Desastre (IV)

Anterior

CAPÍTOL 4

A la petita sala de reunions, la Leia Organa Solo es va aixecar lentament de la cadira, es va recolzar en la vora de la taula amb els dos braços i va enfonsar un moment el cap entre les espatlles. El dolor que va sentir en aquests li va fer alçar-se de seguida. Sabia que els altres estaven tan cansats com ella, però, donat l'esdevenir dels esdeveniments, cap es podia permetre descansar.

Sobre l’holoprojector incrustat al centre de la taula negra surava la representació d'una part fronterera de la Nova República. Els planetes de la Nova República i l'espai que hi havia entre ells brillaven amb una suau resplendor daurada. A la part superior esquerra, el Romanent Imperial estava ombrejat de color gris, i els planetes semblaven perletes negres. Els planetes i l'espai marrons eren com una vibrofulla clavada al cor de la Nova República. Una filera d'aquests mons traçava una línia en la Nova República, vorejant just la frontera del Romanent.

- Les dades segueixen arribant. El silenci des de Belkadan, Bimmiel, Dantooine i Sernpidal no hauria de sorprendre a ningú, atès que els yuuzhan vong han pres aquests planetes, i no tenien molta població per començar. Segueixen arribant informes de Dubrillion, però cada vegada són menys i més espaiats. És com si Dubrillion fora a convertir-se en la caserna general per als yuuzhan vong, almenys a curt termini. De Garqi tot just ens arriba res; però, pel que sembla, els yuuzhan vong han aterrat allà, prenent el control i emprenent accions per al que sigui que vulguin fer.

L'almirall Traest Kre'fey, un jove bothan amb uns ulls violetes amb vetes daurades, es va acariciar la suau cabellera blanca.

- Els refugiats estan passant per Agamar bastant ràpid. Estem obtenint informació de testimonis qualificats, però els informes que ens envien coincideixen amb el que ens vas explicar que va passar a Dantooine. Sembla que els yuuzhan vong estan utilitzant tropes d'aproximació per a la majoria de les operacions de neteja o d'assalt a gran escala. Ens han arribat informes d'esclaus experimentals, i rumors sobre col·laboracionistes; però, de moment, això últim tot just passa de rumor.

Borsk Fey'lya, líder de la Nova República, va arrufar la cara en una ganyota burleta.

-És d'esperar que alguns s’acovardeixin i decideixin unir-se als més forts. Ja ho vam veure en l'Imperi.

La Leia va negar amb el cap.

- Els yuuzhan vong són molt pitjors del que mai va arribar a ser l'Imperi.

- Des de la teva perspectiva, Leia. L'Imperi va tractar als no humans amb la mateixa crueltat que aquests yuuzhan vong mostren cap als humans. Ara ja sabeu pel que vàrem passar nosaltres.

Va reprimir una riallada que li va contreure l'estómac, i va somriure al bothan, ensenyant-li totes les dents.

- Van destruir el meu planeta, Borsk.

- Ah, sí, no pares de recordar-nos-ho...

El comentari d’en Borsk Fey'lya va quedar inconclús quan Élegos A'Kla un caamasià, va estirar una mà i se la va posar al bothan sobre l'avantbraç. La Leia va veure els músculs tensant-se al braç de l’Élegos, i la conseqüent sacsejada d’en Borsk.

La veu del caamasià es va mantenir ferma.

-La nostra fatiga pot disparar els nostres temperaments, però no hem d'oblidar quin és el nostre deure aquí -va inclinar el cap cap als altres humans de l'habitació -. Sembla que el general Antilles té un datapad ple d'apunts.

En Wedge Antilles va alçar la vista, va pestanyejar amb els seus ulls marrons i va somriure.

- He estat intentant veure les coses amb els mateixos ulls amb què mirava les instal·lacions i els moviments imperials, i tinc unes quantes preguntes bàsiques que requereixen resposta.

Borsk Fey'lya es va fregar l'avantbraç.

- Com ara quines?

- Doncs, en primer lloc, Sernpidal. Van arrossegar una lluna fins al planeta, deslligant un cataclisme devastador. No vam aconseguir evacuar tothom. Segons els físics planetaris, la civilització ha estat completament eliminada, i de sobreviure alguna criatura, probablement es veurà obligada a recórrer al fet de ser carronyer per subsistir.

En Fey’lya va esbufegar.

- L'Imperi va destruir Alderaan, tal com la Leia ens ha recordat una o dues vegades. Sernpidal ha estat un missatge per a nosaltres.

En Wedge va negar amb el cap.

-Això no té cap sentit. Recordi que van utilitzar algun tipus de criatura per treure la lluna de la seva òrbita. Els recursos que han hagut d'invertir per criar una bèstia d'aquestes dimensions i potència deuen ser increïbles.

L’Élegos va alçar un dit pelut i ros.

- Com pot estar segur d'això, general?

- Ens han arribat informes del tipus de naus i armes que utilitzen. I, encara que els seus sistemes defensius i de propulsió depenen de criatures que, d'alguna manera, poden manipular la gravetat, cap d'elles té ni una fracció de la potència necessària per arrencar una lluna de la seva òrbita. Si la creació d'una criatura així va ser fàcil, les naus i els sistemes que ja hem vist podrien haver-se desenvolupat molt més.

Recolzant els colzes a la taula, Wedge es va estrènyer una mà contra l'altra, ajuntant les puntes dels dits.

- Sabem que la criatura de Sernpidal va morir abans que la lluna s'estavellés contra el planeta. No va aconseguir escapar abans. I, tenint en compte que la interrupció de l'òrbita feia el xoc inevitable, podem afirmar gairebé amb tota seguretat que els yuuzhan vong no tenien cap intenció de recuperar la criatura. Consideraven que el resultat bé valia el sacrifici dels mitjans emprats per obtenir-lo. La qual cosa em fa creure que probablement estiguin tramant alguna cosa més a Sernpidal.

En Traest va arrufar les celles.

- Entenc el teu raonament, Wedge, però la teva hipòtesi es basa en obtenir un benefici d'una inversió. I si ells no opinen així? I si consideraven que aquesta criatura era, diguem, impura, per fer el que havia fet? Potser no la van recuperar perquè podria haver-se tacat.

-És possible - Wedge va arronsar les espatlles -. En aquest cas, si el seu patró de raonament està tan allunyat del nostre, serà impossible anticipar-nos a ells i respondre als seus moviments.

La Leia es va gratar el clatell.

- Estic a favor d'ampliar el nostre coneixement sobre els yuuzhan vong. El tipus d'instal·lacions que el meu germà va trobar a Belkadan suggereix que, certament, necessiten utilitzar els recursos dels planetes envaïts per proveir-se i reforçar les criatures que destruïm. I, en aquest cas, em pregunto què estaran fent amb les restes de Sernpidal. He llegit alguns dels informes que ha rebut Wedge i, exceptuant als givin, la majoria dels pobles trobarien el planeta inhabitable. Si resulta que els yuuzhan vong poden sobreviure-hi, sabrem una mica més d'ells.

Borsk Fey'lya es va repantigar en el seu seient, deixant que les llums del mapa esquitxessin els seus cabells de punts de llum.

- Sóc molt conscient de la importància que és aprendre tot el possible sobre l'enemic, però la meva preocupació com a líder de la Nova República és repel·lir aquesta amenaça. Suposo, almirall, que haurà desplegat els mitjans necessaris per contenir a aquests yuuzhan vong com cal. No és així?

En Traest i Wedge van intercanviar mirades divertides, i el jove bothan va assentir.

- Tan lluny com hem pogut arribar, així és, sí. Tenim una base a Agamar, i d'allà enviem patrulles per les rutes conegudes per recollir a tots els refugiats. Els organitzem en caravanes que dirigim cap a Agamar, omplim les naus fins a dalt i els conduïm al Nucli Interior. De moment no hem experimentat més atacs per part dels yuuzhan vong, però les nostres patrulles van armades fins a les dents i, en teoria, podrien defensar-se bé. A més, variem les característiques de les patrulles, els horaris, la composició i altres coses, perquè la planificació d'una emboscada resulti difícil i costosa als yuuzhan vong.

En Borsk va aclucar els ulls violetes.

- Has dit "tan lluny com hem pogut arribar".

- Així és. Estem parlant d'una vasta quantitat d'espai. Un ordinador pot dissenyar un mapa molt agradable a la vista i fàcil d'estudiar per a nosaltres, però aquesta representació gràfica no té res a veure amb la realitat de l'espai.

En Traest va prémer unes quantes tecles en el seu datapad, i el mapa va canviar.

Els planetes seguien al seu lloc i tenien el mateix color, però, en lloc de l'ombrejat que els envoltava, ara un munt de tentacles sortia dels planetes i els interconnectaven. Alguns eren llargs i descrivien corbes, altres eren rectes i curts. Mentre la Leia observava, alguns desapareixien de sobte i altres s'estiraven, mentre apareixien nous. El que més li impressionava era la quantitat d'interconnexions entre els planetes, i que les fronteres del mapa anterior no fossin reals.

En Traest va assenyalar el nou mapa.

- Aquestes són les rutes que enllacen a aquests mons. Canvien constantment perquè els horaris de trànsit entre planetes s'alteren seguint el moviment orbital de cada cos celeste. Les rutes troben obstacles que han d’envoltar en l'espai real. I això només en les rutes que van d'estrella a estrella. Si algú volgués saltar a l'hiperespai i tornar de sobte, podria donar-se amb gairebé qualsevol planeta des de gairebé qualsevol part, la qual cosa requeriria molt temps, el que militarment és poc pràctic. Així que el desplegament dels mitjans militars per interceptar als yuuzhan vong i obligar-los a retrocedir és impossible.

En Borsk va arrufar les celles en una ganyota ombrívola.

-Està suggerint que no podem fer res per detenir-los?

En Wedge va negar amb el cap.

- No, cap Fey'lya, en absolut. El que estem fent és organitzar sistemes de defensa en els planetes que creiem que seran atacats. La nostra meta és espaiar els seus atacs prou com per poder desplegar les forces necessàries per rebutjar-los. Sabem que les forces emprades en l'atac a un planeta són més vulnerables quan viatgen des l'espai a la superfície. Si podem retenir-los en l'espai, i alentir aquesta transició, tindrem molt més temps per portar armament i vèncer-los. I així els aturarem.

- Aneu a posar trampes amb esquer.

- Trampes sí, però esquer no. No sabem el que volen, per tant, no podem oferir-los-hi com a esquer - va sospirar Wedge -. El que ens porta de tornada al punt anterior: el desconeixement de l'enemic. És a dir, sabem que empren esclaus, que odien les màquines, que totes les seves armes són orgàniques i que tenen alguna relació amb el dolor. Però el significat de tot això segueix sense desxifrar-se.

- Calma, Wedge –La Leia li donar uns copets a la mà-. Sóc conscient de la teva frustració. Podem dissenyar operacions d'investigació a fons. Segur que Luke ens cedeix a alguns Jedi per realitzar incursions en els planetes, com les de Bimmiel i Belkadan.

- No, Jedi no - Borsk Fey'lya va negar amb el cap -. No vull que tinguin res a veure amb això.

La Leia el va mirar.

- Com?

La cara d’en Fey'lya era una màscara impassible.

- No creguis que no conec el valor dels Jedi, Leia. Recordo com el teu germà i tu vau dissoldre la crisi que podria haver acabat amb Bothawui, però la gent ja no els respecta. Encara que, després de llegir els informes de la batalla a Dantooine, crec que tot el continent de refugiats hauria estat massacrat de no ser pels Jedi. També crec que podria fer una altra lectura dels fets, i sent menys caritatiu, dir que els Jedi no van poder fer res per evitar la mort de centenars d'éssers.

"I a més, els yuuzhan vong han matat diversos Jedi. El més poderós de tots, el teu germà, es va veure obligat a abandonar Belkadan, deixant enrere a un nombre desconegut d'esclaus. Segons un dels estudiants rescatats a Bimmiel, els Jedi que hi van acudir van introduir criatures alterades genèticament que podrien interrompre per sempre el cicle vital del planeta, esterilitzant-lo. Afegeix això als rumors que les habilitats dels Jedi en la Força són gairebé inútils davant els yuuzhan vong i sabràs per què no es confia en els Jedi. Si els fem servir per a les incursions, donarem una imatge que debilitarà la confiança en nosaltres. Provocarem el pànic.

A la Leia li feia mal tant el cap que li bategaven les temples. Havia sentit els informes dels estudiants i dels supervivents de Dantooine, i fins i tot les entrevistes realitzades a algun Jedi en relació amb les seves experiències amb els yuuzhan vong. Ella hagués preferit una absència total de notícies pel que fa a tot allò fins que comprenguessin millor el que sabien, però era molt difícil mantenir al poble en la ignorància. No podien evitar les filtracions, i els desmentiments oficials d'aquestes filtracions erosionaven la confiança en el Govern i feien estendre el pànic. Però el fet que el públic estigués informat implicava que tingués opinions sobre temes com els Jedi. Els polítics com Fey'lya s'esforçaven per treballar dins dels marges establerts per l'opinió pública.

La Leia es va estirar al seient i es va fregar les temples.

- Si ens neguem a comptar amb els Jedi estarem rebutjant un recurs de valor incalculable. Els Jedi que tenim allà fora són gent que ha viatjat molt, que s'ha enfrontat a diferents crisis de forma discreta i flexible. Són els agents perfectes per a missions en llocs com Garqi o Dubrillion. I, el que és més important, no crec que puguem impedir que Luke enviï als Jedi a ajudar a la gent. I tu ho saps.

-És clar que ho sé, Leia, és clar que ho sé -els llavis d’en Fey'lya es van corbar en un somriure maliciós -. La meva única preocupació és que no sembli que actuen amb la nostra aprovació. Hauran d'operar sense el nostre suport.

En Wedge va arquejar una cella.

- Estàs dient que si ens arriba una trucada d'auxili d'un Jedi que ha creuat les línies enemigues, no podrem fer res per ajudar-lo?

- Llevat que hi hagi una fita estratègica o operativa darrere d'això, no, no veig com podríem fer-ho, general.

En Traest va mirar a Wedge.

- Suposo que això significa que haurem d'establir les nostres pròpies operacions i utilitzar el nostre propi personal.

- No queda alternativa.

La Leia va tancar els ulls un moment i va sospirar.

- Llavors, si no anem a emprar als Jedi, suposo que la meva missió a Bastió també queda cancel·lada.

El somriure d’en Fey'lya es va ampliar.

- No, no, en absolut. Si vols anar i convèncer Pellaeon que posi a la nostra disposició tot el seu armament i efectius disponibles per vèncer als yuuzhan vong, aplaudiré la teva decisió. Et desitjo tota la diligència i la bona sort possibles en aquesta missió, Leia, de tot cor.

La Leia va mirar l’Élegos, i tots dos van assentir. Comentant-li la seva idea de demanar ajuda al Romanent Imperial, els dos havien repassat tots els possibles resultats, i tots ells eren favorables per a Borsk Fey'lya. Si la Leia aconseguia que el Romanent ajudés a la Nova República, podria relacionar-se-la fàcilment amb la facció reaccionària, i així Borsk podria posicionar-se com hereu de les tradicions de la Rebel·lió. Si, en canvi, el Romanent es negava, aquest patiria un menyspreu generalitzat, igual que la Leia per haver tingut l'absurda idea de demanar la seva col·laboració. Tot resultat intermedi venia a ser més o menys similar. Ella estaria col·laborant amb un enemic.

- M'alegra la teva aprovació, Borsk. El senador A'Kla i jo partirem cap a Bastió en dos dies.

- El senador A'Kla? -En Fey'lya va negar amb el cap -. Em temo que el senador té molts assumptes que atendre aquí a Coruscant, Leia. No anirà amb tu.

- Si penses que...

L’Élegos va alçar la seva mà de tres dits per fer callar la resposta de la Leia.

- Té raó, Leia. No aniré amb tu. De tota manera, tampoc em quedaré aquí, Borsk.

La Leia va pestanyejar.

- Què? On aniràs?

El caamasià va sospirar i es va recolzar en el suport, contemplant el sostre fosc.

-He escoltat totes les vostres discussions, els vostres arguments. I crec que us trobeu en el camí correcte per tractar aquest problema. Però heu tocat tots els temes menys un: què és el que volen els yuuzhan vong? La meva intenció és anar a Dubrillion a preguntar.

- No, impossible -La Leia va negar amb el cap, vehement -. Ja hem estat a Dubrillion i hem intentat comunicar-nos amb els yuuzhan vong. No van voler establir contacte amb nosaltres.

En Traest va assentir.

- No sabem si entenen el concepte de treva. I la veritat és que no tracten molt bé als seus presoners. Això sí que ho sabem. Estaries posant la teva vida en perill.

- Igual que els teus soldats i tu.

- Aquest és el nostre treball, senador.

- I potser no és també el meu? - El caamasià es va inclinar cap endavant, el seu cos de llargues extremitats es va moure amb fluïdesa serena -. Com a senador, sóc responsable de milions d'éssers. No vull veure'ls morts o morint. És la meva responsabilitat fer tot el possible per impedir aquesta guerra. Ja sabeu que el meu poble és pacifista, però també sabeu que vaig lluitar amb vosaltres a Dantooine, i que he lluitat abans. No vull lluitar més, així que he d'anar a Dubrillion.

La Leia el va mirar amb un nus a la gola. Li va recórrer un calfred, un calfred que va voler tallar, però no va poder. Sabia que la Força atorgava a vegades certa clarividència. El temor que sentia arremolinar al seu interior era tan profund que va esperar que no signifiqués que la missió de l’Élegos estava condemnada.

- Élegos, emporta't almenys alguns noghris amb tu, algú que et protegeixi.

-És un suggeriment molt amable, amiga Leia, però els noghris estaran millor sent útils en qualsevol altra part –L’Élegos va decantar el cap una mica i va somriure a la Leia -. Aquesta missió s'ha de dur a terme. Si tinc èxit, tots ens salvarem.

Borsk va deixar anar una rialleta.

- De veritat creus que aquesta missió teva pot sortir bé?

El caamasià va mirar al bothan un moment, i va aclucar els ulls.

- Les possibilitats són escasses, potser no hi hagi cap, però qui de vosaltres pot afirmar que no val la pena córrer el risc, si podem aturar aquesta guerra?

La Leia va tremolar.

- I si fracasses?

- Llavors, estimada, el meu destí importarà poc, tenint en compte la gravetat del que vindrà després.

 Següent