Desastre (XXV)

Anterior

CAPÍTOL 25

En Jacen Solo es va posar les mans a l'esquena. Hi havia acudit a la crida del seu oncle que demanava que els Jedi es reunissin en una petita gruta en un nivell superior del Badia de Tafanda. Encara podia percebre la presència de la Jaina a la ciutat ithoriana flotant, li va sorprendre una mica que no assistís a la reunió. Pel que podia percebre d'ella, va saber que estava de nou al simulador, i per un moment es va ressentir pel fet que l'esquadró la separés d'ell i dels Jedi.

Allà, a peu entre Ganner i l’Ànakin, en Jacen es va sorprendre a si mateix pensant malament de la seva germana, i va revisar els seus propis sentiments. Va sentir un indici de gelosia, perquè estava clar que a ella li encantava volar amb l'Esquadró Murri, i ell estava molt orgullós de com ella ho estava fent com a pilot. En Jacen sabia que la Jaina no anava a deixar de banda el seu llegat i la seva formació Jedi, sinó que estava trobant una altra forma de posar–lo en pràctica.

Seguint la tradició d’en Corran Horn de servir a l’esquadró. En Jacen mirà entre la gent i va veure’l. En Jacen havia decidit arribar a ser el tipus de Jedi que eren Corran i Luke. Sabia que havia fet una bona feina, un treball necessari, a Belkadan i a Garqi, però seguia perseguint aquesta sensació d'insatisfacció.

Els records de la matança de Dantooine li indicaven quin podia ser el costat dolent d'aquesta tradició Jedi. Sabia que cap d'ells havia tingut elecció davant els yuuzhan vong. Van haver de matar soldats o hauria mort molta més gent. Ells van jugar un paper defensiu, de manera que no hi havia ni rastre del Costat Fosc en les seves accions. I, tot i així, hi va haver moltes morts.

En Jacen es va veure de nou pensant en la qüestió filosòfica a la qual no trobava resposta. Si la Força era una cosa que abastava totes les formes de vida, podia justificar-se, d'alguna manera, l'assassinat? El Codi Jedi afirma que la mort no existeix, només la Força, però la mort de milers de milions d'éssers a Alderaan i Càrida va ser suficient per enviar una onada de devastació a través de la Força. I, si això era cert, no tindrien també algun efecte les morts en menor escala?

Estava tan segur que no tenia resposta per això com que la resposta estava en algun lloc. L’Ànakin li havia suggerit que, en la seva recerca, estava girant en cercle al voltant de la resposta, i no podia ignorar el comentari del seu germà petit. Però si vorejo alguna cosa, almenys sé que hi ha alguna cosa. Ara només em queda trobar-la.

Dues coses van ser les que van treure a Jacen de la seva abstracció. La primera va ser l'arribada d’en Relal Tawron, el gran sacerdot ithorià, juntament amb Luke. Fins que va arribar l’ithorià, en Jacen no tenia ni idea de per què els havien reunit allà, però la solemnitat amb què es movien tant el gran sacerdot com el Mestre Jedi li feia suposar que el motiu era molt greu.

La segona va ser l'entrada de la Daeshara'cor a l'habitació, que va arribar just rere d’en Luke i es va col·locar darrere de l’Octa Ramis, i que no va fer sinó confirmar la gravetat de la situació. Des que Luke va arribar a Ithor, la Jedi twi’lek havia estat reclosa a petició pròpia. En Jacen sabia que Luke havia passat temps amb ella, però el Mestre no va donar explicacions sobre la recerca de superarmament per part de la twi’lek.

En Luke Skywalker es va col·locar davant dels més de vint Jedi i els va saludar amb una inclinació de cap.

- Germans i germanes, Relal Tawron està aquí per preparar-nos per al que serà la nostra funció en l’imminent batalla. Escolteu el que us dirà. Potser estem aquí per salvar Ithor, però la nostra negligència també podria destruir-ho. I això no pot passar.

L’ithorià va assentir en sentir les paraules d’en Luke, i va contemplar en silenci als Jedi durant un moment. Va entrellaçar els dits, va posar les mans sobre l'estómac i després va començar a parlar en un to tan ressonant com greu.

- Us donem la benvinguda, Jedi, i us agraïm el que fareu per nosaltres. I no parlo només per mi, sinó per la Mare Jungla sobre la qual llisquem i pel poble d’Ithor. Nosaltres som un i volem combregar amb vosaltres.

Va tornar a contemplar els Jedi reunits. Quan la seva mirada es va posar sobre Jacen, el jove Jedi va sentir que enrogia. No tenia raons per sentir-se avergonyit, i es va adonar que el que l'incomodava era la sensació de calma absoluta que procedia de l’ithorià. Els dubtes que Jacen albergava sobre el seu futur van xocar amb la confiança que Tawron tenia en la seva vida i en les seves decisions. Se sent amb ell mateix com a mi m'agradaria sentir-me.

Relal Tawron va obrir les mans i va estendre els braços.

- Ja heu sentit que ningú pot posar un peu a Ithor. Aquesta frase és formalment correcta en la seva traducció al Bàsic, però no és del tot certa. Entre nosaltres hi ha pelegrins que baixen al planeta per ocupar-se dels boscos, per visitar els llocs sagrats que daten d'abans que la tecnologia ens permetés construir ciutats flotants, i per avaluar els danys causats per les tempestes o els incendis. Abans de realitzar aquests viatges, han de preparar-se espiritualment.

"Vosaltres viatjareu a la superfície, en cas necessari. Per tant, és el nostre desig preparar-vos perquè accepteu el planeta com la vostra mare, i el planeta us acollirà com als seus fills- el gran sacerdot va parpellejar lentament -. I amb aquest propòsit, haureu de ser el que no sou. Ningú pot anar a la superfície. Només podran anar aquells que no siguin ells mateixos.

En Jacen va arrufar les celles un instant, però va veure Corran assentint per a si mateix, així que va suposar que el misteri no era tan impenetrable. Va recordar els inicis del seu entrenament, en els quals va haver d’obrir-se a la Força i alliberar-se de si mateix per omplir-se d'ella. Per arribar a ser un amb la Força, vaig haver arribar a ser més del que era abans, i això va implicar rebutjar la imatge del que jo creia ser.

- Viatjant a la Mare Jungla, tots els pelegrins volen apropar-se més a ella. Per facilitar el canvi i el creixement, el pelegrí es consciencia dels aspectes limitadors del seu ésser que li impedeixen arribar a ser un amb el planeta. I el mateix passarà amb vosaltres. Heu de pensar en aquesta part de vosaltres que us limita, i aquesta és la part que heu de canviar. I compartireu tot això.

- En veu alta? - Wurth Skidder, al costat d’en Kyp Durron, va negar amb el cap -. Això és una pèrdua de temps. Hauríem d'estar preparant-nos per lluitar contra els vong.

En Luke va arrufar les celles.

- Això és més important que allò, Wurth.

El gran sacerdot ithorià va ajuntar les mans.

-Si penses que estàs perdent el temps, serà millor que marxis.

- Què? - Wurth es va creuar de braços -. Hem vingut per salvar el seu planeta.

- Primer hauràs de salvar-te a tu mateix, Jedi –l’ithorià parlava lentament -. Mentre no desitgis la teva salvació, la Mare Jungla no podrà fer res per tu.

- No entenc...

En Kyp va posar una mà sobre el braç d’en Wurth.

- La confusió és nostra. Ho entenem, Relal Tawron, i respectem els vostres costums.

L’ithorià va assentir i va tornar a estendre les mans.

- La declaració pública serveix perquè tothom ajudi al peregrí a fer la transició cap a la unitat amb la jungla. En compartir la càrrega, nosaltres, una comunitat tan diversa com les plantes i les criatures que componen la Mare Jungla, funcionem en conjunt en un complex ecosistema. I només en aquesta unitat podrem triomfar.

En Luke Skywalker es va tornar cap a l’ithorià.

- Si em permet, m'agradaria ser el primer.

- Serà un honor, Mestre Skywalker.

- Renuncio a la responsabilitat -En Luke aclucà els ulls, i en Jacen va poder sentir la sorpresa emanant d'altres Jedi -. Durant molt de temps vaig portar l’insuportable càrrega de ser l'únic hereu de la tradició Jedi. Us he enganyat. Tots vosaltres també sou hereus. Sé que acceptareu cadascun una part de la responsabilitat que ha recaigut sobre mi. Confio en vosaltres.

En Jacen va sentir un calfred. Mai va dubtar que el seu oncle es fiava d'ell, però la seva relació anava més enllà de la d'un deixeble amb el seu Mestre. Els llaços familiars multiplicaven la confiança. Per primera vegada va saber el que hauria significat ser Ganner, Corran o Daeshara'cor. La renúncia d’en Luke era un regal per a tots, que els unia entre si i els vinculava a la Jungla.

Altres Jedi van començar a realitzar les seves declaracions. No ho van fer en un ordre concret, cadascun va alçar la seva veu quan va sentir que estava preparat. En Jacen els va escoltar, prestant més atenció a la sensació de pau que es despertava en ells que a les paraules en si mateixes. Va buscar desesperadament aquesta part de si mateix que li impedia gaudir d'aquesta pau, per poder sentir-se com ells.

Ànakin li va sorprendre fent un pas endavant bastant aviat. El seu germà petit es va posar recte i va parlar amb veu ferma.

-Jo renuncio a la seguretat en mi mateix. Estic tan obsessionat per tenir raó, per fer el correcte, que no busco altres respostes que potser podrien ser millors. Jutjar-se a un mateix amb justícia és una meta. Jo només estic en el camí.

Al final del tot, la Daeshara'cor es va passar un lekku per les espatlles.

-Jo renuncio a l'odi. Les descripcions dels yuuzhan vong prenent esclaus em va fer odiar-los tant com a aquells que van esclavitzar la meva mare. Aquest odi em va portar a fer estupideses. S'ha acabat. Detindré als yuuzhan vong perquè cal fer-ho, però no els odiaré.

- Jo em desfaig de la por -En Corran es va passar la mà per la boca -. Tota la vida tenint por al fracàs: davant el meu pare, davant la meva dona, davant els meus fills, davant dels meus amics, davant de tots vosaltres. Però això s’ha acabat. El fracàs ja no està al menú, així que no té sentit tenir-li por, o témer qualsevol altra cosa.

En Ganner va assentir una vegada, amb fermesa.

- Jo renego de l'orgull. M'ha encegat davant tantes coses, i una d'elles és com de letals que poden arribar a ser els yuuzhan vong. La Jungla no pot tenir un defensor cec.

Octa Ramis va fer un pas al costat de la Daeshara'cor.

- El dolor per un amic que els vong em van arrabassar m'ha encegat. Jo deixaré que descansi en pau.

Por. Orgull. Odi. Fins i tot el seu germà assumint que no sabia tant com creia. Totes aquelles coses li semblaven a Jacen dignes d'elogi. Però cap és per a mi, o, almenys, no de moment. Va sospirar, sentint milers de preguntes bullint en la seva ment. Quina és la meva?

Tot d'una, en Jacen es va quedar bocabadat, i se li va posar la pell de gallina. Tal va ser la sorpresa que va sentir en trobar la resposta que gairebé va riure, però no ho va fer per no trencar la solemnitat de la cerimònia. Era una resposta tan senzilla que es va sentir aclaparat, i la pau que va sentir descobrint-la va fer-lo sentir fins i tot marejat.

Va fer un pas endavant, al costat d’en Ganner i l’Ànakin.

- Renuncio a la necessitat de saber ara el que seré després. Mirant cap al meu futur, he ignorat el present i la meva funció en ell. Però la situació actual és massa greu com per seguir fent això.

El seu oncle li va dedicar una inclinació de cap, i en Jacen va sentir una calidesa expandint-se des del seu cor per tot el seu cos. No hi havia abandonat la recerca del seu lloc entre els Jedi, simplement l'havia privat del seu caràcter d'urgència. I va redirigir aquesta energia al seu esforç per defensar Ithor. La sensació de benestar li indicava, sens dubte, que havia pres la decisió correcta. Ara només espero viure prou com per poder seguir el meu camí, sigui en cercle o en línia recta, cap a una meta.

Els Jedi van acabar de realitzar les seves declaracions. Wurth va renunciar a la debilitat amb una vehemència que pretenia amagar les seves inseguretats. En Kyp va rebutjar l'orgull utilitzant paraules que volien suggerir que la glòria d'un és la glòria de tots. Era obvi que volia unir els Jedi com havia fet Luke, però a Jacen li va semblar un esforç inútil des de la seva nova perspectiva.

Va tenir la impressió que el gran sacerdot veia més enllà del que Wurth, Kyp i alguns més van dir, però no va fer res que ho indiqués.

- Vosaltres, Jedi, pel vostre vincle amb la Força, enteneu que tota la vida està interconnectada. Sabeu que tot està relacionat. Aquí, avui, us heu unit a la Mare Jungla i al poble d’Ithor. Els nostres destins estan units. Us agraïm la vostra força i la vostra sinceritat. Us oferim el nostre suport i el nostre amor. Les fibres teixides són més fortes que separades: siguem, doncs, forts en la unitat davant d'aquesta amenaça.

L’ithorià baixà les mans i va donar la mà al Mestre Jedi. En Luke es va quedar al fons de la sala mentre Relal Tawron s'obria pas cap a la sortida. L’ithorià es va aturar només una vegada, per posar les mans sobre les espatlles de la Daeshara'cor i li murmurà alguna cosa a cau d'orella. Després va abandonar l'estada.

En Luke va esperar que la porta es tanqués rere del gran sacerdot, i va romandre allà, embolicat en la seva túnica.

- Com ja sabeu, la vostra funció exacta en el combat encara no ha estat decidida. En el sistema informàtic trobareu els plans desenvolupats per a nosaltres. Podeu ignorar sense problemes tots aquells que no hagin estat dissenyats pels almiralls Pellaeon i Kre'fey, o per mi. Jo em disposo a assignar les tasques.

En Kyp va arrufar les celles.

- Ens cedeixes la responsabilitat, però no podem decidir com serem utilitzats?

El Mestre Jedi va somriure afable.

-A vosaltres us cedeixo la responsabilitat de les vostres pròpies accions. Als militars els hi cedeixo la responsabilitat del que fem. Tots tenim una opinió sobre com aconseguir les nostres fites. Ells decidiran quines són, i nosaltres veurem quina és la millor manera que els Jedi arribin a elles.

Va contemplar la sala.

-Això és tot per ara. Que la Força us acompanyi.

Els Jedi es van dispersar en petits grups i van començar a sortir lentament per la porta. En Luke es va dirigir sense dubtar-ho cap a Jacen i l’Ànakin, i va obrir els braços. Va col·locar les mans sobre les espatlles dels seus nebots.

- Estic molt orgullós de vosaltres. Les coses que vau dir, bé, com ha dit el gran sacerdot, la jungla no és lloc per a infants. I el que heu dit indica que ja no ho sou.

En Jacen va posar la seva mà dreta al braç mecànic d’en Luke.

-Gràcies, Mestre.

- Sí, oncle Luke, gràcies – L’Ànakin va somriure obertament, però va recobrar una expressió solemne -. Estic disposat a fer el que necessitis que faci, sigui el que sigui.

En Ganner va deixar anar una rialleta.

- Donada la teva experiència amb els yuuzhan vong potser hauries d'estar al comandament del nostre contingent.

En Luke va arquejar una cella.

- No crec que aquesta responsabilitat pugui recaure sobre ell de moment.

La Daeshara’cor es va obrir pas entre els Jedi i es va aturar a un parell de metres del grup.

- Mestre, si em permet un moment.

En Luke la va mirar.

- Si us plau, acosta't.

- Sí, Mestre -la dona es va acostar i es va mirar les mans. Els lekku li tremolaven lleugerament, delatant el seu nerviosisme -. Només volia donar-li les gràcies per confiar en mi, per convidar-me i per permetre’m participar en la cerimònia. He estat pensant molt, analitzant-me. Fins que em van demanar que ho expressés en veu alta, aquí, no havia entès exactament per què havia fet el que vaig fer, o què m'havia provocat això. Vaig deixar que l'odi em convertís en una esclava, com la meva mare. No em penedeixo d'oposar-me a l'esclavitud o als yuuzhan vong, però no puc fer-ho per raons equivocades. Guanyar o preservar la llibertat és bo. Cercar una compensació, no.

El Mestre Jedi va assentir.

- Aquesta és una lliçó que tots hem de tenir en ment. M'alegro que hagis tornat amb nosaltres, Daeshara'cor. La lluita a la qual ens enfrontem exigirà que ho donem tot, i crec que estem més que preparats.

En Corran, que acabava d'unir-se al grup, va sospirar profundament.

- Només espero que aquest "tot" sigui suficient. No em puc treure del cap que la batalla d’Ithor serà l'última per a molts de nosaltres. Si no els aturem aquí, el millor que ens pot passar és ser-ne un amb la Jungla.

Següent