El problema amb els squibs (III)

Anterior

III

- On és el Segon Error? – L’Sligh es trobava dret al costat de l’Emala, llançant raigs làser amb la mirada al Han i la Leia des de la porta de la seva pròpia suite -. Vau donar la vostra paraula.

- Crèiem que es podia confiar en vosaltres -va dir l’Emala -. Suposo que després d’allò de Tatooine hauríem d'haver escarmentat.

- Que vosaltres hauríeu d'haver escarmentat? - Va rugir en Han.

Va entrar per la porta atropellant, fent que l’Sligh caigués a terra i que l’Emala retrocedís a batzegades cap a l'interior la suite. Chewbacca estava dret davant del centre d'oci, amb un parell d'auriculars, i realitzant un acurat escombrat pel moble amb un detector d'escoltes. C3PO estava al costat de la cantonada més propera, planxant amb dedicació les arrugues d'un dels vestits de nit de la Leia. A la paret oposada, una sípia de la mida del Falcó observava l'interior a través de la cúpula d'observació.

En Han va fulminar l’Sligh amb la mirada.

- Per què no ens vau dir que el Segon Error era en Grees congelat en carbonita?

-Perquè sabem com de llestos que sou. – L’Sligh va arrufar les celles i es va fregar el pit on el genoll d'en Han li havia colpejat -. Hauríeu fet un munt de preguntes, i necessitem la vostra ajuda de veritat.

Chewbacca va grunyir frustrat i, mirant en direcció a la conversa, es va penjar els auriculars del coll.

- Vam creure que podríeu encarregar-vos del treball -va dir l’Emala.

Va tornar a la zona d'entrada i - amb una mirada furtiva a banda i banda del passadís -va tancar precipitadament la porta.

- Ens estàvem encarregant d'això... fins que vau interferir -va dir la Leia des de darrere d'en Han -. I aconseguirem retornar-vos a Grees. Però, de moment, el preu d’en Lebauer és massa alt.

- Massa alt? -Va replicar l’Sligh -. Quin problema hi ha amb un contracte de salvament?

Chewbacca va grunyir una pregunta, que C3PO va traduir des de la seva cantonada.

- Chewbacca voldria saber de quin contracte de salvament està parlant el rosegador portador de la pesta. - C3PO es va girar cap a Chewbacca -. Però en realitat no veig cap signe de malaltia. Potser alguna picada de puça...

- El contracte de salvament que en Lebauer vol obtenir de la Nova República. - Va interrompre la Leia. Va aclucar els ulls i va mirar fixament als squibs -. El contracte de salvament de què en Han i jo acabem d'assabentar-nos.

L’Emala va llançar a l’Sligh una mirada irritada i després va sospirar pesadament.

- Mira, la Conxa porta mesos intentant aconseguir aquest contracte.

- La "Conxa"? -Va preguntar la Leia.

- La Conxa Invisible -va explicar en Han-. Una mena de sindicat de negocis, en termes educats. - Es va girar cap a l’Emala -. Heu estat fent negocis amb la Conxa? No creia que fóssiu tan idiotes.

L’Emala va arronsar les espatlles.

- Necessitàvem un proveïdor.

- Se suposava que havia de ser un tracte puntual -va afegir l’Sligh ràpidament -. Però els diners ens anaven tan bé.

Tots dos squibs van sospirar i van deixar caure les seves mirades.

- En Grees no va poder aturar-ho.

- Aturar què? -Va preguntar la Leia.

L’Emala mirà l’Sligh, qui va arronsar les espatlles i va assentir ràpidament amb el cap.

- Aquell tracte a Tatooine va ser realment bo per a nosaltres -va dir l’Emala -. Així que hem estat venent art als imperials.

- Quins imperials? -Va preguntar la Leia, entrant en mode interrogador -. Algú a bord del Quimera?

L’Emala va tornar a mirar l’Sligh, i aquesta vegada ell va negar amb el cap.

- Mireu, és possible que encara pugui recuperar en Grees -va dir la Leia -. Però no podré fer-ho si ens oculteu dades. Fins ara, el que no ens heu dit ha estat a prop d'enfonsar aquest tracte.

- Realment no sabem qui és el nostre comprador -va dir l’Emala -. Parlem amb el capità...

- Espera. –En Han va mirar Chewbacca -. Has trobat alguna cosa?

Chewbacca va grunyir una resposta molesta.

- No m'importa el que s'hagi oblidat la donzella -va dir en Han-. Em refereixo a bestioles. De les que tenen orelles.

Chewbacca va negar amb el cap.

- Bé. –En Han es va dirigir a la zona de menjador, on els squibs ja havien deixat mitja dotzena de gots buits, i després va fer un gest amb el cap a l’Emala -. Deies?

- Parlem amb el capità Pellaeon -va dir l’Emala -. Però el comprador és una altra persona.

- I mentre espereu a tancar la venda d'art, preneu uns quants secrets per vendre'ls a la Nova República, és això? –En Han estava pensant en la informació que havien estat venent a l’INR -. Un suborn per aquí, una mà ràpida per allà...

- Creus que som lladres? – L’Sligh va saltar sobre una cadira de menjador i va atreure cap a si el fruiter -. Això fa mal.

- Tot el que fem són negocis honestos. – L’Emala va saltar al seu costat, i junts van començar a donar compte dels bongues -. Ningú té motius per queixar-se.

- Certament, la Nova República no els té -va dir la Leia -. Però segueixo sense comprendre com encaixa Ludlo Lebauer en tot això. Us vau oblidar de pagar-li alguna factura del casino?

L’Sligh es va aturar a punt de donar una mossegada al bonga que tenia a la mà.

- No sé què hem fet perquè ens insulteu d'aquesta manera, però seguiu així i oblidaré on vaig deixar aquell software de guia.

-Em pensava que algú de la vostra experiència comprovaria l'expedient de l’INR sobre Lebauer abans de sortir de Coruscant -va afegir l’Emala -. Òbviament, no ho vau fer.

- Ho vaig comprovar -va dir la Leia -. No tenien gran cosa, només el que està disponible a les fonts públiques: Lebauer és l'administrador del Casino Illa Perla i un membre molt respectat de la Junta de Visitants de Pavo Prime. L'informe de l’INR no deia res de la Conxa Invisible.

En Han va començar a sentir un pes a l'estómac.

- No hi havia res sobre Lorimar?

- Lorimar? -Va preguntar la Leia.

- L'oncle d’en Ludlo -va dir en Han-. No recordes? Lorimar Lebauer. Va ser arrestat pels thyferrans per dur a terme una operació de falsificació de bacta. Van morir milers de persones. Va ser tancat de per vida.

- Maledicció! - Els ulls de la Leia es van estrènyer plens de ràbia -. L’INR em va proporcionar un arxiu sanejat.

-Sí. - La ment d’en Han pensava a tota velocitat -. Fa que un es pregunti què tractaven d'ocultar, oi?

- En realitat no. - La veu de la Leia era freda com el gel. Es va tornar cap a l’Sligh -. Us ocultàveu darrere d’en Ludlo Lebauer, oi? -Va dir -. L’INR tractava de protegir-lo perquè pensava que era ell qui estava venent-los els secrets de l'Imperi.

L’Sligh va mossegar el bonga i va posar una cara amarga.

- No se’t passa ni una, eh? -Va murmurar després.

-És més segur així -va explicar l’Emala -. I fer servir una màscara era un bon negoci. La Conxa ens proporciona art, nosaltres els hi proporcionem secrets. Nosaltres venem l'art a Pellaeon, i ells venen els secrets a l’INR. Tothom surt guanyant.

- Fins que en Lebauer es va tornar ambiciós - va endevinar la Leia -. Llavors va congelar a Grees en carbonita i va demanar el nom del vostre contacte.

-Cosa que no podíeu donar-li -va afegir en Han-. Bé perquè us mataria... o bé perquè no hi ha un únic contacte, sinó un grapat d'ells.

- Ets un tipus llest, Solo. – L’Sligh va posar els ulls en blanc i es va girar cap a la Leia -. Llavors va ser quan vam decidir que havíeu de saber això de les boases.

- I podeu arreglar-ho tot -va dir l’Emala -. Tot el que heu de fer és donar-li a Lebauer el seu contracte de salvament.

-Però heu de fer-ho davant la seva junta -va afegir l’Sligh -. Les coses es van posar personals entre Grees i ell, per dir-ho suaument.

- No pots deixar que en Lebauer tingui aquests contractes -va dir en Han, sense donar-li a la Leia ni tan sols l oportunitat de pensar-ho -. Sé com funcionen els grups com la Conxa. Quan comences amb ells, vénen a demanar-te més. No passarà molt fins que en Lebauer t'obligui a pressionar els thyferrans perquè permetin que el seu oncle Lorimar surti de presó.

Això va provocar esbufecs i rialletes dels squibs.

- Mai passarà això -va dir l’Sligh -. Ludlo és ara el president en funcions. L'últim que vol és que Lorimar torni.

- De debò? – La Leia va arquejar una cella -. Lorimar és el president legítim de la Conxa Invisible?

- Més val que ho sigui -va dir l’Emala -. Aquesta informació ens va costar mil crèdits. Segons ens assabentem, Ludlo és qui digué als thyferrans on trobar al seu oncle.

- De debò? –En Han va prendre un bonga del fruiter i va començar a abrillantar-lo amb la màniga amb aire distret -. Ara sí que tenim alguna cosa amb el que treballar.

Següent