El problema amb els squibs (II)

Anterior

II

Envoltat per murs opalescents i il·luminat amb llum d'ambient, el vestíbul VIP del Casino Illa Perla s'assemblava bastant al que havia estat dissenyat per semblar: l'interior d'una perla. La plaça central del vestíbul, que era de la mida justa per semblar majestuosa sense sacrificar la intimitat, estava moblada uniformement amb mobles d'alabastre entapissats de blanc guix. Encara que la Leia habitualment trobava que l'arquitectura dels casinos era carrinclona i excessiva, aquest cop estava impressionada... i esperançada. La combinació de bon gust i diners eren bons auguris per les seves oportunitats de persuadir al propietari perquè retornés les boases als supervivents d'Alderaan.

El que tenia l’Illa Perla de grandesa, li faltava en servei. Com molts dels millors establiments, el taulell principal evitava l'eficiència dels droides a favor de l'elegància dels éssers racionals. Els Solo van estar esperant gairebé deu minuts perquè algú els acompanyés a la seva suite, i la Leia estava començant a pensar que arribarien tard a la cita amb Lebauer.

- Fins a quin punt estàs segura de la seva història? - Li va preguntar en Han. Estava assegut al costat de la Leia al divan d'alabastre, i no hi havia necessitat que aclarís a qui es referia. Havien estat parlant llargament sobre els squibs des que es van separar d'ells fora dels molls de luxsubs -. Potser ens l'estiguin jugant amb algun rumor que van escoltar en un tapcafè.

- No hi pot haver rumors, no sobre això. –La Leia va atreure al Han al costat d'ella per poder parlar en veu més baixa, i fins i tot llavors seguia tenint cura de no esmentar cap dada concreta -. L'INR està sent extremadament acurada amb això. Ni tan sols haurien dit al Consell Provisional d'on han tret aquesta informació.

- Precisament -va dir en Han-. No tenim manera de verificar la seva història. Potser estiguem fonent-nos els meus deu mil crèdits en una estafa.

La Leia li va prendre de la mà.

- Han, l'INR te'ls reemborsarà. - Comprenia la raó dels dubtes d’en Han, perquè ella estava tan molesta com ell per la intrusió en la seva escapada. Tots dos necessitaven descansar de les missions per a la Nova República -. Quan els diguem que tenim el programari de guia per a un MS-19, probablement ens girin els diners per correu urgent.

En Han la va mirar amb gest cínic.

- Ara comences a parlar com un squib.

- Auh!, això fa mal -va dir la Leia amb una rialleta -. La qüestió és -va dir després- que encara tindrem temps per jugar al sàbacc... i altres coses.

En Han li va oferir un somriure retorçat.

- Ara comencem a entendre'ns.

C3PO, que havia estat dret al costat a l'equipatge prop de la robusta butaca on s'havia assegut Chewbacca, es va acostar.

- Perdonin que els interrompi, però sembla que els mossos finalment han tornat del seu descans.

C3PO va començar a avançar cap a un passadís al costat del taulell de recepció. La Leia es va tornar per veure un corpulent Jenet amb un ostentós conjunt de gipó i túnica de Noron que dirigia a un grup de mitja dotzena de tipus amb vestit similar cap al vestíbul. Amb musells arrodonits, petits i brillants ulls vermells i orelles punxegudes alçant-se prop de les seves temples, tenien un aspecte amenaçador, i lleugerament repulsiu que fins i tot la mirada d'una diplomàtica tenia problemes a obviar.

- Ja era hora! -Va dir C3PO. Va fer girar l'articulació de la cintura i va assenyalar l'equipatge -. No cal que vingueu els set. Només tenim tres paquets.

El Jenet va el mirar fredament.

- De debò?

- Oh, oh. –En Han es va posar dret -. Alguna cosa em diu que aquests no són mossos.

- Pot ser que siguin les robes fetes a mà? - Va replicar la Leia, aixecant-se al seu costat -. O el bony dels blàsters sota els seus braços?

C3PO va continuar, aliè a la seva conversa.

- Ens quedarem a la Suite Almirall.

- Molt bé -va dir el Jenet -. Faré que algú s'ocupi de les seves maletes.

Es va tornar i, amb dos dels seus dits proveïts d'urpes, va agafar pel canell a un empleat Twi'lek.

-Això no és bo -va xiuxiuejar Han-. Gens bo.

La Leia va creuar la sala cap a ells.

- 3PO, no crec que aquests cavallers siguin mossos.

C3PO es va tornar cap a la Leia.

- No ho són?

- No. - Ara que la Leia estava més a prop, va poder veure que la pell rosada dels jenets estava coberta d’un prim borrissol blanc-. Si us plau, disculpin el meu droide. Sembla que ha tingut un error de processament.

La mirada del líder es va girar cap a la Leia.

- Oblideu-ho. -Els seus ulls vermells eren inescrutables i mancats de vida -. Benvinguts a l’Illa Perla. - Va allargar una mà peluda. En el dit més petit hi havia un anell de dit petit amb una gemma corusca tan gran com la ungla del seu polze -. Ludlo Lebauer.

La Leia estava tan sorpresa que no es va adonar que resultava obvi que ell esperava que estrenyés la mà que li havia tendit. Les rudes maneres del Jenet i les seves cridaneres robes desentonaven tant amb l'elegància de l'Illa Perla que la seva ment estava tenint problemes per conciliar els conceptes entre si.

Per fortuna, en Han s'havia acostat amb ella.

- Han Solo. - Es va posar davant de la Leia i va prendre la mà d’en Lebauer -. Gràcies per rebre'ns.

Si en Lebauer es va adonar de la sorpresa de la Leia, la seva expressió inert no ho va revelar. Es va limitar a estrènyer la mà d'en Han.

- M'alegro de veure'l de nou -va dir.

Ara va ser en Han qui no va poder ocular seva sorpresa.

- De nou?

- Era al Cavallet de Mar quan aquell cap de sala va insultar al seu wookiee -va dir, assenyalant amb el cap a Chewbacca, que s'estava acostant per unir-se a ells-. Potser ho recordi: a la tercera fila d'espectadors, quatre posicions a l'esquerra del crupier.

En Han ni tan sols va tractar de recordar.

- No, ho sento.

- Em temo que els records humans no són tan infal·libles com els seus, administrador- va dir la Leia. Els Jenet eren famosos en tota la galàxia per les seves memòries perfectes -. Però estic segur que ell va apreciar el seu suport.

En Lebauer va deixar anar un esbufec​​.

- Ho dubto. El meu clan tenia inversions en el Cavallet.

- Bé... –La Leia es va obligar a ignorar la sensació d'enfonsament que l'envaïa, i va mirar al seu voltant amb aire impressionat -. Certament sembla haver-se recuperat.

En Lebauer va deixar escapar un xiuxiueig rítmic que bé podria haver estat un riure.

- Sí, podria dir-se així. - Va tornar la mirada cap al Han-. Però ni se li passi pel cap apostar aquí.

- Ni se m'havia ocorregut -va dir en Han amb aire innocent -. Aquest viatge és estrictament de negocis.

- Bé, llavors ens portarem bé. – En Lebauer va assenyalar a un codru-ji de quatre braços que havia aparegut al costat del taulell de recepció -. El mosso pot portar al seu droide i les seves maletes a la seva habitació. Ara necessito mostrar-los les formes.

- Les "formes"? -Va preguntar la Leia.

- Ja sap -va dir en Lebauer -. Les estàtues.

Chewbacca, qui insistia a fer un escombrat de seguretat abans que els Solo s'allotgessin en cap lloc que no fos el seu propi apartament, va marxar amb C3PO i el mosso, i llavors en Lebauer - sense molestar-se encara a presentar als seus socis -va conduir a la Leia i al Han a l’ala més luxosa del casino. Era encara més majestuosa que la plaça central, amb atris de quatre pisos, un petit bosc de plantes d'interior, i una obra d'art d'un racó diferent de la galàxia a cada cantonada. Per descomptat, també hi havia gran quantitat de taules de joc amb apostes elevades i droides cambrers oferint intoxicants de cortesia a qualsevol que encara aguantés dempeus. Però les taules estaven encaixades en pous amb escuts sonors on podien atreure l'atenció sense resultar molestes, i els droides desapareixien en el fullatge cada vegada que no es necessitava que reposessin un refresc.

En una ocasió, quan un dels droides es retirava entre dues fulles de trebala, la Leia va creure poder veure un parell d'ulls foscos observant des de les ombres. Va mirar al Han, però ell semblava no haver-se donat compte.

En Lebauer va conduir al grup més enllà d'un pou de sàbacc formal on el protocol semblava exigir elegants tabards de cos sencer per als cavallers i vestits de nit escassos de roba per a les dames, i després van pujar per una rampa lliscant a una entreplanta en forma d'U amb una porta de seguretat protegint les entrades a una dotzena de les majors suites de l'Illa Perla. Entre cada parell de portes dobles hi havia una fornícula que contenia una de les estàtues boasa que la Leia havia vingut a buscar. Amb deu fornícules i deu boases, es va trobar preguntant-se si les boases havien estat adquirides per decorar l'ala, o l'ala construïda per exposar les boases.

En Lebauer va apartar a un atònit guarda Jenet, i després va conduir la Leia i als seus companys per l'entreplanta per inspeccionar les estàtues. Cada peça era d'un metre d'alt i construïda amb algun tipus de resina orgànica, una font que la ciència encara no havia pogut identificar. Variant el color des d'un groc safrà fins a un vermell robí tan fort i fosc que gairebé era negre, les boases eren poc més que formes translúcides envoltant patrons buits. Hi havia gràcils espirals alçant-se a l'interior d'un cilindre taronja acampanat, atapeïts llaços corbats surant en un estret rectangle d'ambre, una solitària bombolla situada al cor d'una bombolla escarlata... Les peces eren tan completament hipnòtiques com la Leia recordava, i anant per la quarta, ella i en Han havien hagut de ser amablement empesos per passar a la següent.

Quan van arribar a la peça final - una columna retorçada de color coure amb una única línia recta alçant-se al llarg de l'eix central -, en Lebauer es va tornar cap als seus fascinats hostes.

- A tots els hi passa el mateix. - Mirà als seus associats, que van murmurar obedientment la seva conformitat, i després va formar amb els llavis una expressió que més semblava una mena de grunyit que un somriure -. La gent reserva les Suites Reials només per veure-les.

- Llavors deu haver pocs que es puguin permetre aquest privilegi -va dir la Leia, tractant d'establir les bases per a la petició que havia vingut a fer -. Ha considerat mai el valor de relacions públiques d'exposar-les en una zona més accessible?

- "Valor" de relacions públiques? –En Lebauer va mirar als seus socis, que van interpretar el senyal per deixar anar una rialleta a l'uníson -. Princesa, què creu que ven l’Illa Perla? Som exclusius. No volem relacions públiques.

-És clar que no -va dir ràpidament la Leia -. Però una clientela sofisticada també aprecia el valor de la filantr...

La Leia va deixar que la frase acabés a meitat de paraula, perquè en Lebauer havia aixecat la mà cap a l'estàtua i estava recorrent la seva sinuosa superfície amb els dits. Va haver d'esforçar-se per ocultar la seva indignació. O bé a Lebauer no li importava com de destructiu que era el que estava fent, o bé no s'havia molestat a aprendre el més bàsic per a la cura de les estàtues.

- Disculpi’m -va dir la Leia -, però realment no hauria de tocar l'estàtua. Els olis de la seva pell alimentarien un bacteri destructiu suspès en la boasa.

- No em digui? -Sense apartar els ulls de la Leia, en Lebauer va continuar tocant l'estàtua -. Seguretat em diu que la gent ho fa contínuament.

La Leia sabia que el Jenet l'estava provocant deliberadament -encara que no podia entendre per què -, però aquest coneixement no va impedir que la seva ira creixés. Tant si pretenia renunciar a les estàtues com si no, no guanyava res danyant-les.

- Sap? -Va dir en Han-, probablement aquest bacteri tampoc li faci cap bé a vostè. He escoltat que es menja la pell. Fins i tot hi ha qui especula que és el que va matar als killiks.

Els ulls vermells d’en Lebauer van brillar alarmats, i gairebé aparta la mà. Després va somriure.

- S'està tirant un farol -va dir.

- En vaig fer al Cavallet?

- Una vegada -va dir en Lebauer -. Horriblement.

En Han va arronsar les espatlles.

- Doncs aquí ho té. - Mirà als socis d’en Lebauer -. Qui pren el comandament quan ell hagi desaparegut?

-Això trigarà molt de temps a passar, Solo. – En Lebauer es va apartar de l'estàtua, i després es va tornar cap a la Leia -. Anem a algun lloc i parlem sobre aquesta "filantropia" a la qual es referia, princesa.

- M'alegra sentir que estigui obert a la idea -va dir la Leia.

En realitat, tractava d'endevinar què podria voler en Lebauer d'ella, ell òbviament estava intentant que l'interès de la princesa per les estàtues servís per als seus propis propòsits, el que significava que aquest seria un bon moment per interrompre el seu pla.

En Lebauer va indicar als seus associats que fossin per davant, després es va col·locar davant d’en Han i la Leia i va avançar cap a la sortida. Estaven a mig camí de la "U" quan un suau murmuri va sonar en una frondosa noguera bora que s'alçava al pis de sota. La Leia va tornar el cap per veure una fulla de la mida d'un cap oscil·lant cap a ella.

- Error! -Va xiuxiuejar una veu gairebé inaudible.

- Què ha estat això? -Va preguntar en Lebauer. Es va aturar i es va girar cap a la Leia, i aquesta fulla va deixar de moure’s -. No ho he pogut entendre.

La Leia va tornar els ulls cap a Lebauer.

- Entendre què? - Es va obligar a si mateixa a no apartar la mirada -. Jo no he dit res.

En Lebauer va arrufar les celles.

- Ah, no?

En Han va mirar-la.

- Jo no he escoltat res -es va oferir -. Res en absolut.

En Lebauer va arrufar les celles encara més. Va examinar al Han per un instant.

- Curiós. - Va bellugar el cap i va començar a caminar -. Juraria haver escoltat alguna cosa.

La Leia va tornar a mirar a la noguera bora per trobar el nas i els ulls de l’Emala apuntant entre dues tiges. Sense emetre cap so, la Leia va vocalitzar: Marxa.

- Te n'has oblidat! - Va xiuxiuejar l’Emala.

La Leia va arrufar les celles i va moure el cap, i després va vocalitzar: No

En Han li va donar un copet a l'esquena. Es va tornar per trobar Lebauer uns pocs passos més enllà, mig tornat cap a ella i amb el nas arrufat.

- Disculpi’m, administrador -va dir la Leia apropant-se a ell -. Només estava admirant aquesta noguera bora.

Els ulls vermells d’en Lebauer finalment van mostrar una emoció: desconcert.

- No tenen arbres a Coruscant?

- No molts -va dir la Leia.

- De debò? -En Lebauer va començar a avançar de nou -. Haurem de donar-los-en un per què se l’emportin amb vostès.

La Leia va intercanviar mirades d'alleujament amb Han, i tots dos van seguir a Lebauer envoltant l'entreplanta. No s'havia oblidat del Segon Error, tot el contrari. L'actitud d’en Lebauer maltractant les estàtues tan descaradament havia convençut a la Princesa que aquest volia quelcom d'ella tan desesperadament com ella volia les estàtues. Atès que estava molt aferrat al Segon Error, havia decidit que el millor moment per preguntar per això seria quan les altres negociacions estiguessin gairebé finalitzades, quan Lebauer no volgués que aquest assumpte pogués espatllar el tracte.

Per desgràcia, els squibs no eren tan pacients. Mentre Lebauer i els Solo s'acostaven a la porta de seguretat a l'extrem de l'entreplanta, la Leia va escoltar més frecs de fulles a la seva esquena. Es va negar a mirar, però això no va servir de res.

- Ens estàs venent! - La veu de l’Sligh tenia una mica més de volum que un murmuri -. Quina Jilly traïdora estàs feta!

En Lebauer es va aturar a la porta i es va girar.

- Aquesta vegada, estic segur d'haver escoltat alguna cosa.

- És probable -va dir la Leia, tractant de pensar en una forma de dissimular... i esperant que l’Sligh estigués ben ocult -. Estava, eh... acomiadant-me de les boases.

- Parla amb un grapat de blocs de resina? - La mirada d'en Lebauer estava perillosament fixa en ella-. De debò?

Un cruixit de fulles va sonar a la planta darrere de la Leia, no sabia de quina espècie era perquè tractava seriosament de no mirar.

No va servir de res. Els ulls d’en Lebauer van començar a mirar cap a l’entreplanta.

- En realitat, en Han i jo estàvem comentant que potser estaríem interessats en una altra de les seves peces. - Maleint en silenci a tots els squibs (i a Sligh i Emala en particular), la Leia es va plantar davant de la línia de visió d’en Lebauer i va preguntar -: Podríem veure el Segon Error?

En Lebauer va obrir atònit el seu musell, i els seus associats - que escoltaven des de l'altre costat de la porta de seguretat - van balbucejar sorpresos.

- El Segon Error! -Va exclamar -. Com han sabut sobre el Segon Error...?

La Leia i en Han van intercanviar mirades nervioses, i després va ser en Han qui va parlar.

- Com vam saber d'ell no importa. Potser estem interessats a comprar-lo.

- Ah, sí? -En Lebauer va arronsar les espatlles -. Llavors suposo que no farà cap mal que el vegin. - Mirà als seus associats i va somriure -. Potser fins i tot sigui educatiu.

Va obrir la marxa cap a l'ala administrativa del casino, una bulliciosa zona d'oficines plena d'empleats Jenet, supervisors Jenet, i guàrdies de seguretat Jenet amb mirades dures, i després van ascendir a una suite executiva abalconada que dominava el pis d'oficines de sota. Un grup d'empleades vestides amb el que la Leia va suposar que era un provocatiu vestit d'oficina per als jenets - bruses sense esquena i pantalons fins al genoll amb esquerdes als malucs - va saludar a Lebauer pel seu nom de pila mentre aquest conduïa el grup a la seva oficina privada.

Era una gran càmera de pedra i metall tan propera a la superfície que la Leia gairebé podia veure la gran esfera del sol blau de Pavo Prime tremolant en les ones sobre el sostre voltat de transpariacer. En Lebauer la va prendre del braç i la va conduir cap a la cantonada del fons, on un panell de baix relleu negre penjava d'una paret davant d'una gran butaca envoltant.

A mesura que s'apropaven, l'escultura va prendre la forma d'un bípede d'un metre d'alt amb el musell punxegut i les orelles peludes d'un squib. La Leia va notar que en Han li prenia la mà. Encara que els trets de la cara estaven massa distorsionats per reconèixer-lo, no tenia cap dubte de a qui estaven mirant: el company de l’Sligh i l’Emala, Grees.

Tenia els ulls oberts de terror, i un dels seus petits braços estava aixecat com per protegir-se un cop. L'altra mà estava estesa cap a l'espectador, sostenint una targeta de dades circular que semblava tan gran com un plat soper entre els seus petits dits.

En Han es va tornar cap a Lebauer.

- Si això és una broma, no ens està fent gràcia.

- Ho sento si això li ofèn, Solo. - La petulant veu d’en Lebauer sonava de qualsevol manera menys afligida -. Si tant aprecien els squibs, no haurien d'haver preguntat.

-No els apreciem -va dir Leia. Compartia la ràbia d'en Han, perquè mai havia oblidat l'agonia que havia vist congelada en el rostre d'en Han la nit que el va alliberar del seu taüt de carbonita -. Però el que ha fet aquí no ho hauria desitjat ni al mateix Emperador.

- Ah, sí? – En Lebauer es va tornar cap als seus associats -. La dama és realment indulgent, tenint en compte el que ell planejava per al seu germà.

La Leia el va ignorar i va continuar.

- No puc ni imaginar que sigui prou estúpid per pensar que hi ha un mercat legítim per a aquest tipus de coses, però estic disposada a oferir-li un preu rao...

En escoltar aquestes paraules, els associats d’en Lebauer van esclatar en una riallada.

El mateix administrador va deixar anar una rialleta sarcàstica.

- No hi ha un preu "raonable". - Es va girar cap a una petita barra de bar a la cantonada oposada -. Els he mostrat el Segon Error perquè ho han demanat. Però no està a la venda... a cap preu.

- Tot té un preu -va replicar en Han-. Vostè és el cap d'un casino. Sap que...

- Això no. -En Lebauer va entrar darrere del taulell i va desplaçar la seva atenció cap a la Leia -. Puc oferir-li alguna cosa?

La Leia va negar amb el cap.

-No -va dir -. Ja ens anàvem.

- De debò? – En Lebauer semblava genuïnament sorprès -. Abans que parlem d'aquestes boases?

- Si el Segon Error realment no està disponible, no tenim res del que parlar. -A la Leia li feia mal la mera idea de deixar les estàtues en mans d’en Lebauer, però ella no havia vingut a jugar a aquest joc, i necessitava temps per aprendre les noves regles. A més, el que havia dit de la destinació d’en Grees anava completament de debò. Només recordar l'aspecte d'en Han emergint d'aquest infinit moment de fred i foscor era gairebé suficient per trencar-li de nou el cor -. Lamento haver malgastat el seu temps.

Lebauer, atònit, va haver de fer un acte conscient per tancar la boca.

- Sí, jo també.

La Leia va fer un gest al Han i va començar a dirigir-se a la sortida. Els associats d’en Lebauer - que es trobaven entre ells i la porta -, van intercanviar mirades de preocupació i no van fer cap moviment per apartar-se del camí dels Solo mentre aquests s'obrien pas. Quan es va fer aparent que la Leia no anava de farol, dos d'ells van acompanyar-los mentre creuaven l'oficina.

- Haurien de saber una cosa abans de marxar -va dir el primer dels associats, un alt amb l'esquena encorbada -. L’Illa Perla estaria gustós de lliurar les estàtues boasa. Per als supervivents d'Alderaan, vull dir.

- De debò? -La Leia va continuar avançant cap a la porta sense mirar al seu interlocutor -. A canvi de què?

- De res -va dir el segon associat. Tenia una complexió musculosa i un rostre rodó com una lluna plena -. No els costaria res.

- Ho dubto -va dir la Leia -. Res és gratis a Pavo Prime.

Quan van arribar a la porta, es va aturar i es va girar per mirar la reacció que causava la seva partida. En Lebauer la mirava fixament, però ràpidament va abaixar la mirada quan els seus ulls es van trobar. Interessant. La Leia havia pensat que era l'únic al comandament del casino, però ara començava a posar-ho en dubte.

L'associat alt va fer un pas cap a ella.

- Miri, tot el que volem és un contracte. Per fer una cosa que la Nova República necessita que es faci de totes maneres.

- Costa imaginar de què pot tractar-se. – La Leia estava tenint cura de no obrir una negociació... però tampoc va marxar -. La Nova República és molt capaç d'ocupar-se de les seves pròpies necessitats.

Caralluna es va col·locar al costat de l’Alt.

- Algú ha de netejar les restes després de totes aquestes batalles en què s'embranquen - va dir -. Només volem els drets de salvament en batalla.

- L’Illa Perla té una flota de salvament? -Va preguntar la Leia.

Alt va arronsar les espatlles i va obrir els braços.

- Una subsidiària. Què diu? Les seves estàtues pels drets de salvament.

-Drets exclusius -va dir en Lebauer des del fons de l'oficina.

- Perquè puguin tornar i vendre'ns les nostres pròpies naus al triple del seu valor? - Va esbufegar en Han-. A mi em sembla massa car.

-Les pagarem bé, sol -va dir Caralluna -. I quan dic pagar-los no em refereixo a la Nova República, si entén el que vull dir.

-Sí, entenc el que vol dir. – La Leia es va girar i, amb Han al seu costat, va abandonar l'oficina d’en Lebauer -. Com vaig dir abans, no tenim res del que parlar.

A mesura que s'allunyaven, Alt va sortir darrere seu per la porta.

- Què passa? -va exclamar -. Realment és per aquest squib?

Següent