Desastre (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

En Shedao Shai va contemplar al caamasià de borrissol daurat des d'un elevat finestral. L'enviat de la Nova República, vestit amb escassos parracs, s’arrossegava sota la pesada càrrega d'haver de portar blocs trencats de ferrociment d'un costat a un altre del pati. La tasca no requeria cap activitat mental, el que li proporcionava a l’Élegos l'oportunitat perfecta per no pensar en res més que en el dolor que li destrossava espatlles i esquena, engarrotant-li les cuixes i fent que li cremessin les plantes dels peus. L'alienígena havia començat el dia dret, però ara, a mesura que s'acostava la posta de sol, s'encongia sota la càrrega i la movia amb pas vacil·lant.

El líder yuuzhan vong es va girar per mirar al seu subordinat.

- Sí, Deign Lian, t'he sentit. Les forces de la Nova República van tenir accés a la nostra matriu de naus de Sernpidal. Però a mi no em sembla tan rellevant com a tu.

- Però, senyor, li prego que reconsideri tot el que he exposat - Deign Lian s'amagava darrera d'una màscara, i Shedao Shai sabia que era el millor que podia fer. Ell també portava una, d'aparença encara més temible que la del seu assistent, però amagava un rostre que podria fer que en Deign s'estremís -. Senyor, la nau que vàrem identificar a Sernpidal era la mateixa que va aparèixer a Garqi. La seva incursió d'exploració va ser avortada quan vam atacar, però no va passar el mateix a Sernpidal.

-Això és perquè aquí no vam atacar -En Shedao Shai va alçar la mà esquerra i va tancar el puny lentament, clavant-se les urpes al palmell. Els lligams van cruixir de forma deliciosa, i va percebre una lleugera esgarrifança recorrent les espatlles del seu assistent -. Hem esbrinat ja com va ser capaç la seva nau de penetrar en el sistema? Les seves capacitats són limitades, no és així?

- Els investigadors han analitzat els patrons i han determinat el que creiem que són els paràmetres de la seva trajectòria. En breu podrem definir aquests punts i defensar-los.

En Shedao va obrir la mà i es va passar el polze per les puntes sagnants dels seus dits. Les ferides de la seva mà ja s'havien tancat, així que es va netejar la sang a l'espatlla dreta i al pit.

- És que no seria més efectiu que els investigadors analitzessin les màquines dels infidels en lloc d'haver d'endevinar les coses o treballar amb informació que podria estar incompleta?

Els ulls d’en Deign es van obrir, expandint-se més enllà dels límits dels forats de la seva màscara.

- Senyor, això els embrutaria. Quedarien maculats. Haurien d’expiar els seus pecats.

- Doncs que els expiïn -En Shedao Shai va esbossar un somriure macabre i es va girar cap a la finestra -. O potser els que van crear l’Abraçada del Dolor, modificant-la i reajustant-la, no fan ús d'ell? És que s'aparten de tot allò que ens purifica? Haurien d’alegrar-se de tenir l'oportunitat de rebolcar-se en la immundícia dels infidels, perquè amb l'expiació adequada arribaran a estrènyer la seva unió amb els déus i ens proporcionaran un coneixement que accelerarà la nostra victòria en la batalla.

- Senyor, si així ho ordena, ells obeiran.

- M'estàs suggerint que no hauria de donar aquesta ordre, Lian?

- Senyor... - la veu d’en Lian va ser baixant de volum -. Crec que el seu estret contacte amb l'alienígena ha... alterat la seva percepció dels infidels.

En Shedao Shai mirà per sobre l'espatlla al seu subordinat.

- Què és el que intentes dir exactament, Deign Lian?

- Senyor, la gent ha començat a parlar sobre la quantitat de temps que passa amb el caamasià. Parlen del fet que li hagi ensenyat l’Abraçada del Dolor, que li hagi donat a conèixer la Carícia Bullent. Passa temps amb ell, mirant-lo, parlant amb ell, ensenyant-li coses de nosaltres, revelant-li els nostres secrets.

- Entenc. I això es considera una amenaça?

- En cas que s'escapés, senyor.

- I podria fer això, Lian? Podria sortir d'aquí?

- No, senyor, nosaltres no ho permetríem.

En Shedao Shai es va girar i va recórrer en dos gambades la distància que els separava. Va agafar al seu assistent per les espatlles i el va estampar contra la paret, trencant el mur.

- Nosaltres no ho permetríem? Vosaltres no ho permetríeu? D'alguna manera suposes que jo sí que ho permetria, oi? Que li deixaria escapar. Que deixaria que em convencés per alliberar-lo. És això el que penses?

Va tornar a colpejar-lo contra la paret, i després el va deixar anar.

El subordinat yuuzhan vong va caure de genolls i va recolzar la cara contra el terra.

- No, senyor, és només que ens preocupa, que em preocupa, la seva unió amb els déus. El seu contacte amb l'alienígena podria canviar-lo a ell i a vostè.

-És això el que penses de veritat?

-És el que em preocupa, senyor, el que em preocupa.

-Llavors domina les teves preocupacions -En Shedao Shai es va girar i va fer un pas per allunyar-se, però va tornar a donar-se la volta ràpidament per agafar-lo mentre s'aixecava. En Shedao li va donar una ràpida puntada, encertant-li en la barbeta. La puntada va fer girar al subordinat, que va xocar amb la paret per tercera vegada, va caure a terra i va quedar cobert per la pintura i la pols que va caure del mur.

En Shedao Shai el va assenyalar amb un dit tremolós.

-Tu no ets el meu senyor. Jo sóc el teu senyor. El que jo faci per aprendre sobre l'enemic és problema meu. I no se't passi pel cap qüestionar-me. Les xafarderies dels meus inferiors no t’incumbeixen. Ets aquí per dur a terme les tasques menors que estan per sota de la meva capacitat, perquè jo pugui dedicar-me a coses de major rellevància. I si no estàs d'acord, puc trobar-te feina en un altre planeta.

- No, senyor, no! -En Deign va alçar les mans, encara que Shedao Shai no va poder esbrinar si era per protegir-se d’una altra possible puntada o per demanar compassió -. No volia ofendre-li, senyor, sinó comunicar-li les murmuracions dels que podrien conspirar contra vostè.

- Si hi ha conspiradors en contra meva, Lian, el teu deure és eliminar-los -En Shedao Shai va creuar els braços sobre el pit -. Ara baixa i porta-me'n a l’Élegos. Estaré a la cambra del tanc.

- Sí, senyor -En Deign es va aixecar a poc a poc, recolzant-se contra la paret -. De seguida, senyor.

En Shedao Shai va esperar fins que en Deign va avançar a batzegades cap a la porta.

- Una cosa més.

- Sí, senyor?

- Treu-te la màscara abans de parlar amb ell.

- Senyor? - El terror a la cara del seu ajudant va ser una mica d’estimulant -. Vostè no pot...

- Que no puc què? -En Shedao Shai es va acostar lentament al seu tremolós assistent -. Et llevaràs la màscara, m’enviaràs a l’Élegos i t’instal·laràs a l’Abraçada del Dolor. Si surts d'ella abans que es faci de dia, et mataré jo mateix.

- Sí, senyor, com desitgeu.

Després de treure’s la seva pròpia màscara, en Shedao Shai va contemplar a un dels grans peixos depredadors nedant a poc a poc pel cilindre aquàtic. Hi havia contemplat a aquest peix prou cops, havia mirat com ell i el seu company esquinçaven la carn que se'ls tirava, esqueixant-la en grans trossos sagnants. Quan s'alimentaven, petits trossets de carn flotaven a la deriva i acabaven a la gola d'altres peixos. Els ossos queien fins al fons del tanc per ser netejats per cargols i altres criaturetes. Res es malgasta. La collita del dolor porta recompensa per a tots, com ha de ser.

Hi havia ordenat als cuidadors de l'aquari que deixessin d'alimentar els peixos amb carn humana. Tot i que l'espectacle era digne de veure, sempre era divertit veure algú negant la qualitat aclaparadora del dolor, la veritat és que en Shedao havia percebut un descens en la noblesa dels depredadors. Alimentant-los amb preses capturades, aquests grans caçadors, que es podien procurar un millor aliment en llibertat, es veien disminuïts. Oferir-los una cosa que no reconeixien com a presa era gairebé com burlar-se d'ells.

En Shedao Shai va somriure el millor que va poder. Els Cuidadors i els Sacerdots, els administradors i molts Obrers, totes aquestes classes de yuuzhan vong havien caigut en la desídia. Els Guerrers eren autèntics caçadors. Ells eren els yuuzhan vong que estaven més a prop de la veritat de l'univers. I, tot i així, estava disposat a admetre que no tots eren fidels a aquest concepte. Deign Lian s'havia apartat d'ell, i Shedao sospitava que ni tan sols una nit sencera a l’Abraçada li procuraria una mica de plaer.

L’Élegos es va redreçar entrant a la cambra. Es movia amb fluïdesa, sense rendir-se al dolor de tot el seu cos. En Shedao Shai es va adonar que li feia moltíssim mal. No podia moure del tot els braços. Coixejava lleugerament, com si se li desencaixarà el maluc a cada pas. Però no nega el dolor, sinó que ho assimila. Està aprenent bé.

En Shedao Shai es va allunyar del peix i va saludar l’Élegos amb el cap.

- Has treballat intensament avui i no has aconseguit res.

El caamasià va somriure lentament, com si li fessin mal els músculs de la cara.

- Al contrari, ara entenc millor la vostra creença que el dolor és l'única constant. La meva ment racional vol rebutjar aquesta idea, però només puc fer-ho si em dissocio de la realitat del meu jo físic.

- I saps que això és absurd. Per què?

El caamasià va arronsar les espatlles.

- Els filòsofs discuteixen sobre si som criatures de matèria elemental, o si, d'alguna manera, tenim quelcom d’eteri, quelcom que sigui més que el nostre cos i que funcioni. És impossible trobar proves d'això, així que no ens queda una altra que acceptar que és probable que no siguem més que carn, ossos i sang. I, si és així, naixem amb dolor, morim amb dolor i experimentem el dolor durant tota la vida. Negar-ho és expressar una creença en l'improbable, que és com mentir-nos a nosaltres mateixos. I vosaltres no us permeteu enganyar d'aquesta forma.

En Shedao Shai va assentir solemnement.

- Entens les coses millor que molts dels meus. I, tot i així, segueixes sense acceptar plenament tot això.

- M'has dit que creieu en déus. És que ells no són criatures extracorpòries? La seva existència no implica que en el vostre ser hi ha un component espiritual?

- L'habilitat d'aquests peixos per respirar en l'aigua no implica que tu, d'alguna manera, en algun lloc, puguis tenir la mateixa capacitat -En Shedao Shai va arronsar les espatlles -. Els déus són déus. Són trets del dolor i de l'univers. Podem unir-nos a la seva companyia si som sincers amb la realitat.

L’Élegos va alçar el cap.

-Quan tot el que ets és dolor, acabes transcendint la teva forma física?

-Sí.

- Llavors sembla que encara em queda molt per aguantar, ja que encara no he transcendit.

-Estàs cansat, i et deixaré anar a descansar aviat -el líder yuuzhan vong va colpejar suaument amb els esperons l'aquari de vidre -. Deign Lian m'ha portat notícies dels esdeveniments en els nostres territoris presos. Sembla que la teva conclusió que la Nova República retiraria les sondes en vista del fracàs de Garqi era incorrecta. La mateixa nau va aparèixer a Sernpidal per esbrinar què estàvem fent allà.

- I ho va aconseguir?

En Shedao Shai va reprimir un somriure. Com t'agrada la nostra juguesca. No em preguntes el que estem fent a Sernpidal, només em preguntes si aquesta informació ha transcendit.

- Podria ser. Les nostres forces estaven mal organitzades i no vam aconseguir detenir-los. Van investigar el sistema i van sortir d'allà. Per descomptat, hi ha la possibilitat que fracassessin a l'hora d'analitzar correctament les dades recollides.

El caamasià inclinà el cap a un costat.

- Tu no creus això.

- No. El líder que va posar aquella nau en aquell lloc és massa intel·ligent per cometre semblant error -el yuuzhan vong va alçar la barbeta -. Va ser la mateixa nau que va ajudar en l'evacuació de Dubrillion i que va lluitar contra nosaltres a Dantooine. Crec recordar que em vas dir que el seu almirall al comandament era un bothan.

- Crec que em vas demanar que et confirmés la informació que vau obtenir dels esclaus als que heu interrogat aquí – L’Élegos va estrènyer els llavis -. Crec que si la nau segueix sent capitanejada per l'almirall Kre'fey, tornarà a aparèixer on menys ho espereu.

- Així que pretenies enganyar-me amb les teves anteriors afirmacions?

El caamasià va negar amb el cap.

- L'aparició de l'almirall a Sernpidal em va sorprendre tant a mi com a tu. Jo només preveig, basant-me en aquest fet, que sempre seran impredictibles.

- Entenc -En Shedao Shai li va concedir un somriure i va rebre una solemne inclinació de cap a canvi -. Crec que no ets tan idiota com per creure que no estic aprenent sobre la teva gent amb aquests jocs nostres. He après, per exemple, a abordar l'argument de les nostres juguesques, una cosa de la que no hem parlat abans, la qual cosa et sorprèn. Sóc capaç de sorprendre't, Élegos. I també seré capaç de sorprendre a l’almirall Kre'fey.

En Shedao va recolzar una mà al transpariacer mentre passava un gran peix gris.

- L'almirall és un bothan. En què s'assembla amb aquell almirall Chiss que vas esmentar? També estudia art per aprendre sobre els seus enemics?

-No té els costums d’en Thrawn, però té una reputació impecable.

El yuuzhan vong va aclucar els ulls.

- Però és un bothan, una espècie que se la coneix molt i de la que hi ha molta informació. Una mica falsos, aquests bothans. Molt pocs es fien d'ells, i molts els rebutgen. Van massacrar al teu poble, no és així?

-Alguna cosa van fer, i molts d'ells no són molt segurs, cert – L’Élegos agità les espatlles incòmode -. Però jutjar a l'almirall Kre'fey pel que van fer altres bothans és un error que no hauries de cometre.

- Ben jugat, Élegos - el yuuzhan vong va ajuntar les mans-. M'has obligat a creure el que m'estàs dient, o bé a suposar que estàs mentint, pel que hauria de creure el contrari.

- Si sóc aquí per aprendre de tu i per ensenyar-te, mentir seria una estupidesa - el caamasià es va posar les mans a l'esquena -. T'ho adverteixo amb la major imparcialitat.

- Hi ha alguns, en Deign entre ells, que pensen que podria espantar-me amb les teves paraules, o caure sota la teva influència i actuar en contra dels nostres interessos. Segons ells, el temps que passo amb tu m'ha tacat.

- És probable.

- I tu estàs tacat? -En Shedao Shai el va mirar de prop -. Has après prou sobre el dolor com per compartir-lo amb altres?

- Infligir-lo a altres? No -els ulls violetes de l’Élegos estaven oberts de bat a bat -. La violència és una cosa terrible per als meus.

-Però tu has matat en el passat.

- Només per estalviar a altres haver de fer-ho -el caamasià negà amb el cap -. Jo no infligiria dolor per voluntat pròpia.

- Ni tan sols si la víctima ho desitgés?

- Com lligar-te a l’Abraçada? No. No ho faria.

- I si jo t’amenacés amb matar una persona per minut mentre no ho fessis?

L'expressió de l’Élegos es va endurir.

- Qualsevol ésser subjecte a una ordre de mort tan capritxosa està més enllà de la meva protecció. Si no moren llavors, moriran més tard, segons tu desitgis. Mai estaran fora de perill mentre els retinguis captius. Deixaria que els matessis, sabent que fent-ho tan ràpid els estaries privant d'un mal major.

El líder yuuzhan vong es va allunyar lentament i va passar els esperons per la paret transparent que el separava de l'aigua.

-Heu après molt, Élegos, i m'has ensenyat molt. El principal és el següent: els teus, per molt blasfems, heretges i maleïts que siguin, tenen una resistència que podria ser un problema.

- M'alegro que hagis après això.

- Ara he de comprovar-ho -En Shedao Shai va somriure, gaudint amb la visió del seu rostre desfigurat al transpariacer -. I ho comprovaré quan la Nova República torni a enviar les seves forces contra nosaltres.

Següent