ABANS DE LA TEMPESTA
TRILOGIA DE LA FLOTA NEGRA 1
Michael
P. Kube-McDowell
Pròleg
Vuit mesos després de la batalla d'Endor
La drassana orbital de reparacions que l'Imperi havia
construït a N'zoth, conegut en codi amb el nom de Negre 15, era del disseny
imperial estàndard, amb nou grans dics disposats formant un quadrat. El matí de
la retirada de N'zoth, els nou estaven ocupats per navilis de guerra imperials.
Normalment, la visió de nou Destructors Estel·lars
junts hauria deixat aterrit a qualsevol espectador que pogués arribar a
trobar-se davant dels seus canons.
Però el matí de la retirada de N'zoth, només un
d'aquests nou Destructors Estel·lars estava preparat per fer-se a l'espai.
Aquesta era la trista realitat que ocupava la ment
d’en Jian Paret, comandant de la guarnició imperial de N'zoth, mentre
contemplava la drassana des del centre de comandament. Les ordres que havia
rebut feia unes hores encara semblaven surar davant dels seus ulls.
Se li ordena evacuar la guarnició planetària fins a
l'últim home, a la màxima velocitat possible, utilitzant qualsevol i totes les
naus que estiguin en condicions de navegar. Destruïu la drassana i qualssevol i
totes les instal·lacions restants abans de retirar-se del sistema.
Aquesta trista realitat també era coneguda per en Nil
Spaar, el líder de la resistència yevethana, i ocupava un lloc molt important
en els seus pensaments mentre viatjava a bord de la llançadora d'inspecció que
s'havia enlairat de la superfície amb el primer grup de comandos a bord. Les
ordres que havia donat feia unes hores encara li ressonaven a les orelles.
«Notifiquin a tots els grups que s'ha ordenat una
evacuació imperial. Executin immediatament el pla primari. Avui és el gran dia
de la venjança. Hem comprat aquests navilis amb la nostra sang, i ara per fi
seran nostres. Que cada un de nosaltres pugui honrar el nom de Yevetha en
aquest dia.»
Nou naus.
Nou grans trofeus dels quals apoderar-se.
El Destructor Estel·lar més greument danyat, el Temible,
havia patit un càstig terrible durant la retirada d’Endor. Quant a les altres
naus, hi havia des de vells creuers de grandària mitjana que estaven sent
modernitzats per tornar a entrar en servei fins l'EX-F, un suport d'armament i
propulsió experimental que havia estat instal·lat al casc d'un Destructor.
La clau de tot era el gegantí Destructor Estel·lar Intimidador,
que estava atracat en un dels dics oberts a l'espai. Capaç de navegar, però
encara no utilitzat en cap batalla, l’Intimidador havia estat enviat a
Negre 15 des del Nucli per a la finalització de la seva posada a punt, la qual
cosa havia permès que es pogués desocupar un dic de la classe Súper a la
drassana del complex central.
A bord hi havia espai més que suficient per a tota la
guarnició, i l’Intimidador tenia potència de foc sobrada per destruir la
drassana i totes les naus que hi havia dins d'ell. En Paret s'havia traslladat
al pont de l’Intimidador una hora després d'haver rebut les seves
ordres.
Però l’Intimidador no podia abandonar la
drassana tan de pressa com li hagués agradat a Paret. Només disposava d'un terç
d'una tripulació estàndard, el que equivalia a un sol torn de guàrdia, i això
significava que una dotació tan reduïda trigaria força temps a preparar la nau
per a la seva sortida de la drassana.
A més, nou de cada deu treballadors de Negre 15 eren
yevethans. En Paret menyspreava a aquells esquelets de rostres multicolors. Li
hauria agradat poder segellar totes les comportes de la nau en benefici de la
seguretat, o reclutar treballadors addicionals per poder accelerar el procés.
Però qualsevol d'aquests dos actes hauria alertat prematurament als yevethans
que la força d'ocupació estava a punt d'abandonar N'zoth, i això hauria suposat
un greu perill per a la retirada des de la superfície.
L'únic que podia fer era ordenar una partida per
sorpresa i esperar mentre s'anaven desenvolupant les llargues comprovacions i
processos de compte enrere, i permetre que els treballs normals seguissin
endavant fins que els transports de tropes i la llançadora del governador
haguessin enlairat i estiguessin de camí. Llavors, i només llavors, podria
ordenar a la seva tripulació que tanqués les comportes, tallés les amarres i
donés l'esquena a N'zoth.
En Nil Spaar estava al corrent del dilema al qual
s'enfrontava el comandant Paret. Sabia tot el que sabia Paret, i moltes coses
més. Portava més de cinc anys fent el que podia per introduir aliats de la
resistència en el contingent laboral reclutat a la força. Res important passava
sense que en Nil Spaar s'assabentés ràpidament d'això, i Spaar havia utilitzat
tota la informació que havia anat reunint per tramar un pla molt elegant amb
ella.
Hi havia posat fi a la ratxa de petits «errors» i «accidents»,
i havia exigit que els que treballaven per a l'Imperi mostressin diligència i
tractessin de fer-ho tot el millor possible..., al mateix temps que s'anaven
assabentant de tot el que podien sobre les naus i el seu funcionament. S'havia
assegurat que els yevethans es guanyessin la confiança dels seus superiors i
acabessin sent indispensables per als caps de quadrilla de la drassana de la
Flota Negra.
Era aquesta confiança la que havia permès que el ritme
dels treballs s'anés frenant a a poc a poc durant els mesos transcorreguts des
de la batalla d'Endor sense que ningú s'adonés del que passava. Era aquesta
confiança la que havia posat en mans dels seus yevethans tant el control de la
drassana com les naus atracades en els dics.
I era la pacient i calculada utilització d'aquesta
confiança la que havia portat a Nil Spaar i als qui el seguien fins aquell
instant.
L’Spaar sabia que ja no havia de témer l'Assetjament,
el Destructor Estel·lar de la classe Victòria que havia estat protegint la drassana
i patrullant el sistema. L'Assetjament havia rebut l'ordre de partir amb
rumb al front feia tres setmanes, i s'havia unit a la força imperial que estava
sent lentament derrotada en una acció de rereguarda a Notak.
També sabia que en Paret no podria impedir que els
seus homes pugessin a l’Intimidador ni tan sols ordenant un bloqueig
general dels llocs de combat. Tècnics yevethans havien manipulat els circuits
de més d'una dotzena d'escotilles externes de les seccions 17 a la 21 perquè
transmetessin la informació de què tenien activats els seus sistemes de
bloqueig quan en realitat aquests es trobaven desconnectats, i perquè
asseguressin que estaven tancades quan no ho estaven.
Sabia que fins i tot en el cas que l’Intimidador
aconseguís sortir del dic en el qual estava atracat, no tindria cap
possibilitat d'escapar o tornar els seus canons cap als vaixells abandonats.
Els paquets d'explosius ocults dins del casc de l’Intimidador el farien
miques amb tanta facilitat com si fos una closca d'ou així que els escuts de la
nau entressin en acció i bloquegessin el senyal continu que mantenia inactives
les bombes.
Mentre la llançadora s'anava aproximant al moll
d'atracada, en Nil Spaar no sentia ni la més mínima ombra de por o aprensió.
Tot el que podia fer-se s’havia estat fet, i hi havia una mena d'alegre
inevitabilitat en el combat que no trigarien a lliurar. No albergava cap dubte
de com acabaria.
Nil Spaar i el primer grup de comandos yevethans van
entrar a l’Intimidador a través de les escotilles de la secció 17,
mentre que en Donar Bille, el seu primer oficial, i el grup de suport, entraven
per la Secció 21.
No va dir ni una sola paraula. No calia. Cada membre
dels dos grups coneixia l'estructura de la nau tan bé com qualsevol tripulant
imperial. Els yevethans van avançar per ella com si fossin fantasmes, corrent
per passadissos tancats o que havien estat buidats per amics de les quadrilles
de treballadors, lliscant per conductes d'accés i pujant per escales que no
apareixien en cap pla de construcció. Uns pocs minuts van bastar perquè
arribessin al pont..., sense que ningú hagués tractat de detenir-los, i sense
que s'hagués desenfundat una sola arma o s'hagués fet un sol tret.
Però els yevethans van entrar al pont amb les armes
desenfundades, sabent amb tota exactitud quins llocs estarien ocupats, on era
el centre de guàrdia i qui podia fer sonar l'alarma general. En Nil Spaar no va
cridar cap advertència, no va fer cap anunci melodramàtic i no va exigir cap
rendició. Es va limitar a creuar el pont amb pas ràpid i decidit cap a on
estava l'oficial executiu, i després va alçar el seu desintegrador i li va
calcinar la cara.
Mentre ho feia, la resta del grup de comandos es va
desplegar darrere d'ell, amb cada yevethà apuntant a l'objectiu que se li havia
assignat. Sis membres de la dotació del pont de l’Intimidador van ser
eliminats durant els primers segons, asseguts en els seus llocs, a causa del
poder que podia ser convocat pels tous dels seus dits. Els altres, el comandant
Paret inclòs, es van trobar ràpidament tombats de cara a terra, amb les mans
lligades a l'esquena.
Apoderar-se de la nau no era difícil. El gran
desafiament sempre havia estat a saber triar el moment de la incursió per evitar
una represàlia.
-Estem rebent un senyal de la llançadora del
governador -va dir un comando yevethà mentre s'asseia a la butaca del centre de
comunicacions-. Els transports estan enlairant-se de la superfície. No s'ha
informat de cap problema.
Nil Spaar va assentir, satisfet de què tot estigués
anant tan bé.
-Justifiqui el senyal rebut -va dir-. Aviseu a la
tripulació que ens disposem a recollir a la guarnició. Notifiquin a la drassana
que l’Intimidador sortirà a l'espai.
La flota de transports imperials va enlairar-se de
N'zoth i, com un eixam d'insectes que tornés al rusc, va posar rumb cap al
gegantí Destructor Estel·lar en forma de daga. Més de vint mil ciutadans de
l'Imperi, entre soldats, buròcrates, tècnics i les seves famílies, havien
ocupat fins a l'últim centímetre d'espai a bord de la flota d'insectes.
-Obrin tots els hangars -va dir en Nil Spaar.
Amb la seva destinació a la vista, els transports van
anar reduint la velocitat i van començar a seguir els diferents vectors
d'aproximació.
-Activin totes les bateries dotades de mires
automàtiques -va dir en Nil Spaar.
Un panteix col·lectiu va brollar dels presoners
immòbils al pont, que estaven contemplant les imatges de les mateixes pantalles
observades pels comandos yevethans que havien passat a ocupar els seus llocs.
- Sou uns covards! -Els va cridar el comandant Paret
als invasors, amb la veu rogallosa pel menyspreu i la ira-. Un veritable soldat
mai faria això. No hi ha cap honor a matar els que estan indefensos.
En Nil Spaar el va ignorar.
-Fixin els blancs.
- Maleït boig assassí! Ja has vençut. Com pots
justificar això?
-Foc -va dir en Nil Spaar.
Les planxes de la coberta van tremolar amb una
esgarrifança gairebé imperceptible quan les bateries van entrar en acció, i els
transports que s'estaven aproximant al Destructor Estel·lar van desaparèixer
entre un esclat de boles de foc i fragments metàl·lics. No va necessitar gaire
temps. Cap va escapar. Uns instants després el centre de comunicacions va
començar a vibrar amb les preguntes plenes de terror i perplexitat procedents
de tots els nivells de la nau. La carnisseria havia estat presenciada per molts
testimonis.
En Nil Spaar va donar l'esquena a la pantalla dels
sistemes de punteria i va creuar el pont fins al lloc en què el comandant Paret
jeia sobre la coberta. Agafant l'oficial imperial pels cabells, va treure en
Paret de la fila de cossos i li va donar la volta amb una brusca empenta de la
seva bota. Després en Nil Spaar va agafar la pitrera de la jaqueta d’en Paret
amb una mà i va tirar d'ella, alçant-lo en suspens. El yevethà es va alçar
sobre l'oficial durant un moment interminable, una silueta alta i prima a la
qual els freds ulls negres, bastant més separats del que hagués estat normal en
un humà, amb una franja blanca que corria al llarg del seu promontori nasal i
els solcs carmesins que cobrien les seves galtes i el mentó i li donaven
l'aspecte d'un dimoni embogit pel desig de venjança.
Després, amb un xiuxiueig, el yevethà va tensar la mà
lliure fins a convertir-la en un puny i la va tirar cap enrere. Una esmolada
urpa corba va emergir de la protuberància carnosa del seu canell.
-Sou feristeles -va dir en Nil Spaar amb veu gèlida, i
va lliscar l’urpa sobre la gola de l'oficial imperial.
En Nil Spaar va mantenir el braç immòbil fins que els
espasmes de l'agonia del comandant van haver acabat, i després va permetre que
el cos caigués a terra. Després va girar i va mirar cap al pou del centre de
comunicacions i el comando que estava manejant els seus sistemes.
-Digueu-li a la tripulació que són presoners del
Protectorat Yevethà i de La seva Glòria el virrei -va dir en Nil Spaar,
netejant l'urpa en un dels camals dels pantalons de la seva víctima-.
Digueu-los que a partir d'avui les seves vides depenen de què ens siguin útils.
I després vull parlar amb el virrei, i explicar-li el nostre triomf.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada