuzhan vong va donar dues grans gambades, escurçant la distància que els separava.

- Sóc el comandant Shedao del Domini Shai.

Al principi va parlar en el seu idioma, i després va repetir la seva presentació en l'abrupta i espetegant llengua nativa de la galàxia.

La criatura va parpellejar amb els seus enormes ulls violetes. Va parlar amb lentitud, però amb fermesa, perquè Shedao captés les seves paraules sense problemes.

- Sóc el senador Élegos A'Kla, de la Nova República -li va saludar, inclinant el cap -. Demano disculpes per no haver après encara el seu idioma.

En Shedao mirà als dos guàrdies que flanquejaven a l’Élegos.

- Podeu retirar-vos.

Deign el va mirar.

- Comandant?

En Shedao va parlar en l'idioma de la Nova República.

- Tinc una cosa que témer de vostè, Élegos?

El caamasià va obrir la mà de tres dits, mostrant que era buida.

- La meva missió aquí no és de naturalesa violenta.

El líder yuuzhan vong va assentir. No ha dit que no l’hauria témer, sinó que no he de témer la violència a mans seves. És una diferència que a Deign se li ha escapat per complet.

- Ho veus, Deign?

- Sí, oh líder - el subordinat es va inclinar -. Us deixo ara.

- Espera -En Shedao va alçar la mà i va acariciar el cranc vonduun que li servia de màscara i casc. La criatura es va relaxar, la qual cosa li va permetre treure-se-la, despullant el seu rostre i el seu cap. En Shedao va moure el cap d'un costat a l'altre, deixant anar la seva cabellera negra i esquitxant de suor l'armadura d’en Deign.

Li va donar el casc al seu ajudant. Tot i que el rostre d’en Deign es trobava ocult rere d'una màscara, no va tenir forma d'ocultar la impressió que li va suposar veure el seu líder mostrant la cara al seu enemic -. Porta això a la meva càmera de meditació i torna amb alguna cosa per beure. Afanya't.

- Sí, comandant - la incredulitat i el disgust impregnaven les seves paraules. Deign es va inclinar profundament i es va allunyar sense donar l'esquena fins que el cilindre ple de vida marina el va ocultar de la mirada d’en Shedao.

El líder yuuzhan vong va tornar a centrar la seva atenció en l’Élegos. El va mirar un moment, organitzant lentament les paraules de l'idioma del seu enemic.

- M'han dit que va aparèixer vostè en una petita nau a la vora d'aquest sistema. Va utilitzar un víllip per sol·licitar que li transportessin aquí a una de les nostres naus. Per què?

L’Élegos va parpellejar una vegada.

- Creiem que vostès consideren que les màquines són abominacions. No volia donar motiu d'ofensa.

- El seu respecte per la nostra sensibilitat és apreciat -En Shedao Shai es va acostar al cilindre. Es va treure el guant esquerre i va recolzar la mà en el transpariacer. La calidesa de l'aigua es va filtrar lentament en la seva carn -. Quina és la seva missió aquí?

- La d’encoratjar la comprensió. La de saber si el camí que han pres els nostres pobles en l'actualitat és l'únic camí possible, o si hi ha la possibilitat de traçar un altre diferent, junts - el caamasià va estrènyer una mà contra una altra -. Jo vaig estar a Dantooine. No vull que torni a passar una cosa així.

- Estic al corrent de les repercussions del que ha passat a Dantooine. També vaig estar en el lloc que vostès coneixen com Bimmiel -la mirada fosca d’en Shedao es va endurir -. Hi ha moltes coses que separen als nostres pobles. Moltes coses que podrien impedir qualsevol acord de pau entre nosaltres.

-Potser la ignorància que tots dos tenim de l'essència i els costums de l'altre sigui el que fa que sembli que estem caient en el forat negre d'un conflicte –l’Élegos va alçar la barbeta, exposant la seva delicada gola -. A mi m'agradaria il·luminar-nos i aprendre de vosaltres.

En Shedao va somriure i va veure el reflex del seu rostre desfigurat al transpariacer.

- Sap el que està demanant, el que suggereix?

- En la seva ment, sembla que no.

El yuuzhan vong va fer un gest a l’Élegos amb la seva mà dreta. El Tsaisi va lliscar lentament fins que el va poder agafar, i es va posar rígid com un ganivet de la longitud de l'avantbraç d’en Shedao.

- Sap que podria matar-lo sense pensar-m’ho. Rebria lloances per l'assassinat, perquè vostè trafica amb abominacions. Per a alguns de nosaltres, no hi ha redempció per als de la seva classe.

L’Élegos va inclinar el cap.

- Estic aprenent. I sí, sabia que posava en greu perill la meva vida en venir aquí, però això no em va aturar.

- Un compromís amb la missió per sobre de la conservació d'un mateix... Això ho entenc. Això ho respecto –En Shedao va fer girar el bastó a les mans, i el va fer fora cap enrere de manera que li va colpejar l'avantbraç. El Tsaisi es va doblar i es va enrotllar al voltant del braçalet de vonduun -. El que vol ensenyar-me no contindrà informació tàctica útil.

- No sóc estrateg, ni formo part dels seus consells –L’Élegos el va mirar de prop -. El que jo pugui aprendre de vostè també podria resultar-me inútil.

-Pot el coneixement ser inútil?

- No, i en això estem d'acord.

En Shedao Shai va assentir lentament.

- Li posaré sota la meva protecció. Li ensenyaré. Aprendré de vostè. Ens entendrem.

- Trobarem un camí per apropar els nostres pobles?

- Potser. Quan ens conegui millor sabrà si això és possible.

L’Élegos va ajuntar les mans a l'esquena.

- Estic preparat per aprendre.

- Bé -En Shedao Shai va assentir una vegada-. Les seves classes començaran ara. Segueixi’m. Per entendre'ns, només es pot començar per un lloc. Li presentaré l'Abraçada del Dolor.

 Següent