Desastre (XXXIV)

Anterior

CAPÍTOL 34

L'almirall Pellaeon era al pont del Quimera, amb les mans a l'esquena. Contemplava l'holograma del seu homòleg a la Nova República.

- Sí, almirall Kre'fey, estic d'acord que tot ha sortit millor del que esperava. La treva Jedi és més llarga del que jo pensava que seria.

- Així és, almirall, i estem fent bon ús del temps. -El bothan caminava lentament, mentre l’holocàmera el seguia per mantenir-lo al centre de la imatge -. La modificació que vam realitzar en el nostre armament va demostrar ser molt efectiva i va enderrocar molt ràpidament dues de les seves naus petites. No estic segur de com respondran en el futur, però podem aprofitar-nos de les seves debilitats canviant de tàctica en plena batalla. Els meus tècnics estan treballant en l'elaboració de modificacions.

- Els meus també -va respondre Pellaeon -. Creu vostè que els yuuzhan vong compliran aquest acord si el seu líder perd?

- O el compleixen o, si en Horn mor, el meu cosí ordenarà un atac total i immediat. Aquest tracte no ha tingut molts seguidors per aquí -En Kre'fey es va gratar el coll -. De tota manera, sabem que tornarem a enfrontar-nos amb els yuuzhan vong. Tinc algunes idees noves, els arxius els hi estic transmetent ara. Tinc una nau de reserva per ajudar-nos. Quan vostè decideixi, procedirem.

- Revisaré aquests informes i li ho faré saber -En Pellaeon va saludar solemnement al seu homòleg -. Enviï a Horn els meus millors desitjos. Si tingués quaranta anys menys, m’oferiria per anar al seu lloc.

- Li encantarà sentir això, senyor -el bothan va ensenyar els ullals mentre somriure -. No crec que hi hagi una persona en tota la flota que no digui el mateix. Bé, potser una, però sempre hi ha una excepció a tota regla.

En Corran va posar la tapa al seu sabre làser recent recarregat.

- Em sembla, Cap Fey'lya, que, pel que em diu, no li sembla bé l'acord a què he arribat amb el líder vong. M'ho ha repetit ja unes cinc-centes vegades.

- I li ho diré mil més, si he de fer-ho. No tenia vostè dret ni autoritat cap per usurpar la prerrogativa de la Nova República d'anar a la guerra amb el seu estúpid duel. I li ho diré totes les vegades que sigui necessari fins que ho entengui i anul·li el tracte.

Els ulls verds del Jedi el van mirar fredament.

-Crec que hi ha una cosa que ha d'entendre. M'importa una galleda d'escopinades de hutt el que vostè pensi. Li recordo que la seva negativa a donar permís als Jedi va ser el que va fer que l'exèrcit de la Nova República em truqués a files. I vaig arribar en aquest acord amb aquesta autoritat.

- No era un oficial de rang en terra.

- Doncs la veritat és que sí. El general Dendo estava ferit.

- Però això no ho sabia.

En Corran li va somriure, ensenyant-li les dents.

- M'està dient que no ho vaig sentir a través de la Força?

Això va fer que el bothan es quedés d'una peça, però també va veure que una tercera persona a la sala arrufava les celles sentint-lo: Luke Skywalker.

- Corran, no és moment de jugar a aquestes coses amb el Cap Fey'lya.

- Tens raó, Mestre. No hi ha temps per juguesques -el corellià va contemplar el sabre làser a la seva mà -. Cap Fey'lya, oblida vostè la nostra història comuna. Fa uns quinze anys, vostè em va prohibir que fes una cosa. Jo vaig dimitir de l'exèrcit de la Nova República, i igual va fer la resta de l'Esquadró Murri; però, tot i així, es van aconseguir els nostres objectius. Així que, si us plau, accepti de nou la meva renúncia a l'exèrcit. La seva autoritat sobre mi ja no existeix.

En Fey'lya va parpellejar amb els ulls violetes, i va mirar al Luke.

- Mestre Skywalker, ordeni-li que abandoni aquest duel.

- No.

Els ulls del bothan semblaven fines vetes d’ametista.

- Els Jedi aproven aquest duel?

En Luke li va sostenir la mirada.

- Dintre d'una setmana baixaré a Ithor per actuar com a home de confiança d’en Corran.

- Llavors els Jedi s'adjudiquen el dret a determinar el destí d’Ithor.

El to astut de les paraules d’en Fey'lya va fer enfadar a Corran.

- Té raó, Mestre. Els Jedi no poden caure en aquest parany. Així que, renuncio a ser un Jedi també.

- No pots.

- D’acord, expulsa’m -En Corran va arrufar les celles -. Hi ha parts del Codi Jedi que no me les empasso, i a més, aquestes robes... Hi ha insubordinació, doncs fes-me fora. Aquest és un problema que no necessites.

El Mestre Jedi va negar lentament amb el cap.

-El que no entén, Cap Fey'lya, és que en Corran actua per protegir la vida. Encara que caigui, serà una vida contra les moltes que hem aconseguit evacuar. Serà una família la que pateixi, no moltes. I quan guanyi, perquè guanyarà, Ithor estarà fora de perill, i els yuuzhan vong sabran que aquesta invasió els hi costarà tremendament cara.

En Corran es va tensar escoltant les paraules d’en Luke. Mirant a Borsk Fey'lya, semblava que, encara que el bothan sentia les paraules, no arribava a entrar-li al cap el seu veritable significat. És a quilòmetres d'aquí, intentant esbrinar com donarà la volta a la situació en el seu propi benefici, tant si guanyem com si perdem.

En Corran li va donar la volta a l'empunyadura del seu sabre làser i li va oferir al Cap Fey'lya.

-Prengui’l, aquí el té, baixi aquí i lluiti vostè mateix.

-No, no podria.

-Ja ho sé, Cap, i no perquè pensi que és vostè un covard –Corran va negar lentament amb el cap i li va tornar a donar la volta al sabre làser, posant el dit sobre el botó d'encesa-. Però aquesta lluita no és la seva, és la meva. Estic preparat per a ella, i, atès que no puc perdre, no ho faré.

El bothan va esbossar un somriure burleta.

-Si fracassa serà com Thrawn i Vader als ulls de la gent.

-Si perdo, Cap Fey'lya, Ithor serà oblidat amb el bany de sang que vindrà després -Corran es va desfer de la fúria i va adoptar una expressió tranquil·la -. I és justament per impedir això que lluito contra Shedao Shai. La conservació de la vida i la llibertat són les úniques raons per lluitar. I per aquesta causa, guanyaré.

L’Ànakin es va treure de sobre les mans de la seva mare mentre mirava pel finestral de l'estació mèdica. La Daeshara'cor jeia al llit, gairebé sense moure’s, coberta fins al coll amb un llençol blanc. L’Ànakin podia sentir la seva respiració, però cada vegada era més feble i ràpida.

La Leia va parlar en veu baixa.

-No tens per què entrar.

Jo no vull fer-ho, però ho he de fer. L’Ànakin va esbufegar i va mirar a la seva mare.

-Ella..., ella ha preguntat per mi. He de fer-ho.

-Vols que entri amb tu?

Ell va empassar saliva amb força, tot i el nus que tenia a la gola.

-No. Puc fer-ho. Tu...

-T’esperaré aquí.

-Gràcies –L’Ànakin es va assecar una llàgrima i va entrar en l'estada. Els androides s'afanyaven amb altres pacients. Es va posar a un costat del llit i va recolzar la seva mà a la mà coberta de la Daeshara'cor.

Ella es va sobresaltar lleugerament i va obrir els ulls. La seva expressió de sorpresa es va convertir en felicitat, encara que a penes va durar un segon. Emanava tristesa, i l’Ànakin podia sentir que la seva espurna vital s'esvaïa.

-Ànakin.

-Hola, com estàs? –L’Ànakin va tancar els ulls de sobte-. Però seré idiota...

La Daeshara'cor va treure la mà de sota el llençol i li va assecar una llàgrima.

-No passa res. El verí...

L’Ànakin va esbufegar.

-A Corran li van mossegar. I es va salvar.

-Química humana... Diferent de la twi’lek -va baixar la mà i va estrènyer la de l'Ànakin amb totes les seves forces, que a ell li van semblar molt poques-. No poden fer res. Em moro.

- No! No és just. No pots! –L’Ànakin va grunyir mentre les llàgrimes li corrien per les galtes-. Tu no, no com...

- Chewbacca?

A l’Ànakin se li van fluixejar els genolls i va començar a caure, però una cadira el va recollir. Es va cobrir la cara amb les mans i va sentir que la Daeshara'cor li acariciava el pèl.

-Vaig cometre un error i ell va morir. Vaig cometre un error i tu t'estàs morint.

-No hi ha mort... Només la Força.

Ell la va mirar entre llàgrimes.

-Però segueix sent dolorós.

-Ja ho sé -ella va somriure dèbilment-. Ànakin, vull que sàpigues... que encara que jo mori..., jo no hagués canviat res..., i Chewbacca tampoc.

- Com pots dir...

Ella li va acariciar la galta, i els seus dits estaven gelats.

-Ell va morir... Jo moro... a favor de la vida. Tu em vas salvar de la foscor. Jo et vaig salvar... no com a recompensa, sinó perquè puguis seguir en servei de la vida, de la Força.

Ell va allargar la mà i va agafar la d'ella.

-Mai la serviré tan bé com Chewie o com tu.

La Daeshara'cor va somriure de nou, les comissures dels seus llavis tremolaven.

-Ja ho fas, Ànakin, i cada vegada millor. Quan superis això, seràs més fort del que ningú pot imaginar. Estem orgullosos de tu, tan orgullosos...

La seva veu es va esvair amb el seu somriure, mentre la vida se li escapava. L’Ànakin va estrènyer la mà de la Daeshara'cor contra la seva cara, però la seva carn ja estava sense vida. Sota la seva mirada, ella es va il·luminar fins a quedar transparent, i finalment va desaparèixer sota el llençol que l'havia cobert.

 Següent