diumenge, 8 de febrer del 2015

Desastre (VIII)

Anterior



CAPÍTOL 8

En Luke Skywalker va invocar la Força i va deixar que corregués pel seu ésser per revigoritzar-se. L'energia va bategar en el seu interior, provocant petits calfreds. Va somriure, alegrant-se en la calidesa que li envaïa. Feia temps que no emprava la Força d'aquesta manera, ja que preferia una acceptació passiva dels seus dons; però el cansament havia fet efecte en ell, i, sense temps per dormir, necessitava l'empenta.
Va mirar el datapad de l'escriptori. L'assignació de tasques a cada Jedi no havia estat tan senzilla com esperava. Era com si aquells Jedi amb missions en solitari es queixessin d'haver d'anar sols. Els que anaven a viatjar en parelles o en grups més nombrosos es queixaven que Luke posava en dubte les seves habilitats, o rondinaven per la càrrega extra d'haver de tenir cura d'altres Jedi. També van sorgir protestes al voltant de les pròpies missions, o la naturalesa de les solucions a prendre en les mateixes: la divisió filosòfica entre els Jedi portava a un nou nivell el menor dels conflictes.
Es va fregar el clatell amb la mà mecànica.
-Bé, R2, jo creia que salvar la galàxia era difícil, però ser un buròcrata és encara pitjor.
El cap del petit androide va donar un gir, i R2D2 deixar anar una xiuladeta. L'androide havia connectat la seva interfície a un ordinador, ajudant al Luke a fer un seguiment dels Jedi que s'allunyaven en les seves naus. Quan es connectaven, R2D2 actualitzava els seus arxius perquè Luke sabés si els seus estaven on havien d'estar.
La Mara va aparèixer a la porta.
- Luke, crec que hi ha un problema.
- Quin?
La dona va entrar al despatx i va indicar a l’Ànakin que la seguís.
- Ànakin té la informació. Serà millor que t'ho expliqui ell.
El noi bru va somriure.
- Per ajudar a planificar futures missions, he creat un programa informàtic capaç d'analitzar la utilització de la nostra base de dades. Entrant en els arxius oberts durant l'assignació de missions, sabrem el tipus d'informació que necessiten els Jedi per portar-les a terme. En el futur podríem afegir aquests arxius a l'assignació de tasques; així estalviaríem una mica de temps. Estaran a la targeta de dades, i l'únic que necessitaran serà una actualització periòdica.
El Mestre Jedi va somriure content.
- Molt ben pensat.
-Gràcies – L’Ànakin va somriure d'orella a orella -. El programa només recull les peticions de dades. Ningú sabia que s'estava executant. Quan vaig fer una anàlisi de les peticions d'informació i vaig comparar les meves dades amb el registre de control del sistema, vaig trobar un problema.
En Luke va arquejar una cella.
- Quin problema?
-El meu programa em va mostrar quinze peticions més que les enumerades a l'arxiu de control oficial - el jove va arronsar les espatlles -. I aquestes quinze no registrades podrien significar un problema. R2, t'importaria extreure l'arxiu de les anomalies i enviar-lo al datapad de l'oncle Luke?
L'androide va xiular baixet. En Luke va contemplar la pantalla i va veure una llista que va anar revisant, fullejant també les descripcions adjuntes.
- La instal·lació de les Goles, l'Estrella de la Mort, el Triturador de Sols, el Projecte Espasa Fosca, l'Ull d’en Palpatine... És tot sobre superarmament i els seus llocs de construcció.
La Mara va assentir.
- Els arxius contenen totes les especificacions tècniques d'aquestes coses. Hi ha una quantitat incalculable de dades aquí, i no tenim ni idea del que buscaven en extreure aquesta informació. Però les implicacions no són molt bones.
En Luke es va asseure en el seu escriptori i va contemplar la llista de fitxers.
- La raó per la qual el fitxer de control no va incloure aquestes quinze recerques és perquè qui va demanar la informació va tornar i va esborrar el registre, no? Heu fet un rastreig?
-Sí – L’Ànakin va negar amb el cap -. Vaig intentar repassar tot per veure si podia extreure dades de la memòria, però els sectors de memòria corresponents havien estat reescrits dues vegades. Qui vulgui que fos, ho va fer molt bé.
En Luke va sospirar i va mirar a la seva dona.
- Algun sospitós?
Ella va assentir lentament.
- He comprovat els nostres arxius. Hi ha pocs Jedi amb les habilitats informàtiques necessàries. Vaig eliminar a l’Ànakin immediatament, així com la Tionne. No em preocupa gairebé cap altre, però Octa Ramis podria ser un problema.
En Luke va recordar la imatge de la dona bruna.
-Era amiga d’en Miko Reglia, no?
-La Tionne em va explicar que van estar sortint a l'Acadèmia. Segons ella, després de graduar-se es van anar allunyant i van prendre camins diferents, però els registres dels seus viatges indiquen que es van veure unes quantes vegades -La Mara va arronsar les espatlles -. Jo no la recordo especialment destrossada al funeral de Yavin IV, encara que jo tampoc estava en plena forma.
- Jo estava preocupat. Tu et vas fixar en alguna cosa, Ànakin?
- No la vaig veure plorar, però tampoc em vaig fixar molt en ella. Ho sento.
- No passa res. No era la teva responsabilitat -En Luke va assentir -. Creus que va buscar aquests arxius per intentar construir una arma contra els yuuzhan vong? No crec que això tingui cap sentit.
La Mara va negar amb el cap.
- La construcció d'una altra Estrella de la Mort portaria anys. El més ràpid de construir seria un Triturador de Sols, però les instal·lacions necessàries per a això ja no existeixen. I no crec que ningú, per molt dolgut que estigui, vulgui construir-ne una i provocar explosions d'estrelles només per lliurar-se dels yuuzhan vong.
- Sí, això seria extrem.
- Però potser no ho és el que va fer en Kyp? – L’Ànakin va arrufar les celles -. Destruir Càrida per venjar la mort del seu germà a mans dels imperials.
- I després va saber que el seu germà no havia mort, sinó que va morir amb la destrucció del planeta. Així -en Luke va sospirar profundament -, els fins mai justifiquen els mitjans. Has verificat la situació de l’Octa?
- Ha embarcat en la seva nau i està de camí.
En Luke es va recolzar al respatller i es va acariciar la barbeta.
- Interessant. I els seus amics?
La Mara va somriure.
- Ha realitzat unes quantes missions amb Daeshara'cor.
- Però Daeshara'cor és al Duraestrella, de camí a Bimmisaari. R2 em va informar que el Duraestrella havia patit una avaria, de manera que va sortir de l’hiperespai abans d'hora. Però Corèllia enviarà naus per portar els passatgers al seu destí.
L'androide va grinyolar per confirmar el comentari d’en Luke.
La dona d’en Luke va assentir.
- Si revises l'informe de rescat d'emergència estàndard adjunt a la petició d'ajuda veuràs una cosa molt interessant. No hi ha cap femella twi'lek a la llista de passatgers.
- Què?
L’Ànakin va somriure.
- Suposo que va embarcar, va introduir alguns records a la tripulació i va sortir de la nau abans que s'enlairés. Confeccionem un llistat de passatgers segons les persones que van cridar a les estacions d'evacuació.
- I com tu sabràs, Luke, és molt difícil perdre un Jedi en aquest tipus de situacions d'emergència.
El Mestre Jedi va tancar els ulls.
-Hi ha alguna cosa aquí que no encaixa. Que Octa busqui superarmament quadra, ja que els yuuzhan vong van matar Miko. Puc entendre que busqui venjança, fins i tot de part del Costat Fosc. Però quins motius pot tenir Daeshara'cor? Miko i ella eren amics?
La Mara va arronsar les espatlles.
- No ho sé, però crec que els motius són ara mateix secundaris. Hem de saber on ha anat.
L’Ànakin riure.
-Això no és problema. Tampoc hi ha molts llocs on construir superarmament, no? Els dics de Kuat...
El Mestre Jedi es va aixecar.
- La construcció de superarmament és una cosa que ja no pot fer-se en secret, i els recursos necessaris no estan disponibles. Ella persegueix altra cosa.
Mirà l'androide.
- R2, baixa’m les dades de l'hangar d'enlairament del Duraestrella. Vull una llista de les naus, i els seus destins, que van sortir des d'aquest hangar en les quatre hores següents a l'enlairament del Duraestrella.
- Podrien ser dotzenes, Luke.
- Ja ho sé, Mara, però per algun lloc haurem de començar -En Luke va agafar el sabre làser de l'escriptori i se’l va enganxar al cinturó-. No ens fa cap falta un Jedi errant, i menys un que vulgui destruir planetes.

Un lliscant els va portar ràpidament a l'hangar 9372. L'ombrívol recinte bullia d'activitat. Les grues traslladaven mercaderies. Els passatgers es movien en fila índia per entre el caos. Els treballadors descansaven i es reunien per beure, riure i jugar. La Mara i l’Ànakin es van dividir rumb a les taquilles de venda de bitllets per als vols comercials que portaven a la gent de la superfície a les naus que esperaven en òrbita. R2D2 es va connectar a un node terminal local per extreure les dades que li va demanar en Luke.
En Luke va entrar en la Força i va passejar per l'hangar. Li va inundar un torrent d'emocions. Va somriure davant l'enuig lleu d'una parella en els qui el seu sentit de la puntualitat variava radicalment. Es va creuar amb gent que intentava recordar ansiosa si hi havia posat això o allò a la maleta. Va saludar amb un gest a capitans de nau que calculaven el benefici amb cada caixa carregada o descarregada en els magatzems dels seus vaixells de càrrega. L'excitació d'aquells que anaven a viatjar a l'espai per primer cop el va fer somriure encara més, i la passió d'una parella que partia en lluna de mel li va fer posar vermell.
Passejant, va fer tot el possible per posar-se al lloc de la Daeshara'cor. Estava interessada en el superarmament i tenia accés a arxius de certa confidencialitat relacionats amb el tema. Ella sabia que havia d'estar a Bimmisaari en cinc dies, així que només tenia aquest temps per fer el que volgués sense que s'estengués l'alarma. I això reduïa els seus possibles destins.
En Luke va descartar immediatament que la twi'lek hagués viatjat a la instal·lació de les Goles de Késsel. El Duraestrella l'hagués portat a Bimmisaari, i Késsel no estava molt lluny. I, el que és més, els arxius que va consultar deixaven totalment clar que l'almirall Daala havia destruït tot el complex de laboratoris. Era probable que algunes restes seguissin surant en l'espai, però les possibilitats que quedés alguna cosa útil eren mínimes.
Abans que en Luke pogués esbrinar què era el que buscava la Daeshara'cor, va sentir alguna cosa a través de la Força que estava fora de lloc. Va començar com a curiositat, però aviat es va convertir en por. La disciplina va ocultar la por ràpidament, però no ho va aconseguir del tot. En Luke va mirar a la dreta i va veure un home que es posava ràpidament la caputxa de la túnica i s'allunyava.
El Mestre Jedi va fer un gest.
- Espera, no te’n vagis.
L'home encaputxat es va aturar en sec, com si l’haguessin congelat. Va girar el tors, tot i que va intentar lluitar contra el suggeriment d’en Luke. Va alçar el cap, deixant que se li caigués la caputxa.
- J... jo? -Va quequejar l'home.
En Luke va assentir lentament i va somriure acostant-s'hi.
- Crec que pots ajudar-me.
-No sé res.
-Potser -En Luke va arronsar les espatlles -. Però el fet és que sols ser aquí, i que et guanyes la vida localitzant necessitats i atenent-les, no és així?
- Jo, eh, jo..., jo no he fet res.
Un oficial de seguretat es va acostar a ells.
- Li està donant problemes Chalco, Mestre Skywalker? Jo m’encarregaré d'ell, redactaré un informe.
En Luke va agitar una mà lleument.
-Gràcies, no cal. Aquí no hi ha res del que informar.
L'agent va parpellejar i va seguir el seu camí, passant entre Luke i el sorprès habitant de l'hangar.
-El que facis aquí, Chalco, no és ara mateix assumpte meu, però crec que podries ajudar-me.
El fornit home es va passar una mà per la calba.
- Com?
- Tu veus coses. Fa dos dies, una Jedi, una twi'lek va estar aquí. Havia d'haver anat al Duraestrella, però no va arribar a embarcar. La vas veure, oi?
L'home va assentir lentament.
- Em sembla convenient estar atent als Jedi, sap?, Eh, per si puc ser-los útil.
- Molt amable per part teva.
- Sí, bé, va aparèixer i em vaig fixar en ella. Va embarcar a la nau, però no la vaig veure baixar d'ella -es va gratar la gola sense afaitar -. Després, més tard, la vaig veure parlant amb un col·lega en un vaixell de càrrega. Va fer el mateix amb la mà que acaba de fer vostè, i el col·lega es va girar i va marxar com si ella no hi fos. En aquest moment vaig mirar a una altra banda perquè no volia que em veiés i em fes el mateix que li havia fet a ell, ja sap. Se senten aquestes històries sobre gent que perd el cap i això.
En Luke va aclucar els ulls.
- Com es deia el vaixell de càrrega?
- Estrella Afortunada II. Un vaixell de càrrega errant que s'atura en molts llocs, la meitat dels quals ni tan sols estan en l'itinerari. Crec que anaven cap a Ord Mantell, però no ho sé.
- Bé, gràcies.
L'home va obrir les mans.
- Escolti, l'he ajudat. No farà res per mi?
En Luke va creuar els braços sobre el pit.
- Què t'agradaria que fes, Chalco?
L'home va arronsar les espatlles.
- No ho sé, per exemple, fer que tots els de seguretat d'aquí s’oblidessin del que faig. Ja sap, fer que s'oblidin de mi.
- Si fes això, seguirien estant les holocàmeres de vigilància -En Luke va contemplar obertament l'home, adonant-se que, tot i la panxa i de ser una mica baixet, seguia sent un home de molta força -. Intentarem alguna cosa. Crec que necessitaré algú que m'ajudi a trobar als Jedi. Si véns amb mi i ho aconseguim, parlaré amb les autoritats en el teu nom.
En Chalco va dubtar.
- Faria això?
- Parlar amb ells, si.
- No, em refereixo a confiar en mi per acompanyar-lo -l'home va entretancar els ulls marrons -. Ja sap el que sóc, i que em guanyo la vida com puc, fent el que sigui.
- Doncs aquí tens l'oportunitat de fer alguna cosa de profit -En Luke va assentir una vegada-. Així que sí, em fio de tu. Quedem d’aquí a una hora, amb l'equipatge preparat i llest per partir.
En Chalco va pensar un moment i va assentir.
- Aquí estaré.
La Mara es va apropar mentre Chalco se n'anava. Va contemplar al seu marit.
- Estàs recollint esgarriats?
El Mestre Jedi la va mirar de reüll.
- La mare de la Daeshara'cor era una ballarina que viatjava sovint. De petita, la Daeshara'cor va passar molt temps en hangars i espaiports. Són llocs on Chalco es maneja bé, i necessitarem ajuda per trobar-la. Si en Han no estigués fora de si, li demanaria que m'ajudés; però tal com estan les coses, hauré de confiar en aquest.
La Mara va assentir.
- Daeshara'cor estarà atenta per si nosaltres la perseguim -va dir -, però a ell no se l’esperarà. Ho entenc. A la taquilla on vaig preguntar no havien vist cap passatgera de sortida que coincidís amb la seva descripció.
- És normal. Chalco la va veure rondant per aquí. El més probable és que agafés el vaixell de càrrega amb destinació a Ord Mantell, però que fes diverses parades en el camí.
- Llavors podria estar en qualsevol part.
- No ho crec. El meu col·lecció de mapes estel·lars no és infal·lible, però hi ha un planeta en aquesta direcció que podria ser-li útil a la Daeshara'cor -En Luke somrigué a la seva esposa -. Hem d'aconseguir una nau. Anem a Vòrtex.
- Vòrtex? – La Mara li va agafar de la mà-. Allà no hi ha res més que la Catedral dels Vents. La Daeshara’cor se n'ha anat a escoltar música?
- No -En Luke va somriure i va fer a la seva dona un petó a la galta -. Ha anat a Vòrtex a parlar amb algú que ajuda a fer la música.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada