Trucs simples (III)

Anterior

III

-I jo li ho dic altra vegada –La Ghitsa va respondre pacientment -. Mai vaig sentir parlar d'això abans.

El cop d’en Culan Brasli la va treure de la cadira. Amarrada de mans i turmells, la Ghitsa se les hi va arreglar per torçar el seu cos de manera que només el múscul xoqués contra la dura coberta de la nau.

-Això no és el que vàrem escoltar, consellera –En Brasli la va mirar desdenyosament.

La Ghitsa havia estat colpejada moltes vegades abans. Eren inconvenients de l'ofici treballant per als Hutts. En una escala de l'u al deu, els esforços d’en Brasli mereixien al voltant d'un vuit, maximitzant el dolor mentre minimitzava el dany a llarg termini. Un veritable artesà.

Es va cabdellar formant una pilota, tornant-se un blanc més petit per la inevitable puntada. En Brasli realment va usar tot el seu pes quan el seu peu pesat va xocar contra ella, una altra vegada i una altra...

***

Faltava menys d'una hora per a l'alba. La Fen va seguir el mapa del lliscador a través de Nad’Ris cap al port espacial i un carrer que corria al llarg de la part posterior del port. Va maniobrar hàbilment el lliscador pel passatge estret, teixint amunt i avall entre les escombraries i el paviment descompost i foradat.

No havien intercanviat dues oracions des de la revelació d’en Kyp a la carretera enfosquida. Va portar el lliscador a un buit abrigat i el va detenir. Quan encara no va dir res, la Fen va preguntar:

- Vens?

En Kyp va saltar del lliscador però va romandre callat.

El mur del darrere del port s'entreveia sobre d'ells, fangós, brut i d'uns bons cinc metres d'altura. Fent una ullada amunt i avall del carreró, la Fen va trobar l'esperada entrada de servei.

-Vaig a tractar d'obrir-la -va indicar amb una inclinació de cap -. Tu fes guàrdia, està bé?

La Fen va extreure de la seva butxaca un dispositiu de la mida del palmell de la mà i el va posar sobre el pany de seguretat de la porta.

- Això és el que penso que és? -Va preguntar en Kyp.

La Fen va arquejar una cella davant la seva veu de desaprovació.

-Si penses que és un desxifrador de seguretat Opirus Model FD 62, llavors és exactament el que penses que és.

- No són il·legals?

-També l'homicidi –La Fen es va burlar.

Van passar diversos moments abans que en Kyp preguntés en veu baixa:

- Vas assassinar a tots els que vas creure responsables de la mort d’en Jett?

La Fen gairebé va deixar caure el desxifrador. Podia dir a on es dirigia això; estar en una posició de superioritat moral era una raresa que no estava ansiosa per deixar.

- Ho vas fer? -En Kyp va repetir.

-Sí -va dir finalment, tan lentament com el desxifrador estava treballant.

-Si més persones haguessin estat responsables, t'haguessis rescabalat contra ells, també?

- Vas matar milions! -La Fen va esclatar. Va fer una ullada nerviosament per tot arreu, però el carreró va romandre desert.

-Ja ho sé -En Kyp va gemegar -. El revisc cada dia. Però donat el poder i els mitjans, no hauries fet el mateix per venjar en Jett?

La resposta no era tan simple com hauria d'haver estat.

***

El so d'una veu humana oliosa com el greix la va despertar.

-Brasli, si us plau senti a la consellera.

La Ghitsa va estirar el seu coll però només va guanyar una punxant agonia amb el seu esforç. En Brasli la va aixecar rudement de la coberta i la va llançar a una cadira.

A l'altra banda de la taula estava assegut un home jove i ben vestit.

-Em disculpo per l'entusiasme d’en Brasli -. Va agitar la seva mà, girant una targeta de dades entre els seus dits. La Ghitsa va notar un datapad sobre la taula que no havia estat allà abans.

-Deslliga-la, Brasli.

La Ghitsa va panteixar quan va afluixar els lligams, sentint la sang precipitar-se als seus peus i mans. Encara que tenia l'obediència d’en Brasli, l'home que va donar l'ordre era massa jove i poc polit per haver ocupat el lloc per molt temps. El seu vestit demostrava més riquesa que gust.

- Els seus amos del clan Desilijic saben que el seu accent de Coruscant és falsificat? -Va preguntar la Ghitsa a través de llavis partits i sagnants.

Ell va dir ràpidament.

-Ningú va esmentar els Desilijics, o als Hutts, en absolut.

-Brasli i jo ens hem conegut abans. I he estat a bord de la Graula diverses vegades. – La Ghitsa va sentir un fil tebi i va netejar impacientment la sang de la seva barbeta -. Indubtablement les circumstàncies eren diferents.

-Sens dubte durant el temps que el seu clan hutt despullava al meu metòdicament.

Amb reacció apropiadament calmada i indiferent, la Ghitsa havia reconegut que els Desilijics no havien enviat a algú totalment verd per a aquesta missió. Necessitava més informació si sortiria parlant d'allà.

-Conseller, no conec el seu nom.

Ell va continuar voltejant la targeta de dades en els seus dits com si fos una carta de sàbacc. Una carta de sàbacc, la Ghitsa va reflexionar. Va començar com un jugador.

-Sóc el conseller Ral -va dir decisivament, lliscant la targeta en el pad que estava a la taula -. I ara, consellera Dogder, parlarem de les inversions d’en Durga el Hutt en el Consorci d’Orko.

***

-No ho hauria fet -va dir la Fen. Va ajustar el desxifrador de nou, però era un any massa vell i la porta un any massa nova.

-Ja ho sé -En Kyp va respondre des d'on feia guàrdia -. Però vas pensar en això?

-Sí. -Realment ho havia fet. En el seu pesar i desesperació sobre l'homicidi d’en Jett, la Fen havia actuat amb més violència que qualsevol altra vegada a la vida. Però tot i així, ella no hauria anat tan lluny com el seu sentinella Jedi.

-Odio el que vaig fer. Hi ha dies que penso que la culpa em tornarà boig -va dir en Kyp, la seva veu vacil·lant -. Seria més fàcil si estigués tancat en algun lloc.

-O mort -va observar la Fen servicialment.

-Com vas dir, aquesta és l'escapatòria del covard.

La Fen va guardar el desxifrador i es va passar les mans pel front del seu vestit de vol.

-Això no funcionarà. Hem de trobar un altre camí.

En Kyp es va desplomar contra el mur, inclinant el seu cap amb abatiment. El seu serrell va caure de nou sobre els seus ulls.

-No em van tancar amb clau, i no estic mort. -Va ofegar un sanglot -. Què se suposa que he de fer, Fen?

- Com vaig a saber-ho? -La Fen va replicar, enfadada perquè en realitat se sentia afligida per ell. Fen Nabon com a jutgessa, moralista, i confessora? Si no fos tan còmic seria grotesc. Altres prioritats eren més urgents que l'expiació d'un assassí.

Va aclarir-se la seva gola bruscament.

-Suposo que assegurar-te que mai succeeixi un altre cop.

En Kyp va atreure els seus braços cap a ell, protegint-se.

- Què passa si això no és suficient?

-Fas el mateix que la resta de nosaltres –li va aixecar la barbeta amb el seu índex, forçant-lo a mirar-la -. El millor que puguis.

-Però si fallo... -La seva veu es va anar perdent.

-Et caçaré i et mataré jo mateixa. - Els seus ulls es van trobar, i llavors la Fen es va allunyar de la seva mirada fixa i agraïda -. Anem. Temps per al pla B.

***

-Les seves fonts s'equivoquen -va dir la Ghitsa, amb una paciència que no sentia -. No he treballat en el clan d’en Durga durant més de tres anys.

La ràfega d'una veu sobre un comunicador a la porta de la cabina els va sobresaltar a tots.

- Conseller? -Va preguntar la veu incorpòria i deferent.

-Et vaig dir que no ens interromperes -va dir en Ral amb brusquedat. Anant a gambades fins al comunicador, va ajustar els controls perquè la Ghitsa no pogués sentir les ordres i contraordres.

-Pujaré -va dir en Ral secament. Li va dirigir una fosca mirada furiosa -. Sembla que la duana de Nad’Ris es nega a aixecar la quarantena posada en la nostra nau per presumptes contagis biològics.

- De veritat? -Va preguntar la Ghitsa suaument, mentre el seu cor donava un tomb. Descodificació de registres de Nad’Ris per imposar un embargament sobre l'embarcació seria un clàssic de la Fen.

-És extraordinari atès que la Graula no va declarar càrrega –En Ral va reflexionar. Va fer un gest a Brash -. Neteja-la. La duana inspeccionarà la nau. Després tanca a la bona consellera aquí, així pot refrescar els seus records sense ser molestada. - Ella va romandre impassible sota la seva atenta mirada atenta, però en Ral era perspicaç -. I Brasli, alerti el seu equip. Hem d'estar preparats per a qualsevol hoste no convidat.

***

-Hem d'estar a una badia o dues d'on la Graula ha atracat -va comentar la Fen. Es van amagar darrere d'una pila d'escombraries al carreró. El mur del darrere del port es destacava sobre ells.

-Haurem d’apurar-nos -va dir en Kyp, tornant-se cap a ella. El seu seriós semblant va canviar sobtadament, amb un somriure reemplaçant la seva anterior solemnitat. Els seus ulls es van elevar fins a la seva cara.

- Què passa? -Va grunyir la Fen, apartant un ble solt de cabell amb el seu colze.

-Hi ha una cosa que has de saber.

- I ara què?

-Hi ha una gran taca de brutícia sobre el teu front.

La Fen va sentir la seva cara enrogir-se i escalfar-se. Va netejar el seu front amb el guant i va veure una gran taca de greix negra. Gemegant, va recordar haver treballat en el motor de la Dama feia una vida.

-Ha estat allà des que em vas trobar a la nau, correcte?

El somriure afectat era ara un obert somriure desenvolupat.

-Uh-huh.

-Podries haver dit alguna cosa -el va acusar, encara netejant-se.

-Acabo de fer-ho. – En Kyp va alçar la seva mà, tocant la seva templa -: Et falta un lloc.

Curiosament, la Fen no es va estremir al seu contacte.

- Ja està? - va preguntar, fregant la seva cara una altra vegada.

Ell va assentir amb el cap i va girar per estudiar el mur.

-Podríem trepar-lo.

La Fen va arribar a una decisió ràpida.

-Kyp, hi ha una cosa que he de dir-te.

Ell li va fer un cop d'ull amb curiositat.

- Tinc menjar ficat en les meves dents?

-És sobre la Ghitsa.

-Ja ho sé, Fen –En Kyp la va interrompre.

La ràbia es va estendre per ella de nou.

- Estaves llegint la meva ment! -El va acusar.

En Kyp va girar els seus ulls.

-No he necessitat de fer-ho. L’he estat buscant a través de la Força des que vaig aterrar. Hi hauria intuït a algú amb les presumptes destreses de la Ghitsa molt ràpid, especialment una vegada que va ser raptada.

- Ho has sabut tot el temps? -Va quequejar -. I tot i així anaves a ajudar-me a deixar anar a una estafadora barata que finalment va obtenir el que mereixia?

-Sé que no t'agrada escoltar-ho, però la Força em va guiar aquí. - Va prendre una profunda inspiració -. Penso que estic començant a veure per què.

La Fen va digerir aquest fet i finalment va sentir que una treva més còmoda s'establia entre ells. Va enfilar als seus peus.

- Per què no tractes d'usar la Força per llançar la soga i l'arpó sobre el mur?

En Kyp va assentir amb el cap i es va posar dret amb la soga que havien portat del lliscador. Va bellugar el ganxo en un arc suau. Van escoltar un soroll tranquil. En Kyp va provar el seu pes en la línia, després va enfilar-se fins a dalt de la paret tan fàcilment com un insecte.

L'ascens de la Fen no va ser tan elegant. Estava grunyint amb l'esforç quan sobtadament alguna cosa la va recollir i la va dipositar sobre el cim del mur.

-Vés amb compte -balbucejà en Kyp, oferint una mà estabilitzadora quan la Fen va trontollar a la lleixa estreta.

Per al seu enuig, ell semblava perfectament equilibrat a cinc metres del terra. La Fen el va mirar furiosa, però en Kyp no estava ni intimidat, ni compungit. Només va arronsar les espatlles.

-Agafada de la Força.

-Oh. Gràcies -va aconseguir dir la Fen. Va explorar el port ràpidament -. Allà.

Va assenyalar un voluminós vaixell de càrrega Ghtroc atracat dues seccions més enllà.

Van córrer amb pas lleuger pel cim del mur, en una carrera contra l'imminent albada i ulls tafaners. En Kyp va saltar de la paret d’un esglaó al casc de l'embarcació i va grimpar fins l'escotilla superior de la Graula. Fen estava just darrere seu.

En Kyp va donar una forta estirada a la palanca d'escotilla. No es va moure.

- Està tancat!

-I tant que ho està.

La Fen va retirar altre dispositiu de les seves butxaques de trucs.

-Deixa’m endevinar -va preguntar en Kyp-. Un kit il·legal per robar naus?

Ella va posar el descodificador sobre el pany de l'escotilla, i va començar a desplaçar-lo ràpidament a través de combinacions de seguretat, un dígit al mateix temps.

-Aposto a què deixen totes les seves naus obertes a Yavin IV, no? -La Fen es va empassar la resta quan va veure la seva expressió afligida i va recordar per què podria ser sensible al robatori de naus -. Oblida-ho. Em sap greu.

La Fen va sentir un afable brunzit d'engranatges, després un suau espetec.

- Està lliure allà baix? -Va demandar, tornant el dispositiu a la butxaca.

En Kyp va assentir amb el cap. Amb la seva mà esquerra sobre l'escotilla, la Fen va treure el seu blàster amb la dreta.

-Espera -va ordenar en Kyp.

Ara estava molt enfadada.

- Què?

-Tu -va dir en Kyp, molt seriosament.

-Si penses que vaig a anar allà sense el meu blàster...

En Kyp va agitar el seu cap enèrgicament.

-No, per descomptat que has de portar-lo. Però Fen, has d’ajustar per atordir.

-No et posis tan Jedi amb mi.

-Fen, acabar amb ells no portarà en Jett de tornada.

Ho va dir tan suaument que ella va haver de barallar-se amb un nus de la mida d'un bantha a la gola per respondre.

-I no matar-los no portarà al teu germà de tornada.

En Kyp va mirar el sabre de llum agafat a la mà.

-Ja ho sé. I t'ajudaré, Fen, i tot i això. Però no em facis baixar aquí sabent que més podrien morir quan jo podria haver fet alguna cosa per evitar-ho.

Havia trobat la seva vulnerabilitat i l'havia explotat tot el possible.

-Atordir pot no ser suficient per aturar el que llancin contra nosaltres –li va advertir.

-Ja ho sé -va dir en Kyp -. Però és el correcte.

-No és bo tenir raó si ets mort -va replicar la Fen. Havien malgastat suficient temps, es va dir, mentre fixava el seu blàster a atordir. Va obrir ràpidament l'escotilla, i una llum tèbia i groga es va vessar cap a fora.

En Kyp es va deixar caure. La Fen era menys hàbil, agafant els costats de l'escotilla i ficant-se al forat. El que hauria d'haver estat una caiguda es va sentir com un lliscar a través de plomes, i ella va aterrar lleugerament i silenciosament. Convenient cosa, aquest agafada de la Força.

En Kyp va donar un cop d'ull per tot arreu ràpidament, i després va empènyer una placa de pressió sobre la paret. Una porta es va obrir lliscant i ells es van escolar a la cabina fosca.

- Com la buscarem? -Va preguntar ell.

- No pots sentir-la, o alguna cosa? -Va dir la Fen, mentre estudiava ràpidament l'habitació.

-No, ho he tractat. Hi ha molts éssers humans espantats en aquesta nau. -En Kyp va tornar a la porta sobtadament -. Algú ve! -Va anunciar.

- De debò? Bé, mai he temut preguntar per direccions.

En Kyp va obrir la porta de la cabina quan els passos pesats passaven. Es van escapolir en silenci i la Fen s'entusiasmà amb el retrobament.

-Hola, Brasli -La Fen va subratllar la seva alegre salutació empenyent la boca del seu blàster a l'esquena del gàngster.

En Brasli es va aturar sobtadament.

-Això està bé –va acaronar-lo la Fen -. Posa les teves mans amunt i lluny d'aquest bonic blàster del teu costat.

-Em vaig imaginar que apareixeries a per aquesta pudent Sith companya teva, Nabon -va dir en Brasli amb desdeny, girant-se a poc a poc per enfrontar-la.

-Res de paraulotes prop d'un Jedi -va protestar la Fen mentre en Kyp l’alleujava de la seva arma -. Ara, vas a dir-me on està, o aquest Jedi haurà d'entrar en aquesta mola de neurones patètiques que dius cervell i extreure-ho?

***

Quan ella i en Kyp van entrar a la cabina, amb Brasli a punta de canó del blàster, l'exclamació de la Ghitsa va englobar alleujament i una pregunta, en una sola paraula.

- Fen!

La Fen va empènyer rudement a Brasli en una cadira.

-Seu! -es va dirigir a la Ghitsa -: Tens alguna cosa per lligar-lo?

-El que en Brasli va usar amb mi funcionarà admirablement per a ell -va dir la Ghitsa prenent un cap de corda a les mans.

Tenia un lleig morat a la cara, però no estava immobilitzada.

- Estàs bé? -Va etzibar la Fen mentre s'alliberava de la imatge mental de la sang d'un altre company tacant el terra.

-Res que una setmana en un balneari no pugui curar. - Mentre la Ghitsa lligava i emmordassava a Brasli, els grunyits de l'home van reflectir el seu entusiasme en la tasca. La Ghitsa va deixar passar uns moments, i després, mentre els seus astuts ulls es lliscaven sobre en Kyp, va afegir -: Així que Fen, has trobat a un veritable Jedi.

Reticent a revelar el seu secret, la Fen va sentir alleujament quan en Kyp es va avançar.

-Sóc Kyp Durron.

La Ghitsa es va sorprendre.

- Durron? El Jedi Kyp Durron?

-Deixeu-lo per després -va interrompre la Fen. La Ghitsa havia treballat per Hutts; hauria de ser capaç de portar ser rescatada per un assassí en sèrie.

-Vaig tancar la porta -va observar en Kyp.

- Llavors com sortirem? -La Fen va contestar.

Tots van saltar quan una nova veu autoritària va irrompre a la cabina.

-Brasli, respon!

La Ghitsa va assenyalar amb el dit el comunicador enganxat al coll d’en Brasli.

-És el conseller Ral. Està dirigint aquesta operació.

La Fen va anar a gambades fins a l'home lligat, va arrencar la mordassa de la boca i va apuntar el blàster directament entre els seus ulls.

-Vas a respondre al teu comunicador. Tracta de passar-te de llest i et destrossaré.

En Brasli va assentir amb el cap.

- Què passa, Ral? -La seva veu era aspra però d'altra banda normal -. On ets?

-Digues que ets aquí -La Fen va dir movent els llavis.

-Estic amb la consellera Dogder -va dir en Brasli amb veu aspra.

-Bé -va cridar l'altra veu -. Queda't allà. Podríem haver estat abordats. Estem registrant la nau ara.

L'altra veu es va apagar. Mentre la Fen ajustava novament la mordassa a la boca d’en Brasli, la Ghitsa va arrencar el comunicador del seu uniforme i el va penjar al seu propi coll.

- Fen -En Kyp va cridar.

- Sí?

Ell estava estudiant la paret de la cabina.

-Aquesta és una mampara exterior, no?

-Hi ha aproximadament mig metre de casc reforçat entre tu i la gran i malvada galàxia, si això és el que vols dir. Què estàs...?

Les paraules de la Fen van morir en la seva gola i l'agut crit entretallat de la Ghitsa va ser ofegat sobtadament pel murmuri baix del full violeta brillant a la mà d’en Kyp.

Un Cavaller Jedi i un sabre làser. Era gairebé sagrat, recordant una època desapareguda en el seu propi temps. Increïblement vivia una altra vegada a la cabina estreta d'un vaixell de càrrega hutt.

En Kyp va riure.

-Ara, Fen, no comencis. Només tallaré a través d'ell i estarem fora d'aquí. – Va girar sobre el seu eix a la Ghitsa i li va oferir el fulgurant sabre de llum -. A menys que tu volguessis fer-ho?

-No, espera! -Va cridar la Fen quan Kyp va aixecar el seu sabre làser -. Si talles allà, accionaràs les alarmes de ruptura de casc. Estaran sobre nosaltres abans que puguem sortir d'aquí.

-Podria cobrir-vos -va afirmar en Kyp.

- A les dues? Per quant de temps? -La Fen va respondre. I amb quants morts?, Va afegir en silenci per a Kyp. Quan ell va assentir amb el cap lleugerament, la Fen va saber que comprenia -. Segueix sent una bona idea però.

Es va apropar a grans passos al tauler de control de la cabina i va arrencar la coberta.

La seva companya ja estava preveient el pla de la Fen.

- Tens alguna cosa que pugui generar un circuit continu? –La Ghitsa va preguntar.

-Sí. Penso que podem arreglar-ne un dels absents que vaig portar. – La Fen va buscar en una butxaca a la cuixa i va treure el dispositiu. El va passar a la Ghitsa -. Mira que pots fer amb ell.

- Què és un absent? -En Kyp va preguntar sobre la seva espatlla. La Fen va notar que havia desactivat el sabre de llum.

-Una altra cosa que no aprovaries -La Fen va dir trivialment.

-És un generador de camp passiu –La Ghitsa va explicar. La Fen va escoltar un espetec quan l'absent es va dividir en les mans de la Ghitsa -. Portar-ne un et fa invisible a la majoria de les tecnologies de detecció.

-Els sensors de la cabina per a coses com la integritat del casc passen tots per aquest circuit -va dir la Fen, extraient un parell de cúters fora d'una altra butxaca amb una mà i assenyalant el cablejat a la paret -. Des d'aquí s'alimenta l'ordinador de la nau.

- Així que vas a descodificar-la i usar l'absent per crear una emissió contínua des d'aquí a l'ordinador? -La veu d’en Kyp va indicar que no estava fet del tot per aquest tipus d’estratagemes.

-Si fa no fa -va respondre la Fen, va revisar els cables multicolors dins del panell. Quina era el de la integritat de casc de nou? Sacsejant el dubte, va posar els cúters entre les seves dents, i va començar a treure cable verd fora de la consola -. Ghits -balbucejà a través d'una boca plena d'eines -, vas aconseguir arreglar aquest generador?

-Sí.

Mentre la seva companya subjectava el generador en el cable, la Fen va comentar:

-Mai havia vist una forquilla usada així abans.

-No parlis amb la boca plena, Fen.

La Fen va escopir els cúters i va tallar el circuit. Va contenir un alè entretallat, però cap alarma va sonar.

-Això hauria de treure'ls de les nostres esquenes.

Ambdues van girar-se en sentir la remor quan en Kyp va encendre el seu sabre làser de nou. Va balancejar la fulla sobre el seu cap i va començar a tallar a través de mig metre de metall com una bota pel fang.

-Saps, Fen -va comentar la Ghitsa, mirant fixament al jove Jedi que ara serrava deliberadament el casc de la nau -. No vull veure un sabre làser al mercat negre. Mai.

En Kyp va acabar en uns pocs tensos minuts i va guardar el sabre de llum.

-Hi ha una closca de metall subjectant encara. Haurem d'empènyer per sortir.

La Fen va recolzar una espatlla a la porta improvisada.

Quan la Ghitsa va vacil·lar, la Fen la va eludir.

-Anem. Heus aquí un ús per a aquestes muscleres.

-Només m’estava preguntant què farem quan escapem de la nau.

La Fen va mirar en Kyp. Ell va arronsar les espatlles.

- Córrer?

Rient entre dents, la Fen va començar el compte. A la de "tres!", la placa del casc es va torçar, després va sonar contra el terra. Aire fresc i llum van entrar a dojo.

- Hi ha algú per aquí? -Va preguntar a Kyp.

Ell va sacsejar el seu cap.

-Per ara, no. Però no tenim gaire temps.

-Una cosa més -va intervenir la Ghitsa, amb una inclinació de cap cap al desorbitat Brasli, encara lligat a la cadira -. No ens hem de desfer d'ell?

La Fen va comprendre d'on venia aquest desig de la venjança. En Brasli òbviament havia tractat a la seva companya molt durament, a jutjar pels blaus i llavi trencat.

En Kyp va solucionar el problema saltant per la porta a terra que estava aproximadament dos metres avall.

-Vinga –va gesticular.

Ella va saltar i la Ghitsa la va seguir. Van aterrar a l'ombra del ventre de la Graula, ocults per un patí d'aterratge.

En Kyp va assenyalar cap a l'entrada de la badia d'embarcament a l'altre costat de la plataforma d'aterratge.

-Penso que és l'única sortida.

-I està en la línia dels seus canons làser -va notar la Fen, angoixant-se.

La Ghitsa va arrufar els seus llavis.

-Aposto que també tenen un codi de seguretat a la porta.

En Kyp va apartar els cabells de la seva cara una altra vegada, un gest que era en part necessari i en part hàbit inconscient.

-Fen, si pots ocupar-te del que sigui que surti de la nau, i Ghitsa, tu actives la porta, jo m'ocuparé de la resta.

- Només així? –El va desafiar la Fen.

El Cavaller Jedi va assentir amb el cap.

-Només quedin-se darrere meu.

Havien cobert la meitat de la distància entre la proa de la nau i la sortida de la badia d'embarcament. La Fen començava a pensar que potser ningú es donaria compte quan en Kyp va començar a cridar.

- Correu cap a la porta! -Va cridar.

Darrere d'ells, Fen va escoltar el grinyol ensordidor del foc làser. Es va ajupir instintivament i va empènyer a la Ghitsa cap a l'entrada, però no va poder ubicar que era el so de rebots.

La Fen va girar-se i, per un segon, els reflexos afinats per anys d'esquivar i contestar trets de blàster li van fallar.

En Kyp, el noi Jedi, estava dret tot sol enmig de la badia d'embarcament. Foc làser sortia a borbolls de les armes davanteres de la Graula. I com algun estrany joc de nens, en Kyp atrapava els mortals raigs verds amb el seu sabre làser i els rebutjava.

- Fen! -Va escoltar cridar a la Ghitsa. Es va girar. La seva companya estava sota la coberta marginal de l'entrada -. Està tancada. Necessitaràs contenir-los alguns minuts.

Alguns minuts. Era tota una vida en moments així. Va córrer cap al Kyp. Metòdica, fins i tot tranquil·lament, ell desviava cada esclat del foc. Les explosions es reflectien en el sabre de llum, rebotant en angles absurds.

Fora del seu angle de visió, la Fen va veure moviment, agitant-se a dalt de la rampa de la Graula, dins de la nau. Des d’enrere de la coberta protectora d’en Kyp, es va ajupir, va estabilitzar el seu blàster sobre el genoll i va atrapar a cada un dels sequaços del hutt en una onada blava de trets d'atordiment mentre sortien la nau.

La seva ment havia estat comptant els segons. Sabia, racionalment, que no havien estat sota atac per més d’un minut. Semblava una eternitat. La Ghitsa era bona amb forrellats, però eren només dues persones contra una nau sencera. Si en Kyp començava a cansar-se, o si vacil·lava només una vegada...

Un gemec de repulsors va omplir la badia d'embarcament sobtadament. Què...? La Fen va donar un cop d'ull cap amunt, preguntant-se per què s'havia posat tan fosc. Un vaixell de càrrega se sostenia en l'aire per sobre dels seus caps. Era òbviament pilotat per algú que estava molt enfadat, i un amic, la Fen va concloure amb sorpresa, quan l'embarcació va vessar foc de canó sobre la Graula.

La Graula va vibrar, indefens a terra. La Fen va mirar fixament la nau una altra vegada, notant les distintives marques a la proa, l'equip que cap altre YT usava. La Dama Estel·lar? Què estava fent la seva nau aquí?

El comunicador personal de la Fen va sorgir a la vida.

-Capità, aquí Gibb. Vaig calcular que podria necessitar alguna ajuda -va subratllar el punt amb una altra andanada ensordidora sobre la nau atrapada.

El rugit de la Graula tornant a la vida va ofegar la imprecació de la Fen al mecànic imprudent. Els repulsors de la Graula van tronar, bufant pols a la badia d'aterratge. Amenaçada des de dalt, la nau va abandonar les seves víctimes a terra i va sorgir cap amunt. La Fen va sentir el seu cor aturar-se quan la Graula va virar i va esquivar la Dama Estel·lar per poc. Lliure de la badia d'embarcament, la nau es va precipitar al cel.

- Gibb! -Va cridar al comunicador -. Porta la meva nau de tornada! No t'atreveixis...

Però Gibb es va atrevir, precipitant-se darrera de la Graula que es retirava.

-Està bé, capità. Està funcionant ara. He cridat a la duana de Nad’Ris. Ells l’interceptaran.

La Fen va treure un parell de macrobinoculars d'una altra butxaca i va enganxar els seus ulls a l'escena.

- Qui està pilotant la Dama Estel·lar? -Va sentir preguntar a la Ghitsa.

-Gibb -contestà la veu cansada d’en Kyp.

Amb un suprem esforç, la Fen es va arrencar de la visió de la Dama perseguint al molt més gran i millor armat Ghtroc.

En un to ple d’incrèdula admiració, la Ghitsa va afegir:

-Realment va estar bé de la teva part deixar que en Gibb pilotés la Dama aquí.

La Fen només va poder assentir feblement. A Kyp, li va dir:

-Ho vas fer molt bé.

En Kyp li somrigué i es va apartar els cabells suats del front.

-Estic content que no hàgim hagut de matar a cap d'ells.

-En realitat... -Va començar la Ghitsa.

- Què? -Va preguntar la Fen arrufant les celles.

-Bé, no tenen manera de saber d'aquest forat que Kyp va tallar al casc. Si pugen massa...

En Kyp es va posar gris.

- Gibb! -Va cridar la Fen al comunicador -. Retrocedeix! Digues a la duana de Nad'Ris que no els persegueixi. Aquesta nau no és capaç de viatjar en l'espai. Explotarà si s'eleva més.

La Ghitsa semblava perplexa.

- Quin és el problema?

-Després, Ghits. - Després va dir a Kyp - No pots fer alguna cosa perquè girin de tornada?

En Kyp estava mirant cap amunt, a l'espai del cel on les naus s'estaven dirigint.

-Fins i tot si pogués, la Força no s'hauria d'utilitzar així.

La seva pena punyent va fer mal a la Fen.

La Ghitsa va fer un so vague i després va extreure el comunicador que havia pres del Brasil i el va activar.

-No obstant això t'ho adverteixo, no funcionarà.

- Tracta-ho! -Va exigir la Fen.

-Conseller Ral, aquí Dogder. -Va interrompre suaument el seu furiós balboteig -. Sí, com ha endevinat, tinc el comunicador d’en Brasli. Ara, Ral, parlo totalment de debò. Té una bretxa en el casc. Mai deixaran l'atmosfera inferior. Han de tornar.

Van escoltar riure.

-És un jugador –La Ghitsa va explicar -. Pensa que estic fanfarronejant.

-Tracta-ho de nou -la va instar la Fen.

Mirant fixament al cel, en Kyp va murmurar:

-La duana encara pensa que la nau està sota quarantena. Tractaran de detenir-la.

La Fen va portar els macrobinoculars una altra vegada al seu rostre. Només podia veure la Graula. Seguint les seves ordres, en Gibb no l'havia perseguit. Però la Fen podia veure dues naus més petites movent-se ràpid i disparant desenfrenadament a la Graula que es retirava.

-Ral, aquest és el jurament de conseller –La Fen va sentir dir a la Ghitsa -. Juro que tenen una bretxa de casc.

-Massa tard -En Kyp va xiuxiuejar.

Pel comunicador van escoltar un crit, després un esclat d'interferències. A través dels macrobinoculars, la Fen va veure una espurna. I la Graula va desaparèixer.

***

Següent