Ofensiva (XXXV)

Anterior

CAPÍTOL 35

En Jacen Solo es va tornar des de la barana del balcó i va mirar al seu germà.

- No pots dormir?

L’Ànakin va negar amb el cap mentre entrava al balcó de la casa dels Solo.

- Malsons.

- Sobre què?

- Sobre Dantooine – L’Ànakin es va fregar els ulls -. No paro de somiar que mato reptiloides a tort i a dret, però mai és suficient. Segueixen entrant al camp de refugiats. I quan entrem, perquè tu també estàs en el somni, trobem un munt de gent morta. Chewie, mare i pare entre ells.

En Jacen va sospirar.

- Quin horror.

- Què creus que vol dir?

El germà gran va negar amb el cap i es va tornar a repenjar-se a la barana.

- Des de la meva experiència a Belkadan he estat intentant esbrinar el significat dels somnis. El teu podria no significar res. Segueixes consternat per la mort d’en Chewie. I, per la mateixa raó, atès que la Mara no està entre aquests morts, és probable que et felicitis per haver-la salvat. No sé.

L’Ànakin es va recolzar a la barana al costat del seu germà i va mirar les titil·lants llums de Coruscant. Li costava creure que havia passat un mes des que va sortir d'allà amb la Mara en direcció a Dantooine.

-El meu és un somni, és clar. El teu podria haver estat una visió. L'oncle Luke pensa que ho va ser.

- Sí, però el futur va canviar, així que em van ofegar i em van torturar -va dedicar un mig somriure al seu germà -. I com que ens vam anar de Belkadan per salvar-vos, és probable que fossis tu el que vas canviar el futur perquè passés el que va passar.

- Així que si hagués mort series més feliç?

-Jo no he dit això, Ànakin -En Jacen va captar la tristesa en el to del seu germà petit -. I pare tampoc seria feliç si haguessis mort.

L’Ànakin va riure amb sorna.

- L’has vist ja?

- No, i tu?

- No. 3PO diu que està en "missió de reconeixement de cantines". Inspeccionant el fons dels vasos, crec jo.

En Jacen va sospirar.

- Doncs no sé si envejar-lo.

- Què?

- Jo també tinc malsons, Ànakin, malsons sobre Dantooine.

- Com els meus?

- Semblants -En Jacen es va gratar el clatell -. Jo sóc allà, matant, matant i matant. Estic guardant una porta. Els reptiloides estan desesperats per passar, però jo només els deixo entrar a trossos.

-Això és el que vas haver de fer.

- Tu creus? -En Jacen es va tirar enrere quan un jockey va passar volant i brunzint enfront d'ell -. El que vam fer no va ser noble, va ser una carnisseria. Mentre estaven sota el control del vehicle gran, marxaven com androides i l'únic que fèiem era abatre’ls. Després, quan l'oncle Luke va destruir el transport, es van tornar bojos. Eren bèsties i nosaltres ens els vam carregar.

L’Ànakin el va agafar pel canell.

-Però no tenies elecció. Si no els mataves, haurien assassinat a molts més refugiats.

-Sí, ho sé, sóc conscient. Em faig càrrec, però no puc evitar preguntar-me què té a veure això amb ser un Cavaller Jedi -va tancar els ulls fortament -. Em va acostar això a una major comprensió de la Força? Sóc millor Jedi ara que abans?

L’Ànakin li va deixar anar la mà.

-Però la missió d'un Jedi és salvar la gent. No hi ha una raó més noble que aquesta. Vas arriscar la teva vida per salvar altres.

- Tu creus? Creus de veritat que aquests reptiloides podrien haver-nos fet algun mal? Més de la meitat dels soldats de Bril'nilim va sobreviure a l'assalt. I no són Jedi. No necessitàvem els sabres làser, Ànakin. Podríem haver utilitzat vibronavalles o simples porres.

Es va girar i va obrir els braços.

- I era tan especial salvar aquests refugiats? Vam impedir que morissin, però amb quina finalitat? Els fa millors que els que van morir? És que són més nobles? Aprendran d'aquesta experiència i faran de l'univers un lloc millor?

- No ho sé, Jacen. Això és el futur...

- Que sempre està en moviment.

-Sí. L'únic que sé és que salvem la vida de molts. Amb això en tinc prou.

En Jacen va assentir lentament.

-Ja ho sé, Ànakin. Tant de bo fos suficient per a mi també.

-No t'entenc.

- Ja -En Jacen va parlar en murmuris mentre l’Ànakin sentia l'enuig créixer al seu interior -. Mira, Ànakin, ho vas fer de meravella a Dantooine. Vas aprendre molt, vas cuidar molt bé de la Mara i li vas salvar la vida en circumstàncies molt difícils. Ets tot un heroi pel que vas fer i per la forma en què vas lluitar contra els reptiloides. No intento treure't res de mèrit. Vull que entenguis això.

- D’acord – l’Ànakin es va creuar de braços -. I tu?

- Doncs no ho sé, aquesta és la qüestió -es va estrènyer les temples amb la punta dels dits -. Pensava que si em retirava a la vida contemplativa podria acostar-me més a la Força, però després vaig veure aquells esclaus i vaig haver d’actuar. La Força em mana una visió, jo actuo en conseqüència i tot surt malament. Però d'aquí va sortir també que us salvéssim a la Mara i a tu a Dantooine, i que estiguéssim allà per vèncer els reptiloides. És com si estigués caminant en cercles, envoltant l'objectiu que persegueixo. De vegades sento que necessito estar sol i altres em veig llançat al motlle heroic que ha format i ha consumit l'oncle Luke. Sé que hi ha altres enfocaments, però no sé si em convencen.

L’Ànakin va arrufar les celles.

-És com si intentessis traçar un rumb sense conèixer la destinació final.

- Com?

El jove Solo va descriure un cercle en l'aire amb el dit índex.

- Has dit que dónes voltes al voltant d'una fita, però no la defineixes. En realitat, no has dit quina és. Jo vull ser Cavaller Jedi, com l'oncle Luke i molts abans que ell. No sé el que vols tu, i crec que tu tampoc ho saps.

En Jacen va assentir.

- Així em sento, però crec que és perquè vull ser una mica més. No sé què, però crec que a l'Orde Jedi li falta alguna cosa que no vam poder recuperar. Sé que està en algun lloc, però no sé el que és.

- Llavors potser això de retirar-te a pensar no sigui el que t’acosti més en aquesta fita.

En Jacen arquejà una cella.

- Què filosòfic t'has posat de sobte.

El noi va enrogir.

- A Dantooine, quan la Mara em va dir que deixés d'utilitzar la Força per a tot, vaig tenir molt temps per pensar. Em vaig adonar que emprava massa la Força. L'oncle Luke la utilitza com a consellera i, en ocasions, com a font d'energia. Altres la fan servir com si fos una vibronavalla, altres com una urna per votar i altres com una gamma completa d'eines. Vaig pensar molt en això i vaig decidir seguir els passos de l'oncle Luke.

- No et resultarà fàcil.

-Ser Jedi no és fàcil – L’Ànakin va somriure -. Però, és clar, intentar trobar el teu camí és molt més difícil. Potser el que hagis de fer és aventurar-te per altres camins i anar utilitzant el que vagis descobrint en ells.

El comentari de l'Ànakin li va recordar al Jacen l'amonestació d’en Luke sobre la manca d'experiència. Potser necessiti explorar més els camins Jedi i conèixer-me millor a mi mateix. Es va adonar que, encara que ell era més assenyat que l’Ànakin en el seu ús de la Força, tampoc sabia com seria viure sense ella. Podria arribar a integrar-me totalment en la Força sense saber qui sóc sense ella?

En Jacen regirà el pèl al seu germà.

- Mira, una cosa. Independentment del que pensi de la batalla de Dantooine, per mi va ser un orgull tenir-te al meu costat. No sé el que seré en el futur, Ànakin, però sé que tu seràs un gran Cavaller Jedi. Sé que, passi el que passi, tindràs èxit.

L’Ànakin va aclucar els ulls.

- Ets Jacen de veritat o un yuuzhan vong amb un emmascarador ooglith?

En Jacen va passar un braç per les espatlles al seu germà petit.

- Per ara, sóc Jacen Solo - Ningú sap el que seré en el futur.

 Següent