Desastre (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

En Jacen Solo recordava molt bé haver sentit que el servei militar consistia en hores de brutal avorriment separades per segons de terror absolut. No és que no ho cregués, però mai ho havia experimentat per si mateix. Quan va lluitar a Dantooine no es va avorrir en cap moment, i respecte allò del terror, bé... estava massa ocupat per espantar-me.

A Garqi, esperant al districte de Wlesc, a l'est del Jardí Xenobotànic de Pesktda, tenia temps de sobres per sucumbir al terror. Els seus companys i ell havien estat destinats als túnels subterranis utilitzats per al trànsit dels androides de servei. En els conductes hi havia cables de fibra òptica que antigament es van utilitzar per a la comunicació entre edificis a través de canals de comunicació normals. Les imatges eren recollides per holocàmeres de vigilància, tot i que els yuuzhan vong havien destruït totes les que havien pogut.

La incapacitat per entendre la tecnologia dels yuuzhan vong perjudicava i ajudava en gran mesura als caces de la resistència. Els invasors havien destruït gran quantitat d’holocàmeres, però no havien trencat els cables. Amb només connectar una nova càmera a un cable, i ficar-se en la línia del conducte, o enllaçar un intercomunicador a la línia per poder extreure les imatges de forma remota, o amb altres milers de mètodes, Rade Dromath i els seus havien pogut recollir i arxivar hores i hores dels jocs de guerra dels yuuzhan vong.

En Corran havia ordenat que tots els holovídeos es dupliquessin i s’emmagatzemessin al Millor Sort. Després d'estudiar les pràctiques més recents, va formular un pla per extreure mostres del programa d'ensinistrament. Els yuuzhan vong semblaven bastant cruels amb els soldats prototip, així que tots van estar d'acord en què si només podien obtenir-ne parts, es quedarien amb les parts. El més preferible, però, era capturar un soldat viu i veure si podien treure’l del planeta, perquè algú pogués recuperar-lo i fer que tornés a ser com abans.

A Belkadan, en Jacen havia tingut trobades amb éssers als quals els yuuzhan vong havien esclavitzat. A través de la Força, havia percebut una estranya sensació emanant d'ells. Era com el soroll de fons d'un canal intercomunicador. No era el correcte; estava malament i semblava fer-se més fort amb el temps. En Jacen estava segur que les protuberàncies que els yuuzhan vong estaven implantant en els esclaus els estaven matant.

En la mateixa línia de raonament, també havia lluitat contra els petits esclaus reptiloides a Dantooine, però no havia percebut que estiguessin moribunds. Era com si els seus implants entressin en relació simbiòtica amb els seus portadors. Resultava innegable que els yuuzhan vong eren capaços d'exercir algun tipus d'influència remota sobre els esclaus, atès que la seva disciplina seguia sent extremadament forta tot i la matança, fins que en Luke va destruir el que semblava ser un vehicle de comando dels yuuzhan vong.

Però el que pertorbava al Jacen, mentre esperava en la foscor del fons d'un túnel d'accés, era que els humans modificats li provocaven una sensació més semblant a la dels reptiloides que a la dels esclaus de Belkadan. Ambdós tipus tenien els sentits disminuïts, era com si els percebés a llarga distància, però sabia que amb prou feines estaven a cinc metres per sobre del seu cap. Dels humans li arribaven emocions esmorteïdes, inclosa la por; però també molt orgull i determinació. Alguns fins i tot emanaven confiança, i els que els envoltaven semblaven més calmats.

Es va ajustar les ulleres d’holovisió i es va gratar amb els dits enguantats la petita cicatriu sota l'ull dret. Quan va ser capturat pels yuuzhan vong, aquests van intentar implantar-li alguna cosa sota la carn. Ho van aconseguir, però el seu oncle la hi va treure en qüestió de minuts, de manera que no va començar a créixer. I si hagués crescut... es va estremir.

El que veia per les ulleres eren imatges que procedien d'una holocàmera amagada a la finestra d'un segon pis, orientada cap a la trapa d'accés sota la qual es trobava amagat. La càmera estava immòbil, però connectant-la a altres podia ampliar la vista de la plaça que tenia a sobre. Hi havia fonts i bancs per tota l'esplanada de ferrociment. Estava dividida per testos que la convertien en un senzill laberint, amb senyals de trets i taques de sang de batalles anteriors. Segons l'enfrontament que acabaven de presenciar, les coses solien acabar desenvolupant-se en aquell lloc al final de les pràctiques, quan regnava el caos. En el moment indicat, les forces de resistència farien la seva aparició, eliminant quants yuuzhan vong poguessin, i traient a una mostra o dues d'allà.

L'avantatge d'un pla senzill era que hi havia poques coses que poguessin sortir malament, però entrar en una batalla indicava, en gran mesura, que aquest mal ja estava tenint lloc. Per al Jacen era obvi que hauria estat preferible recollir mostres després de la batalla, però Corran va insistir que era probable que després de la massacre hi hagués patrulles yuuzhan vong examinant el lloc i calibrant els danys.

Però hi havia una altra cosa que formava part del seu pla. En Jacen va contemplar a Corran i es va sentir com si sempre fos un pas per darrere d'ell. Era obvi que les forces de resistència pretenien infligir el màxim dany possible als yuuzhan vong. Al Jacen li feia l'efecte que en Rade demanava permís als Jedi per fer qualsevol cosa, no tant per lliurar-se de qualsevol complex de culpa per saber que algú que podia solucionar els problemes estava d'acord amb el seu pla.

En Ganner també semblava ansiós per enfrontar-se als yuuzhan vong. El Jedi mai s'havia acostat al Jacen per preguntar-li com era matar un guerrer yuuzhan vong, però li havia donat moltes oportunitats per a descriure les seves lluites amb ells. En Ganner li somreia llavors, i li deia coses com: "Bé, aquí l'expert ets tu. Què faries per anar a per ells?" Ganner semblava també buscar la seguretat que podia enfrontar-s'hi.

Què estic buscant aquí? En Jacen es va estremir. Va recordar la frustració i la humiliació de la seva derrota a mans d'un guerrer yuuzhan vong a Belkadan. Més tard, a Dantooine, va aconseguir acabar amb alguns guerrers, però ell sabia que eren joves i no molt experimentats. Llavors, els yuuzhan vong van enviar als reptiloides contra ells, i en Jacen els va vèncer amb relativa facilitat. Si tenia algun dubte sobre la manca de noblesa de les matances i la guerra, allò la va dissipar del tot.

Però allà, a Dantooine, només havia fet el mateix que els llegendaris Jedi venien fent des de feia generacions. Totes les cançons i les històries retrataven als Jedi defensant als desemparats, vencent als tirans i restaurant l'ordre. A Dantooine va fer el que tothom esperava d'ell, i ho va fer bé. Potser els Jedi tinguessin els seus detractors en la Nova República, però cap dels supervivents de Dantooine ho era. Tots ens van veure com gloriosos exemples dels Jedi, però és això el que jo vull? Portava molt de temps pensant en la paradoxa dels Jedi. El seu oncle va ser ensinistrat com una arma i utilitzat contra l'Imperi. En Luke Skywalker havia redimit al seu pare del mal que havia fet i havia destruït la font del mal de la galàxia. Ell va seguir enfrontant-se al mal després d'això, fins a la batalla final contra l'Imperi, i fins i tot després. Segons la seva opinió, els Jedi eren guerrers.

El problema radicava que la formació d’en Luke Skywalker havia quedat incompleta. La determinació de l'Emperador d'eradicar als Jedi havia estat tan meticulosa que entre la poca informació sobre ells que no havia estat destruïda gairebé no hi havia material didàctic. Gran part del que havia deixat l'Emperador rere seu semblava contenir errors deliberats.

Seguir aquests camins podia portar al Costat Fosc, i fins i tot donar lloc a una nova Era Sith.

En Jacen sabia en el seu cor que ser un Jedi era quelcom més que ser un guerrer. En el seu oncle veia de vegades un toc d'allò, encara que en Luke tenia tantes responsabilitats que amb prou feines podia centrar-se en res que no fos la resolució dels problemes del present. I veient a Corran debatent-se entre permetre un bany de sang i planejar una operació que certament costaria vides, també podia veure alguna cosa més que un guerrer. En Corran no deixava de repetir que tothom havia de centrar-se en l'objectiu, que era la recollida de dades. Si els yuuzhan vong es creuaven i calia matar-los, que fos així; però per ajudar els altres, no per saciar la set de sang.

En ells, i en altres, en Jacen veia trets de filòsof i de mestre. I ho apreciava perquè li indicava que hi havia un camí diferent, encara que tampoc estava segur que fos per a ell. No deixo de trobar camins que no vull prendre, però tan sols aconsegueixo quedar-me sempre al mateix lloc. Va arronsar les espatlles. Hi ha d'haver un altre camí.

El so d'un doble clic li va arribar per l'intercomunicador, indicant l'estat d'alerta preliminar. Va desconnectar les ulleres i va escalar els graons de l'escala excavada al ferrociment. Va pujar fins que va estar a un metre de la trapa d'entrada i va esperar. Amagat allà, es va dur la mà a l’empunyadura del sabre làser. Almenys de moment, no està tan malament ser un guerrer.

A través de les ulleres va veure un grup mixt de reptiloides i guerrers yuuzhan vong entrant a la plaça per la porta sud. Els reptiloides es van apressar a prendre la davantera, amagant-se entre els testos i els bancs, i travessant les fonts. L'ansietat emanava de gairebé tots ells, i hi havia alguns clarament ferits. Almenys un va ensopegar mentre avançava corrent. No va tornar a aixecar-se, i un filet de sang fosca va seguir rajant d'ell.

Els guerrers yuuzhan vong, per contra, van entrar a la plaça com si fossin soldats desfilant. Només eren tres, un per cada vint reptiloides, però el seu aspecte amb les armadures era majestuós. Els reflexos platejats procedien dels talls de les negres armadures mentre avançaven. Tenien petits víllip a l'espatlla dreta i giraven el cap per parlar. Els altres guerrers assentien a manera de resposta o responien parlant, i donaven ordres als seus batallons de reptiloides.

Tot d'una, un grup mixt del que en el passat havien estat humans va atacar des dels edificis que envoltaven la plaça. Molts corrien de forma normal, però els que anaven més armats avançaven a grans gambades, i alguns es recolzaven amb els artells a terra. Tots articulaven crits de guerra inintel·ligibles, i molts, encara que portaven pistoles làser, portaven les armes com si fossin simples porres.

Per rudimentària que fos l'emboscada humana, al principi va ser efectiva. El flanc dret del grup de yuuzhan vong es va trencar i va retrocedir; i hagués emprès la fugida si el guerrer que estava al mig del grup no hagués girat l'amfibastó, tallant el cap del primer humà que es va creuar en el seu camí. Quan el cadàver decapitat va caure a terra entre convulsions, els petits lluitadors es van reagrupar i van atacar. Empènyer als humans cap a una fila de testos i els van atacar amb els amfibastons.

L'atac humà va començar a fallar per la dreta, i llavors els reptiloides van atacar. Els humans van retrocedir, arrossegant als reptiloides cap a l'interior de la seva formació, una formació que consistia en el grup més recent d'humans. Encara que formalment era més bestial que els altres grups, també donava una impressió d'astúcia. Mentre els reptiloides obrien una bretxa en la formació, els extrems es van plegar, tallant la retirada de l'enemic. Després van caure sobre ells de forma salvatge.

Quan va rechinó un so en el seu intercomunicador, en Jacen va connectar amb una holocàmera que li proporcionava una imatge més distant d'aquell eixam de cossos mutilats. Va tirar del cable de les seves ulleres per no veure cap imatge i, invocant la Força, va fer saltar la trapa. Es va arrossegar fins a la superfície i va activar el seu sabre làser.

Per tota la plaça, l'emboscada de la resistència es tancava al voltant dels yuuzhan vong. El foc dels franctiradors dels edificis van destrossar els diferents víllip apostats per estudiar els jocs de guerra. Els raigs vermells refulgien travessant els carnosos dispositius de comunicació, fent-los esclatar com si fossin fruita madura. Un parell de tiradors intentaven donar als víllip que portaven els guerrers yuuzhan vong a l'espatlla, però, en lloc d'això, van donar als guerrers, fent que trontollessin, però sense arribar a derrocar-los.

En Ganner va aparèixer per un dels túnels alhora que en Jacen, però ho va fer mitjançant els seus poders telequinèsics. Tenia una aparença majestuosa, elevant-se lentament per darrere de la formació yuuzhan vong. La trapa del túnel, un pesat disc metàl·lic, va girar al seu voltant i va aixafar al primer reptiloide que es va acostar. El disc va rebotar contra el ferrociment i va començar a rodar lentament, dibuixant una línia de sang quan es va tacar amb el toll que brollava del reptiloide mort.

El yuuzhan vong del centre es va girar i va grallar una ordre que va enviar als reptiloides a per Ganner. Alçant l’amfibastó, que agafava amb les dues mans, el va moure en l'aire. Va dir alguna cosa, i, pel to, Ganner va estar segur que era un desafiament. Va començar a girar l’amfibastó lentament, esperant.

En Ganner va activar el sabre làser amb el dit, il·luminant una fulla de color groc sulfurós de més d'un metre de llarg. Amb l'altra mà va indicar al guerrer que s'acostés. El menyspreu es dibuixava en el rostre d’en Ganner mentre es movia de forma gairebé casual, com descurada, en comparació amb la fermesa del yuuzhan vong.

El guerrer alienígena va fer un salt cap a Ganner i va fer descendir l’amfibastó amb una força terrorífica. En Ganner el va bloquejar pujant la fulla del sabre, i amb la mà esquerra va tocar al guerrer en la màscara. La va fregar per la vora, fent retrocedir ràpidament al guerrer. En Ganner va començar a proferir riallades, provocant que també es posessin a riure alguns humans.

Els noghris van avançar entre els esclaus yuuzhan vong com un rancor entre jawes. Els cops de puny i les puntades de peu volaven per tot arreu, fent cruixir ossos i enderrocant contrincants reptiloides. En Jacen ja havia vist combatre als noghris abans, i fins i tot havia lluitat amb algun en alguna pràctica, però mai els havia vist barallar-se sense quarter. Allà s'estaven comportant com assassins en estat pur, i la facilitat i l'economia dels seus moviments delataven el seu poder letal.

Tres reptiloides es van aproximar cap a Jacen. El jove va bloquejar l'atac d'una porra i va travessar el pit del reptiloide amb la fulla verda del seu làser. Dos raigs làser dels franctiradors van travessar, vermells i ardents, al segon reptiloide. En Jacen va treure al reptiloide mort de la fulla del sabre i va deixar que el cadàver caigués rodant sobre el tercer reptiloide. I quan aquest va caure als seus peus, li va donar un cop amb l'empunyadura del sabre làser en el crani, deixant-lo fora de combat.

El guerrer yuuzhan vong que lluitava amb Ganner s'havia recuperat i va tornar a ajustar-se la màscara sobre la cara. L’amfibastó girava ràpidament, tot just perceptible per l'ull. El guerrer va atacar ràpid, per dalt i per baix. En Ganner va bloquejar alguns cops, va esquivar altres i, de sobte, una estocada precisa li va obrir una ferida a la cuixa que es va tenyir de vermell. En Ganner va grunyir, i el guerrer va deixar anar un crit i va augmentar la virulència del seu assalt.

En Ganner va fer un pas enrere, coixejant, però la cama li va fallar. En Jacen el va veure caure i quedar-se de genolls. En Ganner va alçar el sabre làser feblement per defensar-se de la càrrega del guerrer, que brandava l’amfibastó en un cop a dues mans que podia destrossar-li el crani.

Els raigs làser van xiuxiuejar per l'aire, però cap va donar al guerrer yuuzhan vong. En Jacen mirà la trapa del túnel i va invocar a la Força per aixecar-la i cobrir Ganner, però no li donava temps. Va desitjar que el guerrer rebés algun tret, o que Corran projectés alguna imatge en el seu cap per salvar Ganner, però això no va ocórrer.

En Ganner ja s'havia salvat sol.

El guerrer yuuzhan vong, en la seva carrera furiosa i esbojarrada, va anar a parar al forat del que havia emergit Ganner. Va ficar la cama dreta en ell fins al fons, i se li va quedar atrapada. En Jacen va poder sentir l'espetec a tota la plaça. El tors del guerrer va colpejar el terra amb força. El casc i la protecció facial li van caure, i una estocada de revés d’en Ganner li va tallar el cap.

Un altre dels yuuzhan vong va donar un crit estrident, trencant el silenci momentani que va succeir a la mort del seu company. En un instant, els grups d'humans lluitant amb reptiloides es van separar. Tots dos bàndols es van proveir amb armes noves que van treure als morts.

El guerrer yuuzhan vong va bordar una altra ordre.

Els humans es van donar la volta, grunyint, i van córrer cap als membres de la resistència. La maldat cremava en les seves mirades, substituint qualsevol resta d'humanitat que pogués quedar-los-hi.

Següent