IX
Amb la Sansia encara
patint la paràlisi muscular parcial produïda pel fuet neurònic, el seu progrés
per l'escala i al llarg dels corredors pedregosos ser decididament lent. La
Mara va deixar que l'altra dona es recolzés en ella mentre caminaven, amb els
guàrdies al seu voltant vigilant-les amb les celles arrufades durant tot el
camí. Diverses vegades la Mara va demanar la seva ajuda per portar la dona
ferida, peticions que van ser ignorades.
Què era, naturalment,
precisament la resposta, o l'absència d'ella, que s'esperava. Amb la tasca de
sostenir la Sansia recaient totalment en ella, va poder ajustar els temps i
retardar la seva arribada a la càmera d'audiències d’en Praysh fins que la
Sansia es recuperés el més possible de la seva dura prova. Després de tot,
qualsevol intent d'escapar que poguessin dur a terme es simplificaria
considerablement si cadascuna era capaç de córrer per si mateixa.
Va quedar ràpidament
clar, però, que en Praysh no tenia cap intenció de facilitar-los cap intent
d'aquest tipus. Pel nombre de drach'nam alineats contra les parets o que
romanien drets en un anell protector al voltant del tron d’en
Praysh, semblava que la seva Primera Grandesa tenia la meitat la seva guarnició
allà.
- Sembla que estigui
celebrant una festa - va comentar la Mara quan ella i la Sansia van ser
conduïdes a menys d'un parell de metres de l'anell intern de guàrdies -. Tanta
por té de nosaltres?
-Oh, els guàrdies
són aquí merament en espera que els donis una excusa per venjar el que els vas
fer a Brok i Czic fora de la cambra de les esclaves - va dir en Praysh
obertament -. Em pica la curiositat: on vas obtenir l'àcid amb el qual els vas
ruixar a les cares?
-Vaig prendre
prestats els ingredients del seu dispensari farmacèutic - li va dir la Mara. No
tenia sentit esquivar la pregunta, si no havien notat els robatoris encara, ho
haurien fet bastant aviat -. És simplement una qüestió de saber quins productes
cal barrejar.
-Interessant - va
dir en Praysh, recolzant-se en el seu tron i observant la Mara
amb una barreja de curiositat i suspicàcia -. Difícilment la classe de
coneixements que tindria una esclava enviada pel Mrahash de Kvabja. - Es va
encongir teatralment les espatlles -. Però, és clar, aquest comentari és
irrellevant, no? Atès que no t'ha enviat el Mrahash de Kvabja.
La Mara va sentir un
nus a la gola. Bardrin li havia assegurat que el Mrahash estava actualment fora
del sector, i que no hi havia cap manera de què en Praysh pogués comprovar la
seva tapadora.
- Per descomptat que
em va enviar ell - va dir, desplegant cap a la ment de l'alienígena, intentant
deduir si això era un farol d'algun tipus.
-Estalvia’m les
teves mentides - va dir en Praysh, amb veu sobtadament aspra. I no, no hi havia
cap engany en els seus pensaments -. Tinc una comunicació del mateix Mrahash,
dient que mai ha sentit parlar de tu. De fet, estava a punt d'enviar a algú a
per tu quan vas portar a terme el teu lamentable intent de fuga.
-Ja li vaig dir que
el pare intentaria obligar-lo a escapar sense mi - va murmurar la Sansia.
Un fuet va cruixir
des d'un costat, i la Sansia es va agitar espasmòdicament, respirant bruscament
pel dolor. La Mara la va mirar, va veure la brillant reguera de sang que li
creuava la galta.
- Si tens alguna
cosa a dir, m'ho diràs a mi - va dir en Praysh fredament -. I tu començaràs
explicant-me qui ets i per què exactament ets aquí.
- I si no ho faig? -
va preguntar la Mara.
La mirada d'en Praysh
va passar a la Sansia.
- Començarem la
persuasió amb la teva amiga aquí present. No crec que vulguis sentir els
detalls.
La Mara va fer una
mirada al voltant de la cambra, buscant una esquerda, qualsevol esquerda , a
les defenses d’en Praysh. Però no n’hi havia cap. L'únic que podia fer ara era
negar-se a parlar i esperar que hi hagués menys guàrdies amb què enfrontar-se
en la cambra de tortura a la que els portessin a la Sansia i a ella.
A menys que no
planegessin deixar de mirar. O, encara pitjor, que els deixessin mirar, però
des d'un monitor en una ubicació completament diferent. Això significaria
deixar la Sansia a mercè dels seus ganivets...
A un quart de la
longitud de la sala de distància, un dels guàrdies al costat de la porta
d'entrada principal de la càmera va caminar abruptament cap endavant, amb un
comunicador a la mà.
- La seva Primera
Grandesa, si em permet unes paraules - va exclamar cap al tron -,
acabo de rebre un avís que hi ha una nova evidència sobre qui és aquesta espia.
-Excel·lent - va dir
en Praysh, girant el seu tron per col·locar-se
mirant a aquesta direcció -. Porti-me-la.
El guàrdia va parlar
pel comunicador, i la porta es va obrir per revelar a dos drach'nam més i a
H'sishi, l’escombriaire togoriana que la Mara s'havia trobat breument fora dels
murs del palau. H'sishi subjectava a les mans una secció del cilindre de
l'embalatge en què havia estat el globus flotador d’en Bardrin.
La secció en la qual
havia estat ocult el sabre de llum de la Mara.
La Mara va estrènyer
fortament els punys mentre el trio avançava cap al tron a
través dels guàrdies congregats. Qualsevol oportunitat que ella i la Sansia
poguessin tenir d'escapar anava a dependre clarament del fet que en Praysh
desconeixia les seves habilitats de la Força. Si H'sishi li mostrava el sabre
de llum, aquest avantatge s'esvairia en aquest mateix instant. Havia de fer el
seu moviment abans que això passés.
Però encara no hi
havia cap oportunitat. Un drach'nam a cada costat, més d'ells omplint la sala,
la secció de cilindre d'embalatge massa lluny per poder trencar el folre intern
i extreure el sabre de llum...
- Qui és aquesta? -
preguntar en Praysh.
-Una escombriaire
del carrer - va dir un dels guàrdies -. Aquesta és una secció del cilindre de
l'embalatge en què la humana va portar el seu regal.
Va estendre la mà
per prendre la secció del cilindre de la H'sishi...
La togoriana el va
posar fora del seu abast.
[Sóc jo qui ha de
mostrar-ho], va xiuxiuejar. [El meu descobriment. La meva recompensa.]
-Deixi-li que el
porti - va dir en Praysh, gesticulant amb impaciència -. Mostreu aquesta
suposada evidència.
Deliberadament, va
pensar la Mara, H'sishi examinava les dues dones. Llavors, caminant a través de
l'anell intern de guàrdies, va sostenir la secció del cilindre davant d’en
Praysh.
[Aquí podeu
veure-ho], va dir, assenyalant amb una urpa al fons. [És el segell de marca de
la Corporació Uoti.]
- Què? - va murmurar
la Sansia mentre Praysh s'inclinava per mirar més de prop, i la Mara va poder
adonar-se de la seva sobtada confusió i sospita. Si la seva suposada
rescatadora realment fora dels seus competidors Uoti en lloc del seu pare...
-Silenci - va
respondre la Mara amb un altre murmuri, arrufant les celles en una mica de
confusió pròpia. No hi havia hagut cap segell de marca al cilindre; s'havia
assegurat d'això. La togoriana havia barrejat el seu cilindre amb algun altre
tros d'escombraries?
-Aquest és realment
el símbol de l’Uoti - va convenir en Praysh, prenent la secció de l’H'sishi i
tornant la seva mirada de nou cap a la Mara -. Així que d'això es tracta tot,
no? Uoti vol recuperar les seves noves joguines.
La Mara no va
contestar, amb els ulls fixos en H'sishi mentre intentava deduir què estava
passant. Però l'expressió de la togoriana era totalment il·legible.
-Sí, això ha de ser -
va decidir en Praysh -. I suposo que devia haver esperat això. He de
felicitar-los per la seva velocitat i la seva eficàcia localitzant-me. Ha
passat... Quant? Només una setmana des d'aquesta adquisició en particular?
-Encara potser
l'eficàcia sigui només una il·lusió, La seva Primera Grandesa - va dir un dels
drach'nam, mirant suspicaçment a l’H'sishi -. Recordeu que tots els embalatges
de l'adquisició a Uoti es van llançar de la mateixa manera a les escombraries.
Aquesta alienígena podria haver obtingut un dels segells de la marca i haver-lo
transferit a aquest cilindre.
-No - li va dir en
Praysh -. El segell té la vora adequadament tallada en el metall al seu
voltant. És genuí.
Va enviar a la Mara
un somriure que va fer que un calfred baixés involuntàriament per la seva
esquena.
- A més, per quin
altre motiu hauria vingut deliberadament una guerrera d’aquesta habilitat a
caure a les meves mans com ho ha fet ella?
La Mara va tornar a
mirar l’H'sishi. La togoriana estava ara mirant-la fixament, i quan els seus
ulls es van trobar, va alçar una mà per fregar casualment seu coll, traient les
ungles una mica més enllà dels extrems dels seus dits fent-ho. Estava intentant
mostrar a la Mara com havia falsificat el gravat de la vora? O hi havia algun
altre missatge allà?
I de sobte, la Mara
ho va comprendre.
-No sé quin tipus de
truc se suposa que és aquest, La seva Primera Grandesa - va exclamar, posant un
to de desdeny en la seva veu -. Però és un bastant feble. Puc dir des d'aquí
que això no és part del cilindre que vaig portar.
La cara d’en Praysh
es va enfosquir.
-Realment pots? - va
retrunyir -. Quins ulls tan notablement bons. O quina memòria tan notablement
lamentable. Potser aquesta memòria necessiti una mica d'estímul.
[Potser una
ullada de més a prop l'ajudaria, La seva Primera Grandesa], va suggerir
H'sishi.
-No ho crec -va
escopir en Praysh -. Els jocs preliminars han acabat. Ella es nega a jugar. -
Va mirar a la Mara -. És la seva última oportunitat, guerrera, de fer-ho de la
manera fàcil.
H'sishi va mirar la
Mara, i la seva expressió semblava sobtadament ferida. La Mara va alçar les
celles, assentint lleugerament cap al cilindre...
[Puc recuperar la
secció del cilindre, La seva Primera Grandesa?], va preguntar la togoriana.
-Quan acabi amb ell -
va dir breument en Praysh, amb la seva atenció encara en la Mara -. No? Molt
bé, llavors. Guàrdies...
I abruptament, H'sishi
va botar al tron davant d’ell.
Apunyalant amb les seves urpes les cares dels dos guardaespatlles que
flanquejaven en Praysh, li va arrabassar la secció del cilindre de les seves
mans, li va pegar amb ell al cap prou fort per atordir-lo, i va introduir la
seva mà al folre intern. Sobre el rugit de brams de múltiples drach'nam va
poder sentir el grinyol de metall esquinçant-se, i just quan l'anell intern de
guàrdies va localitzar l’H'sishi i es va llançar sobre ella, ella va moure el
canell sobre els seus caps...
I el sabre de llum
de la Mara va anar girant per la sala cap a ella.
Algú va llançar un
crit d'advertència, però ja era massa tard. La Mara va sostenir l'arma amb una
fèrria adherència de la Força, estirant-la a través de les mans dels drach'nam
que intenten atrapar-la en l'aire.
- A baix! - va
bordar a la Sansia quan la va atrapar i va encendre l'arma, reduint als dos
guàrdies que la flanquejaven en el mateix moviment.
I la càmera
d'audiències sencera es va esfondrar en el pandemònium.
Els drach'nam més
pròxims, massa a prop per usar els seus fuets contra ella, van intentar en el
seu lloc agafar els seus ganivets. Van morir sostenint-los. Els més llunyans
van viure una mica més, però no gaire. Sense temps d’organitzar-se, massa junts
per a l'ús eficaç dels seus fuets, i enfrontant-se a una arma que podia tallar
amb facilitat les tralles, no tenien cap oportunitat en absolut. La Mara va
apunyalar a través de les seves línies com una segadora, sembrant el sòl rocós
rere seu amb els seus cossos, una boira de fúria virtuosa ennuvolant la seva
visió. Just càstig per la Sansia i les altres dones degradades en els forats
d'esclaves; just càstig per la pirateria i robatori i assassinat a sang freda,
just càstig pel perill en què posaven a la tripulació del Salvatge Karrde...
I de sobte, o això
semblava, tot va acabar.
Estava dreta al mig
de la sala, sostenint en alt el sabre de llum, respirant durament per l'esforç.
Al seu voltant hi havia munts de cossos de drach'nam...
[Mai ho hauria
cregut.]
La Mara es va girar.
H'sishi s'estrenyia contra la paret darrere del tron, mirant fixament la Mara
amb una expressió d’atordida incredulitat, amb una mitja dotzena de ferides
traspuants escampades pel pelatge embullat de la seva cara i tors.
- Està ferida de
gravetat? -va exclamar la Mara, creuant la sala cap a ella. Cap de les lesions
semblava seriosa, però no estava prou familiaritzada amb la fisiologia
togoriana per saber-ho amb seguretat.
[No realment],
li va assegurar H'sishi. [Van perdre molt ràpidament l'interès en mi.]
-Sort per a mi que
ho van fer - va dir la Mara greument, concentrant-se en la paret falsa darrera
H'sishi, la paret que contenia els dos ports blàster ocults que havia descobert
en la seva primera estada a la cambra.
Només que ara hi
havia un segon forat, de la mida d'una fulla de ganivet, just a sota de cada un
dels ports. I subjecte a la mà de H'sishi hi havia el ganivet drach'nam que
encaixava en aquests forats, amb la fulla tacada de rosa pàl·lid de la sang
drach'nam.
-Gràcies - va dir la
Mara, gesticulant cap a la paret -. Em preguntava per què mai van arribar a
disparar.
[Mai van tenir
temps], va dir simplement H'sishi.
-Ja ho veig.
Gràcies. Què passa amb Praysh?
[Crec que va
escapar], va dir H'sishi. [Juntament amb molts dels seus guàrdies. Però ens hem
de donar pressa, la seva companya ja s'ha anat.]
-Què? - preguntar la
Mara, fent de nou una mirada al voltant. La Sansia s'havia anat, d'acord. La va
atrapar Praysh?
[No, va sortir
sola, per aquesta porta], va assenyalar H'sishi.
Dirigint-se cap a la
seva nau, sens dubte, tot preparat per marxar i deixar la Mara i l’H'sishi
abandonades allà.
- Maledicció -va
grunyir la Mara -. Anem.
Els corredors, no
era cap sorpresa, estaven deserts. La Mara va liderar el camí, sabre de llum en
mà, renyint-se silenciosament per no esperar des del principi una punyalada per
l'esquena a l'últim minut com aquesta. De tal pare, tal fill...
I llavors, gairebé
abans que estigués a punt per a això, van empènyer l’última porta i van
ensopegar amb un pati obert ple de iots, vaixells de càrrega petits, i files de
letals caces estel·lars d'ales radiades. A meitat del camí pel pati, una única
nau acabava de pujar per l'aire.
Un iot de luxe
SoroSuub 3000.
[És ella?], va
preguntar l’H'sishi.
-Sí - va dir la Mara
agrament. De tal pare, tal filla, per descomptat.
Però ara no hi havia
temps per permetre’s el luxe d'enutjar-se.
- Serà millor que
trobem un mitjà d'escapar d'aquí abans que en Praysh aconsegueixi organitzar el
que quedi dels seus matons - li va dir a l’H'sishi -. Vegem si alguna
d'aquestes altres naus està oberta...
Va fer una pausa,
arrufant les celles. El iot, contràriament a les seves expectatives, no estava
dirigint-se cap al cel tan ràpid com la Sansia podia haver-ho fet. En canvi, hi
havia maniobrat amb els repulsors fins a col·locar-se en una posició flotant
uns metres per sobre del centre del pati.
I mentre la Mara es
preguntava què dimonis estava fent la Sansia, un parell de trets de turbolàser
van sorgir de la part inferior de l'embarcació cap a un dels caces estel·lars
estacionats, volant-lo en una violenta bola de foc groc.
L’H'sishi va grunyir
una cosa que la Mara no va poder entendre per sobre del rugit de les flames.
Encara disparant, el iot va girar lentament en un cercle, convertint metòdicament
la resta de les potencials naus de persecució d’en Praysh en trossos de metall.
Llavors, maniobrant cap a on la Mara i l’H'sishi romanien dempeus, es va posar
de nou a terra i la comporta es va obrir.
- Vaig creure que
mai arribarien, vostès dos -va exclamar
amb impaciència la veu de la Sansia des del pont -. Vinga, marxem d'aquí.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada