Desastre (XXXII)

Anterior

CAPÍTOL 32

El primer transport yuuzhan vong es va llançar cap al Badia de Tafanda i va realitzar un vol rasant en l'últim moment. La ciutat-nau, sense armament, no semblava una amenaça per als invasors. El segon vaixell de càrrega va baixar i va deixar anar una ràfega amb els dos canons de plasma acoblats a la part superior de la cabina. Els raigs daurats de plasma van xocar contra el transpariacer d'un finestral, fonent-lo com si fos gel sota una torxa.

Llavors, el transport va generar un buit i el va centrar en el forat per absorbir el transpariacer fos. El buit es va dur una mica d'atmosfera, branques d'arbres i petites plantes arrencades d'arrel, creant una obertura prou gran com per passar. La nau es va introduir al Badia de Tafanda i es va acostar a una avinguda verda. Va aterrar amb suavitat i va obrir les comportes, de les quals va sortir una legió de tropes de petits reptiloides.

De la popa de la nau van sortir sis guerrers yuuzhan vong, alts, esbelts i terribles. Portaven amfibastons i armadures, que no anaven del tot lligades. Semblaven incòmodes amb elles, i l’Ànakin Solo, que els observava de lluny, va suposar que la seva incomoditat procedia del fet de portar la petxina d'una criatura morta en lloc de crancs vonduun vius de veritat.

Va contemplar la petita pantalla del seu datapad, prement de tant en tant alguna tecla per obtenir una altra perspectiva a través de les nombroses holocàmeres ubicades per tota la ciutat. Es va connectar a la que estava més a prop de la primera nau aterrada i va veure una cosa de sobte, just abans que la petita pantalla es posés en blanc. La imatge procedent d'una altra holocàmera li va mostrar a dos guerrers yuuzhan vong assenyalant a les fumejants i espurnejants restes de la primera.

Un dels guerrers va treure un insecte pla en forma de disc d'una bandolera que portava al pit i el va llançar cap a la càmera des de la qual els havia vist l’Ànakin. Aquesta va parpellejar recordant la picada dels insectetalladors que va sentir a Dantooine. El tir va fallar, però l'insecte va tornar volant amb el seu amo per a un altre intent. L’Ànakin es va connectar a una tercera càmera, però l'aterratge de la segona gàbia li impedia veure el guerrer que llançava l'insecte.

La Daeshara’cor li va posar una mà a l'espatlla.

- Ha arribat el moment, Ànakin.

Va tancar el datapad i va començar a guardar-lo, però ella es va girar i el va mirar.

- Deixa-ho aquí. No vagis carregat.

El comentari el va deixar gelat. Tenia raó. No el necessitava per al que anaven a fer. De fet, significava pes extra, i això podia endarrerir-lo. Si guanyaven als yuuzhan vong tindria tot el temps del món per tornar a buscar-lo. I si no...

Va somriure i es va ficar el datapad a la butxaca lateral del seu uniforme de combat.

- Els yuuzhan vong odien les màquines. I no és un ésser viu, no vull deixar-los-hi.

La twi’lek va somriure un moment.

- No hi havia pensat en això. Va, Ànakin, anem a ensenyar-los com d’equivocats que estan.

L’Ànakin va seguir la Daeshara'cor a través d'una ampla porta i per un passadís ampli. Hi havia testos a les parets, en els quals relluïen unes vinyes morades, i del sostre penjava una heura de tons daurats. La Daeshara’cor anava pel centre del corredor que, com havia estat construït per ithorians, era tan alt que gairebé la feia semblar una nena.

Ell es va fixar que la Daeshara'cor anava pel centre del passadís. Sabia que no li espantaven les vinyes, però es va adonar que ell també anava pel centre. Cap dels dos anem aguaitant. Enfrontar-se a l’imminent batalla amb valentia no tenia sentit, els yuuzhan vong eren massa letals. Però acovardir-nos els hi concediria aquesta victòria molt abans que la batalla.

Per molt irracional que fos aquesta explicació, a ell li va semblar lògica. Contemplant la Daeshara'cor: les seves espatlles, l'esquena recta; es va adonar que per ser realment valent calia molt més de decidir no ser covard. Havies de convèncer-te a tu mateix que eres valent i fer tot el possible per potenciar aquesta sensació. Has de donar-te l'oportunitat de ser valent.

Arribant al final del passadís, es van ajupir. El corredor connectava amb les nombroses places boscoses que componien el ventre de la nau, a uns tres nivells per sobre del sòl. Els reptiloides s'havien dispersat en grups de sis, movent-se per les galeries que envoltaven les places. L’Ànakin sabia que els ithorians no havien pensat en l'estratègia militar quan van crear la ciutat-nau. Així i tot, el fet que les galeries es corbessin de tant en tant i pugessin i baixessin, com imitant la superfície d'un turó, implicava que les tropes yuuzhan vong només veurien, com a molt, vint metres davant d'ells.

I el fullatge que es vessava el centre de la nau gairebé impossibilitava veure els laterals. Però això tot just importava als Jedi. No podien percebre als yuuzhan vong, però les seves tropes esclaves estaven en la Força. I el que era més, els Jedi es podien percebre entre ells dins de la ciutat. Cap tenia connexions telepàtiques directes, però podien pressentir on eren els altres, i això, sumat a un intercomunicador per poder parlar, era gairebé com una interconnexió cerebral.

La Daeshara’cor va prémer el seu intercomunicador.

- Equip Dotze en posició.

- Et rebo, Dotze. Ens posem a córrer a la de cinc.

La twi’lek mirà l’Ànakin, va empunyar el sabre làser i va posar el dit sobre el botó d'encesa.

- Ànakin, només volia donar-te les gràcies.

Ell va arrufar les celles.

- Per què?

- Perquè em vaig perdre i tu em vas trobar -La Daeshara'cor va somriure -. És un deute tan enorme que no puc pagar-te’l. Si hagués aconseguit el que em proposava... m'hauria odiat eternament.

La resposta de l'Ànakin va quedar eclipsada pel bram elèctric d'un androide ratolí MSE-6 que va passar corrent per la galeria. Li seguien grunyits guturals i xiuxiuejos. Es va aturar davant del passadís en el qual estaven ells, va donar mitja volta i va passar de llarg a corre-cuita. En la seva persecució, van aparèixer sis reptiloides. Estaven tan concentrats en el petit androide que no es van aturar a mirar pel passadís lateral.

L’Ànakin va allargar la mà cap a un dels reptiloides i va emprar la Força per a elevar-lo en l'aire. L'esclau yuuzhan vong ensopegà un moment amb la balustrada de la galeria i va donar una tombarella per sobre de la barana. Cridant, l'esclau es va precipitar cap al fullatge i va aterrar violentament.

La mirada de sorpresa d'un segon reptiloide es va dissipar quan l’Ànakin es va emportar el sabre làser a un costat del cap i va prémer el botó d'encesa. La fulla porpra va tallar el cap de la criatura i després va baixar per bloquejar el cop d'amfibastó d'un dels dos primers reptiloides. Agafant l'empunyadura amb les dues mans, l’Ànakin va rebutjar el bastó cap a l’esquerra, girà sobre el peu esquerre i va donar una puntada de peu al reptiloide a la cara.

La criatura va retrocedir, i l'altre es va llançar cap a l’Ànakin, atacant-lo amb el seu amfibastó. El jove Jedi va sentir l'ardent tall de l’amfibastó entrant a la cuixa esquerra. El noi va llançar una passada en una estocada de revés que va dividir el macabre somriure del reptiloide, tallant-lo en dos.

Va donar mitja volta i va veure la Daeshara'cor dreta entre els cadàvers dels reptiloides que havia enderrocat. Tots dos es van aproximar a la barana i van saltar al nivell inferior. L’Ànakin va aterrar sobre el reptiloide que havia llançat abans. S'havia partit la columna en la caiguda.

L’Ànakin va mirar a la dreta i va veure un guerrer yuuzhan vong que s’aproximava per la galeria.

- Ràpid, al passadís. vinga!

La Daeshara'cor va arrencar a córrer pel passadís que discorria just per sota del que acabaven d'abandonar, i l’Ànakin la va seguir, però el reptiloide li va agafar pel turmell. Va intentar deixar-se anar, però la criatura s'agafava amb força. El yuuzhan vong cridà un desafiament i es va llançar a la càrrega, fent girar l’amfibastó.

L’Ànakin es va girar per posar-se davant d'ell i es va preparar tant com va poder. Va alçar el sabre làser per protegir-se, i ja estava preparat per rebutjar el guerrer quan el reptiloide li va donar un cop de puny a la ferida que tenia a la cuixa. Va sentir una intensa punxada de dolor i va caure sobre el genoll dret. Va alçar la mirada i va veure l'extrem esmolat de l’amfibastó apropant-se a la seva cara.

Tot d'una, l’Ànakin es va sentir impulsat per la Força amb tanta empenta com si li haguessin remolcat amb un Ala-X saltant a l’hiperespai. La Daeshara'cor va entrar a la galeria amb el sabre làser vermell escarlata, interposant-se entre el yuuzhan vong i l’Ànakin. El guerrer, a qui li havia caigut l’amfibastó sobre el reptiloide en lloc de sobre l’Ànakin, va retrocedir, ajupint-se, mantenint la seva arma a l'altura dels malucs i apuntant a la twi’lek amb la punta sagnant.

El yuuzhan vong la va atacar dues vegades. La Daeshara'cor esquivar la primera, i va rebutjar la segona. Ella va intensificar el seu atac, brandant el sabre làser cap al cap del guerrer. El yuuzhan vong va retrocedir, fent-la avançar, alçant l’amfibastó per bloquejar els atacs. Li va donar la volta al seu amfibastó, va bloquejar una estocada a l'esquerra i va respondre. La Daeshara'cor va ampliar l'abast del seu atac, va girar i va alçar la cama esquerra, donant una puntada de peu al yuuzhan vong, que li va fer encongir.

L’Ànakin va somriure, però, de sobte, la Daeshara'cor va trontollar i es va desplomar. Caient a terra, el seu braç dret va deixar una taca sagnant a la paret. L’amfibastó es va enrotllar als peus del seu guerrer i va pujar per la seva cama fins al puny, amb la llengua vermella sortint d'entre els ullals.

L'ha mossegat quan li va donar la volta. L'ha enverinat.

L’Ànakin es va aixecar, sentint fúria al seu interior. Va convocar la Força i va sentir com sorgia. No podia percebre al yuuzhan vong en ella, però podia utilitzar-la fàcilment per fer que la galeria se li vingués a sobre del seu enemic, o per desplomar els panells que formaven el sostre fins que l’enterressin viu. Podia fer centenars de coses que farien que el yuuzhan vong patís la pitjor de les agonies.

Puc venjar a Chewie, venjar la Daeshara'cor, venjar al poble de Sernpidal. Aquí, ara, començant per aquest guerrer yuuzhan vong. Va somriure fredament i va saludar amb el cap i de forma solemne al seu enemic. Puc demostrar-li el que sap fer un veritable Jedi.

El yuuzhan vong va avançar gairebé amb tranquil·litat, fent girar el seu amfibastó. Va arribar als peus de la Daeshara'cor i ella va gemegar de dolor. Ell la va mirar un instant i li va llançar l’amfibastó cap a la gola.

En una mil·lèsima de segon, l’Ànakin es va adonar que un veritable Jedi no hauria de pensar en què fer amb l'enemic, sinó en el mal que podia impedir-li fer. Utilitzant la Força, va alçar el sabre làser de la Daeshara'cor prou com per rebutjar el cop de l’amfibastó. L'arma del yuuzhan vong es va clavar a la barana, destrossant els panells.

El yuuzhan vong ja gairebé havia tret la seva arma de la paret quan l’Ànakin va arribar fins a ell. El raig d'energia violeta del sabre làser va lliscar per sota, emportant-se un genoll. Quan el guerrer yuuzhan vong va començar a caure, el Jedi va alçar la seva arma i la hi va enfonsar a l'alienígena entre coll i espatlla, tallant-li el pit. L'armadura inerta va aguantar un segon o dos, però es va fondre.

El guerrer enfilat va caure a terra, inert.

L’Ànakin es va agenollar al costat de la Daeshara'cor. La seva carn verda havia començat a adquirir un matís lletós, i ell va saber que allò no sortiria bé. Va prémer l’intercomunicador.

- Equip Dotze, tenim una baixa.

- Et rebo, Dotze. Torna a la gruta d'òpal i ves a l'estació mèdica.

- A les seves ordres.

L’Ànakin va apagar el seu sabre làser i el d'ella. Es va penjar el sabre de la twi’lek al cinturó i la va alçar, recolzant-la sobre la seva espatlla. Fent una mirada enrere, i cridant a la Força per ajudar-lo, l’Ànakin va portar la Daeshara'cor cap a les profunditats de la ciutat ithoriana. No sé si podrem salvar això, però espero que puguem salvar-la a ella.

En Traest Kre'fey es va apartar de la imatge hologràfica que reflectia la batalla, quan el seu oficial d'escuts li va cridar.

- Què passa, comandant?

El bothan de pell color crema va grunyir.

- L'escut de babord està al cinc per cent. El següent impacte...

Una cosa va col·lisionar amb la coberta del pont i va desestabilitzar la nau. Kre'fey va perdre l'equilibri i va caure a terra. Es va posar dret, recolzant-se amb les mans. Aixecant-se, es va treure del cos esmolats trossos de ferroceràmica, alguns dels quals estaven plens de sang. Li va costar un moment adonar-se’n que el que havia colpejat el casc havia aconseguit desmantellar la coberta interna del pont. Si no m'hagués donat la volta...

Va mirar l'estació de comunicacions i va veure, tremolant a terra, el que quedava del tinent Arr'yka.

- L'oficial de comunicacions ha caigut. Que algú ocupi el seu lloc! Com estan els escuts?

Grai'tvo es va treure la màniga del seu uniforme i la va utilitzar per embenar-se la ferida del cap.

- Els escuts s'han apagat. Ens ha encertat un coralita. Era massa potent per a nosaltres.

Massa potent per a nosaltres... Kre'fey va grunyir una riallada.

- Sí, això és, aquesta és la solució.

Grai'tvo va decantar el cap.

- Almirall?

- A per les defenses yuuzhan vong -Kre'fey mirà l'oficial d'armament -. Vull un cinquanta per cent més en la potència de tret.

- Però això reduirà la quantitat de trets.

-Ja ho sé, però estan generant buits febles per als nostres trets febles. Si variem l'estratègia seran nostres -Kre'fey es va girar cap a l'estació de comunicacions -. Posa-me'n amb l'almirall Pellaeon.

En Borsk Fey'lya va assentir i va netejar la sang del panell amb la màniga.

- Fent la trucada, esperant resposta.

-Gràcies, cosí -Kre'fey es va acostar a l'estació-. Estàs segur que vols ser aquí, tenint en compte el perill que corres?

El líder de la Nova República va assentir solemnement.

-Millor morir aquí que esperar allà baix a què els yuuzhan vong em trobin.

En Kre’fey va somriure i va donar uns copets a Fey'lya a l'espatlla.

- Si ho fas bé aquí, cosí, ja no hi haurà més yuuzhan vong a témer.

En Shedao Shai es movia per la jungla amb les seves tropes. Per sobre del seu cap, els transports de soldats s'elevaven de tornada cap al cel a la recerca de reforços per al planeta, exceptuant el que feia de quarter general a terra. Les tropes de terra consistien en una dotzena de chazrach per cada guerrer yuuzhan vong. Hi havia dividit les seves forces en quatre components. Un esquadró es va quedar en la caserna general. Va situar tríades en cada flanc, sabent que serien suficient per retardar qualsevol enemic al qual s'enfrontessin. Ell liderava un grup de nou, amb una tríada al capdavant, una altra de reserva i la central, en la qual estava ell.

La seva intenció era fer una simple missió de reconeixement, perquè sabia que no tenia tropes suficients com per fer res tan aviat. El víllip de la seva espatlla esquerra li xiuxiuejava a cau d'orella.

- Amo, ja hem arribat a les instal·lacions. Crec que voldrà veure això.

- Estic de camí -en la veu del seu navegador havia percebut alguna cosa que li va fer replantejar la seva intenció de limitar-se a reconèixer l'edifici enemic. No havien trobat resistència al planeta, el que li permetia imaginar que l'enemic cauria amb la pressió suficient. La batalla de Dantooine li havia demostrat que no tenia per què ser així, però l’Élegos li havia explicat que els ithorians eren pacifistes. I si ells són aquí al comandament...

En Shedao Shai es va obrir pas entre les tropes i va arrencar a córrer per la selva tropical en penombra. Encara que sabia que la seva gent controlava aquesta part del planeta, i que no corria perill, no podia treure’s de sobre una sensació d'hostilitat. No, no és hostilitat, és només oposició. No ens volen aquí. No ens odien, però està clar que no ens volen.

Per un breu instant va albergar dubtes respecte a la invasió. Els déus els havien donat aquesta missió perquè eren els seus escollits, però allà estava ell, en aquest planeta, sentint-se un estrany, un autèntic invasor. No va arribar a qüestionar-se si els Sacerdots li haurien mentit, o si la seva missió era un error. En lloc d'això es va preguntar si seguia els desitjos dels déus de manera adequada, però va arribar a la conclusió que la inquietud que sentia era pels mitjans que emprava, no pels fins que perseguia.

Al poc va arribar fins on era apostat el líder de l'esquadró davanter, i es va amagar al seu costat.

- Informe.

-Tenim moviment aquí -el guerrer yuuzhan vong va assenyalar un complex d'edificis blancs de ferrociment. L'edifici tenia tres pisos en terrassa. Les torres que sortien de la planta superior oferien un ampli descobert, i hi havia armes sortint de les parets i els finestrals -. Està defensat.

- No esperàvem menys.

- Està defensat per autòmats -la veu del guerrer es va estremir -. No ens respecten. Ens deshonren deixant que les seves màquines matin per ells.

En Shedao Shai es va aixecar i va contemplar desafiant l'edifici que tenia davant. Va assenyalar, deixant que el seu Tsaisi llisqués per la seva mà i es posés rígid.

- Es burlen de nosaltres. Es burlen dels nostres déus. Anem a destrossar les seves joguines perquè no els hi quedi més remei que enfrontar-se a nosaltres. I, quan ho facin, els destrossarem a ells també.

Següent