Desastre (XXXI)

Anterior

CAPÍTOL 31

-És enorme, almirall. Té la mateixa massa que un destructor estel·lar classe Súper.

En Pellaeon es va allunyar lentament de la pantalla de visualització del pont del Quimera, sabent que guanyar aquella batalla depenia tant de l'actitud que mostrés davant la seva tripulació, com de l'ús de l'armament o de la tàctica.

- Llavors, comandant, suposo que haurem de treure-li una mica de massa, no creu?

El Quimera era al centre de la formació de defensa, al nucli del con. L'envoltaven quatre destructors estel·lars classe Imperial, dues de la Nova República i dos del Romanent. A més de nou destructors estel·lars classe Victòria, tres creuers d'assalt bothan i un creuer estel·lar calamarià a la part exterior del con. Després hi havia un grup de naus més petites, des de fragates a un parell de vaixells de càrrega, aquesta tripulació tenia més valentia que armament.

- Solucions armamentístiques per al gran, si us plau. Foc a discreció - l'almirall imperial es va girar i va contemplar com les bateries de turbolàser dels laterals de la nau omplien l'espai de raigs d'energia vermella. Algunes de les armes emetien un corrent gairebé constant de dards petits que sortien per tandes cap a l'objectiu. Els buits que els yuuzhan vong empraven per escudar les seves naus absorbien gairebé tots, encara que uns pocs van aconseguir obrir-se pas, i les altres armes van deixar anar una ràfega concentrada de foc.

Aquests raigs més potents van fer blanc en l'enemic. Pellaeon esperava que en fer contacte amb la nau fonguessin el casc rocós del grand, però els buits també se'ls van empassar. L'almirall aclucà els ulls, analitzant la capacitat de l'enorme nau per absorbir el càstig que li estaven imposant les seves armes.

- Això no és bo, senyor -l'oficial de control armamentístic va deixar que la frustració omplís les seves paraules -. Aquestes tàctiques de caces de combat poden funcionar contra els coralites, però no amb les naus grans. Tenen escuts de sobres per rebutjar-les.

- Sí, és possible, molt possible -En Pellaeon va arrufar les celles i es va passar la mà per la barbeta -. O és que han après com lluitem?

La Jaina va deixar caure una ràfega sobre un coralita i va deixar anar una càrrega quàdruple en la seva popa. El corall es va convertir en una cua de cometa congelada. La petita nau yuuzhan vong va començar a caure en barrina en una trajectòria que la conduïa dreta a cremar-se en l'atmosfera d’Ithor.

- Escuradents, a estribord.

Sense pensar-ho, la Jaina va reaccionar a l'advertiment de l’Anni. Va tirar dels comandaments a la dreta i va graduar els coets d'ajust perquè l'Ala -X iniciés un bucle a estribord. Un raig de plasma procedent d'un coralita li va passar fregant, i després van arribar trossos fosos de coralita. El caça de l’Anni va passar com una exhalació, amb els escuts encara ben calents. La Jaina es va posar en la seva popa, virant lleugerament a babord.

Hi va haver intercanvi de foc amb un parell de coralites, fins que van traspassar la protecció yuuzhan vong per arribar fins a les gàbies. En comparació amb els veloços coralites, les gàbies eren com flotadors desinflats, que convidaven a un vol rasant i a deixar anar un parell de torpedes de protons. Tots els transports de tropes lluïen una mena de projeccions, com banyes, que escopien rajos de plasma als caces que s'aproximaven, però era obvi que estaven creats per atacar persones, no caces. Esquivar les ràfegues era fàcil, i una ràfega disparada a l'atzar va arribar a impactar a la coberta.

- Espurnes, vigila la nostra cua, farem un vol rasant -la Jaina va portar el seu Ala-X de nou a la posició davantera i va baixar cap a una de les gàbies. La nau li va enviar un raig de plasma, però ella va bolcar el seu Ala-X sobre l'aleró-S de babord i es va dirigir a l'altra. Va deixar anar dues ràfegues de dards a proa i a popa, i després una càrrega quàdruple al centre de la nau amb forma de caixa. El corall va passar, en mil·lèsimes de segon, de ser negre com el carbó a ser d'un blanc ardent. Després es va evaporar.

Li he donat!

La Jaina va prémer l’intercomunicador.

- Acaba-ho tu, Dotze.

-A les teves ordres, Escuradents.

Tot d'una, Espurnes va començar a cridar. El monitor secundari de la Jaina li va mostrar un parell de coralites que van aparèixer a la seva cua, just darrere de l’Anni.

- Dotze, abandonem la incursió.

- Baves de sith! - La veu de l’Anni estava plena de pànic -. M'han donat!

La Jaina virà el timó a estribord i el va tirar cap enrere per remuntar, però era massa tard. Dos dels motors de cua de l'Ala-X de l’Anni estaven en flames. El caça es va llançar en una tancada espiral i va impactar de ple en la gàbia a la qual la Jaina havia disparat. La Jaina va sentir un dolor intens procedent de la seva companya i després res.

 Anni!

 Jaina!

A baix, a Ithor, ocult amb l'esquadró Jedi a l'espera dels yuuzhan vong, en Jacen es va encongir quan va sentir una fiblada de dolor al seu interior.

Es va esforçar per respirar, sentint com si li haguessin travessat amb una vibrofulla. El dolor físic del seu abdomen es va reduir lentament, però no el dolor emocional que li inundava.

En Corran es va acostar a ell ràpidament i li va posar la mà a l'esquena.

– Què passa?

En Jacen va tossir un parell de vegades i va contenir l'alè.

-La meva germana, està... Ha passat alguna cosa... allà dalt.

- Com de dolent?

En Jacen parpellejà i es va endinsar en la Força, elevant la mirada cap al firmament. Seguia sentint a la seva germana allà dalt, entre les explosions de làser i les restes daurades que poblaven el cel.

- Està bé, però algú proper a ella ha mort. Això ho percebo clarament.

En Corran va assentir, i Ganner i ell li van donar copets a l'esquena.

- Has de pensar que ella està bé.

- Per què?

- Perquè, Jacen -li va dir Ganner -, no hi ha res que puguis fer per ella des d'aquí. Només podem assegurar-nos que el que arribi aquí no pujarà a buscar-la.

El jove Jedi va assentir.

- Creieu que mossegaran l'ham?

- Els glitbiters xuclen gingebre? -En Corran mirà a Jacen amb un somriure de confiança -. Els vong han aconseguit sorprendre’ns en diverses ocasions. És hora que siguin ells els que se sorprenguin, i a més per a pitjor.

Amb el casc de cognició envoltant-li el cap, Deign Lian supervisava la batalla. Hi havia optat per pintar de vermell el transport en què anava Shedao Shai, i contemplava els caces enemics obrint-se pas entre els coralites per llançar l'atac sobre els transports. Les seves armes deixaven anar ràfegues sobre la nau d’en Shedao Shai, però cap donava en el blanc. La coberta exterior dels transports estava cada vegada més deteriorada, però gairebé tots arribaven a l'atmosfera i començaven a baixar a la foscor nocturna del planeta.

En Lian  va desviar llavors la seva atenció a la batalla de la flota, va designar una de les petites naus infidels com a objectiu. Els canons del Llegat del Suplici la van enfocar, i van llançar una salva de mitja dotzena de canonades de plasma. El primer tret de plasma que va donar en el blanc es va escampar per l'escut protector com un ou trencat. Els següents trets, daurats i bullents, el van travessar com si fossin d'àcid. L'últim va travessar fàcilment el garbuix que havia estat una estructura metàl·lica en la qual s'apinyaven els soldats.

Més infidels per alimentar els déus.

Amb només pensar-ho, Deign Lian va canviar la imatge que veia de la batalla. En lloc de veure com apareixia a simple vista, els neuromotors analítics del Suplici li van mostrar colors sobre les imatges, perquè ell pogués calcular els danys infligits a la flota. Els coralites es convertien en espurnes daurades i vermelles que saltaven pel buit, enfosquint-se fins que deixaven d'existir. Les grans naus eren daurades al principi, però després van adquirir ratlles o punts vermells. Li agradava veure tantes de les seves naus en vermell.

Però aquest plaer es va esfumar aviat, quan es va adonar que en Shedao Shai era el motiu de l'èxit. El seu superior havia analitzat les tàctiques dels caces més petits i s'anticipava a les naus grans emprant una versió de les mateixes. La seva contra-tàctica de crear una pantalla de dovin basal prou potent per absorbir els trets més febles, aconseguia preservar l'energia per als intensos camps de protecció necessaris per absorbir els trets més forts.

No importa. Potser ell guanyi avui, però la seva victòria l’encegarà davant el que cal fer en el futur. En Deign Lian va somriure. I, si perd, s’endurà tota la culpa, i sobre mi recaurà la glòria d'haver tret el màxim partit del seu defectuós pla.

El coronel Gavin Darklighter virar a estribord i es va llançar en un descens en espiral cap a les gàbies que escapaven.

- Deuce, estàs amb mi?

Kral Nevil va fer doble clic a l’intercomunicador per respondre afirmativament. En Gavin va comprovar els monitors i va veure sis Murris acostant-se ràpidament. Només quedem 8? Li va recórrer un calfred. D'una banda, li alegrava que quedessin tants Murris operatius, però les pèrdues seguien deixant-li un buit a l'estómac. L’Anni se n'ha anat, al costat d'altres als que ja mai podré conèixer.

Va grunyir amb ràbia i va sentir que la seva ment es refredava i s'aclaria, que la seva fúria es feia àrtica, omplint-li el cos i la ment. Tot d'una no es va sentir com un pilot en una màquina, sinó com si el seu caça i ell s'haguessin fet un. Tan estretament units com un pilot vong amb la seva màquina. Va agafar amb suavitat la palanca, tot just fregant-la, malgrat les sacsejades provocades per la seva entrada en l'atmosfera, i se'n va anar a per una de les gàbies.

En Gavin es va acostar per la seva cua i va deixar anar una ràfega de dards. La gàbia va projectar un buit que va absorbir els dards vermells, i el seu armament de popa va començar a escopir plasma. El pilot de la Nova República va baixar tant amb la seva nau que els propis escuts de la gàbia van acabar per protegint-lo a ell, i va disparar a discreció contra el ventre del transport. El buit va tornar a ubicar-se per recollir aquests trets, i va deixar de deixar anar plasma.

En Gavin va somriure i va tirar de la palanca. El morro del seu caça va pujar el just com per disparar una quàdruple ràfega a la popa del gàbia. Els làsers van donar en el blanc, i un d'ells va deixar una cicatriu negra a la coberta de la nau. Els altres tres van obrir forats a la part posterior. En Gavin va prosseguir amb més ràfegues de dards, no per causar més danys al gàbia, sinó per travessar els forats ja creats i provocar una massacre dins la nau.

El transport va virar a l'esquerra i es va precipitar cap a la jungla. En Gavin el va ignorar i va girar el seu Ala-X en direcció a la resta dels transports. Al lluny brillava un conjunt d'edificis blancs situats en plena jungla, i a uns vint quilòmetres al nord volava el Badia de Tafanda, l'enorme nau solitària, com un gegantí i pacífic núvol de metall. Quatre gàbies es van dirigir cap a ella, mentre la resta es centrava en l'objectiu terrestre.

En Gavin va canviar el control d'armes a torpedes de protons, i va apuntar cap a l'espai que hi havia entre dues de les gàbies que anaven a pel Badia de Tafanda. Mirà el seu monitor i va llegir la distància fins a l'objectiu.

- Leo, programa els torpedes per detonació per doble clic o per proximitat a buit.

L'androide va fer una xiuladeta, i Gavin va prémer el gallet. Els dos míssils, flamígers i blaus, van travessar el cel; i els seus monitors van informar de l'aparició de sengles buits darrera de les gàbies. Era obvi que els yuuzhan vong havien après que els torpedes de protons s'esfumarien en el moment de detectar un buit, de manera que els van projectar a gran distància per darrere. A l'espai, la quantitat d'energia d'aquesta explosió hauria estat insignificant en aquesta distància.

Però no estem en l'espai, a què no, nois? L'explosió dels torpedes de protons va provocar dues coses. La primera va ser generar una ona expansiva més ràpida que la velocitat del so, i que es va emportar una gran quantitat d'atmosfera per davant. Aquesta bossa d'aire va topar contra les dues gàbies, acomiadant-les a empentes cap endavant. L'ona va passar de llarg, dissipant-se de mica en mica, i les dues naus van quedar a la deriva.

La segona cosa que va provocar va ser que, sobreescalfant l'aire i enviant-lo en totes direccions, va crear un buit que l'aire es va afanyar a omplir. La turbulència resultant va fer girar les gàbies. En Gavin no tenia ni idea de com se les arreglaven els pilots yuuzhan vong i la resta dels components vius de les seves naus per pujar, baixar o mesurar la direcció, la velocitat o l'altitud, però sabia que t’ho passaves molt malament intentant controlar aquestes coses al centre d'un tornado.

I això va ser el que els hi va passar als yuuzhan vong. Les seves naus van caure des del cel, precipitant-se cap a la jungla. Els impactes no van causar explosions, encara que els arbres es van estremir, esquinçant la fosca coberta.

En Gavin va contemplar la caiguda i es va concentrar en les altres gàbies. Ja estaven bastant lluny i havien baixat molt, massa a prop de la ciutat-nau com per arriscar-se a llançar un altre torpede de protons. Va somriure. Hem fet tot el possible per retardar-los. Ja no són el nostre problema.

Següent